Anar al contingut

Desertec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

DESERTEC és una solució d'energia renovable a nivell mundial, recolzada per l'utilisació d'energia sostenible dels llocs en els quals les fonts d'energia són de major abundància. La transmissió per mig de Corrent Contínua d'Alta Tensió, CCAT, (HVDC, per les seues sigles en anglés), permet disminuir les pèrdues de transmissió en llargues distàncies, habilitant aixina la construcció de centrals elèctriques en emplaçaments distants dels llocs de consum. En el Concepte DESERTEC s'usaran tot tipo d'energies renovables, pero els deserts, en abundants hores de sol i alta radiació, jugaran un paper crucial. Prenent en conte l'us de la terra i de l'aigua, DESERTEC oferix una solució integral a la carència de menjar i aigua en les décades venidores.[1]

DESERTEC és desenrollada per la Cooperació d'Energies Renovables Trans-Mediterrànees, (TREC), una organisació de voluntariat fundada en 2003 pel Club de Roma i el Centre Nacional d'Investigacions Energètiques de Jordània, integrat per científics i experts de tota Europa, del Mig Oriente i del Nort d'Àfrica, (EUMENA).[2] D'esta organisació va sorgir més tarde la Fundació DESERTEC com una organisació sense ànim de lucre encarregada de promoure per tot lo món la solució DESERTEC. Els membres fundadors de la Fundació DESERTEC són l'Associació Alemana del Club de Roma, els membres de la ret de científics de el TREC, aixina com simpatisants privats compromesos i promotors durant llarc temps de l'idea DESERTEC. En 2009, l'associació DESERTEC va fundar en Munich l'iniciativa industrial 'Dii GmbH', junt també en socis del sector industrial i financer. La seua tasca és la d'accelerar l'implementació del concepte DESERTEC en la regió focalizada dels estats d'EU-MENA.

Els estudis científics realisats pel Centre Aeroespacial Alemà (DLR), entre 2004 i 2007, mostren que el sol del desert pot satisfer la creixent demanda de la regió MENA, ajudant al mateix temps a suministrar energia a Europa, reduir l'emissió de carbó en els països de la regió EUMENA i suministrar energia a plantes de desalinización per a proveir d'aigua fresca a la regió MENA. En juny de 2012 Dii GmbH va publicar un estudi anomenat La Energia del Desert 2050. En ell es va trobar que la regió MENA seria capaç d'alcançar les seues necessitats energètiques en energia renovable, exportant a la seua volta els seus excedents per a crear una indústria d'exportació en un volum anual de més de 60 mil millons d'euros. Al mateix temps que Europa, per mig d'esta importació d'energia del desert s'aforraria al voltant de €30/MWh.

Organisacions, acontenyiments i activitats

[editar | editar còdic]

TREC

[editar | editar còdic]
Els quadros rojos representen l'àrea que seria suficient per a que les plantes d'energia solar produïren l'electricitat que hui consumix el món, Europa (EU-25) i Alemània. (Senyes del Centre Aeroespacial Alemà (DLR), 2005)

El concepte DESERTEC ho va propondre el Dr. Gerhard Knies, alemà, físic de partícules i fundador de la ret d'investigadors de el TREC. En 1986, a raïl del accident nuclear de Chernobyl, estava buscant una font potencial alternativa d'energia neta i va aplegar a la conclusió de que l'energia rebuda en només 6 hores en els deserts del món és major que l'energia que la humanitat consumix en un any.[3] El concepte DESERTEC es va originar en l'unió de TREC, que era una organisació de voluntariat fundada en 2003 pel Club de Roma i el Centre Nacional d'Investigacions Energètiques de Jordània. Un grup internacional de científics, experts i polítics del camp de les energies renovables varen formar el cor de la ret DESERTEC, que es va convertir en la Fundació DESERTEC. U dels seus membres més famosos va ser el príncip Hassan bin Talal de Jordània. En 2009 TREC va sorgir la Fundació DESERTEC.

