De la mateixa manera que la degradació del sol, la degradació forestal és un procés en el que la riquea biològica d'una àrea forestal es veu permanentment disminuïda per algun factor o per una combinació de factors. «Açò no implica una reducció de l'àrea de bosc, sino una disminució de la seua calitat».[1] El bosc continua ahí, pero en menor número d'arbres, o menys espècies d'arbres, plantes o animals o alguns d'ells afectats per plagues. Esta degradació fa al bosc menys valiós i pot dur a la deforestació. Hi ha moltes causes per a esta degradació, encara que també existixen numerosos remeis.

Degradació forestal
Bosc degradat en Lahnberge, Alemània: el terreny està sent llavat per la carència de coberta vegetal, alguns arbres s'estan desenraizando i semblen trobar-se malalts (foto d'Andreas Trepte).

Interpretacions del terme

La deforestació és molt pijor que la degradació forestal, pero és clara i visible. En canvi la degradació pot escomençar i continuar sense mostrar efectes clars. És difícil de medir i inclús el propi terme és polèmic. En un artícul[1] de 2003 per al XII Congrés Silvícola Mundial, Jean-Paul Lanly afirma: «La situació és encara menys satisfactòria pel que fa a la degradació forestal, degut, en particular, a l'imprecisió del terme i les seues múltiples interpretacions, a sovint subjectives». En 2009 Lund va identificar més de 50 definicions de degradació forestal.[2]

Abans de l'edició en agost de 2017 de la pàgina de la Wikipedia anglesa Forest degradation (de la que esta pàgina en espanyol és traducció), estava redirigida a Secondary forest, un bosc que torna a créixer despuix d'haver segut talat per a collir la seua fusta. Açò és una confusió: un bosc secundari pot estar perfectament sà, i un bosc primari pot patir degradació.

La paraula "permanentment" també planteja algunes dificultats: un bosc afectat per una sequia estacional suau pot experimentar una pèrdua de la seua riquea biològica, pero si revertix estacionalmente, llavors no es considera degradació. Pel contrari, una forta i prolongada sequia pot degradar sériament un bosc i fer aconsellable l'intervenció humana per a llimitar els danys.

Dificultats per a valorar la degradació

Segons Lanly, hi ha 3 dificultats:

  • Les eleccions diferents de l'estat inicial de referència o llínea base;
  • Els criteris triats: salut, biodiversitat, capacitat de producció; i
  • L'opinió sobre les perspectives d'evolució: ¿el resultat final del procés és desijable o indesijable?

Per a traçar un mapa de la degradació forestal en Bolívia, Müller i atres autors consideren àrees a on solament queda entre el 30 % i el 70 % de la cobertura arbòrea original. Si queda menys del 30 %, l'àrea es considera deforestada, i si queda més del 70 %, el bosc es considera intacte.

Davidar i uns atres també creuen que «La pèrdua de cobertura arbòrea densa i moderadament densa sugerix degradació forestal». Pero de moment no existix cap paràmetro «que indique a quina velocitat es degraden els boscs i quant temps durà a l'ecosistema degradar-se més allà del llímit de la possible recuperació».[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Lanly, Jean-Paul(2003).«DEFORESTATION AND FOREST DEGRADATION FACTORS».Proceedings of the XII World Forestry Congress.Consultat el 23 d'agost de 2017.
  2. ↑ Müller, Robert; Pacheco, Pablo; Montero, Juan Carlos (2014). El context de la deforestació i degradació dels boscs en Bolívia, Bolívia: CIFOR. ISBN 978-602-1504-29-1. Consultat el 23 d'agost de 2017.
  3. ↑ Davidar, Priya; Sashoo, Sasmita; Mammen, Pratheesh C.; Acharya, Prashanth(15 de maig de 2010).«Assessing the extent and causes of forest degradation in Índia: Where do we stand?».Biological Conservation.Consultat el 23 d'agost de 2017.