Titicaca

El llac Titicaca (en aimara i en quechua meridional, ortografia contemporànea: Titiqaqa) és el llac navegable més alt del món. Es troba en els Andes centrals, dins de la replanell del Collao, a una altitut mija de 3812 m s. n. m., en la frontera entre Bolívia i Perú. És ellac navegable més alt del món i ocupa elloc 24.º del món per superfície.

Té una superfície aproximada de 8300 km², dels quals el 56 % (4996 km²) corresponen a Bolívia i el 44 % (3304 km²) a Perú. La seua profunditat màxima s'estima en 281 m i la mija en 107 m. El nivell de l'aigua varia estacionalmente, en un increment durant l'estiu austral. Ellac Titicaca es troba entre les cordilleres andinas en una conca d'al voltant de 58 000 km².

Ellac està conformat per dos grans cossos d'aigua, separats pel estret de Tiquina. El sector septentrional, denominat llac Major o Chucuito, té una superfície de 6450 km² i alcança la seua major profunditat (283 m) prop de l'illa Soto. El sector meridional, conegut com a llac Menor o Huiñaymarca, ocupa 2112 km² i presenta una profunditat màxima de 45 m. El 20 de giner de 1997 va ser designat lloc Ramsar per al sector peruà i l'11 de setembre de 1998 per al sector bolivià. En el 2023 va registrar el descens de les aigües a mínim històric, més de mig metro descens fins a aplegar als 3808,05 m sobre el nivell d'el mar.

Toponímia

Lletres turístiques ubicades a la vora dellac Titicaca

Des de temps colonials, el nom dellac ha segut establemente /titiqaqa/ tant en aimara com en el quechua collavino, ingressat al castellà com /titikaka/. No obstant, segons el pare Jesús Viscarra Fabre també va ser conegut com Tartaptattacotta que en aimara significa reunió de llac, aixina com Tarip-kota, que significa llac del juí universal.

En térmens de les seues formes escrites, la més antiga i estable fins a hui és <Titicaca>, mentres que certes publicacions en espanyol d'inicis d'el XX, com el conegut Bolletí Titikaka, escrivien <Titikaka> seguint l'ortografia quechua-aimara de l'época en que el fonema uvular /q/ s'escrivia en <k>. Guamán Poma flama allac "estany de Poquina", que alguns interpreten com reflectint el nom original dellac. Per la seua banda, el jesuïta Bernabé Cobo ho crida "estany de Chucuito" i atres fonts colonials, "estany dels collao". En adició, ellingüiste Alfredo Torero va propondre que el terme <Viracocha> Wiraqucha haja significat originalment 'llac d'Huari' i haja segut originalment un nom del Titicaca.

Respecte de l'etimologia de Titiqaqa (escrit ací en l'ortografia contemporànea quechua-aimara), vàries anàlisis s'han oferit. Mentres el núcleu del compost <caca> és casi consensualmente identificat com a reflex del sustantiu compartit quechua-aimara qaqa ('penya, barranc, roca'), el primer element <titi> ha rebut vàries interpretacions. Per tant, el topònim no hauria referit originalment allac sino a alguna formació de terra, provablement l'illa Titicaca o illa del Sol, i després estés la seua referència a tot el cos d'aigua. D'acort en el reporte dellingüiste huancaíno Rodolfo Cerrón-Palomino, l'Inca Garcilaso de la Vega i el agustino huamanguino Alonso Ramos Gavilà varen oferir l'ètim quechua titi 'plom, estany' (de modo que el compost significaria 'peñón de plom'), i el mateix agustino va ser el primer en oferir l'ètim aimara titi 'gat montés (Leopardus jacobita)' (formant 'peñón dels gats monteses' o, en paraules de Ramos Gavilà, 'penya a on va anar el gat'). L'etimologia que referix al gat andino és fins a hui la més coneguda i popular entre els no especialistes. Per la seua banda, el filec huancaíno considera més plausible com a ètim el terme adjudicat al idioma puquina de *titi 'sol'. Açò últim seria consistent en l'associació en les cròniques entre el topònim <Titicaca>, l'illa del Sol i el cult solar llacustre.

Geografia

El Titicaca és un llac d'orige tectònic. Es va formar aproximadament durant l'era terciaria per l'afonament d'una part antiga del replanell andina, va formar part, junt en el llac Poopó, de l'extint llac Ballivián que s'estenia per la replanell del Collao. La seua àrea primitiva era molt més extensa i en l'actualitat és un llac residual.

Climatologia

La regió del Titicaca és de climes extrems. En la foto, una tormenta sobre ellac.

