Delta del Okavango

Delta del Okavango

Delta del Okavango

La delta del Okavango és un cas poc usual de delta, en el sentit de que este riu no desemboca en el mar. En realitat, no es tracta d'una verdadera delta fluvial, sino d'un palmito aluvial o con de dejecció molt gran, que es produïx a on el riu Okavango desagua en una planura pràcticament endorreica en un clima molt més seque que en les seues capçaleres.

Caràcter

La delta cobrix una superfície d'entre 15.000 km² i 22.000 km² durant les riuades, es troba en el nort de Botswana, en la regió de Ngamilandia, en capital en Maun, a 942 m d'altitut. Rep aigua del riu Okavango; est naix en Angola i travessa la franja de Caprivi (Namíbia) per a aplegar a esta delta a on es dispersa en el desert del Kalahari.

En la delta del Okavango existix l'única població de lleons nadadors; estos es veuen forçats a entrar en l'aigua, que durant les riuades aplega a cobrir el 70% del seu territori, per a caçar antílops com els impales.

Geològicament el riu Okavango en aplegar a Botswana serpentea entre dos falles geològiques i acaba desbordant-se i creant una extensa planura anegada. És absorbit pel Kalahari tant per infiltració com per evaporament, i ademés pel consum de la fauna i de la flora de la zona.

En 2014, l'Unesco va elegir la delta del Okavango com Patrimoni de la Humanitat.

Els cinc grans d'Àfrica en la delta del Okavango

Artícul principal → cinc grans d'Àfrica.

Esta denominació —en anglés, "the big five"— sol usar-se en Àfrica per a definir als animals que tot turiste busca: el lleó, el lleopart, l'elefant, el rinoceront i el búfalo. A estos s'unixen, per a completar el conjunt dels animals més atractius per al visitant —els sèt magnífics "the magnificent seven"— el guepardo i el licaón. Poques persones han pogut vore'ls tots en estat salvage, i en molt pocs llocs estan presents els sèt; un d'eixos llocs excepcionals és la delta del Okavango.

Els lleons del Okavango són famosos pel seu tamany i fortalea, i perque es diu que són els únics lleons nadadors que existixen, ya que es veuen obligats a fer-ho quan la riuada estiuenca els deixa aïllats en illots que antílops i impales, els seus assuts habituals, abandonen. En la Chief Island, Reserva de caça Moremi, existix una chicoteta població de lleons en disminució que s'alimenta exclusivament de búfalos. Es calcula que una vintena de lleons acossen i són acossats per un miller de búfalos que els planten cara. Estos felinos són extraordinàriament musculosos, puix la caça del búfalo negre exigix una fortalea enorme. Varis lleons, generalment lleones, ataquen a la manada en busca de l'eixemplar més dèbil, pero quan este és atacat i yacer en el sol, el restant de la manada es torna i en les banyes i les pates ataquen a la seua volta als seus caçadors. El resultat és una manada de lleons en disminució.

Els elefants són abundants en la delta del Okavango. Les senyals del seu alvanç són abundants en tots els llocs: excrements, arbres descortezados o derribats, sendes del pas de les manades, que poden ser de més de cinquanta individus. És fàcil trobar-los en les vores de les illes, a on la vegetació és més abundant i no és rar vore mascles solitaris en illots molt menuts, ramoneando els arbres. Els elefants no tenen problemes per a desplaçar-se per un sistema aquàtic de poca profunditat com és la delta.

El lleopart, el príncip dels predadores, és un caçador solitari molt difícil d'observar, puix viu en casi qualsevol hàbitat, caça de nit i s'amaga a dormir durant el dia en les branques dels arbres, en molts casos grans i d'espés fullage que els oculten completament, salve per a un observador aveat. ya que no hi ha molts i estan localisats, cal confiar en els guies locals per a trobar-los.

Els rinoceronts són escassos en Botswana degut a que han segut sempre perseguits per l'home i no és un animal al que li agrade l'aigua, de manera que no es pot refugiar en els pantans. En l'any 2002, varen ser reintroducidos en la Chief Island quatre rinoceronts blancs que poden vore's el nort del Eagle Island Camp. Els rinoceronts negres es troben en perill d'extinció, pero s'estan fent esforços per a la seua recuperació en el Santuari Khama Rhino de Botswana.

Els búfalos negres viuen en zones en moltes pastures, aigua i ombra, és dir, a on hi ha illes mijanes que permeten la vida de les manades. Són molt perillosos en estat salvage.