Fundació DESERTEC

[editar | editar còdic]

La Fundació DESERTEC va ser fundada el 20 de giner de 2009 en el propòsit de promoure la posada en pràctica per tot lo món del Concepte DESERTEC d'obtindre energia neta dels deserts. La Fundació és una organisació sense ànim de lucre, en oficines en Hamburc i Heidelberg. Els membres fundadors varen ser l'Associació Alemana del Club de Roma, els membres de la ret de científics TREC aixina com simpatisants privats compromesos i promotors durant llarc temps de l'idea DESERTEC.[4]

La Fundació DESERTEC té dos directors: el Dr. Thiemo Gropp, un físic alemà, cofundador també de la Fundació DESERTEC, i el Dr. Ignacio Campiño, un ecologiste chilé i que era abans Representant del Consell de Sustentabilidad i Protecció del Clima en “Deutsche Telekom”.[5]

En un personal de prop de 30 membres, en coordinadors en diferents països i en una gran comunitat de simpatisants a nivell global, la fundació és activa per tot lo món, accelerant l'eixecució global del Concepte DESERTEC donant:

  • Informació sobre DESERTEC

La Fundació DESERTEC dona informes a la societat civil i als polítics sobre DESERTEC per mig de la prensa, del seu lloc web, de notícies, i mijos socials, en films tant sobre DESERTEC com sobre la revolució de l'energia renovable, en bolletins i en llibres com l'Atles DESERTEC, en presentacions internacionals, de treballs polítics en ministres, informes sobre la Lliga Àrap, sobre l'Unió Europea i en participació activa en conferències internacionals sobre protecció del clima.

  • Respal a la Transferència del Coneiximent i a la Cooperació Científica
  • La ret Universitària DESERTEC: En 2010, la Fundació DESERTEC va iniciar la ret Universitària DESERTEC com una plataforma per a la colaboració científica i acadèmica per a la regió MENA. Està dedicada a desenrollar coneiximent i posar en pràctica programes relacionats en les energies renovables. Els membres fundadors inclouen a la Fundació DESERTEC i 18 universitats i servicis d'investigació de la regió MENA. Algunes universitats d'Europa i de MENA també s'han agregat a la ret.[6]
  • La RE-Generació MENA és un proyecte per a estudiants en Egipte i Tunis, iniciat en 2011 i finançat per l'Oficina Federal Alemana d'Assunts Estrangers. La seua meta és crear consciència sobre DESERTEC i els seus impactes positius i establir un millor enteniment de mecanismes per a introduir les energies renovables i els seus beneficis generals i per a començar una cooperació en un enfocament comú per al desenroll sostenible.
  • La Plataforma DESERTEC del Coneiximent, que serà iniciada en 2012, facilitarà l'intercanvi del coneiximent i la colaboració en la comunitat DESERTEC i està finançada per la “Deutsche Bundesstiftung Umwelt”, (Agència Alemana del Mig ambient). I a ella es pot tindre accés sense cost algun.
  • Fomentant l'intercanvi i la cooperació en el sector privat
  • L'iniciativa industrial Dii GmbH: En 2009, la Fundació DESERTEC va fundar l'iniciativa industrial Dii GmbH junt en socis de l'indústria i les finances. D'igual manera que la Fundació DESERTEC, Dii GmbH no construirà plantes d'energia. En lloc d'això s'enfocarà en quatre objectius centrals en EU-MENA.
  • WEREEMa: (Wind Energy & Renewable Energy in Maroc), Energia del Vent i Energia Renovable de Marroc va començar en 2011. Fundada per la EU i BMU (Ministeri Federal Alemà del Mig ambient), el Banc d'Inversions Schleswig-Holstein, la Fundació DESERTEC i socis de Marroc i Alemània, que treballen junts per a millorar les condicions del ràpit desenroll de les energies eòliques i d'atres energies renovables en Marroc. Açò es conseguirà creant un bon sistema en educació i investigació, en estudis de la ret, medicions del vent, estudis pilot i cooperació econòmica.
  • Promovent l'establiment de les condicions del marc de treball necessari:

La meta de la ret de voluntaris qualificats locals DESERTEC és la de crear relacions en ONGs, en institucions científiques, en companyies en diferents països per a divulgar el concepte DESERTEC. Es poden trobar coordinadors en Àustria, Bèlgica, China, Egipte, França, Gàmbia, Japó, Mèxic, Aràbia Saudita, Suïssa, Tunis i el Regne Unit.[7]

