Restauració forestal

La restauració forestal es definix com a “accions per a restablir els processos ecològics, que acceleren la recuperació de l'estructura del bosc, el funcionament ecològic i els nivells de biodiversitat cap als típics del bosc clímax”,[1] és dir, l'etapa final de la successió del bosc natural. Els boscs clímax són ecosistemes relativament estables que han desenrollat la màxima biomassa, complexitat estructural i diversitat d'espècies que és possible dins dels llímits imposts pel clima i el sol i sense el destorbament continu dels humans. El bosc clímax és, per lo tant, l'ecosistema objectiu, que definix l'objectiu final de la restauració forestal. Ya que el clima és un factor important que determina la composició del bosc clímax, el canvi climàtic global pot resultar en canvis en els objectius de restauració.[2]
La restauració forestal és una forma especialisada de reforestació, pero diferix de les plantacions d'arbres convencionals en que els seus objectius principals són la recuperació de la biodiversitat i la protecció del mig ambient.[3][4]
La restauració de boscs i paisages (FLR) es definix com un procés que té com a objectiu recuperar la funcionalitat ecològica i millorar el benestar humà en paisages deforestats o degradats.[5] La FLR s'ha desenrollat com a resposta a la creixent degradació i pèrdua de boscs i terres, lo que va resultar en una disminució de la biodiversitat i els servicis ecosistémicos.[5] La FLR efectiva recolzarà el guany dels Objectius de Desenroll Sostenible.[5] La Década de les Nacions Unides per a la Restauració d'Ecosistemes (2021-2030) brinda l'oportunitat de restaurar centenars de millons de hectàrees de boscs degradats i atres ecosistemes.[5]
Alcanç
La restauració forestal pot incloure simplement la protecció de la vegetació remanente (prevenció d'incendis, exclusió del ganado, etc.) o intervencions més actives per a accelerar la regeneració natural,[6] aixina com la plantació d'arbres i/o la sembra de llavors (sembra directa) d'espècies característiques de l'ecosistema objectiu. Les espècies d'arbres plantades (o fomentades per a establir-se) són aquelles que són típiques o proporcionen una funció ecològica crítica en l'ecosistema objectiu. No obstant, onsevullga que la gent viva en o prop dels llocs de restauració, els proyectes de restauració a sovint inclouen espècies econòmiques entre els arbres plantats, per a produir productes de subsistència o generadors d'efectiu.
La restauració forestal és un procés inclusivo, que depén de la colaboració entre una àmplia gama de parts interessades, incloses les comunitats locals, funcionaris governamentals, organisacions no governamentals, científics i agències de finançació. El seu èxit ecològic es medix en térmens de major diversitat biològica, biomassa, productivitat primària, matèria orgànica del sol i capacitat de retenció d'aigua, aixina com la tornada d'espècies rares i clau, característiques de l'ecosistema objectiu. Els índexs econòmics d'èxit inclouen el valor dels productes forestals i els servicis ecològics generats (per eixemple, protecció de conques hidrogràfiques, almagasenament de carbono, etc.), que en última instància contribuïxen a la reducció de la pobrea. Els pagaments per tals servicis ecològics (PSA) i productes forestals poden proporcionar forts incentius per a que la població local implemente proyectes de restauració.[7] S'ha demostrat que la restauració activa accelera la recuperació de carbono dels boscs tropicals modificats per l'home fins a en un 50 %.[8]
Segons L'estat dels boscs del món 2020 de la FAO, es necessita una restauració forestal a gran escala per a complir els Objectius de Desenroll Sostenible i per a previndre, detindre i revertir la pèrdua de biodiversitat. Si ben 61 països es varen comprometre a restaurar 170 millons de hectàrees de terres forestals degradades baix el Desafiu de Bonn, el progrés fins a la data és llent. La restauració forestal, quan s'implementa adequadament, ajuda a restaurar hàbitats i ecosistemes, crea ocupacions i ingressos i és una solució efectiva al canvi climàtic basada en la naturalea. La Década de les Nacions Unides per a la Restauració d'Ecosistemes 2021-2030, anunciada en març de 2019, té com a objectiu accelerar les accions de restauració d'ecosistemes en tot lo món.[9]
