Financiamiento climàtic
El finançament climàtic és la finançació canalisada per entitats nacionals, regionals i internacionals per a la mitigació del calfament mundial o l'adaptació a ell.[1] Esta finançació inclou mecanismes concrets de respal al clima i ajuda financera per a activitats de mitigació i adaptació, en la finalitat d'accelerar la transició cap a un creiximent baix en carbono.[2] S'ha amprat el terme "finançament climàtic" en sentit estricte per a referir-se a les transferències de recursos públics de països desenrollats a països en desenroll, en compliment de les obligacions («proporcionar recursos financers nous i adicionals») que els impon la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). En un sentit més ampli s'ha amprat per a referir-se a tots els fluix financers relacionats en mitigació i adaptació.[3][4]


El Comité Permanent de Finances (CPF) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) descriu el finançament climàtic com els fluix de recursos financers destinats a mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) i a millorar els albellons d'estos gasos, al mateix temps que busca reduir la vulnerabilitat i enfortir la resiliencia dels sistemes humans i ecològics front als impactes negatius del canvi climàtic.[5] Per la seua banda, l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic (OCDE) descriu el finançament climàtic com "els fluix de capital destinats a promoure un desenroll baix en carbono i resiliente al canvi climàtic, els quals poden provindre tant del sector públic com a privat.[5]
Fluix de finançament climàtic
Numeroses iniciatives estan en marcha per a realisar un seguiment dels fluix del finançament climàtic internacional. Els analistes de l'Iniciativa de Política Climàtica han seguit anualment des de 2011 variades fonts de finançament climàtic públiques i privades. En 2015 varen estimar que s'havia conseguit un finançament climàtic de 437 mils de millons de dólars nortamericans (US$).[6] La valoració i perspectiva del finançament climàtic de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, i el capítul sobre esta finançació del quint informe d'evaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), s'han basat en este seguiment.[7] Açò i atres investigacions sugerixen la necessitat de realisar un millor seguiment d'esta finançació.[8] En particular, sugerixen que els finançadors poden millorar sincronisant els seus informes, sent consistents en la manera en que informen de les seues sifres, i proporcionant informació detallada sobre cóm es van aplicant els programes i realisant els proyectes a lo llarc del temps.
Les estimacions sobre la falta de finançament climàtic (per a alcançar els Objectius de Desenroll Sostenible o els compromisos del Acort de París) varien segons zones geogràfiques, sectors, activitats incloses, calendaris, objectius i suposicions subjacents. l'Informe sobre el desenroll mundial 2010 estima entre 140 i 175 mil millons de dólars anuals fins a 2030 les necessitats de finançació per a mitigació en països en desenroll. Ademés, calcula que farien falta de 30 a 100 mil millons de dólars anuals des de 2010 fins a 2050 per a l'adaptació.[9]
L'informe Perspectiva energètica mundial (World Energy Outlook, WEO) 2011 de l'Agència Internacional de l'Energia estima que per a satisfer la creixent demanda d'energia fins a 2035 serà necessari invertir US$ 16,9 billons en nova generació. El 60 % aniria a energies renovables.[10] Per tant, el capital requerit per a satisfer la demanda energètica fins a 2030 s'eleva a US$ 1,1 billons anuals de mija, distribuït (casi equitativamente) entre les grans economies emergents (China, Índia, Brasil, etc.) i els restants països en desenroll.[10]
Estimacions[11] més recents (2016) del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) situen el cost d'adaptació dels països en desenroll entre 280 i 500 mils de millons de dólars anuals fins a 2050. No solament eleven substancialment les previsions anteriors, sino que avisen que en els pròxims anys les necessitats podrien aumentar encara més. Per a tancar la brecha de finançació, les aportacions públiques internacionals deurien ser de 6 a 13 voltes superiors a les actuals.[11]
Finançació climàtica multilateral
Els fondos climàtics multilaterals (i.i. participats per múltiples governs nacionals) són importants vehículs de finançament climàtic. Els majors són el Fondo Vert del Clima, el Fondo d'Adaptació, els Fondos d'Inversió en el Clima i el Fondo per al Mig ambient Mundial (GEF per les seues sigles en anglés). En 2016, estos 4 fondos varen aprovar US$ 2,78 mil millons per a recolzar proyectes. Índia va ser el país que va rebre la major cantitat total, seguit per Ucrània i Chile. Tuvalu va rebre la major finançació per persona, seguit per Samoa i Dominica. Estats Units és el major donant d'estos 4 fondos, mentres que els noruecs són els qui més contribuïxen per persona.[12] La majoria dels fondos multilaterals per al clima utilisen una àmplia gama d'instruments de finançació, com subvenciones, deute, capital i opcions de mitigació de riscs. Estos instruments pretenen animar (crowd in, lo contrari del efecte desplaçament) a que atres finançadors, ya siguen governs nacionals, empreses privades o atres donants, invertixquen també en els proyectes a on els fondos climàtics han participat.