  • Cooperació en la Fundació Japonesa d'Energia Renovable (JREF) en Àsia: En març de 2012, un any despuix del desastre nuclear de Fukushima, la Fundació Desertec i la JREF varen firmar un memoràndum d'enteniment. Intercanviaran coneiximents i coordinaran els seus treballs per a desenrollar les condicions per al rebuge de les renovables i l'establiment de cooperació internacional en l'Àsia Oriental. La meta és accelerar el desplegament d'energies renovables en Àsia per a generar energia segura i sustentable com a alternativa a l'energia fòssil i nuclear. Com a part d'esta missió, JREF promou l'iniciativa d'una Súper Ret que oferixca un sistema elèctric basat totalment en energia renovable. La Fundació DESERTEC veu esta ret com un pas important per a l'eixecució de DESERTEC en la Gran Àsia Oriental i ha fet ya un estudi de viabilitat del potencial dels corredors de la ret per a donar el millor us al sol dels deserts d'eixa regió.[8]
  • Evaluant i creant proyectes que podrien servir com a model: En 2011, la Fundació DESERTEC va començar l'evaluació de proyectes que pogueren servir com a models per a la posada en pràctica de DESERTEC d'acort al seu criteri de sustentabilidad. El primer d'estos és TuNur, un proyecte d'energia termosolar de concentració (CSP) de 2 GW en Tunis. Es crearan fins a 20 000 llocs de treballs locals directes i indirectes, les seues plantes inclouen sistemes de refrigeració en sec, que reduïxen l'us d'aigua fins a en un 90 %. TuNur està programada per a sortir energia a la ret de 2018 en avant.

Dii GmbH

[editar | editar còdic]

Per a ajudar a accelerar la posada en marcha del concepte en EU-MENA, la Fundació DESERTEC i un grup de 12 companyies europees dirigides per Munich Re, fundada en Munich el 30 d'octubre de 2009 una iniciativa industrial anomenada Dii GmbH. Les atres companyies inclouen al Deutsche Bank, E.ON, RWE, Abengoa.[9] D'igual manera que la Fundació DESERTEC, Dii GmbH no construirà plantes d'energia. En lloc d'això s'enfocarà en quatre objectius centrals en EU-MENA:

Aplicar un pla de desenroll de llarc determini fins a 2050 proporcionant orientació sobre inversió i desenroll.
Realisar estudis profunts específics.
Desenrollar un marc d'inversions factibles en energies renovables i rets d'interconexió en EU-MENA.
Aportar proyectes de referència que proven la seua viabilitat.

Dii GmbH té per objectiu crear un clima d'inversions positives per a les energies renovables i la ret elèctrica interconectada en Àfrica del Nort i el Mig Orient per mig del desenroll de la tecnologia, del sistema econòmic, polític i els quadros de colaboració necessaris. Açò inclou el desenroll d'un concepte d'eixecució a llarc determini del concepte cridat “Energia del Desert 2050” en orientació en inversions i finançació. DiiGmbH començarà també proyectes de referència per a demostrar la viabilitat i reducció de costs en general de l'obtenció de l'energia en els deserts.[10]

El 24 de novembre de 2011, es va firmar un memoràndum d'enteniment, (MoU), entre el Consorci de la Ret del Mediterràneu, Medgrid, i Dii per a estudiar, dissenyar i promoure una ret elèctrica interconectada que unira a DESERTEC i els proyectes de Medgrid.[11][12][13][14] Medgrid junt en DESERTEC serviran com la columna vertebral de la súper ret europea i els beneficis d'invertir en la tecnologia de corrent contínua d'alta tensió CCAT, (HVDC), estan sent evaluats per a alcançar la meta final: -la ret súper inteligent.[15] Les activitats de Dii i Megagrid pertanyen al Pla Solar Mediterràneu (PSM), (MSP sigles en anglés), que és una iniciativa política dins del marc de l'Unió pel Mediterràneu (UPM), (UFM sigles en anglés).

Consorci

[editar | editar còdic]

El proyecte de la companyia Dii GmbH, està incorporat en Munich baix la llei alemana i es va formar el 30 d'octubre de 2009 en la Fundació DESERTEC i un Consorci de 12 companyies europees i de MENA dirigides per Munich Re. El consorci va constar inicialment (en octubre de 2009) de les següents companyies:

En octubre de 2009, va haver informes en els diaris de que hi havia més socis interessats en l'aventura, entre ells ENEL, EDF, Ret Elèctrica d'Espanya i companyies de Marroc, Tunis i Egipte.[16]

En el més d'abril de 2012, Dii constava de 56 accionistes i socis de 15 països d'Àfrica del Nort, del Mig Oriente i Europa, els que inclouen a IBL Alemània, HSBC, Morgan Stanley, Terna SA, Ret Elèctrica SA, ENEL, NAREVA Holding (Marroc) i Commerzbank. El Director del Dii GmbH és Paul Van Són, director-gerent internacional d'energia.

