Riu Uruguai

Riu Uruguai

El riu Uruguai () és un riu internacional d'Amèrica del Sur que junt en els rius Paraná, Paraguai i atres cursos fluvials formen la conca de l'Argent. Naix en la Serra Geral en el surest de Brasil en la confluència dels rius Canoas (de 570 km) i Pilotes (de 437 km) en ellímit entre els estats de Riu Gran del Sur i Santa Catarina, i desemboca en el Riu de la Plata en elloc cridat punta Grossa (quilómetro 0 del riu Uruguai a 33°54′58″S 58°24′52″O</noinclude>) entre el departament uruguayo de Colónia i el argentí d'Illes del Ibicuy en la província d'Entre Rius. En l'últim tram rep pel seu marge dreta alguns braços del riu Paraná. La confluència del Canoas en el Pilotes (27°36′26″S 51°27′24″O</noinclude>) Es troba a uns 433 m s. n. m. Al principi seguix la direcció este-oest per uns 600 km fins a rebre per la marge dreta les aigües del riu Pepirí Guazú, punt en el qual escomença a endoblegar cap al suroest. Des d'eixa confluència porta ellímit entre Argentina i Brasil fins al punt en el qual rep les aigües del riu Cuareim, afluent des de la marge esquerra que servix a la seua volta com a llímit entre Brasil i Uruguay. Despuix de rebre les aigües del Cuareim, a on es forma una triple frontera entre Bella Unió (Uruguay), Mont Casers (Argentina) i la Agrane do Quaraí (Brasil), el riu Uruguai continua el seu recorregut cap al sur portant ellímit entre Argentina i Uruguai fins al parage de punta Grossa, en a on desemboca en el Riu de la Plata.

Etimologia

El riu Uruguai va ser descobert, pels espanyols, entre el 10 i el 13 de giner de 1520 quan va ser explorat per la nau Santiago -comandada per Juan Rodríguez Serrano de la expedició al voltant del món de Fernando de Magallanes. L'integrant de l'expedició cridat Francisco Albo va comentar el descobriment en el seu Rumb del viage de Magallanes des del Cap de Sant Agustín en el Brasil, fins a la tornada a Espanya de la Nao Victoria confonent al riu Uruguai en el riu de Solís. En canvi Antonio Pigafetta, qui també anava en l'expedició, va fer un croquis dels contorns del Riu de la Plata i va cridar a este Fiume de Johan de Solis:

... i allí sorgim i enviem a el navío Santiago de longo de costa per vore si habia pasage, i el rio està 33 graus i mig el nordest; i allí varen trobar unes illetes, i la boca d'un rio molt gran, era el rio de Solís é anava al nort, i aixina varen prendre el regrés de les naos, i el dit navío va estar léjos de nosatres obra de 35 llegües, i varen estar en vindre quinze dias...

En el planisferi Salviati (1526-1527) apareix el riu Uruguai en la denominació «ric Sant Cristóbal». El nom Uruguai prové del guaraní i existixen vàries explicacions sobre la seua etimologia:

• riu del país del urú o riu del urú. És la versió de Félix d'Azara. El "corcovado urú" o, simplement és una au de la família odontophoridae (perdiu, guala, grisín) que habita en boscs tropicals i planures àrides fins a 1600 m s. n. m. Es troba en Brasil, Paraguay i Argentina, especialment en la regió de les Missions. D'esta manera, la traducció lliteral del guaraní seria: urú; gua, "de"; i i, "aigua", aigua (riu) del urú;
• riu dels caragols. Este significat sorgix d'una interpretació que va fer a fins del XVIII l'ingenier José María Cabrer, qui va acompanyar al naturaliste espanyol Félix d'Azara en alguns dels seus viages per la regió del Riu de la Plata, les Missions i Paraguay. Va dividir la paraula en uruguá, "caragol" o "caragol de mar", i i, "aigua (riu)". Una investigació presentada en 2010 Uruguai per Cristhian Clavijo, del Museu Nacional d'Història Natural, recolza esta tesis. També Irene Cocchi i Rosario Gutiérrez, autores dellibre "En el país dels caragols, Uruguay", subscriuen esta tesis. Els indígenes, habitants originals de la regió, estarien fent referència a una espècie de molusc que conforma la fauna del riu Uruguay, el pomella megastoma (gasteròpode pertanyent a la família ampullariidae) abundant en el riu Uruguay. Els indígenes utilisaven a estos caragols com a aliment i també en alguns ritos. Les grans cantitats en enterrament indígenes trobats demostrarien l'importància que tenien els caragols per als antics pobladors d'esta regió.
• riu dels pardals. És una versió molt similar a la primera. El afijo uru seria designatiu de "au" (urubú, urutaú, jaburú) i guay "aigua (riu) de". La versió pampeana en to gutural de uhay o vahy o mateix hy (Ayuhy, Iyuhy, Paraguay, Queguay, Iraí, Piraí, Ivahy) a través de temps hauria transformat el designatiu geogràfic;
• riu dels pardals pintats. Una interpretació poètica de Juan Zorrilla de Sant Martín;
• riu dels regressos o riu acaracolado. L'ingenier geógrafo José María Reis va sostindre que cabria també l'interpretació de "riu dels regressos", pels bucles que presenta el seu curs. Com l'idioma guaraní és ric en metàfores, una atra traducció podria ser "riu acaracolado" (Vargas Gómez) o "tortuoso com un caragol" (Mantilla);
• riu principal. Batista C. d'Almeida Nogueira ho va traduir com "riu principal" (yruguaï) o "del canal" (ïruguá), confirmant aixina una antiga variant proposta pel sacerdot jesuïta Ruiz de Montoya: "canal per a on va la mare del riu".

