Anar al contingut

Riu Valdeinfierno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cuenca Valdeinfierno.JPG
Riu Valdeinfierno

El Valdeinfierno és un riu de molt curt recorregut situat en el centre de la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, terme municipal de Güéjar Serra, pel que en tot moment discorre, incardinado en ple Parc nacional de Serra Nevada.

Toponímia

[editar | editar còdic]

Segons escriu en l'any 1600 Luís Marbre, el nom Valdeinfierno (Valle de l'Infern) ya era usat pels àraps per a designar a este lloc, al que cridarien Hofarat Gihena.[1]

Geografia física

[editar | editar còdic]

Naix en el Corral del Valdeinfierno, baix els tajos del Cerro dels Machos (3.324 m s. n. m.) i la corda dels Crestones de Riu Sec, les altituts del qual superen els 3100 m s. n. m. En estos corrals existixen dos recónditos lagunillos d'orige morrénico, cridats Lagunillos del Valdeinfierno o del Cardeal, per cridar-se aixina la chorrera que de l'inferior d'ells mana, la qual com es vorà és l'autèntic orige d'este riu. Pràcticament només són visibles estos lagunillos des del cim del Cerro dels Machos i des de l'Otero o Mirador de Ferrer, que és un contrafort rocós que partint des dels mencionats crestones separa a este corral del de l'Estany Llarc; el primer de dits lagunillos carix d'emissari i sol secar-se en estius càlits, mentres que el de menor altitut permaneix actiu durant el estío, donant lloc a l'aludida chorrera.

No obstant, pel seu major cabal, sol considerar-se que el naiximent d'este riu es troba en la chorrera que aixina mateix fluïx de l'Estany de la Gabata, la qual està situada baix l'Estany Llarc en el veí corral conformat per l'Otero de Ferrer, per l'Oest, els Crestones de Riu Sec i el Puntal de la Caldera, pel Sur, i per Joc de Birles, per l'Est. En tal cas, l'aludida Chorrera Cardeal no seria sino el primer afluent del Valdeinfierno pel seu marge esquerra.

El Estany Llarc és la segona de major capacitat de Serra Nevada, despuix de la de les Egües (si ben esta actualment està convertida en embassament) i, com el seu propi nom indica, és la més llarga de totes. Està situada a una altitut de 2.785 m s. n. m. i és tancada, encara que drena subterráneamente cap al propenc Estany de la Gabata o Chica (2.775 m s. n. m.) que, situada a l'oest de la Llarga, també és d'orige glacial i conta en l'emissari que dona lloc a la Chorrera d'Estany Llarc. Ara be, segons referix Simón de Rojas Clemente en l'any 1804,[2] este emissari no és natural sino que va ser excavat a finals de el XVIII o principis de el XIX per a desaguar este estany i aumentar aixina el cabal del Riu Genil, per una forta sequia que va motivar que el Genil no cubríese les necessitats de la Vega de Granada en els mesos previs a la realisació de dita obra.

Aixina que i d'acort en el Pare Ferrer,[3] es deu concloure que el riu Valdeinfierno arranca en realitat del corral del seu nom i discorre en direcció NNE por entre el Tajo dels Machos, el Collado de Veta Gran, el Solà del Cardeal i l'Aresta de les Banyes, que constituïxen en la capçalera el seu marge esquerra, seguidament rep al primer i més rellevant afluent d'este mateix marge esquerre, el Barranc Mal, i despuix d'este és la Loma del Lanchar el seu marge esquerra; mentres que per la dreta, és la Loma de Casillas la que constituïx esta marge, que finalisa en la Majada del Pal, lloc a on confluïx este riu en el Riu Valdecasillas, que ve per la seua dreta, a l'atre costat de dita majada, conformant abdós des d'ací el Riu Real. Aigües avall, el Real s'unix en el riu Guarnón, procedent del Corral del Penell, i a partir d'este punt se li coneixerà com riu Genil.


Finalment, constituïx la marge dreta del Valdeinfierno, en la capçalera, l'Otero de Ferrer, seguidament rep per eixa mateixa marge la citada Chorrera d'Estany Llarc i despuix la Chorrera de Joc de Birles, des d'a on és la Loma de Casillas el seu marge dreta, com s'ha expost.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Antonio Castell Martín, Estanys de Serra Nevada, Editorial Universitat de Granada, 2009. ISBN 978-84-338-5020-1 Pág. 103.
  2. Simón de Rojas Clemente Rubio, Viage a Andalusia, Història Natural del Regne de Granada (1804-1809), edició d'Antonio Gil Albarracín, editora Griselda Bonet Girabert, Almeria-Barcelona, 2002. ISBN 84-88538-17-0 Pág. 212.
  3. Manuel Ferrer Muñoz S.I., Aigües de Serra Nevada, Emasagra, Granada 1993. ISBN 84-604-8103-4 Pág. 118.