Riu Beas (Granada)

El riu Beas és un curt riu del sur d'Espanya de la conca hidrogràfica del Guadalquivir, que discorre en la seua totalitat pel territori del centre de la província de Granada.

Curs

Naix per la confluència de les tres ramblas que baixen de la Serra de Beas: la rambla Seca, la rambla dels Enebrales i la rambla de Port Blanco, en el terme municipal de Beas de Granada. Estes rambles solen anar seques la major part de l'any, per lo que el naiximent principal del riu es troba més avall i està format per varis manantiales i pozas, sent el més estable la font del Churro.

Dins del caixco urbà de la localitat de Beas de Granada se li unix per l'esquerra la riera del Hornillo, també cridada riera de Prat Serra o "riera" a seques, que en época de pluges pot dur més cabal que el propi riu, encara que en estiu sol estar sec. Poc despuix d'esta unió el riu forma una bonica catarata d'uns 10 metros d'altura.

Aigües avall se li unixen per la dreta el barranc del Mort i el barranc de Tilalva, i ya en el terme municipal de Granada capital, a l'altura del Mas de Corts, desemboca en el riu Darro, del que és el seu principal afluent.

Obres hidràuliques

Una obra hidràulica reseñable és el cridat canal dels Francesos, compost per dos conducció d'aigua derivades del riu Beas (canal de Beas-Almecín) i del ric Aigües Blanques (canal d'Aigües Blanques, de Quéntar, de Sopes o de la Llancha) que va ser posat en servici en l'últim quarto de el XIX per la Societat Anònima dels Terrenys Auríferos d'Espanya en la finalitat d'abastir les llabors mineres d'extracció del or aluvial del Cerro del Sol. Si ben el canal de Beas-Almecín es va superpondre a una séquia construïda per Muhammed V en el XIV a la seua volta reutilisant el traçat d'un canal miner d'época romana.