Riu Real

Riu Real

El Real és un riu de molt curt recorregut situat en el centre de la província de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia, Espanya, terme municipal de Güéjar Serra, pel que en tot moment discorre, incardinado en ple parc nacional de Serra Nevada. Les seues aigües i les del riu Guarnón, en la seua confluència en el parage de les Mines de l'Estrela, conformen el riu Genil.

Curs

Es forma el riu Real a una altitut d'1.670 m s. n. m., al peu del promontori conegut com Majada del Pal (1.812 m s. n. m.) -antesala de la Loma de Casillas-, per l'unió del riu Valdecasillas, que naix en l'estany de la Mosca o del Mulhacén, situada en la cara nort del Mulhacén, i del riu Valdeinfierno, que naix junt a l'estany Llarc, baix els Crestones de Riu Sec.

Discorre en direcció NO entre la Loma del Calvari, que constituïx el seu marge dreta, i la del Lanchar, que és el seu marge esquerra i per a on en paralel a este riu ascendix la famosa Vereda de l'Estrela. El seu caixer és en la seua major part encajonado i profunt, en aigües molt vives i arremolinar, raó per la que se li coneix a este parage com les Angosturas del Real. Pero abans, a poco de nàixer este riu, estan les Chorreras del Real, cascada que a penes és visible des de la vereda.

Té dos afluents més significatius, abdós se li unixen per la seua dreta. El primer, als pocs metros d'haver quedat format el Real, és el Barranc de Lucía i el segon el Barranc del Aceral, que té la seua abrupta desembocadura a l'altura de les antigues Mines de la Justícia.

El riu Real pren el seu nom d'un atre assentament miner també abandonat en l'actualitat, que es dia precisament El Real i estava ubicat en la Loma del Lanchar, per damunt del horcajo o confluència de rius que constituïxen la seua capçalera. Encara són clarament visibles els derramaderos de mineral resultants d'esta explotació.

Aigües avall, el Real s'unix en el riu Guarnón, procedent del Corral del Penell, i a partir d'este punt se li coneix com riu Genil.

Mineria

En realitat, entre la desembocadura i la capçalera d'este riu se succeïxen les mines de coure, argent, plom, ferro espático, calamina i cert sulfur d'antimoni al que es va cridar pels seus especials característiques "Güejarita", sent les més destacades, segons s'ascendix riu dalt, les de l'Estrela, de la Justícia, la Probadora o Exploradora i la mateixa del Real. Totes elles varen tindre el seu màxim apogeu a finals de el XIX, cessant la seua activitat extractiva a lo llarc de el XX, principalment pels alts costs del carrege del mineral.