Anar al contingut

Llac Eyre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llac Eyre
Per a el llac en Norteamérica vore Llac Erie.


El llac Eyre (en anglés: Lake Eyre), conegut oficialment com Kati Thanda–Lake Eyre,[1] és, en les rares ocasions en que està ple, el llac més gran d'Austràlia i també el punt més baix del país (aproximadament 15 m per baix del nivell de la mar). Es tracta d'un llac endorreico que drena la conca del llac Eyre.

El llac està ubicat en la zona desértica d'Austràlia central, al nort d'Austràlia del Sur. La conca del llac Eyre és un enorme sistema endorreico al voltant del llac, la part del qual més baixa està coberta per una capa salada característica dels sistemes endorreicos, produïda per l'expansió cada temporada del volum d'aigua i el conseqüent evaporament de les aigües atrapades. Encara en les temporades més càlides, casi sempre queda una miqueta d'aigua en el llac, que normalment s'arreplega en una série de llac subterràneus més menuts. Durant la temporada de pluges, els rius del noreste (en el outback, en Queensland) fluïxen cap al llac. La cantitat d'aigua del monsó determina si l'aigua conseguirà alcançar el llac i si ho fa, quina profunditat alcançarà. El llac també pot sofrir inundacions chicotetes i moderades, provocades pel volum de pluges caigudes en la zona. Lo normal és que hi haja inundacions d'1,5 m (5 peus) cada tres anys; de 4 m (13 peus), cada década i una inundació completa o casi, quatre voltes cada 100 anys. L'aigua del llac es evapora ràpidament, de manera que les inundacions menors i miges se sequen cap al final de l'estiu següent.

El club de Vela del Llac Eyre consistix en un grup de excèntrics que navega pel llac durant les inundacions menors, les últimes ocorregudes en 1997, 2000, 2001 i 2004.

Geografia

Costra de sal en el sol del llac Eyre.
Kati Thanda-Llac Eyre vist des d'un avió, mostrant la coloració rosa de les algues
Kati Thanda-Llac Eyre sector sur.

Kati Thanda-Llac Eyre es troba en els deserts d'Austràlia central, en el nort d'Austràlia del Sur. La conca del llac Eyre és un gran sistema endorreico que rodeja el llit del llac, la part del qual més baixa està plena del característic salt pa causat per l'expansió estacional i la posterior evaporament de les aigües atrapades. Inclús en l'estació seca, sol quedar una miqueta d'aigua en Kati Thanda-Lake Eyre, que normalment s'acumula en més de 200 sub-llac més chicotets dins dels seus màrgens. El llac es va formar per processos eòlics en acabant de que es produïra un envelliment tectònic al sur despuix del final de l'época del Pleistoceno.[2]

Durant l'estació plujosa, els rius de la part noreste de la conca del llac Eyre –en el outback (suroest i centre) de Queensland– fluïxen cap al llac a través del Channel Country. La cantitat d'aigua procedent del monsó determina si l'aigua aplegarà al llac i, si ho fa, la profunditat que alcançarà el llac. La precipitació mija en la zona del llac és de 100 a 150 milímetros (3.9 a 5.9 plg) a l'any.[2]

L'altitut Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). que se sol atribuir a Kati Thanda-Lake Eyre es referix a les parts més profundes del fondo del llac, en la baïa Belt i el golf Madigan. La llínea de costa es troba a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[3] El llac és la zona de màxima deposición de sediment en la conca del llac Eyre.[4]

El llac Eyre està dividit en dos seccions que estan unides pel canal Goyder. Es coneixen com a Llac Eyre Nort, que té una llongitut de 144 kilómetros (89.5 mi) i un esgambi de 65 kilómetros (40.4 mi), i Llac Eyre Sur, que medix Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[5] Les costres de sal són més grosses -fins a 50 cm (19.7 plg)-en les subcuencas del sur de Belt Bay, Jackboot Bay i Madigan Gulf del llac Eyre Nort.[6]

Des de 1883, s'han fet propostes per a inundar el llac Eyre en aigua de mar duta a la conca a través d'un canal o canonada. El propòsit era, en part, aumentar l'evaporament i, per tant, incrementar les precipitacions en la regió a favor del vent d'un llac Eyre ampliat.[7] La precipitació afegida ha segut modelada com a menuda.[8] Per la baixa elevació de la conca per baix del nivell de la mar i a l'elevada taxa d'evaporament anual de la regió (entre Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).[9]), estos plans s'han considerat generalment poc pràctics, ya que és provable que l'acumulació de depòsits de sal bloquege ràpidament el canal dissenyat.[10] A un ritme de 1 cm (0.4 plg) evaporament per dia, un viaducte de 3 m (3.3 yd) que fluïra a 0.5 m/s (1.8 km/h) suministraria suficient aigua per a crear una mar de 100 km² (38.6 mi²). Si l'aigua salada no es tornara a l'oceà, precipitaria 90000 toneladas largas (91444.2 t) de sal cada any.

