Forestació
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Reforestació . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
.jpg)
Es denomina forestación al canvie d'us de sol que s'ocupa d'establir el creiximent d'un bosc en àrees que havien sostingut un bosc o no,[1][2] per mig de plantacions o regeneració natural. Es referix a reforestació quan s'establix la coberta forestal en àrees a on va haver bosc en un passat recent (menys d'algunes décades per eixemple).[1] Al contrari, introduir arbres en llocs a on mai va haver cobertura forestal o que no ha existit durant un llarc periodo de temps, per eixemple, a lo manco 50 anys,[1][2] es referix a forestación. cal indicar que el terme “aforestación”, de l'anglicisme “afforestation”, no es troba en el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, pero que es pot trobar en espanyol per a designar la forestación per plantació en espècies forestals exòtiques.[3]
Forestación en Perú
Històricament, les plantacions forestals han segut establides com a complement de les economies comunitàries i de famílies rurals,[4] i s'estima que la major part de les àrees en plantacions correspon a les comunitats llauradores, especialment en la Serra.[5] Aixina mateix, s'han establit per a satisfer mercats locals, per a rehabilitar àrees deforestades, o per a conservar algunes funcions ambientals; donant émfasis a plantacions a chicoteta escala, en àrees delimitades i que no excedixen en promig les 100 ha. L'únic esforç de reforestació planejat a gran escala va ser el de la plantació de pins en la Granja Porcón.[4]
En la regió Serra, les espècies plantades són en la seua majoria introduïdes, com el “eucalipto” (Eucalyptus spp.), “pi” (Pinus spp.) i “ciprer” (Cupressus sp.); no obstant, també s'ha utilisat l'espècie nativa “quinual” (Polylepis spp.). En Costa s'utilisa “algarrobo” (Prosopis pallida) i “tara” (Caesalpinia spinosa); mentres que en Selva les espècies més utilisades són natives com “bolaina” (Guazuma crinita), “capirona” (Calycophyllum spruceanum), “tornell” (Cedrelinga catenaeformis), entre atres[4][6]
En Perú, les plantacions tenen una productivitat relativament baixa per factors com la falta de criteris sòlits per a la selecció de llocs.[4] Estos factors responen, entre atres coses, a la falta d'investigació. El desenroll dels coneiximents hidrològic-forestals requerix realisar investigació aplicada en els ecosistemes en a on es preveu l'instalació de plantacions a gran escala, i en validar i deprendre dels estudis en atres països.[7] Si be l'investigació forestal va escomençar oficialment en la década dels 60, es percep l'absència d'un marc centralisat d'arreplega i disseminació del coneiximent generat, cap al sector productiu i acadèmic[4]
Impactes de la forestación
Les plantacions forestals generen impactes econòmics, socials i ambientals, tant positius com a negatius, que deuen conéixer-se per anticipat per tots els actors involucrats.[7] Existixen impactes positius quan la plantació s'establix sobre sols degradats i en àrees deforestades en les màrgens de cursos i cossos d'aigua; allí es pot esperar una estabilisació dels sols, menors taxes d'erosió, menor producció de sediment i una regulació de la calitat i cantitat de l'aigua.[8]
No obstant, també es poden generar molts impactes negatius. En un estudi realisat en plantacions de pi i eucalipto, es va identificar que els principals impactes negatius sobre el sol són la compactació, el removiment, l'erosió hídrica i l'agotament de nutrients. Els majors impactes sobre el component hidrològic són l'alteració del balanç hídric, com a conseqüència de la modificació dels nivells de intercepción, evapotranspiración i escorrentía i la calitat fisicoquímica de les aigües.[8] Aixina mateix, és important senyalar que els conflictes socials derivats de l'instalació de plantacions forestals a escala industrial són comunes degut a que estes poden afectar la calitat de l'aigua per l'us de fertilisants i reduir la seua disponibilitat.[9] Es deu tindre en conte que l'aigua és un insumo crític per a les plantacions i influïx molt en els seus rendiments i en l'aument de la demanda hídrica en la conca pels arbres plantats. En zones àrides i en temps d'escassea del recurs, pot generar conflictes entre usuaris.[8]
En térmens generals, les plantacions poden generar beneficis als actors involucrats, sempre i quan es porten a terme correctament,[8] per a això deu considerar-se una adequada identificació del potencial biofísic (p. eix. altitut, sol, clima, disponibilitat d'aigua) de les àrees en a on es pot promoure l'establiment de plantacions forestals,[4] aixina com la selecció d'espècies adequades per a estes àrees.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nyland (2016). «Concepts of Regeneration», Silviculture: Concepts and applications.
- ↑ 2,0 2,1 «Land Use, Land-Use Change, and Forestry — IPCC». Consultat el 13 de setembre de 2020.
- ↑ «An english -spanish glossary of terminology used in forestry, range, wildlife, fishery, soils, and botany.».Rocky Mountain Research Station Publications.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Les plantacions forestals en Perú Reflexiones, estatus actual i perspectives a futur».Documente Ocasional 169.
- ↑ «Lineamientos d'Inversió Pública en Desenroll Forestal 2015 – 2021».Lineamientos d'Inversió Pública en Desenroll Forestal 2015 – 2021.
- ↑ «Els boscs i el canvi climàtic en el Perú.».Boscs i el canvi climàtic. Document de treball 14.
- ↑ 7,0 7,1 «PLANTACIONES FORESTALES, AGUA I GESTIÓN DE CUENCAS».Debat Agrari 42 (2007): 79 - 110..
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Impacte del Maneig de Plantacions sobre l'ambient físic».BOSQUE 16(2): 3-12..
- ↑ «An overview of industrial tree plantations in the global South: Conflicts, trends, and resistance struggles».EJOLT Report 03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forestación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.