Albardón (geografia)

Un albardón és un amontonament de sediment en formació de montículs que els rius caudalosos produïxen sobre la part exterior (convexa) dels meandres formats a lo llarc del recorregut del caixer del mateix. Estes formacions es donen en major facilitat en els rius de les planures aluvials en pendents regulars i règims de corrents sorpressives. Els sediment solen depositar-se en la part externa de les formes meandrosas superant les vores provocant una sedimentación característica. Mentres en la part convexa del riu, el sediment arrastado pel curs d'aigua es desplaça foradant el fondo del mateix provocant una erosió i modificant el llit en raó de la velocitat i força del cabal d'aigua.

Estes formacions són característiques de les deltes ribereños a on el albardón, és seguit de menuts albardones inferiors en el seu interior i després zones pantanosas en el centre ocupades freqüentment per pajonales. Atres característiques es presenten com en el cas de la delta argentina mija i superior a on les illes són més planes en estanys i albardones paralels als cursos d'aigües.