Transició energètica
[[Archivo:Schneebergerhof 01.jpg|miniaturadeimagen|236x236px|Matriz fotovoltaica y turbinas de viento en el parque eólico Schneebergerhof en el Estado alemán de Renania-Palatinado.]] La transición energética refiere a un cambio significativo en un sistema de energía que podría estar relacionado con un factor o con una combinación de factores tales como estructura de sistema, escala, economía y política energética. Generalmente se define como un cambio estructural a largo plazo en un sistema energético,[1][2] a diferencia de un cambio en una tecnología energética o en una fuente de combustible en particular.[3]
Históricamente, las transiciones energéticas constituyeron en general eventos prolongados, que se desarrollaron durante muchas décadas. Esto no se aplica necesariamente a la transición energética actual, que se desarrolla bajo políticas y condiciones tecnológicas muy diferentes.[4] La transición energética tiene importantes costos, que generalmente han sido subestimados o disimulados.[5]
La transición energética de un sistema energético a otro afecta a 3 aspectos fundamentales: la tecnología de generación de la propia energía, las infraestructuras asociadas a la producción y distribución de dicha energía y la instalación, modificación o desarrollo de las tecnologías que permitan su consumo.
La transició energètica actual sorgix per la necessitat d'accions climàtiques para mitigar el calfament global.[6] Per a mantindre's dins dels 1.5 °C que propon el Acort de París, és necessari detindre les emissions de gasos d'efecte hivernàcul per a 2040 o 2050.[7] Açò implica descarbonizar els sistemes energètics, és dir, abandonar els combustibles fòssils com el petròleu, el gas natural, el lignit i el carbó, i reemplaçar-los per fonts que no generen o generen baixes emissions com el combustible nuclear (urani) i les fonts d'energia renovable eòlica, hidroelèctrica, solar, geotèrmica, marina, undimotriz, entre unes atres. 2025 va marcar un any fita, en el consum de carbó fòssil alcançant el seu nivell més alt en l'història de la humanitat.[8]
Esta transició respon a reptes migambientals, de salut i econòmics i atañer a un canvi en els models de producció i distribució de l'energia cap a una energia cada volta més verda i menys contaminant en l'objectiu de que siga més sostenible, i també a una transició social en la que es consuma menys energia (reducció del consum).
El disseny dels sistemes d'energia del món ha canviat significativament en el temps. Fins a la década de 1950, el mecanisme econòmic que sostenia els sistemes d'energia era local en lloc de global.[9] A mida que va alvançar el desenroll, els diversos sistemes nacionals es varen integrar cada volta més i es varen convertir en els grans sistemes internacionals de l'actualitat. Les taxes històriques de transició dels sistemes d'energia han segut estudiades exhaustivament.[10]
Una implementació oportuna de la transició energètica requerix múltiples enfocaments paralels. La conservació de l'energia i les millores en la eficiència energètica eixerciten un paper important. Els medidors elèctrics inteligents poden programar el consum d'energia quan l'electricitat està disponible en abundància i reduir el consum toda vez que les fonts d'energia renovable més volàtils siguen escasses (de nit i en absència de vent).
Despuix d'un periodo de transició, s'espera que la producció d'energia renovable constituïxca la major part de la producció d'energia del món.[11] L'empresa de gestió de riscs DNV GL anticipa que, per a 2050, el mix d'energia primària del món es dividirà en parts iguals entre fonts fòssils i no fòssils.[12] Una proyecció de 2011 formulada per la Agència Internacional d'Energia preveu que la energia solar fotovoltaica suministre més de la mitat de l'electricitat del món per a 2060, reduint dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernàcul.[13]
Transició energètica justa
[editar | editar còdic]La transició energètica justa se centra en garantisar que esta transformació beneficie a tots els sectors de la societat, inclosos, per eixemple, els treballadors i les comunitats que depenen de l'indústria dels combustibles fòssils.[14]
El terme transició justa té el seu orige en el context dels debats sobre cóm efectuar una transició energètica per a poder complir les metes ambientals establides - per eixemple, del Acorde de Paris i de l'Agenda 2030 - sense traspassar-li el cost a les poblacions més vulnerables.Per això, una transició justa deu, per eixemple, buscar vies per a aumentar i complementar la política energètica i climàtica, al mateix temps que garantisa les futures oportunitats d'ocupació per a aquells que podrien vore's afectats pels canvis causats per la seua implementació.
