Cultura chiripa
La Cultura Chiripa és una de les cultures més antigues de la regió andina, que es va expandir en la ribera oriental del Llac Titicaca en tres periodos temporals des del 1500 a. C. fins al 100 a. C. Els seus restants apareixen des de la península de Taraco, pel sur, fins a Santiago de Huata, pel nort; inclús en la península de Copacabana. Segons els últims estudis que s'han realisat en la península de Taraco, se li ha assignat a la cultura Chiripa tres fases:[1][2]
- Chiripa primerenc: 1500 a. C. - 1000 a. C.
- Chiripa mig: 1000 a. C. - 800 a. C.
- Chiripa tardà: 800 a. C. - 100 a. C.
El periodo principal d'esta cultura es pot situar, segons les mostres radiocarbónicas entre els anys 591-116 a. C. i 31 a. C. Segons esta cronologia, la cultura chiripa en la seua fase més important és contemporanéa a l'ascens a l'etapa urbana de la cultura tiahuanaco.
Agricultura
La cultura chiripa va ser la cultura primigènia en l'ocupació de la tècnica agrícola dels camellones. Evidència d'això és que, en el lloc de Aygachi (La Pau), es varen trobar restants ceràmics provinents d'esta cultura, i datats per radiocarbono en el 600 a. C..[3]
Arquitectura
En les ruïnes de Chiripa es troba un montícul artificial (templete semisubterráneo) de 60 metros de llarc per 55 metros d'ample. En la part inferior d'este montícul existix un templete semisubterraneo les parets del qual recorden el tablescado de fusta, puix es formen per grans pedres verticals, colocades a intervals irregulars. Entre elles hi ha pedres més chicotetes que a manera de sellars formen el mur. El pis és d'argila apisonada.
Una atra part de les ruïnes, provablement d'una cronologia posterior al templete, està formada per un conjunt de cases, la planta de les quals és de singular interés. Estes vivendes tenen parets dobles i es pot aplegar a l'espai deixat entre els murs per mig de finestres interiors. Segons alguns arqueòlecs, estos espais servien de alacenas. En el sol d'estes habitacions hi ha enterrament en forma de caixes de pedra.
Les excavacions i estudis arqueològics de la península de Taraco, varen revelar la cronologia del montícul 1 i del lloc de Choquehuanca, localisats en el recint arqueològic de Chiripa. Els estudis varen revelar que, entorn al 1530 a. C, es va ser recobrint l'estructura externa del montícul 1;[4] l'estructura interna del templete semisubterráneo va ser construïda i ocupada entorn a l'any 1000 a. C., constituint un periodo de transformació i preurbanizaació en la cultura chiripa a partir del periodo chiripa mig.[5]
En especial, el lloc del recint Choquehuanca, presenta una construcció habitacional i ceremonial anterior (1500 a. C.), sent el recint semisubterráneo més antic de l'àrea andina circumlacustre.[5]
Periodos habitacionales
Segons les datacions de radiocarbono i estratigrafia del montícul 1 (estructura 4, cases C-D-E-F, casa 5, casa 2 i Choquehuanca), en el primer periodo de construccions habitacionales, datat entre 1500 a. C. a 1000 a. C., les habitacions tindrien el model arquitectònic representatiu de chiripa (murs dobles i alacenas o llocs ceremoniales en els seus espais). Les construccions varen ser fetes de pedra bruta en farcidures de morter de fanc.[6][4][7]
Est és el periodo del com la majoria de les mostres es troben en un greu estat, sent les més conservades les cases 1 i 2 de Bennett. Estes encara conten en la majoria dels seus murs (pedra rugosa); restants òsseus d'animals i humans; mantenen ceràmica i es poden distinguir estratigráficament els pisos de cendra carbónica.[8] Este nivell va ser datat radiocarbónicament per Karen Morh Chavéz (1966), basada en informació obtinguda de les datacions de les ceràmiques trobades en el nivell estratigráfico, revelant que les estructures mencionades tenen una datació de 1400 a. C.[9][10][4]
És important senyalar que en les cases del montícul 1, solament s'apleguen a distinguir la caiguda dels murs i una chicoteta capa de pis.[1][4]
Per al segon periodo, datat entre 1000 a. C a 900 a. C,[11] se seguiria utilisant la mateixa tècnica de construcció, encara que aniria evolucionant el llindar de les alacenas i de la porta d'entrada.
Per al ultímo periodo o de "cases superiors", datat entre 600 a. C a 100 a. C,[11] es té evidència d'una millora absoluta dels llindars de les entrades a les alacenas. Estos tindrien motius escalonats, lluït de fanc i fustes incrustades. El material de construcció canvia a atobó. El sol de la casa contava en una base de fusta de Queñua en grosses capes de palla i totoras de amortiguaació.[6]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Proyecte arqueològic Taraco: excavacions de 1996 en Chiripa, Bolívia
- ↑ Bandy, Matthew S. (2001). "Early Settlement at chiripa Bolívia, Research Of the Taraco Archaeological Project". University of Califòrnia Archaeological Research Facility
- ↑ Lechtman, Heather; Soldi, Ana María (1985). La Tecnologia en el món andino: Subsistència i mensuración (en és), UNAM. ISBN 978-968-837-293-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 https://www.researchgate.net/publication/306346816_lithic_provenience_analysis_and_emerging_material_complexity_at_formative_period_chiripa_bolivia/link/595161ef0f7e9b329234cb7c/download
- ↑ 5,0 5,1 Proyecte Arqueològic Taraco 1999 Excavacions en Chiripa, Bolívia
- ↑ 6,0 6,1 Arquitectura Prehispanica en els Andes Bolivians Segona Edició Arq. Arql. Javier F. Escalante Moscoso 1994 - Bolívia
- ↑ (Kidder 1956, Mohr 1966)
- ↑ «Excavations in Bolívia. Anthropological papers of the AMNH ; v. 35, pt. 4».Consultat el 4 de setembre de 2020.
- ↑ An analysis of the pottery from chiripa, bolivia: a problem of archaeological classification and inference, 1966.
- ↑ «University of Pennsylvania Radiocarbon Dates III».Radiocarbon.1
- 45–58.ISSN 0033-8222.doi:10.1017/S003382220002035X.Consultat el 7 de setembre de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 Proyecte Arqueològic Taraco: 2006 Excavacions en Chiripa, Bolívia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura chiripa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.