Telmatobius culeus
La granota jaganta del llac Titicaca (Telmatobius culeus) és una espècie d'amfibi anur jagant de la família Telmatobiidae.[1] És endèmica del llac Titicaca. També és coneguda en aymara, llengua originària, com keles i com jampathu huankele.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La granota jaganta del llac Titicaca té el cap redonejat frontalment. La seua esquena és molt glandular provocant, quan l'espècie és agarrada en la mà, la secreció d'una mucosa molt pegajosa no irritante. La pell pot ser barrugosa sobre els costats. La coloració de l'esquena és variable, des d'olivera clara uniforme a obscur en diferents dissenys que poden variar des de motas blanques o punts fins a semblar grisos, ventralmente el color és més clar i uniforme podent ser blanc, gris clar fins a anaranjado com generalment s'observa en el llac Menor. Els dits anteriors són lliures, els posteriors semiunidos. Llarc del cos major a 140 mm, pesen al voltant de 150g. Depenent del lloc de captura el tamany és variable havent-se trobat els espècimen més grans en les afores de la illa del Sol en més de 380 g (modificat de Garman 1875). S'alimenta de moluscs, crustacis, cucs i larves d'insectes aquàtics, també inclou en la seua dieta algues grans i en algunes ocasions pot menjar peixos menuts típics del llac. El seu hàbitat està conformat pel llac Titicaca i estanys i rius adjacents, espais a on ha desenrollat característiques úniques; entre les que destaquen els abundants plecs de la seua pell, que li permeten viure dins de l'aigua i en condicions extremes d'escassea d'oxigen, baixes temperatures, profunditat, etc.
Pel baix contingut d'oxigen del Titicaca, Telmatobius culeus respira principalment per mig de la pell. És una espècie exclusivament aquàtica, i posseïx grans plecs de pell en tot el cos. Els plecs permeten aumentar absorció d'oxigen per la pell, una característica que s'observa també en uns atres amfibis estrictament aquàtics.[3]
A principis de la década de 1970, una expedició dirigida per Jacques Yves Cousteau va informar d'eixemplars d'esta espècie de granotes de fins a 50 cm de llarc, en un pes d'un quilogram, és per això la major granota aquàtica en el món.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]La granota jaganta del Titikaka, Telmatobius culeus, presenta un cicle de reproducció a on la femella pot aplegar a desovar 113 "ous" (en captiveri) i fins a 500 "ous" (en silvestría). No obstant, existix bibliografia que precisa que esta espècie pot colocar fins a 1800 "ous" en el seu habitat natural. [5]
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del llac Titicaca, Departament de la Pau en Bolívia i Departament de Puno en Perú,[6] trobant-se en la ecorregión de la Puna Nortenya.[7]
Conservació
[editar | editar còdic]Encara que l'espècie té aparentment una àmplia distribució en el llac Titicaca, es troba greument amenaçada d'extinció. En Bolívia està considerada com una espècie amenaçada des de 1996. i actualment es troba categorizada com en perill crític d'extinció per la UICN.
Amenaces
[editar | editar còdic]La major amenaça reportada és la caça d'adults. Les seues extremitats estan sent comercialisades des de fa vàries décades arrere. En el 2006 es varen reportar més de 15000 individus/any amprats en l'elaboració de "anques de granota". Es tenen denúncies en el sector bolivià del tràfic granotes en cantitats elevades per a ser comercialisades en forma de suc de granota per al consum humà en la ciutat de Lima.[8] També existixen reportes d'un us incipient en forma de va jugar en la ciutat de l'Alt.[9] Per un atre costat la gent local l'utilisa com a medicina tradicional, les granotes són rarament consumides en sopes. No només l'extracció per a la seua venda l'afecta directament també, s'ha observat gran mortalitat en época plujosa.[10] Només es conten en observacions de l'estat de les seues poblacions en el llac Menor, en el que s'estima que en els últims 10 anys es va produir una disminució del 39% de la població.[11]
Una atra important amenaça és la contaminació de les aigües del llac Titicaca. Si ben no s'ha confirmat la contaminació per metals pesats en el llac Menor, l'utilisació de composts organoclorados i organofosforados afecten indirectament als animals, principalment en la reproducció i poden ocasionar mutacions en els cromosomes. L'us de plaguicidas agrícoles és elevat en la zona circumdant al llac Titicaca. S'han observat mutacions encara que en molt baix percentage i també amputacions, possiblement causades per aus o les rets de peixca (Pérez, 2002). Una atra amenaça encara no comprovada és l'expansió de quitridiomicosis (s'han observat varis individus en danys en la pell sense conéixer la seua causa).
Ademés dels seus depredadors naturals com la gavina (Larus serranus), encara no s'està confirmat la depredació de larves i adults per espècies introduïdes de peixos (trucha arcoíris i pejerrey) (Pérez, 1998). En els estòmecs es troben gran cantitat de paràsits nemátodos i helmints.
Mides de conservació
[editar | editar còdic]En Bolívia l'espècie està amparada en el D.S. 25458 de Veda general indefinida, i la Llei del Mig ambient 1333 (1992) en els seus artículs 52 al 57. En 2020 es va anunciar l'implementació d'un programa binacional per a la seua conservació amparat per un acort realisat en 2018.[12]
Publicació original
[editar | editar còdic]- Garman, 1876 : «Exploration of Lake Titicaca by Alexander Agassiz and S. W. Garman. I. Fishes and Reptils». Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, vol. 3, n° 11, p. 273-279
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:ASW
- ↑ «Granota jaganta del Titicaca» (en és). www.conservation.org. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ Hutchison, V. H., Haines, H. B., & Engbretson, G. (1976). Aquatic life at high altitude: respiratory adaptations in the Lake Titicaca frog, Telmatobius culeus. Respiration physiology, 27(1), 115-129.
- ↑ «La granota jaganta del Titicaca continua en perill d'extinció» (en és). Notícies ambientals. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ Universitat Nacional del Altiplano.Consultat el 2025-06-14.
- ↑ Vellard (1951). El grup Telmatobius i formes afins, Llima, Perú: Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
- ↑ BIODIVERSITAT: LA RIQUEA DE BOLÍVIA.Consultat el 14-06-2025.
- ↑ «Segons estudi: extracte de granota podria causar malalties en lloc de curar-les» (en és-pe). Actualitat Ambiental. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «En L'Alt venen suc de granota, asseguren que és curativo» (en és). Opinió Bolívia. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «Estudis sobre les Granotes Andinas dels Gèneros Telmatobius i Batrachophrynus…Volum 7 (2005) – Associació Herpetológica Espanyola». herpetologica.és. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «Wayback Machine». www.researchgate.net. Archivat des d'el original, el 2022-09-28. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «Equipe transfronterizo lluitarà pel futur de la granota jaganta del Titicaca».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Telmatobius culeus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Telmatobius culeus.- Granotes jagantes contenen substància que es va usar en l'época prehispánica.
- Proyecte Iniciativa Amfibis de Bolívia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Telmatobius culeus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.