Característiques

Foto del Cerro Monge, en Sant Javier, província de Missions, Argentina. Al fondo, tumult del riu Uruguai que fa de frontera en Brasil.

D'acort a les seues característiques hidrogràfiques, el riu Uruguai pot ser considerat físicament com a compost per tres seccions: la superior, la mija i l'inferior.

• La part superior del seu curs és ràpida i poc navegable. Es considera que comprén el recorregut del riu des de la confluència del Pilotes i el Canoas fins a la desembocadura del riu Piratiní, en una extensió de 816 km i un desnivell de 43 cm/km.
• La secció mija es troba entre la desembocadura del Piratiní i el bote Chic al sur de la represa de Bot Gran. En una extensió de 606 km, el desnivell en este tram és de 9 cm/km.
• El tram inferior és aquell comprés entre el bot Chic i punta Grossa, sent el de menor extensió (en un total de 348 km) i també el de menor desnivell, en una pendent mija d'a penes 3 cm/km.

Fotografia aérea del riu Uruguai vist des de Soriano, Uruguay. Presa a 1500 peus (450mts) d'altitut.

A partir de la confluència del riu Cuareim el seu caixer està ocupat per numeroses illes i baixos fondos rocosos. Importants afloraments de basalt determinen els bots denominats «Gran i Chic». El cabal promig front a les ciutats de Bot i Concòrdia és de 4622 m³/s. El màxim registrat des de 1898 és de 37 714 m³/s (any 1992). El mínim registrat des del mateix any és de 109 m³/s, el qual es va produir en l'any 1945 (dins de l'hemicicle sec 1920-70).

Principals afluents

Els afluents en categoria de riu són els següents:

• en territori brasiler: ademés dels rius Canoas i Pilotes (la confluència de les quals dona naiximent al riu Uruguay), Peixe, Chapecó (248 km), Pepirí Guazú (en ellímit en Argentina), Passo Funde (200 km), Várzea, Ijuí, Piratiní (120 km), Icamaquã i Ibicuy (290 km);
• en territori argentí: Aguapey (310 km), Miriñay (285 km), Mocoretá (140 km), i Gualeguaychú (268 km);
• En territori uruguayà: Cuareim (351 km, en ellímit en Brasil), Arapey (240 km), Daymán (210 km), Queguay (280 km), Negre (750 km) i Sant Salvador (100 km).

Illes

En el Tractat del Riu Uruguai (1961) es mencionen detalladament les numeroses illes fluvials ubicades en este riu en la frontera entre Argentina i Uruguay. La més gran és l'illa Cambacuá (35,67 km²) en el departament Uruguaid'Entre Rius, Argentina.