La temperatura promig anual dellac és de 10 °C, mentres que el clima en la regió dellac és de naturalea extrema, en grans variacions de temperatura que s'accentuen en funció a la lluntea dellac i aument d'altura. En ocasions poden registrar-se trombes d'aigua en ellac Titicaca. Les pluviometria aumenta en els mesos de l'estiu austral (decembre a març) i cau dràsticament en els mesos d'hivern (abril a novembre). En estiu són freqüents les tormentes sobre ellac i la zona circumdant, aixina com les inundacions en zones de nivell 0 sobre ellac.

Llac Titicaca
Més	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Any
Temperatura mija (°C)	10.7	10.7	10.3	9.5	8.00	6.2	5.7	7.4	8.3	10.4	10.7	10.3	9.0
Precipitació (mm Puno 1973)	238	132	159	98	13	0	2	6	33	16	30	71	797
Font: archive. org/web/20100612125716/http://www. ilec. or. jp/database/sam/sam-04. html Internationalake Environment Committee

Hidrologia

Els afluents del Titicaca naixen en els cims nevats dels Andes que rodegen a la seua conca. En la foto l'estany Suches naixent del riu Suches en la frontera entre Bolívia i Perú.

Gran part de l'aigua es pert per evaporament i les sals que han entrat en els rius es queden. Solament un 5 % de l'aigua es va pel riu Desaguadero i desemboca en el llac Poopó que és molt més salat. L'aigua finalment es pert en el salar de Coipasa a on l'escassa cantitat d'aigua que reben termina per evaporar-se completament. Els rius de la Foya del Titicaca són de curta llongitut, el riu de major llongitut (Ramis-Azángaro-Carabaya) solament té 240 quilómetros. Una atra característica dels afluents del Titicaca és el seu cabal irregular marcat per les pluges estacionals entre decembre i març i l'absència de pluges entre juny i novembre que disminuïxen notablement el seu cabal; estes pluges generen inundacions en les desembocadures dels rius, i són més notables en els rius Ramis i Ilave. Ademés els afluents del Titicaca destaquen per l'absència de turbulència, el caràcter meándrico per la baixa pendent i per mantindre fauna fluvial consistent en peixos (suche i chalhua) i reptils, aixina com aus buceadoras que viuen de la fauna del riu. El nivell promig històric dellac Titicaca és de 3810 m s. n. m., encara que les seues fluctuacions poden sobrepassar els 3812 m s. n. m. (1986), baixar fins a 3808 m s. n. m. (1998), i inclús en 1943 aplegar fins als 3806,7 m s. n. m. La periodicitat i intensitat de les pluges condicionen l'increment o disminució dels nivells. Les pèrdues d'aigua en ellac són en un 91 % per evaporament i 9 % a través del riu Desaguadero.

Des de l'any 2000, ellac Titicaca ha experimentat un descens constant dels nivells d'aigua. Solament entre abril i novembre de 2009, el nivell de l'aigua va baixar 81 cm (32 plg), alcançant el nivell més baix des de 1949. Esta caiguda és causada per temporades de pluges més curtes i el derretimiento dels glaciars que alimenten els afluents dellac. La contaminació de l'aigua també és una preocupació creixent perque les ciutats en la conca del Titicaca creixen, a voltes superant l'infraestructura de tractament de rebujos sòlits i aigües residuals. Segons la Fundació Global Nature (GNF), la biodiversitat del Titicaca està amenaçada per la contaminació de l'aigua i l'introducció de noves espècies per part dels humans. En 2012, la GNF va nominar al Titicaca com "Ellac més Amenaçat de l'Any".

Des d'inicis d'any de 2023, ellac va enfrontar una de les seues pijors sequies en els últims 30 anys, segons Senamhi. El fenomen el chiquet registrat durant eixe any va ocasionar una sequia en el sur del país, com a producte els rius que recarreguen ellac Titicaca varen vore el seu cabal reduït en 50 % a 80 %. En promig el seu nivell ha descendit 74 centímetros entre abril i novembre de 2023. Mentres que les autoritats de Puno proyecten un 43 % de possibilitats de pluges per baix de lo normal fins a febrer de 2024.

Principals afluents

El riu Ayaviri forma partix de la conca del Titicaca. De la confluència del riu Ayaviri en el riu Azángaro naix el riu Ramis.

Més de 25 rius buiden les seues aigües en el Titicaca, els més grans són:

• Riu Ramis: Este riu naix en el nom de riu Carabaya en els estanys de la Rinconada, recorre paral a la cordillera de Carabaya en rumbo noroest fins al districte de Potoni en a on canvia el seu curs en rumbo al sur. Rep el nom de riu Azángaro des de la seua confluència en el riu Ñuñoa i des de la seua confluència en el riu Ayaviri passa prendre el nom de riu Ramis, en el districte d'Achaya, des d'a on pren rumbo este i descriu una curva fins a la seua desembocadura en ellac Titicaca en el districte peruà de Taraco. El riu Ramis conta en una llongitut aproximada de 32 km, una conca hidrogràfica de 14 684 km², i un cabal mig anual de 76 m³/s. Les seues aigües es veuen incrementades pels desgels de Quenamari i Quelcayo.

