Anar al contingut

Fondo Vert del Clima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fondo Vert del Clima

El Fondo Vert del Clima (GCF, per les seues sigles en anglés) creat en 2011, és un fondo dins del marc de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC, o UNFCCC per les seues sigles en anglés) constituït com a mecanisme financer per a ajudar a països en desenroll en pràctiques d'adaptació al canvi climàtic i mitigació dels seus efectes.[1] El GCF esta estructurat i governat per:

  • una junta composta per 24 membres inicialment recolzats per una secretaria, distribuïdes equitativamente entre països desenrollats i en desenroll.,[2]
  • el secretariat, el qual té la seua sèu en Songdo (nou districte d'Incheon, Corea del Sur) responsables de la gestió diària i l'implementació de les polítiques del Fondo, i
  • entitats acreditades (organismes internacionals, nacionals i privats) que actuen com a intermediaris per a canalisar els fondos cap als proyectes.

El Consell està conformat pels 194 països que han firmat la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. El seu objectiu és establir i supervisar les estratègies d'acció de l'Organisació.

«El Fondo Vert del Clima recolzarà, per mig de finestres de finançació temàtica, proyectes, programes, polítiques i atres activitats en les parts [de la CMNUCC] que siguen països en desenroll».[3] Es pretén que siga l'instrument central dels esforços per a elevar la finançació climàtica a 100 mil millons de dólars nortamericans (US$) anuals per a 2020. No obstant, açò no és una sifra oficial per al tamany del GCF. Seguix també en disputa si l'objectiu de finançació es basarà en fonts públiques, o si la finançació privada "apalancada" contarà per al total.[4] Els països que aporten recursos al fondo ya s'han compromés a donar-li 10,3 millardos d'US$, en els que es pretén cobrir les inversions en un periodo de 4 anys. Solament una fracció d'esta suma havia segut compromesa en juliol de 2013, majorment per a cobrir els costs d'establiment.[5]

Segons la Ret de Coneiximent sobre Clima i Desenroll, en la tercera reunió del consell del GCF en Berlín en març de 2013, els membres varen acordar cóm alvançar en el marc de model de negoci (BMF per les seues sigles en anglés). Varen identificar la necessitat d'evaluar opcions sobre cóm les nacions podrien accedir al Fondo, enfocaments per a implicar el sector privat, ademés de procediments per a medir resultats i assegurar que les peticions de diners s'originen en els països.[6] En la quarta reunió del consell del GCF en Songdo, en juny de 2013, Hela Cheikhrouhou, tunecino, va ser seleccionat com a primer director eixecutiu del Fondo.[7] Cheikhrouhou va deixar el Fondo en setembre de 2016.

Història

l'Acort de Copenhague, establit durant la 15.ª Conferència de les Parts (COP-15) en Copenhague en 2009, va mencionar el "Fondo Vert del Clima Copenhague". El GCF va ser formalment establit durant la Conferència 2010 de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic en Cancún i està dins del marc de la CMNUCC.[8] El seu instrument de govern es va adoptar en la Conferència 2011 de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP-17) en Durban, Suràfrica.[9]

Organisació

Erro al crear miniatura:
Conversacions en la COP-16 en Cancún.

Durant la COP-16 en Cancún, la gobernanza del recent creat GCF es va confiar al seu consell, i el Banc Mundial va ser triat com el fideicomisario provisional.[8] En la finalitat de dissenyar el funcionament del GCF, en Cancún també es va establir el "Comité de transició per al Fondo Vert del Clima". Este comité es va reunir 4 voltes durant 2011, i va entregar un informe a la COP-17 de Durban. Basant-se en este informe, la COP va decidir que «el GCF devindria una entitat operativa del mecanisme financer» de la CMNUCC , i que en la COP-18 (2012) s'adoptarien les regles necessàries per a assegurar que el GCF «és responsable davant la COP i funciona baix la seua guia».[10] Investigadors del laboratori d'idees Institut de Desenroll d'Ultramar afirmen que sense este acort d'últim minut sobre un instrument per a governar el GCF, la «COP africana» s'hauria considerat un fracàs.[11] Ademés, es va encomanar al consell del GCF elaborar els procediments i regles per a desembossar els diners, assegurant que foren compatibles en els objectius nacionals dels països a on tindran lloc els proyectes i programes. Aixina mateix es va encarregar al consell establir una secretaria independent i el fideicomisario permanent del GCF.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Fondo Vert del Clima» (en és-cr). Direcció de Canvi Climàtic. Consultat el 2022-10-09.
  2. ↑ «Fondo Vert del Clima (GCF)». https://www.tesoro.es/asuntos-internacionales/fondo-verde-del-clima-gcf. Consultat el 2024-11-12.
  3. ↑ «Transitional Committee for the design of the Green Climate Fund». Consultat el 23 de novembre de 2011.
  4. ↑ Institute for Policy Studies (2013), Green Climate Fund, A Glossary of Climate Finance Terms.
  5. ↑ Green Climate Fund, Status of Pledges.
  6. ↑ NEWS: Board members sketch out an operational framework for the Green Climate Fund, Climate & Development Knowledge Network, 27 March 2013
  7. ↑ Green Climate Fund (press release) (2013), Green Climate Fund Board selects Hela Cheikhrouhou as Executive Director [1] archivat en Wayback Machine..
  8. ↑ 8,0 8,1 «Report of the Conference of the Parties on its sixteenth session, held in Cancun from 29 November to 10 December 2010». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2011. Consultat el 23 de novembre de 2011.
  9. ↑ «Green Climate Fund - report of the Transitional Committee». Consultat el 23 de juliol de 2013.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Summary of the Durban Climate Change Conference: 28 November - 11 December 2011».Earth Negotiations Bulletin.12(534)Consultat el 19 de decembre de 2016.
  11. ↑ Schalatek, L., Stiftung, H., Nakhooda, S. and Bird, N., February 2011, The design of the Green Climate Fund, Overseas Development Institute.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fondo_Vert_del_Clima&oldid=1291878»