Patrimoni cultural immaterial del Perú
El patrimoni cultural immaterial del Perú ho componen les manifestacions culturals peruanes com el folclore, l'art popular, les tradicions orals, la gastronomia, les cerimònies, les costums màgic-religioses, les llegendes, les festes populars, la medicina tradicional, els sabers, les formes d'organisació social, el maneig de tecnologies i les llengües que sorgixen o s'emmarquen dins de la República del Perú.[1]
Una característica del patrimoni cultural immaterial és que es transmet de generació en generació i és recreat constantment per les comunitats que ho practiquen. Este patrimoni infunde un sentiment d'identitat i continuïtat que contribuïx a promoure el respecte de la diversitat cultural i creativitat humana.[1]
Llistat del patrimoni cultural immaterial del Perú
- Artícul principal → Anex:Patrimoni Cultural Immaterial (Perú).
Les declaratorias del Patrimoni Cultural de la Nació en el Perú és una categoria que el Ministeri de Cultura del Perú otorga a les manifestacions culturals immaterials. Estes expressions comprenen l'àmbit de les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneiximents i els sabers – aixina com els instruments, objectes, artefactes i espais culturals associats en ells – que les comunitats, els grups i els individus, reconeixen com a part del seu patrimoni cultural.[2]
Registre etnogràfic del Proyecte Qhapaq Ñan
El proyecte Qhapaq Ñan es va iniciar en 2001.[3] Des del 2003, l'INC va recopilar senyes etnogràfiques aledaño al Camí inca en el Perú.[4] Esta recopilació es va realisar fins al 2007.[5]
Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat en el Perú
- Artícul principal → Anex:Patrimoni_de_la_Humanitat_en_el_PerúPatrimoni_cultural_immaterial.
Des de l'any 2001 la UNESCO inicia un programa denominat Obres mestres el patrimoni oral i intangible de la Humanitat. En l'any 2008 les obres mestres proclamades per la UNESCO varen passar a formar part de la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En el 2009, en el marc de l'artícul 18 (Registre de bones pràctiques de salvaguardia), el proyecte trinacional "Salvaguardia del patrimoni cultural immaterial de les comunitats aymaras de Bolívia, Chile i Perú" ingrés a formar part de la llista del Patrimoni Immaterial.[6]
| Any | Manifestació | Image | Notes | |
|---|---|---|---|---|
| Proclama | Inscripció | |||
| Patrimoni oral i les manifestacions culturals del poble zápara | Compartit en | |||
| L'art textil de Taquile | ||||
| La dansa de les Tijeras | ||||
| La huaconada, dansa ritual de Mit | ||||
| La eshuva, oracions cantades de l'ètnia Huachipaeri | ||||
| El pelegrinage al santuari del Senyor de Qoyllurit’i | ||||
| Coneiximents, tècniques i rituals vinculats a la renovació anual del pont Q’eswachaka | ||||
| La festa de la Verge de la Candelaria en Puno | ||||
| La dansa del wititi de la vall del Colca | ||||
| Sistema Tradicional de Juges d'Aigua de Corongo | ||||
| El ‘Hatajo de Negritos’ i ‘Les Pallitas’, danses del sur de la costa central del Perú | ||||
Vore també
- Patrimoni Cultural de la Nació (Perú)
- Etnografia del Perú
- Danses del Perú
- Danses afroperuanas
- Música andina (Perú)
- Música del Perú
- Música criolla i afroperuana
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «PATRIMONIO CULTURAL/ PATRIMINIO INMATERIAL/ PRESENTACIÓN». Portal web del Ministeri de Cultura del Perú. Institut Nacional de Cultura del Perú. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 1 de març de 2012.
- ↑ «Declaratorias del Patrimoni Cultural de la Nació». Ministeri de Cultura. Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ «Antecedents». Qhapaq Nan Sèu Nacional. Consultat el 11 de giner de 2019.
- ↑ «Proyecte Qhapaq Ñan: informes d'investigació etnogràfica, pobles i cultures en les rutes del Qhapaq Ñan, campanya 2003». Biblioteca del Ministeri de Cultura. Consultat el 11 de giner de 2019.
- ↑ repositori.cultura.gob.pe/handle/CULTURA/484
- ↑ «UNESCO - Explorar les Llistes del patrimoni cultural immaterial i el Registre de bones pràctiques de salvaguardia» (en és). ich.unesco.org. Consultat el 11 de giner de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patrimonio cultural inmaterial del Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.