• Riu Ilave: Este riu naix en el nom de riu Huenque i recorre de sur a nort la província de l'El Collao, rep l'aporte important del riu Aguascalientes i passa a cridar-se riu Ilave. Desemboca en ellac Titicaca pel costat sur. Conta en una conca hidrogràfica de 7705 km², i un cabal mig anual de 39 m³/s.
• Riu Coata: Este riu naix de la confluència dels rius Lampa i Cabanillas en el districte de Juliaca. El estero Lampa naix dels desgels del nevat Jatun Punta, mentres que el riu Cabanillas naix de l'estany Lagunillas. Este riu desemboca en la baïa de Puno en el districte de Coata. Conta en una conca hidrogràfica de 4552 km², i un cabal mig anual de 52 m³/s.

• Riu Huancané: També conegut en el nom de riu Putina en el seu curs superior, seguix una direcció de nort a sur, per a després desaguar en l'extrem nort dellac Titicaca. Conta en una conca hidrogràfica de 3542 km², i un cabal mig anual de 20 m³/s.
• Riu Suches: Este riu naix en la cordillera de Carabaya o cordillera Real, en l'estany de Suches. Recorre en rumbo nort-sur fins a la seua desembocadura en ellac Titicaca en la localitat boliviana d'Escoma. Conta en una conca hidrogràfica de 2822 km², i un cabal mig anual de 11 m³/s. El seu principal afluent és el riu Gran, en el qual confluïx en el districte de Cojata.

Ellac Titicaca és compartit entre Bolívia i Perú.

Calitat de l'aigua

Les aigües del Titicaca són límpidas i solament lleument salobres, en salinitat que van des de 5,2 fins a 5,5 parts per 1000.

Les característiques físiques i químiques de l'aigua dellac Titicaca han segut objecte d'observacions puntuals en el curs d'expedicions científiques i posteriorment, de senyes sobre periodos molt més amplis.

En particular la baïa interior de Puno es troba en les aigües contaminades a raïl de les descàrregues d'aigües servides de la ciutat de Puno sense el tractament adequat.

Accidents geogràfics

l'estret de Yampupata es forma entre la península de Yampupata i l'illa del Sol, en Bolívia.

• Estret de Tiquina: Es forma entre les penínsules de Copacabana i Huata, i dividix ellac Titicaca en dos, ellac major Chucuito i ellac menor Huiñaymarka. Té un esgambi de 780 m, i al no haver un pont entre abdós costats, el creuament de persones i vehículs es fa en barcos de motor.
• Istme de Yunguyo, és l'istme que unix la península de Copacabana en terra ferma. Cap al sur de l'istme de Yunguyo s'alça el cerro Khapia o Apu Khapia, que té un caràcter sagrat des de temps de Tiahuanaco.
• Península de Capachica, es troba a l'oest dellac Titicaca i junt en la península de Chucuito formen la baïa de Puno.

• Península de Copacabana, es troba dividida entre el costat peruà (al sur) i el costat bolivià (al nort) i junt en la penìnsula d'Huata formen l'estret de Tiquina en el costat bolivià dellac. En la partix nort de la península de Copacabana es forma la península de Yampupata en territori bolivià, a l'estret que es forma entre l'illa del Sol i la penìnsula de Yampupata se li coneix com a estret de Yampupata.
• Península de Chucuito, es troba a l'oest dellac Titicaca i junt en la península de Capachica formen la baïa de Puno.
• Península d'Huata, és la més gran de les penínsules dellac Titicaca i forma el golf d'Achacachi. Esta península està ubicada completament en el costat bolivià dellac.
• Península de Taraco: Està situada en ellac menor Huiñaymarka, en la zona boliviana dellac. Al sur d'esta es forma el golf de Taraco.

Plages

Entre les plages més reconegudes es troben Capachica, Chifrón, Ccotos, Charcas, Chatuma i Juli en el departament de Puno, del costat peruà i la famosa plaja de Copacabana, en el costat bolivià.

Illes

l'Illa Chelleca (Bolívia).

Illa Amantaní (Perú). Al fondo la península de Capachica.

Illa flotant dels urus.

Illes flotants dels Uros, en la baïa de Puno (Perú).