Salinitat

La salinitat en el llac aumenta a mida que la corfa salina de 450 mm (18 plg) es dissol durant un periodo de sis mesos d'una gran inundació, lo que provoca una mort de peixos massiva. Quan està a més de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de profunditat, el llac no és més salat que el mar, pero la salinitat aumenta a mida que l'aigua s'evapora, produint-se la saturació a una profunditat aproximada de 500 mm (20 plg). El llac adquirix una tonalitat rosada quan se satura, per la presència del pigment beta-caroteno causat pel alga Dunaliella salina.

Història

Wangkangurru (també conegut com Arabana/Wangkangurru, Wangganguru, Wanggangurru, Wongkangurru)' és una llengua aborigen australiana parlada en el país de Wangkangurru. Està estretament relacionada en la llengua arabana d'Austràlia del Sur. La regió llingüística de Wangkangurru es trobava tradicionalment en la regió fronteriça entre Austràlia del Sur i Queensland, prenent en Birdsville i estenent-se cap al sur en direcció a Innamincka i Kati Thanda, incloent les àrees de govern local de la Comarca de Diamantina, aixina com l'Autoritat de Comunitats de l'Interior d'Austràlia del Sur.[11]

Inundacions

Mapa de la forma i profunditat (batimetría) del llac Eyre, 2020.

Normalment es produïx una Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). inundació cada tres anys, una Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). inundació cada década, i un omplit o casi omplit unes poques voltes per sigle. L'aigua del llac s'evapora pronte, i una inundació menor o mija se seca al final de l'estiu següent. La major part de l'aigua que entra en els llac aplega a través del riu Warburton.[2]

En anys forts de La Chiqueta, el llac pot omplir-se. Des de 1885, açò ha ocorregut en 1886-1887, 1889-1890, 1916-1917, 1950, 1955, 1974-1977,[12] i 1999-2001,[13] en la major inundació de 6 m (20 pies) en 1974. Les pluges locals també poden omplir el Kati Thanda-Lake Eyre fins a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)., com va ocórrer en 1984 i 1989. Les pluges torrencials de giner de 2007 varen tardar unes sis semanes en aplegar al llac, pero només varen depositar una chicoteta cantitat d'aigua en ell.[14]

Quan està recent inundat, el llac és casi fresc, i en ell poden sobreviure peixos natius d'aigua dolça, com el sargo òsseu (Nematolosa erebi), la subespècie de perca dorada de la conca del llac Eyre (Macquaria ambigua) i vàries espècies chicotetes de cap dur (Craterocephalus spp.).

2009 a 2011

El llac Eyre en 1990, vist des del Transbordador espacial Columbia .

La riuada del llac Eyre en 2009 va alcançar una profunditat de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a finals de maig, lo que supon una quarta part de la seua profunditat màxima registrada de 6 m. Uns 9 km³ d'aigua varen creuar la frontera entre Queensland i el sur d'Austràlia, i la major part procedia de les enormes inundacions del riu Georgina. No obstant, per les escasses precipitacions en els trams inferiors d'estos rius (que contrasten en les intenses pluges en les conques superiors),[15] la major part es va empapar en el desert o es va evaporar de camí al llac, deixant menys de 4 km³ en el llac, que va cobrir un àrea de 800 km² (309 mi²), o el 12% del total. Com l'inundació no va escomençar a omplir el punt més profunt del llac (Belt Bay) fins a finals de març, a penes varen aparéixer aus, que varen preferir anidar en la part alta de la conca del llac Eyre, al nort de Birdsville, a on varen aparéixer grans llac en giner com a conseqüència de les pluges monsòniques.

Les elevades precipitacions de l'estiu de 2010 varen enviar aigua de riuada a les conques del Diamantina, del Georgina i del riera Cooper de la conca del llac Eyre, i la riera Cooper va aplegar al llac per primera volta des de 1990. L'aument de les precipitacions va fer que moltes aus diferents tornaren a migrar a la zona per a reproduir-se.[16]

Les fortes pluges locals de principis de març de 2011 en les conques de Stuart Creek i Warriner varen omplir el llac Eyre Sur, i el llac Eyre Nort va quedar cobert en un 75% per l'aigua procedent primer dels rius Neals i Macumba. Rius, i més vesprada del riu Warburton.[17]

2015 a 2016

A finals de 2015, l'aigua va començar a fluir en el llac Eyre despuix de les fortes pluges en el noreste de l'estat.[18]

