Província de Chucuito
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La província de Chucuito és una de les tretze províncies que conformen el departament de Puno en el sur del Perú.
Llimita pel nort en la província de Yunguyo i el llac Titicaca, per l'est en la província de Yunguyo i Bolívia, per l'oest en la província del Collao i pel sur en el departament de Tacna.
Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la prelatura de Juli, sufragánea de l'arquidiócesis de Arequipa.[1]
Història
La fundació espanyola de Juli es va donar pels Legionaris Dominicos un 2 d'abril de 1565 la mateixa que es troba entre els 3840 i els 4000 m s. n. m. Juli, denominada la Gran Roma d'Amèrica, és la capital de la província de Chucuito a una hora i dèu minuts de Puno (82 km), és un bell i atrayente racó de renovada simpatia per al turisme nacional i estranger. Es troba junt al llac Titicaca, conta en un embarcadero internacional, la seua activitat comercial és activa tot l'any, s'intensifica en els dies de la fira comercial: dumenge i dimecres de cada semana.
Juli té una herència cultural de dèu mil anys d'antiguetat. Els seus testimonis són múltiples, des de l'art parietal fins a monuments de pedra de les cultures Sillumocco, Tianhuanaco, Lupi Jaki o Lupacas i inca. Part d'esta herència està representada per esteles, monolits, muralles i chullpas, com també els temples de Sant Ildelfonso, hui Santa Creu de Jerusalem; Santa María la Major, hui l'Asunción de La nostra Senyora; el Temple de Sant Joan Batiste, conegut com Sant Joan de Letran, i el de Sant Tomás d'Aquino, conegut com a Sant Pedro Màrtir.
En este confín, existix una riquea cultural que és inalcançable en descriure cada una d'elles, sent la principal la tradicional karapulis, quena quenas, que cada 14 de setembre se celebra, en a on el participant toca el seu quena vestit en coberta de pell de tigre. Es coneix que des de 1826 es pràctica esta dansa costumista acompanyada de bulliciosos kusillos, també coneguda com Orko Festa. Participen els incas, els qui realisen rituals de baralles en forts chicotes, llancen taronges i figa que pronostiquen que hi haurà papes i chuño (papa deshidratada), les demés comunitats llauradores realisen rituals de sembra per a obtindre abundant collita.
Geografia
La província comprén una extensió de 3978,13 km² i té una població aproximada de 111 000 habitants. La població estimada en l'any 2000 era de 95 736 habitants.[2]
Divisió administrativa
La província es dividix en sèt districtes:
Capital
La capital és la ciutat de Juli, situada sobre els 3868 m s. n. m.
Autoritats
Regionals
- Consellers regionals
- 2019-2022[3]
- Dumenge Quispe Tancara (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
- Freddy Efraín Rivera Cutipa (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
Municipals
- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Juli.
- 2019-2022[3]
- Alcalde: Just Apaza Prim, de Front Ampli per al Desenroll del Poble.
- Regidors:
- Erasmo Quispe Illacutipa (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Herminia Apaza Canaza (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Lucio Zapana Condori (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Edilberto Ramos Choque (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Bartolomé Chanini Tito (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Rafael Sandoval Fernández (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Obed Isai Espinoza Castell (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Primer Feliciano Ramírez Collatupa (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
- Víctor Rafael Velazco García (Poder Andino)
- Just Vilca Velázquez (El Front Ampli per Justícia, Vida i Llibertat)
- Wile Mamani Copa (Gestionant Obres i Oportunitats en Liderage)
Policials
- Comissaria de Juli
- Comissari: Alferes PNP Peter P. Ramos Arévalo
Educació
Institucions educatives
I. E. S. E. TELESFORO CATACORA
I. E. S. MARIA ASUNCIÓN GALINDO
Festivitats
La seua festa patronal es realisa el 8 de decembre de cada any, la seua patrona és la Verge Inmaculada Concepció.
També es festeja a la Verge de l'Asunción; la Festa de Sant Bartolomé, que ha pres rellevància; la Orko Festa, Festa de Machos, cada 14 de setembre, i els acollidors carnestoltes.
Referències
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Chucuito.- Portal Municipal del Perú
- INEI Perú
- Archivat el 12 de abril de 1997 archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Chucuito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.