Mesopotamia argentina

Mesopotamia argentina

Mapa de l'ubicació de la Mesopotamia argentina.

La Mesopotamia és una regió geogràfica de la República Argentina que comprén les províncies de Missions, Corrents i Entre Rius. En 1860 va ser definida com una unitat geogràfica pel explorador francés Martin de Moussy, en la seua obra Descripció geogràfica i estadística de la Confederació Argentina (francés: Description géographique et statistique de la Confédération Argentine), pero durant el XX va ser descartada com a regió geogràfica formal, conservant el seu caràcter d'agrupació històrica de les tres províncies, el principal motiu de les quals d'establiment va ser que es troba delimitada pels rius Paraná, Uruguai, Iguazú, Sant Antonio i Pepirí Guazú, lo que li va otorgar característiques d'unitat aïllada respecte del restant del país fins a la construcció d'obres ferroviales de vinculació.

Paisage en a on s'aprecia la planura que caracterisa a Entre Rius.

El seu territori comprén 196781 km², presentant fisonomia diverses que han segut agrupades als fins turístics en dos corredors: el Corredor del riu Paraná (a l'oest) i el Corredor del riu Uruguai (a l'est).

Està assentada sobre les roques antigues del massiç de Brasília i coberta per un espés mant de sediment d'orige volcànic en el nort, i marins i continentals en el centre i sur. Gran part del seu territori integra la conca del acuífero Guaraní.

En l'Argentina, cap atra regió geogràfica pot exhibir un número comparable d'espècies vegetals o animals. En la seua flora i fauna autòctones es troben més de 2000 espècies conegudes de plantes vasculars, més de 402 aus (la tercera part del total de l'Argentina) i innumerables insectes.

Alguns autors, en especial geógrafos, han usat la paraula Megapotamia (del grec Mega: gran (s), potamia riu) per a designar a esta regió argentina,^{cita requerida} per dos motius: primer per a evitar confusions en la clàssica Mesopotamia del Orient Mig; segon: perque efectivament esta regió argentina es caracterisa no solament per ubicar-se entre rius sino que estos rius són jagantescs si li'ls compara en els de la Mesopotamia clàssica d'Àsia.

Diversitats en la regió

Vista aérea de les catarates del Iguazú en l'extrem noroest de Missions.

L'utilisació del nom "Mesopotamia argentina" per a indicar a una regió geofísica individual és complexa, ya que està constituïda per zones diverses:

• La replanell misionero, recorreguda per serres o baixes cordilleres, com la Serra de Missions i la Serra de l'Iman recobertes fins als anys 1960 -década en la que es va iniciar la tala massiva- de selva paranaense i, en les zones més fresques per l'altitut, per boscs de coníferes com el cury o Araucaria angustifolia.
• Els esteros correntinos, similar en molts aspectes a la regió chaqueña.
• Les cuchilles entrerrianas, que formen part de la Pampa humida, encara que el seu relleu siga ondulat (suaus tossals encadenades en restants d'antics albardones deixats pels antics caixers fluvials) i l'ecosistema dels quals fins a el XX, va estar naturalment cobert en gran mida per les selves de Montiel en Entre Rius i del Payubré en el sur de Corrents, les que varen anar en la seua major part talades en la primera mitat de el XX per a estendre la frontera agrícola i ganadera.
• Les terres baixes predeltáicas i deltaicas de la mesopotamia.

