Schoenoplectus californicus
Schoenoplectus californicus, cridada junc o totora (del quechua t'utura), és una planta herbàcea perenne aquàtica, de la família de les ciperáceas, comuna en esteros i pantàs d'Amèrica del Sur. Els mapuches la cridaven vathu, lo que es españolizó a batro en Chile.
El seu talle medix entre un i tres metros, segons les varietats, i té usos en la construcció de sostres i parets per a cobertizos i ranchos, i mobiliari. És tradicional la seua ocupació en la construcció d'embarcacions per a navegar en el llac Titicaca i en algunes plajas del Perú.
Característiques
[editar | editar còdic]Esta és una herba perenne, d'escàs porte, fasciculada, en raïls fibrosas. El talle és cespitoso, erecto, pla, trígono, terete (circular en la secció travessera) o acostillado, sense presentar tuberosidades en la base. Les fulls de la secció inferior presenten baïnes foliares carents de làmines; les superiors les desenrollen ocasionalment.
La inflorescència és un agregat simple i seudolateral de espiguillas; té una bràctea erecta, que semeja una continuació del talle. Les espigüelas són hermafroditas, abundants, sésiles, ovoides o oblongas. Presenta glumas espiraladas, caduques, ovadas, redones en la part posterior, en una nervadura mija forta i una lateral inconspicua o obsoleta; la raquilla és persistent.
Les flors són hermafroditas; el periant té entre 2 i 6 escamas. Els estams són tres, i els estils dos. Els fruts són aquenios lenticulares, biconvexos o aplanadoconvexo, plans o transversalmente rugosos.[1]
Us
[editar | editar còdic]En el llac Titicaca s'acostumava construir les cases sobre basses de fulls d'esta espècie i es teixien estoras per al servici de governadors i cacics. Segons la llegenda de Manco Cápac també es confeccionava en ella orejeras com a adorn personal.
També és sorprenent la construcció d'un pont d'esta espècie sobre el riu Desaguadero, prop del llac Titicaca, que va ser ordenat per Cápac Yupanqui per a poder creuar en el seu eixèrcit; dit pont devia reparar-se cada sis mesos. Ademés de la seua utilitat pràctica, en les províncies del Tahuantinsuyo, s'amprava per a confeccionar l'insígnia o bastó de mando denominat «tiana», que amprava el cap que tenia al seu càrrec dèu tributaris.
Esta planta de forraje és el principal insumo utilisat pels peixcadors d'Huanchaco i Pimentel per a construir les seues basses, cridades caballitos de totora.
En la província de Corrents, en la mesopotamia argentina, en la regió dels esteros del Iberá, els pobladors de la zona l'utilisen per a confeccionar #artesania i particularment el capell d'ala ampla denominat «correntino», molt similar al típic capell de pelfa andalús.
Esta planta és apta per a la fabricació de paper de manera artesanal.
Sinonímia
[editar | editar còdic]Es llisten els sinònims apareguts en la bibliografia científica:[2]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Bolívia Checklist» (en anglés). eFloras.org. Consultat el 8 de març de 2012.
- «Flora of North America» (en anglés). eFloras.org. Consultat el 8 de març de 2012.
- United States Department of Agriculture Agricultural Research Service, Beltsville Area. «Taxon: Schoenoplectus californicus (C. A. Mey.) Soják» (en anglés). Taxonomia de Plantes en GRIN (Germplasm Resources Information Network). Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2012. Consultat el 8 de març de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- a%20invertir/fibres/totora.htm Usos i aprofitament actual de la totora (Schoenoplectus californicus) en Imbabura
- Àrea Regional Protegida El Balsar de Totora de Huanchaco
- Reserva Nacional del Titicaca
- Schoenoplectus californicus Palla
- Časopis Národního Musea, Oddíl Přírodovedný 140(3-4): 127. 1972
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schoenoplectus californicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.