• Amantaní (Perú), esta illa té 9,28 km², lo que la fa la més gran de les illes peruanes en el Titicaca. S'ubica al front a la península de Capachica en la província de Puno.
• Campanar (Bolívia)
• Chelleca (Bolívia)
• Chiquipa (Bolívia)
• Esteves (Perú): Esta illa té 0,12 km² de superfície, i s'ubica a 2 km de la ciutat de Puno. En esta illa s'han trobat restants de la cultura Pucará, Tiahuanacota i Colla.
• Jochihuata (Bolívia)

• Illa de la lluna o Koati (Bolívia): S'ubica al nort de la península de Copacabana i té 1,05 km². Té un relleu escarpado, aixina com vestigis d'un acllahuasi.
• Pariti (Bolívia).
• Cojata (Bolívia), té una superfície d'1,6 km².
• Illa del Sol (Bolívia): És la més gran de les illes del Titicaca, té 14,3 km² de superfície, té forma allargada formant dos grans baïes de les quals destaca la baïa Kona. S'ubica al nort de la península de Copacabana en el costat bolivià. Presenta un relleu accidentat i numerosos terrats de cultiu (molls). Esta illa conserva vestigis arqueològics antiquíssims que van des de Tiahuanaco fins als Incas. El seu punt més alt és el cerro Chequesani de 4075 m s. n. m.
• Soto (Perú): És una illa ubicada al nort dellac. Té una superfície de 2,6 km² i és habitada per comunitats aimaras.
• Suasi (Perú).
• Suriqui (Bolívia), té una superfície de 4,5 km².

• Taquile o Intika (Perú): Està ubicada al front de les penínsules de Chucuito i Capachica. Té 5,72 km² de superfície. Les seues costes són escarpades i la seua població principal es troba a 140 metros sobre ellac. Forma part del districte insular d'Amantaní en la província de Puno.
• Illes flotants dels uros (Perú - Bolívia): Són un conjunt d'illes artificials fetes d'una espècie de junc cridat totora i habitada per descendents de l'ètnia Uru, l'activitat principal de la qual és la peixca i la caça. Si be les illes flotants s'han ubicat en el costat peruà dellac, des del 2007 s'han construït illes flotants en el costat bolivià en fins turístics.
• Archipèlec de Wiñaymarca (Perú i Bolívia): És un conjunt d'illes i illots ubicats en ellac menor Huiñaymarca al sur de la península de Copacabana que compartixen Perú i Bolívia. Ho componen les illes de:

• Anapia (Perú): És una illa de 3,40 km², en esta illa s'ubica el poblat d'Anapia que és capital del districte insular d'Anapia en la província de Yunguyo. És la segona illa més gran l'archipèlec d'Huiñaymarca.
• Caana (Perú)
• Chipi (Bolívia)
• Jhamiti (Bolívia)
• Jhamiti chic (Bolívia)
• Kellayhuata (Bolívia)
• Limina (Bolívia)
• Morochuata (Bolívia)
• Suaana (Perú)
• Taquiri (Bolívia): Declarada monument nacional pel govern de Bolívia, per la presència d'importants restros arqueològics (chullpares).
• Yuspique (Perú): Esta illa és la més gran de l'archipèlec d'Huiñaymarca, té 3.20 km² de superfície i forma part del territori del districte insular d'Anapia.
• Wiskawahata (Bolívia)
• Illot de Caño (Perú)

• Illot d'Huatacaana (Perú)
• Illot d'Iscaya (Perú)
• Illot de Patahuata (Perú)
• Illot de Yute (Perú)

Fauna i flora

Vore també: Reserva nacional del Titicaca

Una alpaca domesticada sobre ellac, en el costat bolivià.

la llentilla d'aigua creix prop de les zones urbanes a causa de la contaminació. Al fondo s'observa l'illa Esteves front a la ciutat de Puno.

La fauna està composta principalment d'ànets zambullidores, el gat andino, chulumpi tiki, guallatas i parihuanas. Entre els peixos destaquen el suche (Trichomycterus rivulatus), i vàries espècies d'orestias, entre les més conegudes es troben el carachi negre, carachi groc, carachi blanc, carachi nano, carachi gringo, ispi, i peixos d'atres famílies com el mauri (Trichumectarun dispar) i les espècies introduïdes trucha i pejerrey. Entre els peixos extints per la peixca excessiva i introducció d'espècies inapropiades es troben la voga i l'umanto molt habitables en este llac. En ellac existix una espècie coneguda com a granota jaganta dellac Titicaca (Telmatobius culeus), sent ellac l'únic hàbitat d'esta espècie. La vegetació dellac es classifica en amfíbia, sumergida i flotant, i compon un dels principals elements del cicle de l'ecosistema. La seua flora està representada per 12 varietats de plantes aquàtiques resaltant la totora (Scirpus californicus), la yana llacho (Elodea potamogeton), la llentilla d'aigua (Lemna sp.) i la purima (Chara sp.). També existix fauna terrestre en les illes i riveras dellac Titicaca, entre les que destaquen les vicuñas, alpacas, flames, cuyes, rabosots, entre uns atres.

