Reforestació

Viver d'arbres tropicals en Planeta Verda Reforestació S.A. Plantació en Vichada, Colòmbia.

La reforestació és una operació en l'àmbit de la silvicultura destinada a repoblar zones deforestades en el passat històric i recent (se solen contabilisar 50 anys). Per extensió, també es diu reforestació, encara que seria més correcte el terme forestaació, a la plantació més o menys massiva d'arbres, en àrees a on estos no varen existir, per lo manco en temps històrics recents (igualment, uns 50 anys). També es diu reforestació al conjunt de tècniques que es necessiten aplicar per a crear una massa forestal, formada per espècies leñosas.

Plantació de pi roig americà de 21 anys al sur d'Ontario, Canadà.

Parcela reforestada en 8 anys d'edat.

En moltes parts del món, especialment en l'est d'Àsia, la reforestació i la forestaació estan incrementant les àrees boscoses. La cantitat de bosc ha aumentat en 22 de les 50 nacions del món en més boscs. Àsia, en conjunt, va guanyar un milló de hectàrees de bosc entre 2000 i 2005. Aixina mateix, el bosc tropical en El Salvador va créixer més del 20 % entre 1992 i 2001. Basant-se en estes tendències, un estudi estima que la superfície forestal mundial en 2050 serà un 10 % —una superfície de l'extensió de l'Índia— superior a la de 2006.

En China, a on s'han destruït boscs a gran escala, ha segut obligació llegal de cada ciutadà capacitat, entre 11 i 60 anys, el plantar de 3 a 5 arbres anualment, o fer la cantitat de treball equivalent en atres servicis forestals. El Govern chinenc sosté que, des de 1982, s'ha plantat cada any a lo manco un millardo d'arbres i s'han recuperat anualment 50 000 km² de superfície forestal. En 2016 esta obligació ya no es troba vigent, pero cada 12 de març en China són les vacacions de plantat. Ademés, està en marcha el proyecte Gran Muralla Verda de China que, plantant arbres, pretén frenar l'expansió del desert de Gobi. Encara que per l'alt percentage d'arbres que moren despuix de plantar-los (fins al 75 %), el proyecte no està tenint molt èxit, la superfície forestal en el nort del país ha passat del 5 al 12,4 %. En China, la superfície forestal ha aumentat 47 millons de hectàrees des de la década que va començar en 1971. El número total d'arbres en 2001 s'estimava en 35 millardos. Una atra proposta ambiciosa per a China és el sistema aéreu de reforestació i control de l'erosió.

En Àfrica, en un nom paregut, la Gran Muralla Verda d'Àfrica, s'està portant a terme una atra iniciativa de contenció del desert (el Sahara en este cas) per mig del plantat d'arbres. S'ha propost utilisar hivernàculs d'aigua marina.

En els països occidentals, la creixent demanda del consumidor per productes forestals que hagen segut cultivats i collits de forma sostenible està fent que els propietaris de boscs i l'indústria maderera rendixquen cada volta més contes de les seues pràctiques de gestió forestal i tala.

El programa de rescat de la selva de la nortamericana Arbor Day Foundation utilisa les seues donacions per a comprar i preservar selves ans que les puguen adquirir companyies madereras. Esta fundació protegix aixina les terres de la deforestació. També aïlla el modo de vida de les tribus primitives que les habiten. Atres organisacions com Cool Earth, Community Forestry International, The Nature Conservancy, WWF/Adena, Conservation International, African Conservation Foundation i Greenpeace també se centren en preservar els hàbitats forestals. En particular Greenpeace ha identificat els boscs encara intactes i publicat esta informació en Internet. Per la seua banda, l'Institut de Recursos Mundial ha traçat un mapa temàtic més simple a on es mostren els boscs cap a l'any 6000 a.C. i al començament del sigle XXI (molt més reduïts). Estos mapes mostren la cantitat de reforestació requerida per a reparar el dany causat per l'humanitat.

Objectius de la reforestació

La reforestació està orientada a:

• Millorar àrees verdes i el mig ambient

• Millorar l'eixercite de la conca hidrogràfica, protegint al mateix temps el sol de l'erosió.
• Producció de fusta per a fins industrials.
• Crear àrees de protecció per al ganado, en sistemes de producció extensiva.
• Crear barreres contra el vent per a protecció de cultius.
• Frenar l'alvanç de les dunas d'arena.
• Proveir fusta per a us com a combustible domèstic.
• Crear àrees recreatives.
• Lluitar contra el calfament mundial, retirant de l'atmòsfera diòxit de carbono per a fixar-ho en els arbres.

Per a la reforestació, poden utilisar-se espècies autòctones (que és lo recomanable) o espècies importades, generalment de creiximent ràpit.

Les plantacions i la reforestació de les terres deteriorades i els proyectes socials de sembra d'arbres produïxen resultats positius, pels bens que es produïxen i pels servicis ambientals que presten.

Si be es pot dir que la reforestació en principi és una activitat benèfica, des del punt de vista del mig ambient, existix la possibilitat que també produïxca impactes ambientals negatius.

Com derivats de l'activitat de reforestació es poden desenrollar activitats relacionades en:

• Producció de plantes (vivers).
• Producció de fusta, polpa de celulosa, postes, fruta, fibres i combustibles.

Amenaces

• Contaminació
• Demanda hídrica
• Desertificació
• Desertisació
• Erosió
• Explotació agropecuaria
• Incendi
• Introducció d'espècies inadequades o alóctonas
• Obra pública i Urbanisme (desmontes)
• Pèrdua paisagística
• Plagues d'insectes desfoliadores o perforadores

Vore també

• Bosc
• Bosc d'aliments
• Cobertura forestal
• Deforestació
• Hàbitat d'interés comunitari (HIC)
• Impacte ambiental potencial
• PROCUENCA
• Servici ecosistémico

Bibliografia

• Llibre de Consulta per a Evaluació Ambiental (Volum I; II i III). Treballs Tècnics del Departament de Mig ambient del Banc Mundial.
• Varis autors. “Reforestació participativa”, Guies pràctiques voluntariat migambiental, Ed. Conselleria de Mig ambient de la Junta d'Andalusia, Dep. Llegal SE-5718-05, ISBN 84-96329-71-2.