El Fondo d'Adaptació és un fondo internacional que finança proyectes i programes per a ajudar a països en desenroll a adaptar-se als efectes nocius del canvi climàtic. Es va instituir segons el Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC per les seues sigles en anglés).

Plaja de Varadero en Cuba. Un dels proyectes del Fondo d'Adaptació ajuda a la protecció de les plages cubanes plantant manglars.

Estructura

El Fondo d'Adaptació està dirigit per una junta (board) d'administració (AFB per les seues sigles en anglés). La secretaria d'esta junta li proporciona investigació, assessorament, treball administratiu i atres servicis, i consta de personal internacional en sèu en Washington D. C.[1] El Banc Mundial servix com el fiduciario (trustee) del Fondo d'Adaptació. La AFB està composta de 16 membres permanents i 16 alterns, que representen països Anexe 1 (del Protocol de Kyoto), països no Anexe 1, països menys desenrollats (LDC per les seues sigles en anglés), chicotets estats insulars en desenroll (SIDS per les seues sigles en anglés), i agrupacions regionals. La AFB es reunix 3 voltes a l'any en Bonn, Alemània.[2] El Parlament Alemà ha conferit a la AFB capacitat llegal.[3]

Història

El Fondo d'Adaptació es va llançar oficialment en 2007, pese a que realment es va establir en 2001, durant la 7.ª Conferència de les Parts (COP7) del UNFCCC en Marrakech (Marroc), per a finançar proyectes concrets d'adaptació i programes que reduïren els efectes adversos del canvi climàtic sobre comunitats, països i sectors.[4][5] Està dissenyat per a finançar proyectes i programes d'adaptació en països en desenroll que siguen part del Protocol de Kyoto.[6]

Mecanisme pel que va reunir els seus recursos

El Fondo d'Adaptació es va iniciar per a ser finançat principalment en una participació en els ingressos dels proyectes del mecanisme de desenroll net (CDM per les seues sigles en anglés), i també en diners d'atres fonts. La participació en estos ingressos equival a un 2 % dels certificats de reducció d'emissions (CER) emesos per a una activitat CDM. A 30 de setembre de 2013, el Fondo havia acumulat 188,6 millons de dólars nortamericans ($) en ingressos per vendes de CER.[7] A 30 de novembre de 2013 ya eren 156 millons de $ disponibles per a proyectes d'adaptació.[8] Al començament de novembre de 2013 la AFB havia destinat aproximadament 200 millons de $ per a recolzar l'adaptació al calfament mundial en 29 països.[9] En octubre de 2015 el Fondo havia compromés 331 millons de $ en 54 països.[10]

Quan el mercat de crèdits de carbono es va afonar, es varen tornar fonamentals atres fonts de finançació, com les donacions de països de l'Anex 1. A 30 de setembre de 2013 estes donacions ascendien a 151 millons de $.[7] En una important espenta de captació de diners, la AFB i la secretaria del Fondo varen superar a finals de 2013 el seu objectiu de donacions compromeses, en més de 100 millons de $ promesos i donados per governs.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ Adaptation Fund FAQs
  2. ↑ Adaptation Fund official website
  3. ↑ About the Adaptation Fund - Governance
  4. ↑ «Decision 1/CMP.3: Adaptation Fund». Archivat des de l'original, el 10 de març de 2012. Consultat el 28 de maig de 2018.
  5. ↑ Decision 10/CP.7: Funding under the Kyoto Protocol
  6. ↑ Operational policies and guidelines for Parties to access resources from the Adaptation Fund
  7. ↑ 7,0 7,1 «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 28 de maig de 2018.
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 7 de giner de 2014. Consultat el 28 de maig de 2018.
  9. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 6 de giner de 2014. Consultat el 28 de maig de 2018.
  10. ↑ https://www.adaptation-fund.org/adaptation-fund-board-approves-more-projects-as-adaptation-demand-grows/
  11. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 6 de giner de 2014. Consultat el 28 de maig de 2018.


Referències