Detalls del concepte

[editar | editar còdic]

Descripció

[editar | editar còdic]
Estudi del Centre Aeroespacial Alemà (DLR) de les llínees de transmissió de CC existents i hipotètiques.

DESERTEC és una solució d'energia renovable a nivell mundial. La regió original i la primera per a l'evaluació i aplicació d'este concepte és la regió EU-MENA. Les organisacions DESERTEC promouen la generació d'electricitat en Àfrica septentrional, Oriente Pròxim i Europa usant fonts renovables, tals com a plantes d'energia solar i parcs eòlics. Desenrolla una ret d'electricitat Euro-Mediterrànea, composta principalment per cables de transmissió de corrent contínua d'alta tensió CCAT, (HVDC). Encara que la regió original per a l'evaluació i aplicació d'esta idea és la regió de EU-MENA[47], la proposta de DESERTEC preveu situar la major part de les centrals elèctriques fora del desert del Sahara com a tal, en les més accessibles estepas i sabanes arboladas meridionals i septentrionals, aixina com el relativament humit desert coster atlàntic. Baixe la proposta DESERTEC, en les regions desérticas del nort d'Àfrica com el desert del Sahara, s'instalaran sistemes d'energia solar tèrmica, sistemes fotovoltaics i parcs eòlics. L'electricitat generada serà transmesa a les regions europees i als països africans per mig de cables, formant una súper ret de corrent contínua d'alta tensió. Proveirà una considerable proporció de la demanda elèctrica dels països de MENA i l'Europa continental cobrint un 15 % de les seues necessitats d'energia.[17] L'energia exportada des dels deserts, complementarà la transició europea cap a les renovables, lo que es basarà principalment en el desenroll de fonts domèstiques d'energia per a favorir la seua independència energètica.[18] D'acort en l'escenari realisat pel Centre Aeroespacial Alemà (DLR), per al 2050, les inversions en plantes solars i llínees de transmissió serà de 400 mil millons d'euros.[19] La proposta de cóm realisar açò, incloent els requisits tècnics i financers, serà redactada en 2012. En març del 2012, un any despuix del desastre nuclear de Fukushima, la Fundació Desertec i la JREF varen firmar un Memoràndum d'Enteniment (MoU). Intercanviaran coneiximents i coordinaran els seus treballs per a desenrollar les condicions per a l'envolament de les renovables i l'establiment de cooperació internacional en Àsia Oriental. La meta és accelerar el desplegament d'energies renovables en Àsia per a generar energia segura i sustentable com a alternativa a l'energia fòssil i nuclear. Com a part d'esta missió, JREF promou l'iniciativa d'una Súper Ret que oferixca un sistema elèctric basat totalment en l'energia renovable.

La Fundació DESERTEC veu esta ret com un pas important per a l'eixecució de DESERTEC en l'Àsia Oriental i ha fet ya un estudi de viabilitat del potencial dels corredors de la ret per a donar el millor us al sol dels deserts d'eixa regió.[20]

Estudis realisats per DESERTEC

[editar | editar còdic]

El concepte es va basar principalment en les senyes obtingudes d'estudis científics de tres satèlits realisats per l'Institut de Termodinàmica del Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt i.V. (en espanyol "Centre Aeroespacial Alemà", comissionats i recolzats pel Ministeri Federal Alemà del Mig ambient, Conservació de la Naturalea i Seguritat Nuclear (BMU). Els estudis portats a terme entre 2004 i 2007,[21][22] varen donar per resultat l'evaluació mostrada en la taula següent:

