Erosió hídrica
(_CAPS_1_Photo_Gallery).jpg){kind=link}
La erosió per aigua o erosió hídrica és un fluix d'aigua que es du les roques causant que es aplane un terreny o es desgaste la superfície d'est.
Factors que la componen
[editar | editar còdic]La segregació, transport i sedimentación de les partícules del sol són per les gotes de pluja i el escurrimiento superficial, definixen el procés de erosió hídrica. Este es veu afectat per varis factors, com són, el clima, el sol, la vegetació i la topografia.
Els factors climàtics tenen un paper important en la erosió hídrica, sent les precipitacions, tant en la seua intensitat com en la seua duració, l'element desencadenant del procés. No obstant, la relació entre les característiques de la pluja, l'infiltració, el escurrimiento i la pèrdua de sol, és molt complexa.[1]
La erosió que provoca la gota d'aigua, és el producte de la energia cinètica de la partícula d'aigua sobre partícules de sol que es disgregan davant l'impacte de les gotes de plujas.[2]
Algunes característiques del sol com la seua agregació, la seua textura, la seua capacitat d'infiltració, entre unes atres, afecten la seua erosionabilidad.
Si be l'influència de la vegetació sobre la erosió hídrica, varia en l'época de l'any, cultive, grau de cobertura, desenroll de raïls, etc., podem considerar que el seu efecte es relaciona directament en la intercepción, velocitat de escurrimiento i infiltració.
La topografia influïx en el procés a través de la pendent. Devent-se considerar el seu llongitut, magnitut i forma.
El procés de l'erosió hídrica
[editar | editar còdic]El fenomen de la erosió es definix com un procés de desgast, transport i deposición de les partícules de la massa del sol. La sedimentación, procés de deposición del material erosionat i transportat, ocorre a voltes llunt del lloc d'orige, podent provocar tant o més dany que la erosió mateixa.[3]
L'impacte de les gotes de pluja i el escurrimiento representen els agents externs que treballen per a véncer la cohesió de les partícules de la massa de sol i provocar el seu transport.
Una volta que la capacitat d'infiltració i d'almagasenament superficial està satisfeta, comença el escurrimiento, arrastrant les partícules soltes i les que la seua força mateixa desagrega.
Quan el sol està expost, la desagregación per la pluja és una acció generalisada. Pero la desagregación pel escurrimiento és una acció dirigida que actua sobre una menuda part de terreny en el qual este es concentra en velocitats erosivas.
Si be existix una combinació entre el transport per salpicadura i per escurrimiento, abdós tenen característiques pròpies. Per salpicadura el sol es mou cap a les regates i cárcavas i aixina és transportat pel escurrimiento conjuntament en el material que est desagrega. La capacitat de transport està directament vinculada a la velocitat i turbulència del fluix.[4]
La deposición ocorre quan la velocitat del escurrimiento disminuïx, realisant-se en forma selectiva, primer es depositen els agregats i la arena i després, a major distància, el rovina i la argila.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010) «Soil and water conservation», Principles of Soil Conservation and Management, Springer, p. 2. ISBN 978-90-481-8529-0.
- ↑ (2002) Soil Erosion: Processes, Predicition, Measurement, and Control, John Wiley & Sons, p. 1. ISBN 978-0-471-38369-7.
- ↑ (2002) Soil Erosion: Processes, Prediction, Measurement, and Control, John Wiley & Sons, pp. 60-61. ISBN 978-0-471-38369-7.
- ↑ Zachar, Dušan (1982). «Classification of soil erosion», Soil Erosion, Elsevier, p. 48. ISBN 978-0-444-99725-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erosión hídrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.