Curacazgo incaico

El curacazgo incaico, curacazgo del Cuzco, regne del Cuszo, confederació cuzqueña o curacazgo cuzqueño va ser un Estat del Antic Perú sorgit cap a el XIII en la vall del riu Vilcanota, sent la primera etapa històrica de la civilisació incaica. Despuix d'una llenta migració de 20 anys fugint d'invasions aimaras en el seu natal altiplano andino, els incas varen fundar la ciutat del Cusco, al voltant d'un pantà que més vesprada es convertiria en la plaça d'Armes del Cusco.

Des de la seua arribada al Cuzco varen mantindre constants lluites de predomini en les ètnia veïnes, moltes d'elles més poderoses, com els ayarmacas o pinaguas que varen conseguir tindre 18 viles o curacazgos baix la seua sobirania. Durant molt temps solament varen ocupar Cuzco, fins que varen escomençar les seues primeres conquistes baix el mando de Mayta Cápac i atres governants com Inca Roca i Huiracocha Inca. Despuix de la derrota de les seues més férreus enemics, els chancas, baix el mando de Pachacútec, es va iniciar un procés d'expansió que va culminar en l'Imperi incaico.

La seua cultura va estar marcada en una clara influència Tiahuanaco i durant este periodo poques varen ser les tecnologies que varen desenrollar (provablement cap) ya que la majoria dels seus coneiximents varen ser herències culturals.

Orige

Artícul principal → Orige de l'ètnia incaica.

Edifici taipicala o tiahuanaco a mig construir, procés que va quedar interromput per les invasions i destrucció portades a terme pels aimaras en el XII.

Ademés de les llegendes sobre l'orige dels incas existix una versió històrica basada en investigacions arqueològiques. Hi ha evidències arqueològiques descobertes per Francis de Castelnau en 1845 i confirmades per Max Uhle de que els descendents dels tiahuanaco, els taipicalas, varen ser atacats quan encara poblaven les seues ciutats de manera normal, es varen trobar construccions sense completar, i ferramentes de construcció abandonades.

Estes ones d'atacs varen obligar als taipicalas a abandonar les seues terres en busca d'atres habitables, després de 20 anys varen arribar a la vall del Cuzco a on Manco Cápac va fundar Qusqu (actual Cuzco) després de desplaçar a tres ètnias (sahuaseras, huallas i ayar uchos o alcahuisas).

Prevalescencia

Des de que els incas varen aplegar al Cuzco varen estar en constants baralles en les ètnia veïnes, en ocasions inclusivament els mateixos governants eren els que dirigien i combatien junt a les seues tropes.

Des de Manco Cápac fins a Cápac Yupanqui la major amenaça va ser l'estat confederado dels Ayamarcas i Pinaguas, pero des d'Inca Roca fins a Huiracocha Inca la major amenaça (inclusivament més perillosa que els ayamarcas i pinaguas) varen ser els chancas.

Durant este periodo el regne inca casi desapareix, durant el govern de Yáhuar Huácac una rebelió desnugada pels ya conquistats cuntis va matar al Inca junt als seus familiars i per poc desapareixen al curacazgo inca de no haver segut per una pluja tormentosa la qual la varen prendre com una mala senyal.

Vore també

• Història del Perú
• Intermig Tardà
• Història prehispánica del Cuzco
• Consolidació i primera expansió incaica
• Segona expansió incaica

Bibliografia

• Espinoza Soriano (1997). Els Incas. Economia, Societat i Estat en l'era del Tahuantinsuyo, 3.ª edició, Llima: AMARU Editors.

• Rostworowski, María (1999). Història del Tahuantinsuyu, 2.ª edició, Llima: IEP Institut d'Estudis Peruans. ISBN 978-9972-51-029-8.