Estudi Descripció Duració Evaluació Resultats
MED-CSP[1] estudi de l'Energia solar tèrmica per a la Conca del Mediterràneu 2004 - 2005 evaluar el potencial de l'energia renovable en el Mig Oriente i Nort d'Àfrica, MENA, i la viabilitat de recursos i demanda d'energia en la regió
TRANS-CSP[19] estudi sobre l'interconexió i infraestructura transmediterránea 2004 - 2006 evaluar el potencial d'una ret elèctrica de transmissió d'energia que conecte les tres regions, Europa, el Mig Oriente i el Nort d'Àfrica, i l'evaluació de les importacions d'energia solar cap a Europa
AQUA-CSP[23] estudi de CSP per a la desalinización de l'aigua de mar 2004 - 2007 evaluar les necessitats anticipades d'aigua i energia per a l'any 2050 en Europa, el Mig Oriente i el Nort d'Àfrica; i la possibilitat de generar aigua fresca junt en la generació d'energia per métodos de la CSP

La conclusió dels estudis va ser que l'alta radiació solar en els deserts del Mig Oriente i Àfrica del Nort sobrepassen les pèrdues del 10 al 15 % per transmissió entre les regions del desert i el sur d'Europa. Açò significa que les plantes d'energia tèrmica solar en les regions dels deserts són més econòmiques que el mateix tipo de plantes en el sur d'Europa. El Centre Aeroespacial Alemà ha calculat que si en els pròxims anys es construïren un gran número de plantes d'energia tèrmica, el cost estimat de l'electricitat baixaria de 0.09–0.22 euros/kWh a aproximadament 0.04–0.05 euros/kWh.[3][24]

El desert del Sahara ha segut triat com una localisació ideal per a les granges solars,[25] ya que està expost a la radiació solar directa la major part de l'any (3000 a 3500 hores de llum solar per any). El desert està, ademés, escassament poblat, fent factible l'instalació de grans granges solars, sense impactes negatius sobre els habitants de la regió. I per últim, l'arena del desert suministraria el silici, que és la matèria primera per a la producció de panels solars.

Dii ha anunciat que introduirà un pla de llançament a finals del 2012 que inclou recomanacions concretes sobre cóm activar inversions en energia renovable i interconexió de rets elèctriques. Dii assevera ademés que està treballant en tots els accionistes i agents relacionats de la comunitat internacional científica i de negocis, aixina com agències reguladores i la societat civil, per a concebre dos o tres proyectes concrets de referència i demostrar aixina la factibilidad d'una visió a llarc determini.[26]

Dii ha desenrollat un marc estratègic per a un sistema energètic integrat completament, lliure de carbono, basat en energies renovables, per a la totalitat del món àrap i Europa (regió EUMENA, 'Europe, Middle East and North Africa') per a l'any 2050. Per tant, Dii investiga des del punt de vista tecnològic i geogràfic quin és la combinació òptima d'energies renovables per a proveir a estes regions d'una energia sostenible.[27] En juliol del 2012, Dii va presentar la primera part del seu estudi "Desert Power 2050. Perspectives on a Sustainable Power System for EUMENA" (Energia del desert 2050. Perspectives per a un sistema energètic sostenible per a EUMENA).[28]

Conclusions principals Desert Power 2050 demostra que l'abundància de sol i vent en la regió EUMENA permetrà la creació d'una ret unificada d'energies que consistirà en més d'un 90 per cent en energies renovables. D'acort en l'estudi, una ret unificada d'estes dimensions involucrant al nort d'Àfrica, Oriente Pròxim i Europa (EUMENA) oferix clars beneficis per a tots els implicats. Les nacions d'Orient Pròxim i nort d'Àfrica (MENA) podran alcançar les seues necessitats d'energia renovable en expansió, a l'hora que desenrollaran una indústria d'exportació a partir de l'excés d'energia que puguen alcançar en un volum anual valorat en més de 60 mil millons d'euros, d'acort en els resultats d'este estudi. Important fins al 20 per cent de la seua energia dels deserts, Europa podrà aforrar fins a 30 euros per megavat hora.

El nort i el sur es convertirien en els pilars d'esta ret unificada, recolzats pel vent i l'energia eòlica en Escandinavia, aixina com el vent i l'energia solar en la regió MENA. Abastiment i demanda es complementarien mútuament, tant regional com estacionalment, d'acort en les conclusions tirades per 'Desert power 2050'. En el seu abastiment constant d'energies eòlica i solar a lo llarc de l'any, la regió MENA pot cobrir les necessitats d'Europa en matèria d'energia evitant la necessitat d'aumentar de forma excessivament cara les capacitats de generació. Un benefici adicional de la ret elèctrica és la millora de la seguritat en l'abastiment a totes les nacions concernents. Una ret basada en renovables durà a una dependència mútua entre els països involucrats, complementada per importacions fàcils i assequibles de sur i nort.