Oportunitats per a la restauració forestal
La restauració forestal és apropiada a on la recuperació de la biodiversitat és un dels principals objectius de la reforestació, com la conservació de la vida selvada, la protecció del mig ambient, el ecoturisme o el suministrament d'una àmplia varietat de productes forestals a les comunitats locals.[10] Els boscs es poden restaurar en una àmplia gama de circumstàncies, pero els llocs degradats dins de les àrees protegides són d'alta prioritat, especialment a on queda algun bosc clímax com a font de llavors dins del paisage. Inclús en àrees protegides, a sovint hi ha grans llocs deforestats: àrees talades o llocs anteriorment rebujats per a l'agricultura. Si les àrees protegides van a actuar com els últims refugis de vida selvada de la Terra, serà necessària la restauració de tals àrees.[3][4]
Molts proyectes de restauració ara s'estan implementant baix el paraigües de "restauració del paisage forestal" (FLR).[11] definit com un "procés planificat per a recuperar l'integritat ecològica i millorar el benestar humà en paisages deforestats o degradats". FLR reconeix que la restauració forestal té funcions socials i econòmiques. El seu objectiu és conseguir el millor compromís possible entre el compliment dels objectius de conservació i les necessitats de les comunitats rurals.[12] A mida que aumenta la pressió humana sobre els paisages, la restauració forestal es practicarà més comunament dins d'un mosaic d'atres formes de gestió forestal, per a satisfer les necessitats econòmiques de la població local.
Un àrea focal recent per als esforços de restauració forestal es troba dins del context urbà, a on tant les persones com la biodiversitat es beneficiaran; no obstant, este context presenta desafius únics.[13]
Referències
- ↑ Elliott, S., D. Blakesley and K. Hardwick, in press. Restoring Tropical Forests: a Practical Guide. Kew Publications, London
- ↑ Sgró, C.M., A. J. Lowe and A. A. Hoffmann, 2011. Building evolutionary resilience for conserving biodiversity under climate change. Evolutionary Applications 4 (2): 326-337
- ↑ 3,0 3,1 Lamb, David (2011). Regreening the Bare Hills, Springer, pp. 547. ISBN 978-90-481-9870-2.
- ↑ 4,0 4,1 Stanturf, John A. (2005). «What is forest restoration?», Restoration of boreal and temperate forests, Boca Raton: CRC Press, pp. 3–11.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Restoring the Earth – The next decade».Unasylva.FAO.71 2020/1(252)
- ↑ Nations. «Assisted natural regeneration of forests». www.fao.org. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2019. Consultat el 2016-02-24.
- ↑ «Economically profitable post fire restoration with black truffle (Tuber melanosporum) producing plantations».New Forests.43(5–6)
- 615–630.doi:10.1007/s11056-012-9316-x.
- ↑ «Active restoration accelerates the carbon recovery of human-modified tropical forests».Science.369(6505)
- 838–841.doi:10.1126/science.aay4490.
- ↑ (2020) The State of the World's Forests 2020. Forests, biodiversity and people –In brief, Rome: FAO & UNEP. doi:10.4060/ca8985en. ISBN 978-92-5-132707-4.
- ↑ «Global restoration opportunities in tropical rainforest landscapes».Science Advances.5(7)
- eaav3223.ISSN 2375-2548.doi:10.1126/sciadv.aav3223.
- ↑ Mansourian, S., D. Vallauri, and N. Dudley (eds.) (in co-operation with WWF International), 2005. Forest Restoration in Landscapes: Beyond Planting Trees. Springer, New York
- ↑ Reitbergen-McCraken, J., S. Maginnis A. Sarre, 2007. The Forest Landscape Restoration Handbook. Earthscan, London, 175 pp.
- ↑ «Exotic weeds and fluctuating microclimate ca constrain native plant regeneration in urban forest restoration».Ecological Applications.27(4)
- 1268–1279.doi:10.1002/eap.1520.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Restauración forestal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.