Illa del Sol

Archiu:Ilha do Sol38.jpg

Illa del Sol

La illa del Sol o illa Titicaca és una illa boliviana situada en el llac Titicaca, dins del municipi de Copacabana en la província de Manco Kapac del departament de la Pau. Té una llongitut de 9,6 km per 4,6 km d'ample i una superfície de 14,3 km², lo que la convertix en l'illa més gran del llac. El seu nom original és illa Titikaka i per això el llac a on es troba du el seu nom, que significa "puma de pedra". En la religió dels incas es creïa que Manco Cápac i Mama Ocllo, els que més vesprada varen fundar Cuzco, varen nàixer en l'illa del Sol, per lo que és considerada el breçol del gran Imperi Inca.

Geografia

Topografia

Presenta un relleu accidentat en vàries altures, les cares laterals dels cerros presenten terrats escalonats pel cultiu d'antics pobladors incas.

L'illa del Sol es classifica com un conjunt de quatre zones ecològiques, les quals són:

• Els camps de cultiu a lo llarc de la costa del llac, a on predomina el cultiu de dacsa i residix la població actual. Estos camps estan ben regats per manantiales que fluïxen cap al llac, destacant-se la comunitat de Challapampa en esta àrea.

• Les ales dels tossals que voregen directament la vora del llac, adaptades en temps antics per cultures precolombinas com a terrats de cultiu, conegudes com taqanas o molls. Estos terrats són utilisats per al cultiu de faves, quinua, ocas i papes, i es beneficien de l'humitat durant la temporada de pluges.

• Les planures de poca altitut propenques a la comunitat de Challa, aixina com les baïes nort i sur de Kona, consistixen en pasturages similars als bofedales, a on pastan lliurement el ganado de les comunitats, principalment ovelles i flames. S'han descobert vestigis d'antics terrats de cultiu en estes àrees, evidenciades per la presència de canals de irrigaació.

• Els cerros i elevació més altes de l'illa, que tenen una vegetació escassa pero ocasionalment servixen com a pasturages per al ganado oví i camelino.

Història

El croniste espanyol Bernabé Cobo (1582-1657) va documentar dos versions d'un mit d'orige inca ocorregut en la zona nort d'esta illa. Es diu que el primer inca Manco Cápac va sorgir d'un peñasco prominent en un gran aflorament de arenisca conegut com Titikala. Manco Cápac és fill d'Inti la deidad andina identificada com el sol. En una versió del mit, els antics habitants de la província varen estar sense llum en el cel durant molts dies i varen començar a tindre por de l'obscuritat. Finalment, la gent va vore el Sol emergir del peñasco i varen creure que era la seua morada. En una atra versió relatada per Cobo, uns atres creïen que el peñasco estava dedicat al Sol perque es va amagar baix del peñasco durant un gran Diluvi. L'illa del Sol va ser la primera terra que va aparéixer en acabant de que les aigües de l'inundació varen començar a retrocedir i el Sol va emergir de Titi Qala per a allumenar el cel una volta més. En esta roca es va construir un temple que després va ser ampliat pel dècim Inca Tupac Inca Yupanqui. Va construir un convent per a mamacunas (dònes elegides) i un tambo (posada) per als pelegrins visitants.

Vore també

• Illa de la Lluna
• Iñakuyu
• Baïa Kona
• Estret de Yampupata

Bibliografia

• (Giner de 2001) Ritual and pilgrimage in the ancient Vages: the islands of the sun and the moon, 1st edició (en anglés), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0292708907.
• (1992) Lake Titicaca: a synthesis of limnological knowledge, Springer Science+Business. ISBN 978-0-7923-1663-3.