Navegabilitat

La major part de la navegació sobre el riu Uruguai es concentra en el seu sector inferior, especialment entre les ciutats de Concepció de l'Uruguay, a on està l'únic i molt actiu port d'aigües profundes de la marge Argentina, i que es dedica a l'exportació de fustes en rollizos, arròs elaborat i contenidors, sent també un important port receptor de combustibles líquits per a la distribució posterior del mateix, en tota la Mesopotamia, fins a la desembocadura en el Riu de la Plata. No obstant, l'Uruguai és navegable fins a Bot, per la presència de la central hidroelèctrica de Bot Gran, i encara que esta va ser construïda en un sistema d'esclusa del costat argentí per a en un futur permetre dita navegabilitat, els mecanismes jamai varen ser instalats. Ademés, el Bot Chic interromp la navegació a falta de profunditat en el dragado en els passos "Vora" i "Almirón" fa que la navegació al nort de Concepció de l'Uruguay, per a aplegar als ports de Paysandú i Bot, es puga concretar solament per bucs de calat reduït. Aigües dalt, entre les ciutats de São Borja i Uruguaiana, també s'observen formes de navegació, encara que indefectiblemente en embarcacions de chicotet porte. Aigües avall, el riu s'eixampla i corre en menor velocitat cap a Paysandú i Fra Bentos, existint en esta ciutat un port d'aigües profundes, de la mateixa manera que en Nova Palmira.

Aprofitament del riu

L'ocàs en el riu Uruguay, presa des de la costa argentina.

L'aprofitament principal que es fa del riu és la generació d'energia hidroelèctrica, per mig de la represa Bot Gran (propietat d'Uruguai i Argentina), que es troba localisada prop de lo que prèviament era el bot que duya eixe mateix nom. En territori brasiler es troben les represas d'Itá, Machadinho, i Foz de Chapecó. Ademés existix entre els governs d'Argentina i Brasil el proyecte per a construir un complex hidroelèctric cridat Garabí, 7 quilómetros aigües avall de la ciutat argentina de Garruchos i de la seua homònima brasilera, destinat al recapte d'energia elèctrica, aixina com també a l'aprofitament de les terres adjacents per mig del rec i un atre similar cridat Sant Pedro, ubicat entre la ciutat d'Uruguayana i el riu Cuareím.

Ponts i creus sobre represas

Creuament	Ubicació	Any	Ruta	Coordenades
Brasil
Pont Campos Novos-Barracão	Campos Novos-Barracão		BR-470	27°36′12.1″S 51°28′10.6″O</noinclude>
Represa de Machadinho	Piratuba-Maximiliano d'Almeida	2002		27°31′31.8″S 51°47′15.7″O</noinclude>
Pont ferrovial	Alt Bela Vista-Marcelino Ramos			27°27′54.8″S 51°54′02.3″O</noinclude>
Pont Concórdia-Marcelino Ramos	Concórdia-Marcelino Ramos		BR-153	27°22′32.8″S 51°59′11.2″O</noinclude>
Represa d'Itá	Itá-Aratiba		SC-155/RS-420	27°15′51.9″S 52°22′53.8″O</noinclude>
Pont Chapecó-Nonoai	Chapecó-Nonoai		SC-480	27°17′02.4″S 52°41′32″O</noinclude>
Represa de Foz de Chapecó	Águas de Chapecó-Alpestre			27°08′23.1″S 53°02′37.2″O</noinclude>
Pont Margalloneres-Iraí	Margalloneres-Iraí		BR-158	27°10′21.7″S 53°13′42.8″O</noinclude>
Brasil-Argentina
Pont Alba Posse-Porte Mauá	Alba Posse-Porte Mauá	Planejat
Pont Sant Javier-Porte Xavier	Sant Javier-Porte Xavier	Planejat
Pont de l'Integració	Sant Vaig prendre-São Borja	1997	Ruta Nacional 121/BR-285	28°36′40.5″S 56°00′51.1″O</noinclude>
Pont Alvear-Itaquí	Alvear-Itaquí	Planejat
Pont Internacional Agustín P. Just-Getúlio Vargas	Pas dels Lliures-Uruguayana	1945	Ruta Nacional 117/BR-290	29°44′36.5″S 57°05′34.1″O</noinclude>
Argentina-Uruguay
Pont Monte Casers-Bella Unió	Mont Casers-Bella Unió	Planejat
Represa de Bot Gran	Concòrdia-Bot	1982	Ruta Nacional A015/Accés Pont Internacional	31°16′30″S 57°56′18.2″O</noinclude>
Pont General Artigas	Colón-Paysandú	1975	Ruta Nacional 135/Avinguda de les Américas	32°15′52.7″S 58°06′01.4″O</noinclude>
Pont Libertador General Sant Martín	Gualeguaychú-Fra Bentos	1976	Ruta Nacional 136/Accés Pont Internacional	33°05′55.7″S 58°14′55.5″O</noinclude>
Pont Zárate-Nova Palmira	Zárate-Nova Palmira	Planejat

Estatut del Riu Uruguai

Artícul principal → Estatut del Riu Uruguay.

