Província de Yunguyo
La província de Yunguyo és una de les tretze províncies que conformen el departament de Puno en el sur del Perú.
Llimita pel nort en Bolívia, per l'est i per l'oest en el llac Titicaca, i pel sur en la província de Chucuito.
Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la prelatura de Juli, sufragánea de l'arquidiócesis de Arequipa.[1]
Història
[editar | editar còdic]Yunguyo va ser elevat a la categoria de província per mig de Llei n.º 24042, del 28 de decembre de 1984, en 7 districtes, en el segon govern del president Fernando Belaúnde Terry.
Geografia
[editar | editar còdic]Comprén una extensió de 290,21 km².
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]La província es dividix en sèt districtes:
| Ubigeo | Districte | Superfície (km²) | Població (2017) |
|---|---|---|---|
| 211301 | Yunguyo | 170,59 | 24 515 |
| 211302 | Anapia | 9,54 | 1782 |
| 211303 | Copani | 47,37 | 4655 |
| 211304 | Cuturapi | 21,74 | 1270 |
| 211305 | Ollaraya | 23,67 | 2711 |
| 211306 | Tinicachi | 6,20 | 949 |
| 211307 | Unicachi | 11,10 | 1057 |
Població
[editar | editar còdic]La província té una població aproximada de cinquanta mil habitants.
Idioma
[editar | editar còdic]En Yunguyo les llengües més parlades són l'espanyol i el aimara.
Clima
[editar | editar còdic]Capital
[editar | editar còdic]La capital és la ciutat de Yunguyo.
Educació
[editar | editar còdic]Institucions educatives nivell inicial
[editar | editar còdic]- Breçol Jardí 245 Yunguyo
- Jardí José Gálvez
- Jardí Santa Bàrbara
- Jardí 15 d'Agost
Institucions educatives nivell primari
[editar | editar còdic]- IEP 70245 Gloriós Elemental 9012 Yunguyo
- IEP 70232
- IEP 71006 Centenari Centre Base Yunguyo creada el 1° de setembre de 1869
Institucions educatives nivell secundari
[editar | editar còdic]- IES JEC Micaela Bastidas Yunguyo
- IES Emblemàtic José Gálvez Yunguyo
- IES César Vallejo Yunguyo
- IES Adventista Panamericana de Yunguyo
Institucions educatives nivell superior
[editar | editar còdic]- Institut d'Educació Superior Tecnològic Públic de Yunguyo
Plats típics de Yunguyo
[editar | editar còdic]Entre els plats més sobreixents d'esta terra tenim el chairo, carinyosament cridat chairito. El picante, que se servix principalment en ocasions especials. El caldo de carachi (harri), la huarjata, la huatia, el torrat de chancho, servit en les festes i ocasions especials. El quesomache, pejerrey fregit en grudes, el fricase i l'albarzer de tarwi.
Festivitat Sant Francisco de Borja, Tata Pancho
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Festa del Tata Pancho.
La festivitat més important de Yunguyo és la de Tata Pancho, que té com a dia principal el 10 d'octubre. En esta important festivitat es conjuguen les diferents costums que conten els pobles del altiplano. Este complex festiu va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació el 6 de juny de 2011 pel Ministeri de Cultura del Perú, per representar una de les costums de la nació aimara més importants en el Perú.
Actualment la Festa de Tata Pancho és la més important despuix de la Festa de la Candelaria (Puno), caracterisant-se per la seua hospitalitat i el carinyo als visitants.
Les zampoñadas donen inici a esta festivitat el 8 d'octubre de cada any tocant a l'inconfundible estil yunguyeño, donant pas després a la celebració dels conjunts de trage de llums que es desenrolla el dia 10 d'octubre, que és el dia principal de la Festivitat Sant Francisco de Borja.
Apleguen les bandes de Oruro, aixina com també de Puno, sent les més esperades les bandes de Oruro conegudes i respectades per la seua melodioso ritme. Estes bandes acompanyen als diferents conjunts tradicionals de Yunguyo, com La Morenada Central Yunguyo, Joventut Morenada 10 d'Octubre, Reis Morenos Sant Francisco de Borja, kullawada San Francisco de Borja, llamerada 10 d'Octubre, Poderosa Senyorial Morenada Sant Francisco de Borja, Joventut Senyorial Morenada Sant Francisco de Borja, Sambos Caporales SCZ-Bloc Unicachi, entre uns atres més.
Per a esta festa, retornen a la seua terra moltes persones que varen emigrar a atres ciutats del Perú i els que varen emigrar a atres països.
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]- Conseller regional
- 2019-2022:[2] Deysi Jhuliana Chalco Coyla (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
Municipals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Yunguyo.
- 2019-2022
- Alcalde: Hermes Geroncio Bazán Choque, Moviment d'Integració pel Desenroll Nacional (El meu Casita)
- Regidors:
- Fusciano Ucharico Choquecota (El meu Casita)
- Lucio Valdez Huisa (El meu Casita)
- Max Hugo Mamani Ramos (El meu Casita)
- Anacleto Mamani Sihuayro (El meu Casita)
- Jesica Betty Quispe Alberto (El meu Casita)
- William Cecilio Condori Mamani (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
- Marcial Mamani Jiménez (Gestionant Obres i Oportunitats en Liderage)
Policials
[editar | editar còdic]- Comissaria de Yunguyo
- Comissari: Alferes PNP
Religioses
[editar | editar còdic]- Prelatura de Juli[3]
- Bisbe prelat: Mons. José María Ortega Trinitat[4]
- Parròquia La nostra Senyora de l'Asunción[5]
- Retor: Pbro. Miguel Maquera Chambilla
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Conferència Episcopal Peruana, Jurisdiccions eclesiáticas-
- ↑ JNE - Plataforma Electoral
- ↑ Territorial Prelature of Juli
- ↑ Catholic Hierarchy
- ↑ «Prelatura de Juli - Directori». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2016. Consultat el 30 de setembre de 2016.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Yunguyo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Yunguyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.