Història de la relació entre ellac i el ser humà

la cultura tiahuanaco va dominar ellac cap al 200 d. C. En la foto ceràmica Tiahuanacota descoberta en l'illa Pariti (Bolívia).

Els molls són terrats construïts en les ales de les montanyes per al seu aprofitament en l'agricultura, estos daten des de temps preincas. Andenería en l'illa de Taquile (Perú).

Época preincaica

Una de les cultures més importants que es va assentar en les riberes dellac Titicaca va ser la cultura Chiripa, de la qual queden importants restants arqueològics en la zona sur dellac. D'igual manera, al nort dellac la cultura Pucará es va desenrollar en importants. Abdós cultures varen concebre el cultiu en camellones (o waru warus), que consistia en elevació de terra rodejades d'aigua que protegien als cultius de les gelades pròpies de la zona. Es creu que en les afores dellac Titicaca es va iniciar la domesticació d'alguns tubèrculs i dels camélidos suramericans (alpaca i flama). Cap a l'any 45 d. C. l'época urbana de la cultura Tiahuanacota va dominar ellac Titicaca construint importants centres ceremonials en les illes i al voltant dellac.

Época imperial incaica

El croniste Inca Garcilaso de la Vega descriu l'orige llegendari dels incas en les bromera dellac Titicaca, en les tradicions orals de la zona encara es considera l'illa del Sol com elloc d'a on varen emergir Manco Cápac i Mama Ocllo per a fundar el regne del Cuzco. Lo cert és que ellac Titicaca, va tindre gran importància religiosa per als incas i és Pachacútec qui anexa allac Titicaca i les seues afores (replanell del Collao) al Tahuantinsuyo. Segons les tradicions urus, ells varen fugir del sege inca refugiant-se en ellac, per a este propòsit varen construir illes artificials en ellac utilisant com a matèria primera la totora. D'esta manera s'inicia la població de les illes flotants dels uros en Perú.^{cita requerida}

Época virreinal

La primera image del Titicaca en Europa. Pedro Cieza de León. Crònica del Perú, 1553.

Des de la creació del Virreinato del Perú en 1542 ellac va ser administrat per la Corona espanyola. En 1777, les reformes borbòniques creen el Virreinato del Riu de la Plata incloent a l'Intendencia de Puno (que llavors formava part de l'Audiència de Charcas) i per tant al total dellac Titicaca. En crear-se la Real Audiència del Cuzco en 1787, els partits de Lampa, Azángaro i Carabaya, varen passar a integrar el seu districte. Una Real Cèdula de l'1 de febrer de 1796, va incorporar la Intendencia de Puno al Virreinato del Perú, passant els partits de Chucuito i Paucarcolla a la jurisdicció de la Real Audiència del Cuzco. D'esta manera ellac Titicaca queda dividit entre l'Audiència del Cuzco (Virreinato del Perú) i l'Audiència de Charcas (Virreinato del Riu de la Plata).

Época republicana

l'independència del Perú (1821) i de Bolívia (1825), donen orige a la divisió dellac Titicaca per a convertir-ho en binacional. Aixina el Protocol Ratificatorio firmat en La Pau el 15 de giner de 1932 entre Perú i Bolívia separen allac Titicaca de la següent manera.

• De la baïa de Cocahui, una llínea recta al punt equidistant entre l'illa Soto (Perú) i Chiquipa (Bolívia);
• Una atra llínea recta, fins al punt equidistant entre l'illa del Sol o Titicaca (Bolívia) i Punta Pomata (Perú); i, des d'allí, una atra llínea recta fins alloc denominat punta Kasani;
• La llínea de frontera continua des de punta Kasani, a on es troba la fita N.º 22, en una trayectòria sinuosa sobre la península de Copacabana, fins a la riera Sehuenca. La partix nort de la península queda en territori bolivià i la partix sur, en territori peruà;
• La llínea de frontera continua en ellac Huiñaymarca, entre l'illa Iscaya (Perú) i punta Huancallani (Bolívia); illa Cana (Perú) i illa Limina (Bolívia).

• Des d'este punt, una llínea recta en direcció suroest, fins al punt intermig entre punta Taraco (Bolívia) i punta Zepita (Perú) i una atra en direcció sur, fins a la naixent del riu Desaguadero, en ellac Huiñaymarca.