L'Estatut del Riu Uruguai és un tractat internacional celebrat en 1975 entre Argentina i Uruguaiper a arreglar els usos, activitats i conservació del riu Uruguay, frontera entre abdós països, en el tram que abdós compartixen.

Comissió Administradora del Riu Uruguai

Artícul principal → Comissió Administradora del Riu Uruguay.

La Comissió Administradora del Riu Uruguai(CARU) és un organisme internacional creat per les repúbliques d'Argentina i Uruguaiper a una administració conjunta del Riu Uruguai en el tram que compartixen abdós països. Les funcions de la CARU es troben establides en el Estatut del Riu Uruguay.

Conflicte Argentina-Uruguai

Artícul principal → Conflicte entre Argentina i Uruguai per plantes de celosa.

Llac format per la Represa Bot Gran, ubicada en el curs mig del Riu Uruguay. Aigües avall s'aprecia la ciutat uruguayana de Bot, sobre la marge esquerra, i la ciutat argentina de Concòrdia, sobre la marge dreta. El Riu Uruguai corre de nort a sur (esquerra a dreta en l'image).

Argentina i Uruguai varen mantindre un important conflicte per l'instalació una gran fàbrica de producció de pasta de celosa en territori uruguayà, sobre les aigües internacionals del Riu Uruguay, prop de les poblacions de Fra Bentos (uruguayana) i Gualeguaychú (argentina). Esta situació va dur a un enfrontament diplomàtic, pel qual abdós països varen cridar temporalment a consulta als seus respectius embaixadors i que va contar en la mediació d'un enviat del rei d'Espanya. Despuix de resolució del Tribunal Internacional de Justícia el divident va ser resolt, en acorts entre abdós països i el fi de les protestes dels ambientalistas de Gualeguaychú. En octubre de 2013 el conflicte va reaparéixer per la decisió del president de la República d'Uruguay, José Mujica, d'autorisar a l'empresa UPM, per a aumentar un 10 % la producció de la planta de celosa ubicada en Fra Bentos, passant a 1,1 millons de tonellades anuals. El govern argentí va anunciar que tornaria a demandar a l'Uruguai davant la Cort Internacional de L'Haya, degut a que considerava que el Tractat del Riu Uruguai firmat per abdós països, establix que qualsevol decisió d'una part que impactara en les aigües comunes deu ser consultada a l'atra.

Problemes ambientals

Contaminació en el Riu Uruguai

En 2018, la CARU va realisar una série d'estudis sobre el riu, els resultats del qual varen ser publicats en 2019. Segons estos estudis, el riu presentava "valors superiors als llímits establits de concentració" en tretze paràmetros, incloent excrements, metals i plaguicidas. En particular, es varen trobar concentracions de plaguicidas que superen els nivells de toxicitat aguda i crònica, lo que representa un risc per a l'ecosistema del Riu Uruguay. Este fenomen de contaminació del riu es produïx per la escorrentía, la aplicació aérea i la deriva de pesticidas.

Adaptació al canvi climàtic

En 2020, Argentina i Uruguai varen firmar un acort per a millorar la adaptació al canvi climàtic i la reducció de risc de desastres en les ciutats d'Artigas, Bote, Paysandú i Riu Negre (Uruguay) i en la província d'Entre Rius (Argentina). Els canvis en els patrons de precipitació pel canvi climàtic en Uruguai i en Argentina ocasiona riuades i inundacions que afecten a les ciutats i ecosistemes costers que es troben en els màrgens del Riu Uruguay. El proyecte "Adaptació al canvi climàtic en ciutats i ecosistemes costers vulnerables del riu Uruguay" busca millorar l'infraestructura urbana, relocalizar assentaments vulnerables i intercanviar bones pràctiques de gestió ambiental. L'acort va rebre un aporte de 14 millons de dólars per part del Fondo d'Adaptació, administrat pel CAF-Banc de Desenroll d'Amèrica Llatina. Per al proyecte, es va crear un Comité Binacional integrat pels Ministeris d'Ambient d'abdós països, en respectius Comités Tècnics Nacionals en cada país.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Uruguay.
• wdl. org/es/item/189 Mapa del Riu Uruguai des de Yapeyú fins a la granja de Sant Gregorio de 1784