Metodologia Desert Power 2050 presenta una perspectiva completa per a la regió EUMENA, que inclou, per eixemple, la creixent demanda d'energia en els estats del Món Àrap. Les necessitats en matèria d'energia d'estos estats són proclius a cuadruplicarse per al 2050, sumant un total de més de 3000 teravatios hora. A diferència d'Europa, la població també haurà creixcut considerablement para mediats de sigle, incrementant en això la demanda d'ocupació per part d'esta població. Analisar el disseny d'un sistema energètic construït per a incloure més d'un 90 % de renovables a 40 anys vista, està necessàriament subjecte grans incertituts en un ampli palmito de supòsits. Per a donar cabuda a estes incertituts, Dii va analisar les anomenades sensibilitats o perspectives, per a mostrar cóm els resultats reaccionen davant canvis en els paràmetros. Dii ha analisat un total de 18 perspectives en l'abastiment d'energia en EUMENA en l'any 2050. Estes cobrixen una àmplia varietat de factors de gran impacte en l'atractiu que puga tindre l'integració de sistemes energètics. El principal mensage de l'estudi és: l'integració de rets elèctriques a través del Mediterràneu és valiosa baix totes les circumstàncies previsibles.

Segona fase L'energia del desert pot ser un estímul per al creiximent i supondre una contribució important si es tracta d'alcançar els reptes socials i econòmics en el nort d'Àfrica i Oriente Pròxim. Dii ha anunciat que una segona fase de 'Desert Power 2050', 'Getting Started' (començant), examinarà este assunt en major profunditat en els pròxims mesos, en discussions que inclouran persones relacionades del món industrial, polític i científic. L'objectiu és formular les recomanacions per als passos regulatorios a prendre en els pròxims anys.

Beneficis

[editar | editar còdic]

Vore també: presupost energètic de la Terra

En 6 hores cau més energia en els deserts del món que l'energia que el món consumix en un any, i el desert del Sahara està pràcticament deshabitat i està prop d'Europa. Els simpatisants diuen que el proyecte mantindrà a Europa “al front de la lluita contra el canvi climàtic i ajudarà a les economies d'Àfrica del Nort i d'Europa a que creixquen dins dels llímits dels gasos d'emissió d'hivernàcul”.[29] Els oficials de DESERTEC diuen que el proyecte pot proveir el 15 % de l'electricitat d'Europa i una considerable part de la demanda d'electricitat de MENA[64]. D'acort a la Fundació DESERTEC el proyecte té un fort potencial de creació de treballs i pot millorar l'estabilitat de la regió.[29] D'acort en l'informe de l'Institut per al Clima, l'Ambient i l'Energia Wuppertal (Wuppertal Institute for Climate, Environment and Energy) i el Club de Roma, el proyecte podria crear 240 000 llocs de treballs en Alemània i generar 2 trillons d'euros d'electricitat per al 2050.

Tecnologia

[editar | editar còdic]
Esquema de la possible infraestructura de recapte d'energia A Europa, el Mig Oriente i Àfrica del Nort (EU-MENA) Font: Fundació DESERTEC, www.desertec.org)

Energia solar tèrmica

[editar | editar còdic]

També cridada Energia Solar Tèrmica de Concentració, usa espills o lents per a concentrar un àrea gran de llum solar, o energia tèrmica solar, sobre un àrea menuda. L'energia elèctrica és produïda quan la llum concentrada es convertix en calor, lo que fa funcionar un motor tèrmic (usualment una turbina de vapor) conectada a un generador d'energia elèctric.

Com un método d'almagasenament d'energia, es pot usar sal fosa per a retindre l'energia recolectada per una torre solar o per colectors cilíndrics parabòlics, de tal forma que es pot usar per a generar energia de nit o en cas de mal temps. Com els camps solars suministren la seua energia calorífica a una turbina convencional de vapor, poden ser combinats sense problemes en combustibles fòssils en plantes d'energia híbrides.