Autoritat Binacional Autònoma dellac Titicaca

Les religions andinas i el cristianisme varen colisionar despuix del descobriment d'Amèrica, fusionant les creències populars en la doctrina catòlica. Bateig de vehículs durant la festa de la Verge de Copacabana en Bolívia.

Un yatiri aimara, que significa home que sap, realisant un ritual ceremonial en el costat bolivià dellac Titicaca.

Els estats del Perú i Bolívia, en el propòsit de generar accions per a la protecció, preservació i conservació dellac Titicaca, en l'any 1996 varen crear l'Autoritat Binacional Autònoma del Sistema Hídric dellac Titicaca, riu Desaguadero, llac Poopo i salar de Coipasa, establint un marc llegal i un pla director binacional. És una entitat de dret públic internacional en plena autonomia, depén funcional i políticament dels Ministeris de Relacions Exteriors del Perú i de Bolívia. És dirigit per un President Eixecutiu nomenat pels Cancellers d'abdós països, conta en dos unitats de llínea, una dedicada a la conducció del Pla Director i una atra al Maneig i Gestió de Recursos Hídrics. Per a les accions nacionals, es té en el Perú el Proyecte Especiallac Titicaca (PELT) que depén de l'Institut Nacional de Desenroll (INADE) i en Bolívia, l'Unitat Operativa Boliviana (UOB) que depén del Ministeri de Desenroll Sostenible i Planificació. Els costs d'operació són assumits en parts iguals pels dos estats; actualment l'institució és dirigida per l'ingenier Julián Agrane Catacora expert en temes hidrobiològics.

Demografia

Activitat comercial en les ciutats fronterices de Desaguadero (Perú) i Desaguadero (Bolívia) que s'ubiquen a abdós costats de la naixent del riu homònim.

Cerimònia del casament en Chucuito, Perú.

Les riberes dellac Titicaca, actualment estan poblades per descendents d'ètnia aimaras, quechuas i urus, els qui guarden una relació molt estreta i històrica en ellac. La població rural destaca sobre la població urbana tant en les riberes boliviana com a peruana.

Dòna hilando en l'illa Taquile.

Un home en un pot tradicional fet a pur de totora (Bolívia)

Els municipis que poblen la conca dellac Titicaca són:

En Bolívia

Província de Camacho:

• Port Acosta: 27 296 hab.
• Mocomoco: 13 950 hab.
• Carabuco: 14 520 hab.

Província d'Omasuyos:

• Huarina:
• Huatajata:
• Achacachi: 70 503 hab.
• Ancoraimes: 15 199 hab.
• Santiago d'Huata: 8.562 hab.

  

  Consciencia migambiental comunal Santiago d'Huata

Província dels Andes

• Pucarani: 26 802 hab.
• Laja: 16 311 hab.
• Batalles: 18 693 hab.

Província d'Ingaví

• Desaguadero:
• Guaqui: 7552 hab.

Província de Manco Kapac:

• Copacabana: 14 586 hab.
• Tito Yupanqui: 2213 hab.
• Sant Pedro de Tiquina: 6093 hab. Municipis sense costa en ellac
• Pelechuco: 5115 hab.
• Charazani: 9262 hab.
• L'Alt: 649 958 hab.
• Tiahuanaco: 17 231 hab.

En Perú

Província de Yunguyo: 47 400 hab.

• Yunguyo
• Anapia
• Unicachi

Província de Chucuito: 126 259 hab.

• Desaguadero
• Juli
• Zepita
• Pomata
• Huacullani

Província del Collao: 81 059 hab.

• Ilave
• Pilcuyo

Província de Puno: 229 236 hab

• Puno
• Sant Antonio
• Acora
• Plateria
• Amantaní

Província de Sant Román: 240 776 hab.

• Juliaca
• Caracoto
• Sant Miguel
• Cabana
• Cabanillas

Província de Verdet: 27 819 hab.

• Conima
• Verdet
• Tilari
• Huayrapata

Província d'Huancané:69 522 hab.

• Huancané

Província de Lampa:48 223 hab.

• Lampa

Província de Melgar: 74 735 hab.

• Ayaviri
• Santa Rosa

Província de Sant Antonio de Putina: 50 490 hab.

• Putina
• Ananea

Província d'Azángaro: 136 829 hab.

• Azangáro
• Asillo
• Arapa

El total d'habitants de la conca del Titicaca suma 2 054 622 habitants, dels quals 1 132 378 viuen en el costat peruà i 922 244 en el costat bolivià.

