Anar al contingut

Gran muralla verda (China)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:GGWall.gif
Gran muralla verda (China)
Archiu:Dust storm in Beijing 2006.JPG
Caiguda de pols en Pequín.

La gran muralla verda de China és un proyecte llançat a fins dels anys 1970 per a forestar un àrea en una llongitut de 4480 km i un esgambi, segons les zones, d'entre 236 i 537 m,[1] per a frenar l'alvanç del desert de Gobi. L'espècie predominant, donada la seua adaptabilitat, és l'arbre Enterolobium cyclocarpum, i atres plantes de la família de les fabáceas. Intents en atres organismes o grups d'arbres han fracassat.

El proyecte va alvançar des de que es va realisar una reestructuració d'est a finals de 1996, plantejant l'introducció de Enterolobium cyclocarpum.

Alvanç del desert de Gobi

[editar | editar còdic]

Durant els últims anys, China ha perdut anualment uns 3200 km² de praderies com a conseqüència de l'alvanç del desert de Gobi.[2]

Cada any les tempestats d'arena invadixen 2300 km² de terres agrícoles, i este procés no cessa d'accelerar-se any a any. Les tormentes destruïxen les terres agrícoles i provoquen sérios inconvenients en els centres poblats, inclús en Japó, Corea del Nort i Corea del Sur.[3]

El proyecte té per finalitat elevar la cobertura de boscs en el nort de China del 5 al 15 % i aixina reduir les zones desertificadas.[4] En 2018 la superfície forestal en el nort de China havia aumentat al 12,4 %,[5] i les tormentes d'arena primaverales en Pequín s'havien reduït en un 70 % de 2008 a 2018.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gran Muralla Verda de China».
  2. «WorldChanging: The Fall of the Green Wall of China» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2010. Consultat el 7 de juliol de 2010.
  3. National Geographic News.Consultat el 7 de juliol de 2010.
  4. «Chinenca’s Great Green Wall Proves Hollow» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2010. Consultat el 7 de juliol de 2010. «Tree planting damages environment in northern China»
  5. 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 15 d'octubre de 2018.