2019

A finals de març de 2019, les aigües varen escomençar a aplegar com a conseqüència de les pluges torrencials caigudes en el nort de Queensland en giner. En el passat, l'aigua havia tardat entre tres i dèu mesos en aplegar al llac, pero esta volta ho va fer en dos. A la primera inundació li seguiria de prop una atra onada, despuix de les pluges produïdes per la Cicló Trevor. Els propietaris tradicionals i els pastors coincidixen que és fonamental que el riu seguixca el seu curs i no es deu collir durant les riuades, ya que qualsevol interferència en els sistemes naturals podria danyar l'ecosistema.[19]

Biota

El fitoplàncton del llac inclou Nodularia spumigena i vàries espècies de Dunaliella.[2]

Aus

Aus com el pelícano i la cigüeñuela pechiroja són atretes pel llac ple des de les regions costeres del sur d'Austràlia i des de llocs tan lluntans com Papúa Nueva Guinea. Durant l'inundació de 1989-1990, es calcula que 200.000 pelícanos, el 80% de la població total d'Austràlia, varen acodir a alimentar-se i posar-se en el llac Eyre.[20] En l'actualitat, els científics no poden determinar cóm estes aus semblen ser capaces de detectar l'omplit del llac, inclús quan es troben a centenars o mils de quilómetros de la conca.[21]

Referències

  1. ↑ «New name adopted for outback Lake Eyre». Australian Broadcasting Corporation (19 de decembre de 2012). Consultat el 19 de decembre de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 O'Sullivan, Patrick (2008). The Lakes Handbook: Restauració i rehabilitació de llac, volum 2, John Wiley & Sons, pp. 233-235. ISBN 978-1405141109.
  3. ↑ Lake Eyre
    • Archivat el 23 de maig de 2012 archivat en Wayback Machine.. Comité Internacional del Mig ambient dels Lagos. Recuperat el 29 de març de 2012.
  4. ↑ Laity, Julie J. (2009). Deserts and Desert Environments, John Wiley & Sons, pp. 112. ISBN 978-1444300741.
  5. ↑ Rafferty, John P. (2007). Lakes and Wetland, The Rosen Publishing Group, p. 186. ISBN 978-1615303205.
  6. ↑ Dulhunty, J. A. (1990): Lake Eyre, In: M. J. Tyler, C. R. Twidale, M. Davis i C. B. Walker, Natural History of the North East Deserts. Royal Society of South Austràlia Inc. Pp. 101-4. ISBN 0-9596627-5-8
  7. ↑ Badescu, V., Cathcart, R. B., Bolonkin, A. A., Paulescu, M. i Gravila, P. (2013) Macro-engineering Austràlia's Lake Eyre with imported seawater. International Journal of Environment and Sustainable Development 12: 264-284.
  8. ↑ Hope, Pandora & Nicholls, Neville & L. McGregor, John. (2004). "La resposta de les precipitacions a les aigües interiors permanents en Austràlia". Aust. Meteorol. Mag.
  9. ↑ Badman, F. J. (1991): Introduction. En: F. J. Badman, B. K. Arnold i S. L. Belt, A Natural History of the Lake Eyre Region. Comité Consultiu del Nort del Servici de Parcs Nacionals i Vida Selvada d'Austràlia del Sur. P 1. ISBN 0 646 07183 1
  10. ↑ The Pla To Fill Lake Eyre TROVE: The Sydney Morning Herald, 27 de maig de 1954. Recuperat el 8 de febrer de 2016.
  11. ↑ Plantilla:Cite website
  12. ↑ Allen, Robert J.; The Australasian Summer Monsoon, Teleconnections, and Flooding in the Lake Eyre Basin; publicat en 1985 per la Royal Geographical Society of Australasia, S. A. Branch; ISBN 0-909112-09-6
  13. ↑ Australian Bureau of Meteorology; Annual Climate Summary (2000)
  14. ↑ «Lake Eyre flooding attracts yachting club interest», ABC News(Austràlia), 2007-03-08.
  15. ↑ Australian Annual Climate Summary 2009
  16. ↑ El llac Eyre s'inunda de nou
  17. ↑ «Les inundacions i les tormentes omplin el llac de l'interior», ABC News(Austràlia), 9 de març de 2011. Consultat el 2012-03-29.
  18. ↑ «El llac Eyre comença a omplir-se d'aigua despuix de les pluges empapades», 2 de giner de 2016. Consultat el 2016-01-04.
  19. ↑ Schwartz, Dominique. «Abandó salvage», Australian Broadcasting Corporation News, 9 de maig de 2019.
  20. ↑ TCR, White (2005). ¿Per qué el món seguix sent vert? Nutrició i supervivència dels menjadors de plantes, Csiro Publishing, p. 88. ISBN 0643099816.
  21. ↑ Les aus retornen al llac Eyre per a reproduir-se mentres els llac interiors s'omplin d'aigua ABC News, 6 de giner de 2016.

Vore també

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llac_Eyre&oldid=1511000»