Importància dellac Titicaca en la zona

Ellac Titicaca modera el clima de la seua zona circumdant, puix absorbix i reté l'energia solar del dia i la irradia en la nit. Per esta raó el clima en les zones circumdants allac no són extremadament fredes com s'esperaria sobre els 3800 m s. n. m., açò a la seua volta influïx en les activitats agropecuarias en l'àrea que rodeja allac. Per açò, en Perú l'àrea circumdant allac és la regió geoeconómica més important dels Andes surperuanos; solament en esta zona es troben el 49 % de les alpacas, el 32 % d'ovins, el 29 % de flames i el 10 % de vacuns de tot el Perú. La població també ha creixcut en gran mida en esta zona, solament en la part peruana al voltant dellac viuen més d'un milló de persones. Pel clima i a l'agricultura que subsistix per la moderació en el clima que produïx ellac Titicaca. Si ellac Titicaca no existira, esta zona haguera segut un páramo gelat en molt pocs habitants.

Peixca

Peixcador en Santiago d'Huata

La peixca en ellac Titicaca té una gran importància econòmica i social en el devindre dels habitants del departament de Puno. L'explotació contínua dels recursos naturals dellac ha constituït una peça clau en el desenroll i supervivència dels pobles que durant milenis han localisat i transformat l'entorn circunlacustre. En l'actualitat, la peixca en ellac Titicaca seguix tenint un marcat caràcter d'activitat de subsistència (captura per dia entre 6 i 10 kg/viage).

El peix constituïx una font d'aliment bàsica per a estes poblacions sent en alguns casos casi l'únic aporte de proteïnes en la seua dieta. Les captures són comercialisades a través d'intermediaris en núcleus poblacionals pròxims allac. El caràcter artesanal de l'activitat no ha permés un major desenroll de la peixca.

Atraccions turístiques

Atractius

Illa més gran: Illa del Sol (Bolívia).

Els Uros de Puno (Perú).

Ciutat de Copacabana (Bolívia).

Castell de Charcas en ellac Titicaca Puno (Perú). Catamarans turístics en el port de Copacabana, Bolívia.

Copacabana

Copacabana és una ciutat i un municipi de Bolívia i una de les principals localitats ribereñas dellac Titicaca. És la capital de la província de Manco Kapac, ubicada en el departament de la Pau. És un centre de pelegrinage binacional per trobar-se en la mateixa l'image de la Verge de Copacabana, patrona del país i la veneració del qual es remonta a lo manco a 1583. La ciutat, construïda entre els cerros Calvari i Chiquet Calvari (o Kesanani). Es constituïx la capital del Municipi homònim, el qual comprén 33 comunitats llauradores originàries, en un total aproximat de 15 000 habitants.

• Copacabana és famosa per les seues celebracions religioses, el seu patrimoni cultural, les seues festes tradicionals i la Basílica de la Verge de la Candelaria de Copacabana, edifici d'estil morisco, originalment d'estil renaixentiste, que va ser construït en 1550. La famosa plaja de Copacabana de Riu de Janeiro va ser cridada d'esta manera en honor a esta població i la verge patrona.

Illa del Sol

l'illa del Sol o illa Titicaca és una illa situada en el costat bolivià dellac, dins del municipi de Copacabana en la província de Manco Kapac del departament de la Pau. Té una llongitut de 9,6 km per 4,6 km d'ample i una superfície de 14,3 km², lo que la convertix en l'illa més gran dellac. El seu nom original és illa Titikaka i per això ellac a on es troba du el seu nom, que significa "puma de pedra". A lo llarc de tota l'illa s'aprecien varis llocs arqueològics, a on descolla la "Roca Sagrada" o Roca dels orígens, que segons vàries històries i cròniques va ser lloc del naiximent del Imperi Inca i ací seria a on naixeria Viracocha, el propi Deu Sol, el qual seria l'encarregat d'enviar a Manco Cápac i Mama Ocllo a fundar la ciutat del Cuzco. També s'aprecia la Chinkana o llaberint de la Chinkana, ademés el Palau de Pilkokaina de l'época incaica, únic per les seues característiques constructives.

Art textil de Taquile

Posada de sol presa des de la plaja de Copacabana, Bolívia.

En l'any 2005, l'art textil de l'illa de Taquile en ellac Titicaca, va ser declarat "Obra mestra del patrimoni oral i intangible de la humanitat" per l'Unesco. Les penyores que utilisen conserven molta reminiscència de temps precolombins tant en la seua calitat, disseny i simbologia. La dòna vares vore una brusa roja i moltes faldes multicolors, recobertes en una àmplia falda negra. El talle és cenyit en un fi cinturó guinda. El cap i la cara són protegides per un llarc mant negre que les protegix del sol. Els hòmens usen un pantaló teixit de color negre, la seua camisa blanca és recoberta per un jupetí curt, la forma del qual i colors determinen la seua funció en el sí de la comunitat. Du ademés una llarga faixa brodada, el teixit de la qual descriu en forma simbòlica propi de l'illa, els events que han marcat la vida de la parella. El chullo o gorro finamente teixit, permet diferenciar els hòmens casats dels fadrins. La forma com usa la coa del chullo senyala si està buscant parella.