Una manera de garantisar que la transició energètica siga justa són les salvaguardes socials i ambientals. Les salvaguardes socials i ambientals són un conjunt de polítiques, normes i procediments dissenyats per a identificar, previndre, mitigar i minimisar els impactes negatius de proyectes, programes o polítiques en el mig ambient i les comunitats.[15]
S'apliquen en diverses àrees, com la gestió forestal, la agricultura sostenible i el desenroll d'infraestructures, en l'objectiu de garantisar un desenroll sostenible i protegir els drets de les persones i el mig ambient.[16]
Història
[editar | editar còdic]Un bon eixemple de transició energètica és el canvi d'un sistema preindustrial —basat en la biomassa tradicional i atres fonts d'energia renovable (vent, aigua i força muscular)— a un sistema industrial -caracterisat per una mecanisació generalisada (energia de vapor) i l'us de carbó. Les participacions de mercat que alcancen llindars pre-especificats s'ampren generalment per a caracterisar la velocitat de la transició (per eixemple, del carbó front a la biomassa tradicional). En este sentit, els llindars de participació de mercat típics en la bibliografia especialisada són 1 %, 10 % per a les participacions inicials, i 50 %, 90 % i 99 % per a les participacions resultants després d'una transició.[17]
Sobre els sistemes d'energia, podem deprendre moltes lliçons de l'història.[18][19] La necessitat de grans cantitats de llenya en processos industrials primitius, combinada en els prohibitivos costs del transport terrestre, va conduir a una escassea de fusta econòmicament accessible. Aixina es va descobrir que les fàbriques de vidre de el XVIII funcionaven com a empreses de tala de boscs.[20] Quan Gran Bretanya va tindre que recórrer al carbó després de que s'agotaren les existències de fusta, la crisis de combustible resultant va desencadenar una série d'events que dos sigles més vesprada culminarien en la Revolució Industrial.[21][22] De la mateixa manera, l'us creixent de turba i carbó va constituir un element vital que va obrir el camí per a l'Edat d'Or d'Holanda, que va comprendre casi la totalitat de el XVII.[23] Un atre eixemple, a on el agotament dels recursos va desencadenar l'innovació tecnològica i un canvi cap a noves fonts d'energia, pot vore's en la caça de ballenes de el XIX, que va tindre com a conseqüència que el oli de ballena fora finalment reemplaçat per querosén i atres productes derivats del petròleu.[24] El científic Vaclav Smil[25] és qui va descriure les transicions energètiques històriques en major profunditat. Les contemporànees diferixen en térmens de motivació i objectius, impulsors i gestió.
S'ha identificat a la tecnologia com un impulsor de canvi important, pero impredictible, dins dels sistemes d'energia.[26] Les previsions publicades han tendit a sobrestimar sistemàticament el potencial de les noves tecnologies d'energia i conversió, i han subestimado l'inèrcia en els sistemes d'energia i en l'infraestructura energètica (per eixemple: les centrals elèctriques, una volta construïdes, es caracterisen per funcionar durant vàries décades). L'història dels grans sistemes tècnics és molt útil per a enriquir el debat sobre les infraestructures energètiques, en detallar moltes de les seues implicancias a llarc determini.[27] La velocitat necessària per a que es produïxca una transició en el sector energètic serà elevada, des del punt de vista històric.[28] Ademés, és vital que les estructures tecnològiques, polítiques i econòmiques subjacents canvien radicalment, a través d'un procés que un autor va denominar “canvi de règim”.[29]
El terme “transició energètica” també podria implicar una reorientació de les polítiques; lo que sol ocórrer en el debat públic sobre la política energètica. Per eixemple, podria implicar un reequilibrio de la demanda sobre l'oferta, aixina com també passar de la generació centralisada a la distribuïda (per eixemple: generació de calor i energia en unitats de cogeneración molt menudes), que deuria reemplaçar la sobreproducció i el consum energètic evitable per mides d'aforro d'energia i major eficiència. En un sentit més ampli, la transició energètica també podria implicar una democratisació de l'energia[30] o una tendència cap a una major sustentabilidad.