Esta hibridació assegura també la generació d'energia de nit i en mal temps sense la necessitat de gastar en plantes compensatòries. Un repte tècnic és el refredat de les plantes, procés necessari en tot sistema d'energia tèrmica. Dii és per tant dependent en el recapte d'aigua necessària, dels servicis costers o de tecnologies de refredat millorades.[30][31]

Energia solar fotovoltaica

[editar | editar còdic]

Vore també la pàgina principal: Energia solar fotovoltaica

Dii considera també a la tecnologia fotovoltaica adequada per a les plantes d'energia en el desert. El método fotovoltaic transforma la radiació de l'energia solar en corrent directa utilisant semiconductors. La generació de l'energia fotovoltaica utilisa panels solars composts d'un número de celes solars que contenen material fotovoltaic. Entre els materials que s'utilisen s'inclou el silici monocristalino, silici policristalino, silici amorfo, telururo de cadmi i sulfur seleniuro de coure, indi, gali. Pels alvanços tecnològics, i a l'increment i la sofisticació de la producció en massa, el cost de lo fotovoltaic ha decreixcut contínuament des de la primera cela fabricada.

En 2010, First Solar, productor de panels solars de película prima, es va unir a Dii com a soci.[32] La companyia en base en EE. UU. ha experimentat en grans instalacions fotovoltaiques i està construint la planta de 550 megavats anomenada "Desert Sunlight Solar Farm" en Califòrnia, planta considerada l'instalació fotovoltaica més gran del món.[33]

Energia eòlica

[editar | editar còdic]

Vore també la pàgina principal: Energia eòlica

Ya que en la regió MENA hi ha regions en un bon potencial de vent, Dii està investigant qué regions geogràfiques són adequades per a l'instalació de granges eòliques. Les turbines de vent produïxen electricitat quan les aspes de la turbina rotan per efecte del vent, que conectades a un generador produïxen electricitat.

Corrent contínua d'alta tensió (HVDC)

[editar | editar còdic]
  •  Conexions existents
  •  En construcció
  •  Propostes

    • Vore també la llista de proyectes en Europa i la Súper Ret europea. Llistade proyectes HVDC

    Per a exportar l'energia produïda en la regió desértica de MENA, es requerix d'un sistema de transmissió d'energia elèctrica de corrent contínua d'alta tensió.[34] La tecnologia de CCAT és un método provat i econòmic de transmissió elèctrica a través de distàncies molt grans i un método confiable per a conectar rets asincrónicas o rets de diferents freqüències. En HVDC l'energia pot ser ademés transportada en abdós direccions.[35] La transmissió de HVDC a través de distàncies llargues sofrix menors pèrdues elèctriques que si es transportaren com a corrent alterna. I per l'alta radiació solar en la regió de MENA, la radiació d'energia incloent les pèrdues de transmissió elèctrica, són ventajoses comparant-les en la producció en Europa del Sur.[36]

    També alguns proyectes de molt llarga distància han segut realisats en cooperació tecnològica de ABB i SIEMENS, abdós inversionistes de Dii, com és el sistema de transmissió de 800 kV de Xiangjiaba-Shanghai, el qual va ser comissionat per la Corporació de Rets Estatals de China (SGCC) en juny de 2010. Esta conexió de corrent contínua d'alta tensió CCAT, (HVDC sigles en anglés) és la transmissió més potent i llarga realisada en el món; en el moment que es va posar en marcha transmetia una potència de 6400 MW a una distància de 2000 quilómetros.[37]

    Açò és més llarc de lo que es necessitarà per a unir MENA i Europa. Siemens, departament d'energia, ha equipat ya el convertidor de transmissió de l'estació Fulong per a esta conexió, en dèu transformadors conversores de CCAT, incloent 5 de 800 kV.

    El segon proyecte de CCAT és també per a SGCC, China, en la cooperació de ABB i és de l'any 2010. És una conexió de CCAT de 3000 MW per a una distància de 920 quilómetros de Hulunbeir, en l'interior de Mongòlia, a Shenyang en la província de Liaoning en la part norest de China.[38] Un atre proyecte propost per a ser posat en marcha en 2014 és la construcció d'un sistema de 800 kV de Corrent Contínua d'Ultra Alta Tensió (UHVDC, Ultra High Voltage DC), de la regió norest i est d'Índia a la ciutat de Agra en una distància de 1728 quilómetros.[39]