Illes flotants

Artícul principal → Illes flotants dels uros.

Existixen en ellac un grup d'illes artificials fetes pels membres de l'ètnia uru, autodenominats kotsuña o "poble dellac". Els membres de l'ètnia uru o uro es diuen a sí mateixos "gent de sanc negra" i segons les seues tradicions orals, ells es varen vore obligats a fugir ellac després de que l'Inca Pachacútec els sitiara. La vida dels uros, depén dellac i de la totora. Esta última és una planta de la qual no solament fan les seues illes, sino també les seues embarcacions cridats "caballitos de totora", ademés de construir les seues vivendes en ella i construir els seus pots. Es tracta d'un lloc a on es fa turisme cultural i d'aventura.

Port llacustre de Puno

Artícul principal → Sura del Titicaca.

Ubicat en la baïa de Puno, conta en un moll administrat per la marina del Perú. En les seues aigües fondeja un barco a vapor que va ser comprat en Europa, es va dur desmontat, a llom de ruc, des de la costa del Pacífic, i va anar novament armat en ellac. Encara funciona i fa excursions turístiques pellac, aplegant fins a Guaqui, el port en Bolívia, pròxim a Desaguadero.

Mits

Yaurinka

En la mitologia andina, Yaurinka és una deïtat preincaica representada en forma de serp, negra, aquàtica i jaganta, en ulls grans que despedixen llamarades de fòc. Segons els relats, habita en les profunditats dellac Titicaca o baix de la terra. Alguns narren que dorm en les plages de Kona, en l'Illa del Sol; uns atres conten que es comprimix fins a tornar-se en una serp chicoteta per a enrollarse en les pantorrillas de les persones i extraure'ls la sanc. Es diu que esta serp és causant de la tisis.

A Yaurinka se li atribuïxen les grans onades dellac Titicaca i els sismes, abdós fenomens ocasionats en el zigzagueo que realisa al moment de despertar. També es creu que, quan un terreny sofrix esmonyides o rajaduras de manera constant, Yaurinka s'ha unflat i en cada expansió del seu cos ocasiona l'inestabilitat en la superfície.

Per a les cultures andinas que circundan ellac Titicaca, Yaurinka conecta els espais espirituals per la seua directa relació en el món subaquàtic i subterràneu; aixina com el món de dalt en la terra. Açò ho conseguix a través del seu poder de pujar des de les profunditats fins a la terra, transitar el sol, i aplegar al cel prenent la forma de raig.

Vore també

Basílica de La nostra Senyora de Copacabana Copacabana Illa de la Lluna Illa del Sol Ciutat de Juliaca Civilisació Inca Estret de Tiquina Imperi inca Illa d'Amantaní Illa Campanar Illa Soto Illa de Taquile Llac Tauca Ecorregión d'aigua dolça Titicaca

Sistema endorreico Titicaca-Desaguadero-Poopó-Salar de Coipasa Riu Desaguadero Llac Uru Uru Llac Poopó Estany d'Arapa Salar de Coipasa Regió Puno Salar d'Uyuni Reserva nacional del Titicaca Turisme en Bolívia Turisme en el Perú Verge de Copacabana Anex:Lagos i estanys del Perú (1801) Titicaca Anex:Llocs Ramsar en Bolívia Anex:Llocs Ramsar en el Perú

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Titicaca.
• Llac Titicaca en Wikivoyage
• archive. org/web/20100317090858/http://apps. elcomercio. pe/estaticas/lagopeligro/index. html Ellac Titicaca en greu risc ecològic
• alt-perubolivia. org/ Autoritat Binacional Autònoma dellac Titicaca
• archive. org/web/20100612125716/http://www. ilec. or. jp/database/sam/sam-04. html Internationalake Environment Committee. (Senyes científiques sobre ellac Titicaca) (anglés).
• pnuma. org/deat1/pdf/Geo%20Titicaca(Web).pdf Perspectives del Mig ambient en el Sistema Hídric TITICACA-DESAGUADERO POOPÓ-SALAR DE COIPASA [5] archivat en Wayback Machine. (TDPS) 2011, PNUMA.
• oas. org/dsd/publications/Unit/oea31s/oea31s.pdf Diagnòstic Ambiental del Sistema Titicaca-Desaguadero-Poopó-Salar (Sistema TDPS) Perú-Bolívia. Comité Ad-Hoc de Transició de l'Autoritat Autònoma Binacional del Sistema TDPS. Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient. Departament de Desenroll Regional i Mig ambient. Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans. Washington, D. C., 1996