En juny de 2018, en la Cim de el G20 en Argentina, els Ministres d'Energia de el G20 varen considerar correcte i aplicable l'enfocament que la Presidència argentina de el G20 va voler donar a les contribucions nacionals. Es va reconéixer l'existència de diferents camins nacionals possibles, a raïl també del concepte de les Contribucions Determinades Nacionalment al fi de conseguir sistemes d'energia més nets –promovent la sustentabilidad, la resiliencia i la seguritat energètica- baix el terme "transicions" (en plural). Esta visió reflectix el fet de que cada membre de el G20, segons el seu nivell de desenroll, té una matriu d'energia única i diversa com a punt de partida, en diferents recursos energètics, dinàmiques de demanda, tecnologies, capital nacional, geografia i cultures.[31]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «"World Energy Council. 2014. Global Energy Transitions".».
- ↑ Juan Ignacio Arroyo (2021-09-02). «La transición energética al compás de la industria local» (en es). Cenital. Consultat el 2021-11-16.
- ↑ Grübler, A. (1991). "Diffusion: Long-term patterns and discontinuities". Technological Forecasting and Social Change. 39 (1–2): 159–180. doi:10.1016/0040-1625(91)90034-D.
- ↑ "How long will it take? Conceptualizing the temporal dynamics of energy transitions". Energy Research & Social Science. 13: 202–215. 2016-03-01. doi:10.1016/j.erss.2015.12.020. ISSN 2214-6296
- ↑ «Europe’s Green Energy Rush Slashed Emissions—and Crippled the Economy», Wall Street Journal, 2 de diciembre de 2025. Consultat el 2 de diciembre de 2025 (en en). «“Very clearly the cost of the transition has never been admitted or recognized,” said Gordon Hughes, a professor at the University of Edinburgh and a former adviser on energy to the World Bank. “There is a massive dishonesty involved.”»
- ↑ Nicola Armaroli, Vincenzo Balzani, The Future of Energy Supply: Challenges and Opportunities. In: Angewandte Chemie 46, (2007), 52-66, p. 52, doi:10.1002/anie.200602373.
- ↑ Christiana Figueres, Hans Joachim Schellnhuber, Gail Whiteman, Johan Rockström, Anthony Hobley, Stefan Rahmstorf (2017): Three years to safeguard our climate. Nature [DOI: 10.1038/546593a]
- ↑ «[1]», Reuters. Consultat el 7 d'abril de 2026 (en en). «Global coal demand reached a record high in 2025»
- ↑ Häfelse, W; Sassin, W (1977). "The global energy system". Annual Review of Energy. 2: 1–30. doi:10.1146/annurev.eg.02.110177.000245
- ↑ Höök, Mikael; Li, Junchen; Johansson, Kersti; Snowden, Simon (2011). "Growth Rates of Global Energy Systems and Future Outlooks".Natural Resources Research. 21 (1): 23–41. doi:10.1007/s11053-011-9162-0.
- ↑ «Perspectives mundials de l'energia i el clima 2050 - EnerOutlook». enerdata.net. Consultat el 21-2023.
- ↑ "DNV GL's Energy Transition Outlook 2018 [2] archivat en Wayback Machine.". eto.dnvgl.com. Retrieved 2018-10-16.