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ 1,0 1,1 "MED-CSP: Concentrating Solar Power for the Mediterranean Region." German Aerospace Center (DLR) (ITT), funded by the German Federal Ministry for the Environment, Nature Conservation, and Nuclear Safety (BMU)
    2. ↑ «DESERTEC Foundation: Milestones». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    3. ↑ 3,0 3,1 Gerhard Knies and Franz Trieb. «Sun cheaper than Oil». franzalt.com Sun Page. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2012.
    4. ↑ «DESERTEC Foundation: Milestones». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    5. ↑ «DESERTEC Foundation: Board of Directors». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    6. ↑ «DESERTEC Foundation: Focus EU-MENA». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    7. ↑ «DESERTEC Foundation: Coordinators». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    8. ↑ «DESERTEC Foundation: Asian Super Grid for Renewable Energies». Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    9. ↑ «DESERTEC Foundation: Formation Dii Gmbh». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    10. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2013. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    11. ↑ «Huge medgrid joins giant solar DESERTEC pla». greenprophet.com. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    12. ↑ «EU Commission welcomes DESERTEC and Medgrid cooperation on solar energy in North Africa and the Middle East». Europa (web portal). Consultat el 9 d'octubre de 2011.
    13. ↑ «Presentation from DII website». dii-eumena.com. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    14. ↑ «[1]», Reuters. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    15. ↑ «DESERTEC and Medgrid: Competitive or compatible?». social.csptoday.com. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2012. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    16. ↑ [enllaç trencat]
    17. ↑ «DESERTEC Foundation». DESERTEC.org. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2012. Consultat el 5 d'octubre de 2012.
    18. ↑ https://web.archive.org/web/20121011033043/http://www.desertec.org/concept/questions-answers/
    19. ↑ 19,0 19,1 "TRANS-CSP: Trans-Mediterranean interconnection for Concentrating Solar Power. [2] archivat en Wayback Machine." DLR ITT, funded by BMU.
    20. ↑ «DESERTEC Foundation: Asian Super Grid for Renewable Energies». Consultat el 29 de setembre de 2012.
    21. ↑ DESERTEC - Solar power from the desert
    22. ↑ The DESERTEC concept sustainable electricity and water for Europe, Middle east and North Africa [3] archivat en Wayback Machine.
    23. ↑ "AQUA-CSP: Concentrating Solar Power for Seawater Desalination. [4] archivat en Wayback Machine." DLR ITT, funded by BMU.
    24. ↑ Sigmar Gabriel, BMU minister. «Innovative Policy and financing instruments for a sustainable energy policy in the European neighbourhood policy» (html). eu2007.de, the website of Germany's January-June 2007 European Presidency. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2012. Consultat el 20 de juny de 2012.
    25. ↑ Franz Trieb. «DESERTEC - Solar power from the desert». German Aerospace Agency (DLR).
    26. ↑ Stancich, Rikki. «Desertec and Medgrid: Competitive or compatible?». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 16 de març de 2012.
    27. ↑ «Reference projects to demonstrate feasibility». Consultat el 16 de març de 2012.
    28. ↑ «"Executive Summary of Desert Power 2050"». Consultat el 17 de juliol de 2012.
    29. ↑ 29,0 29,1 «[5]», Reuters. Consultat el 5 d'octubre de 2012.
    30. ↑ «Microsoft Word - MED-CSP_Executive_Summary_Final.doc» (PDF). Consultat el 23 d'abril de 2012.
    31. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2012. Consultat el 7 de març de 2012.
    32. ↑ «First Solar joins DESERTEC solar project». Reuters. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 23 d'abril de 2012.
    33. ↑ «550MW (AC) Desert Sunlight Solar Farm &#; First Solar». Desertsunlight.com. Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2012. Consultat el 28 de setembre de 2012.
    34. ↑ Page 5 | The grid – a key factor in the future power
    35. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2011. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    36. ↑ «Microsoft Word - TRANS-CSP-Executive Summary_Final-Final.doc» (PDF). Consultat el 23 d'abril de 2012.
    37. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2013. Consultat el 9 d'octubre de 2012.
    38. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2012. Consultat el 3 d'abril de 2012.
    39. ↑ «ABB North-East Agra – ABB HVDC Reference Projects in Àsia (HVDC References)». Abb.com. Consultat el 23 de setembre de 2012.
    Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desertec&oldid=846957»