Anar al contingut

Typha angustifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Totora»)
totora (Typha angustifolia)


La totora, espadanya o anea (Typha angustifolia), és una planta perenne herbàcea del gènero Typha de la família Typhaceae. Esta totora es troba en casi tots els continents, en excepció d'Oceania, en llocs pantanosos. En Norteamérica, és una planta introduïda. També es troba en alguns chapulls de Perú i Chile. Typha angustifolia conviu en el seu ranc en Typha latifolia, en la que es hibrida com Typha × glauca (Typha angustifolia × T. latifolia). La espadanya comuna es troba generalment en aigües menys profundes que la espadanya de full estret.

Use culinari

Vàries parts de la planta són comestibles, inclosos durant vàries estacions els brots latents en les raïls i les bases dels fulls, el núcleu intern del talle, els mechons de les flors verdes, el polen madur i les raïls almidonadas.[1][2] Es pot preparar de la mateixa forma que la Typha latifolia.[3] El brot és comestible, i es diu bồn bồn en Vietnam.[4]

Descripció botànica

Planta llacustre, de llarcs fulls llanceolades, llaugerament triangulars i de brot que alcança entre 2 i 3 metros d'alt. Les seues flors creixen apinyades entorn a un eix, a manera de cigarros de coloració havà i trossejades donen un plumón o pelusa utilisable en colchonería. Creix en abundància en els llocs inundats i també en els llac.

Antecedents històrics

En el antiplano, l'ètnia dels Uros construïx chicotets pots a pur de totora, en els que naveguen en les aigües del Llac Titicaca. Esta planta també va ser usada pels antics peruans en fins medicinals, principalment com cicatrisant de ferides.

Usos

La totora s'ampra com a fibra per a teixir estores, petates, canastos i atres usos artesanals. En el llac Titiacaca se li ampra per a construir cases flotants i en Huanchaco per a fer embarcacions marines. S'ampren els brots com a aliment, els Uros ho criden "Chullu", és una de les plantes que té alt contingut de yodo. En medicina tradicional s'utilisa com diurético, astringent i per a aliviar cremades. És bon ferraja per al ganado.

Noms comuns

  • Castellà: aenea, albardines, anea, anea basta, aneas, bayón, bayunco, bohordo, bohordos prims, bohordos nanos, cepotañas, ciscas, cuete, enea, espadanya, espadanya d'estany, espadanya de mazorca, espadanya estreta, espadanya fina, fuso, juncia, junc, moros, nea, pelusa, purs, sisca, vela de llop.[5]

Referències

  1. ↑ Elias, Thomas S.; Dykeman, Peter A. (2009). Edible Wild Plants, New York, NY: Sterling Publishing Co., Inc., pp. 69–70. ISBN 978-1-4027-6715-9.
  2. ↑ «Typha angustifolia - Small reed mace». Plants for a Future. Consultat el 2011-03-16.
  3. ↑ Elias, Thomas S.; Dykeman, Peter A. (2009). Edible Wild Plants: A North American Field Guide to Over 200 Natural Foods, New York: Sterling, pp. 69. OCLC 244766414. ISBN 978-1-4027-6715-9.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ «Typha angustifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des de l'original, el 11 de setembre de 2019. Consultat el 22 d'octubre de 2010.

Enllaços externs

  • [enllaç trencat]