- ↑ Ben Sills (Aug 29, 2011). "Solar May Produïx Most of World's Power by 2060, IEA Says". Bloomberg.
- ↑ «Transició energètica justa en Mèxic» (en és). Consultat el 2024-10-12.
- ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO). «Salvaguardes ambientals i socials» (en és). Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ Global Development Policy Center. «Salvaguardes ambientals i socials en el f inanciamiento de proyectes d'infraestructura en la Amazonía sur del Perú». Global Development Policy Center. Archivat des d'el original, el 2024-06-25. Consultat el 2025-08-18.
- ↑ Grübler, A; Wilson, C.; Nemet, G. (2016). "Apples, oranges, and consistent comparisons of the temporal dynamics of energy transitions". Energy Research & Social Science. 22 (12): 18–25. doi:10.1016/j.erss.2016.08.015.
- ↑ Podobnik, B. (1999). "Toward a sustainable energy regime: a long-wave interpretation of global energy shifts". Technological Forecasting and Social Change. 62 (3): 155–172. doi:10.1016/S0040-1625(99)00042-6.
- ↑ Rühl,, C.; Appleby, P.; Fennema, F.; Naumov, A.; Schaffer, M. (2012). "Economic development and the demand for energy: a historical perspective on the next 20 years". Energy Policy. 50. doi:10.1016/j.enpol.2012.07.039.
- ↑ Debeir, J.C.; Deléage, J.P.; Hémery, D. (1991). In the Servitude of Power: Energy and Civilisation Through the Ages. London: Zed Books.
- ↑ Nef, J.U (1977). "Early energy crisis and its consequences". Scientific American. 237 (5): 140–151. Bibcode:1977SciAm.237i.140N. doi:10.1038/scientificamerican1177-140.
- ↑ Fouquet, R.; Pearson, P.J.G. (1998). "A thousand years of energy use in the United Kingdom". The Energy Journal. 19 (4). doi:10.5547/issn0195-6574-ej-vol19-no4-1. JSTOR 41322802.
- ↑ Unger, R.W. (1984). "Energy sources for the dutch golden age: peat, wind, and coal". Research in Economic History. 9: 221–256.
- ↑ Bardi, U. (2007). "Energy prices and resource depletion: lessons from the case of whaling in the nineteenth century". Energy Sources, Part B: Economics, Planning, and Policy. 2 (3): 297–304. doi:10.1080/15567240600629435.
- ↑ Smil, Vaclav. 2010. Energy Transitions. History, Requirements, Prospects. Praeger
- ↑ Grübler, A.; Nakićenović, N.; Victor, D.G. (1999). "Dynamics of energy technologies and global change". Energy Policy. 27 (5): 247–280. doi:10.1016/S0301-4215(98)00067-6.
- ↑ Hirsch, R.F.; Jones, C.F. (2014). "History's contributions to energy research and policy". Energy Research & Social Science. 1 (3): 106–111. doi:10.1016/j.erss.2014.02.010.
- ↑ Sovacool, Benjamin K (2016). "How long will it take? Conceptualizing the temporal dynamics of energy transitions" (PDF). Energy Research and Social Science. 13: 202–215. doi:10.1016/j.erss.2015.12.020. Retrieved 2016-05-10.
- ↑ Strunz, Sebastian (2014). "The German energy transition as a regime shift". Ecological Economics. 100: 150–158. doi:10.1016/j.ecolecon.2014.01.019.
- ↑ Henrik Paulitz: Dezentrale Energiegewinnung - Eine Revolutionierung der gesellschaftlichen Verhältnisse. IPPNW. (Decentralized Energy Production - Revolutionizing Social Relations) Accessed 20 January 2012.
- ↑ "G20 Energy Ministers Communique
- Archivat el 9 de juliol de 2018 archivat en Wayback Machine." (PDF). 15 June 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transición energética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.