El Fondo Vert per al Clima és actualment el major fondo multilateral per al clima, i tant els professionals del canvi climàtic com els del desenroll estan centrats que estos recursos fluïxquen.
La finançació per al clima per part dels sis majors bancs multilaterals de desenroll (BMD) del món va aumentar a un màxim de sèt anys de 35.200 millons de dólars en 2017. Segons la Agència Internacional de les Energies Renovables, (IRENA per la seua sigla en anglés), la transició energètica mundial podria aportar 19 billons de dólars en guanys econòmics per a 2050.
Els bancs de desenroll multilaterals també invertixen enormes sumes en la mitigació del canvi climàtic i l'adaptació a ell. Solament en 2015 varen destinar US$ 81 mil millons.[13]
Des de 2012, el Banc Europeu d'Inversions ha aportat 170.000 millons d'euros en fondos per al clima, que han finançat més de 600.000 millons d'euros en programes per a mitigar les emissions i ajudar a les persones a respondre al canvi climàtic i a l'agotament de la biodiversitat en tota Europa i el món.[14][15]
Referències
- ↑ «Financiamiento climàtic». Archivat des de l'original, el 24 de maig de 2018. Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ Barbara Buchner, Angela Falconer, Morgan Hervé-Mignucci, Chiara Trabacchi and Marcel Brinkman (2011) “The Landscape of Climate Finance” A CPI Report, Climate Policy Initiative, Venice (Italy), p. 1 and 2.
- ↑ Oscar Reis (2013), "A Glossary of Climate Finance Terms", Institute for Policy Studies, Washington DC, p. 10 and 11
- ↑ «Adaptation Finance - Eldis» (en en). www.eldis.org. Archivat des de l'original, el 2017-06-21. Consultat el 2026-06-05.
- ↑ 5,0 5,1 «Financiamiento climàtic». https://finanzasdelclima.dnp.gov.co/.
- ↑ Buchner, Barbara; Trabacchi, Chiara; Mazza, Federico; Abramskiehn, Dario (2015). «Global Landscape of Climate Finance 2015» (en en). Consultat el 2026-06-05.
- ↑ «Biennial Assessment and Overview of Climate Finance Flows» (en en). United Nations Climate Change. Consultat el 2026-06-05.
- ↑ Watson, C.; Nakhooda, S.; Caravani, A.; Schalatek, L. (2012). «The practical challenges of monitoring climate finance: insights from Climate Funds Update» (en en). Archivat des de l'original, el 2016-03-09. Consultat el 2026-06-05.
- ↑ «World Development Report 2010: Development and Climate Change» (en en) pàg. 257. World Bank Group. doi:10.1596/978-0-8213-7987-5. Consultat el 2026-05-05.
- ↑ 10,0 10,1 International Energy Agency (2011). World Energy Outlook 2011, OECD and IEA, Paris (France), Part B, ch.2
- ↑ 11,0 11,1 SERVIMEDIA. «El canvi climàtic costarà fins a 440.000 millons d'ací a 2050», Expansió(Espanya), 10 de maig de 2016. Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ «Mapped: Where multilateral climate funds spend their money». Carbon Brief (2017).
- ↑ «destinar-81-mil-millons-al-canvi-climatico Bancs de desenroll multilaterals varen destinar 81 mil millons al canvi climàtic».
- ↑ Ltd, World Climate (2020-10-27). «CIS Interview: Vice President Ambroise Fayolle, the European Investment Bank» (en en). CIS. Consultat el 2022-10-06.
- ↑ «A pla for the long haul to contribute finance to the European Green Deal» (en en). European Investment Bank. Consultat el 2022-10-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Financiamiento climático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.