Gran muralla verda (Àfrica)

Gran muralla verda (Àfrica)

Evolució de la vegetació en l'Àfrica subsahariana.

La Gran Muralla Verda, o Iniciativa per a la Gran Muralla Verda del Sahara i el Sahel (en francés: Gran Muraille Vore't pour li Sahara et li Sahel), és l'iniciativa insígnia en Àfrica per a ajudar a combatre els efectes del canvi climàtic i la desertificación. Liderada per la Unió Africana, esta iniciativa intenta transformar la vida de millons de persones creant un gran mosaic de paisages verts i productius cobrint Àfrica del Nort, el Sahel i el Banya d'Àfrica.

Partint de l'idea inicial d'una llínea d'arbres que travessara el desert d'est a oest, la visió de la Gran Muralla Verda ha evolucionat cap a un mosaic d'intervencions dirigides als reptes als que s'enfronten les poblacions del Sahara i el Sahel. Tindrà una llongitut d'uns 8 mil quilómetros i 15 km d'ample. Considerada una ferramenta de planificació per al desenroll rural, l'objectiu general d'esta societat subregional és enfortir la resiliencia dels habitants i els ecosistemes per mig de l'us de pràctiques sòlides de gestió d'ecosistemes, la protecció del patrimoni rural i la millora de les condicions de vida de les poblacions locals.

Per mig d'una millora en els ingressos de les comunitats locals, l'Iniciativa per a la Gran Muralla Verda del Sahara i el Sahel serà també una resposta global a l'efecte combinat de la degradació dels recursos naturals i la sequia en les zones rurals. L'Iniciativa és una associació que recolza l'esforç de les comunitats locals en l'us i gestió sostenibles dels boscs, pastures i atres recursos naturals en les terres seques. Aixina mateix, contribuïx a l'adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, millorant al mateix temps la seguritat alimentària en el Sahara i el Sahel.

Presentació

Una cobertura forestal aporta numerosos elements positius per a la població:

• Protecció dels camps i dels llogarets contra el vent i l'erosió. El mur vegetal constituïx un filtre que llimita l'inhalació de pols i atres partícules per part de les poblacions i per tant les malalties que causen.
• Aporte d'elements nutritius en un sol casi mort: els fulls morts creen una capa que protegix i regenera els sols dels camps i els arbres ajuden igualment aumentant la capacitat dels sols per a almagasenar l'aigua.
• Aument de la humitat i de la pluviometria local gràcies a la evapotranspiración dels arbres plantats.
• Reserva de forraje de calitat per al ganado perque l'herba creix millor a l'ombra dels arbres.

Per a contrarrestar dos grans problemes de la regió del Sàhara, i particularment del Sahel, un ecològic, la desertificación i la degradació de les terres, i un atre econòmic, causat per l'èxodo rural i la pobrea de les poblacions involucrades, onze països de la regió (Burkina Faso, Djibouti, Eritrea, Etiopia, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, Senegal, Sudan i Chad) es varen comprometre a lluitar contra l'alvanç del desert, unint-se per a este fi en el sèptim cim de caps d'Estat de el CEN-SAD (Comunitat dels Estats Sahelosaharianos) l'1 i 2 de juny de 2005 en Uagadugú.

Més que un proyecte tècnic ha de considerar-se una iniciativa política duta alvance per un grup de països assolats per la falta d'aigua, que busca despertar l'interés en els pobladors i canviar la seua forma de pensar, impulsant pràctiques agrícoles que frenen l'erosió. L'iniciativa continua les idees inspirades per la Premi Nobel de la Pau Wangari Maathai.