Degradació forestal
De la mateixa manera que la degradació del sol, la degradació forestal és un procés en el que la riquea biològica d'una àrea forestal es veu permanentment disminuïda per algun factor o per una combinació de factors. «Açò no implica una reducció de l'àrea de bosc, sino una disminució de la seua calitat».[1] El bosc continua ahí, pero en menor número d'arbres, o menys espècies d'arbres, plantes o animals o alguns d'ells afectats per plagues. Esta degradació fa al bosc menys valiós i pot dur a la deforestació. Hi ha moltes causes per a esta degradació, encara que també existixen numerosos remeis.
Interpretacions del terme
La deforestació és molt pijor que la degradació forestal, pero és clara i visible. En canvi la degradació pot escomençar i continuar sense mostrar efectes clars. És difícil de medir i inclús el propi terme és polèmic. En un artícul[1] de 2003 per al XII Congrés Silvícola Mundial, Jean-Paul Lanly afirma: «La situació és encara menys satisfactòria pel que fa a la degradació forestal, degut, en particular, a l'imprecisió del terme i les seues múltiples interpretacions, a sovint subjectives». En 2009 Lund va identificar més de 50 definicions de degradació forestal.[2]
Abans de l'edició en agost de 2017 de la pàgina de la Wikipedia anglesa Forest degradation (de la que esta pàgina en espanyol és traducció), estava redirigida a Secondary forest, un bosc que torna a créixer despuix d'haver segut talat per a collir la seua fusta. Açò és una confusió: un bosc secundari pot estar perfectament sà, i un bosc primari pot patir degradació.
La paraula "permanentment" també planteja algunes dificultats: un bosc afectat per una sequia estacional suau pot experimentar una pèrdua de la seua riquea biològica, pero si revertix estacionalmente, llavors no es considera degradació. Pel contrari, una forta i prolongada sequia pot degradar sériament un bosc i fer aconsellable l'intervenció humana per a llimitar els danys.
Dificultats per a valorar la degradació
Segons Lanly, hi ha 3 dificultats:
- Les eleccions diferents de l'estat inicial de referència o llínea base;
- Els criteris triats: salut, biodiversitat, capacitat de producció; i
- L'opinió sobre les perspectives d'evolució: ¿el resultat final del procés és desijable o indesijable?
Per a traçar un mapa de la degradació forestal en Bolívia, Müller i atres autors consideren àrees a on solament queda entre el 30 % i el 70 % de la cobertura arbòrea original. Si queda menys del 30 %, l'àrea es considera deforestada, i si queda més del 70 %, el bosc es considera intacte.
Davidar i uns atres també creuen que «La pèrdua de cobertura arbòrea densa i moderadament densa sugerix degradació forestal». Pero de moment no existix cap paràmetro «que indique a quina velocitat es degraden els boscs i quant temps durà a l'ecosistema degradar-se més allà del llímit de la possible recuperació».[3]
Vore també
- Cobertura forestal
- Deforestació
- Forestació
- Gestió forestal sostenible
- Plantar arbres
- Reforestació
- Restauració forestal
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «DEFORESTATION AND FOREST DEGRADATION FACTORS».Proceedings of the XII World Forestry Congress.Consultat el 23 d'agost de 2017.
- ↑ (2014) El context de la deforestació i degradació dels boscs en Bolívia, Bolívia: CIFOR. ISBN 978-602-1504-29-1.
- ↑ «Assessing the extent and causes of forest degradation in Índia: Where do we stand?».Biological Conservation.Consultat el 23 d'agost de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Degradación forestal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.