Històricament les províncies han tingut processos de colonisació molt distints, mentres que la província de Corrents es va formar en el procés de colonisació europeu (majoritàriament espanyol) dels sigles XVI i XVII, centrat en Asunción del Paraguai, i posteriorment anexant àrees, en el XIX, que havien pertanygut al Govern de les Missions jesuíticas guaraníes; la Província d'Entre Rius es va formar com una extensió posterior de Santa Fe i de Buenos Aires, en anexió d'àrees misionero entre els rius Mocoretá i Yeruá, a l'oest del riu Uruguai. El procés de creació de Missions és encara més complex, ya que en els seus orígens els jesuïtes varen ser els únics pobladors europeus, i després de la seua expulsió en 1767, el seu territori es va fragmentar entre les intendencias, províncies i estats veïns, i el remanente territori (actual Província de Missions) va mantindre la seua identitat indígena fins a l'assentament massiu d'immigrants europeus (principalment procedents de Polònia, Ucrània, Alemània, Espanya i Itàlia, ademés de les minoritàries de Dinamarca, Chequia, etc.) els quals varen aportar un gran acervo folklòric i cultural a la regió.

Història

Mapa d'Argentina cap a principis de 1900 en les Missions Orientals (mesopotàmiques).

Erro al crear miniatura:

Les ruïnes de la Missió jesuítica de Sant Ignacio Miní.

La Megapotamia més comunament denominada Mesopotamia argentina en temps del Virreinato del Riu de la Plata va estar controlada per l'Audiència de Buenos Aires comprenent la part interfluvial de l'Intendencia de les Missions ya que com a part de la Real Ordenança d'Intendents del 28 de giner de 1782 es va crear (incloent les Missions mesopotàmiques i territoris a l'Est del riu Uruguai i a l'oest i nort del riu Paraná) la província subordinada dels Trenta Pobles de les Missions Guaraníes. Despuix de la Revolució de Maig, en 1811 l'Expedició al Paraguai comandada pel general Manuel Belgrano va establir el govern de la Províncies del Riu de la Plata en tot el territori de la Megapotamia des de llavors cridada "Mesopotamia Argentina", en 1815 varen aparéixer oficialment les províncies constituents de la federalista Unió dels Pobles Lliures dins de les Províncies Unides del Riu de la Plata : Província de Corrents, Província d'Entre Rius i Província de Missions (que reclamava drets en totes les Missions Orientals és dir el territori que llavors posseïa Missions a l'orient o a l'est del riu Uruguai i el territori de 30 000 km² que encara que es trobava a l'oest -o més be a la vora esquerra- del riu Uruguai s'ubicava a l'est del llavors cridat riu Uruguai Tevá (actual riu Barzea) fins a les naixents en el Morro do Capão Dotze o Cerro de Oyárvide). Despuix de l'Invasió Lusità-brasilera que va destruir gran part de les ciutats de les Missions corresponents a l'actual província de Corrents (per eixemple la gran estància i vila de Yapeyú a on naixquera el pare de la pàtria argentí José de Sant Martín) i les ciutats de les Missions que actualment corresponen a les argentines Província de Corrents i Província de Missions despuix de l'aniquilamiento de les huestes liderades pel caudillo argentí federal Andrés Guazurary per part dels lusità brasilers, el territori al nort de les estanys del Iberá va quedar casi totalment despoblat i reclamat com hereteu per la Província de Corrents encara que ya abans els paraguayans es varen repartir l'actual província de Missions en Brasil; en 1853 en establir-se el Pacte de Sant Nicolás es va estipular que la Megapotamia corresponia aproximadament a la Mesopotamia Argentina pero encara Paraguai ocupava (des de 1834) territoris de la Província de Missions, en 1865, despuix de l'intent paraguayà d'ocupar tota la Mesopotamia les forces argentines varen desestajar als paraguayans dels punts que controlaven des de 1834. Argentina sempre va reclamar les Missions Orientals mesopotàmiques fins a l'any 1895 en que pel Laudo del president nortamericà Stephen Grover Cleveland, els aproximadament 30 000 km² de les Missions Orientals mesopotàmiques que reivindicava l'Argentina varen passar a ser part dels estats brasilers de Santa Catarina i Paraná. Per últim, un chicotet sector de la Mesopotamia argentina va ser litigado fins als 1970 entre les províncies d'Entre Rius i la de Buenos Aires, el laudo va favorir en casi la totalitat del territori de les illes Lechiguanas (que formen part del Delta del Paraná) a la Província d'Entre Rius.