Anar al contingut

Patrimoni cultural immaterial del Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El patrimoni cultural immaterial del Perú ho componen les manifestacions culturals peruanes com el folclore, l'art popular, les tradicions orals, la gastronomia, les cerimònies, les costums màgic-religioses, les llegendes, les festes populars, la medicina tradicional, els sabers, les formes d'organisació social, el maneig de tecnologies i les llengües que sorgixen o s'emmarquen dins de la República del Perú.[1]

Una característica del patrimoni cultural immaterial és que es transmet de generació en generació i és recreat constantment per les comunitats que ho practiquen. Este patrimoni infunde un sentiment d'identitat i continuïtat que contribuïx a promoure el respecte de la diversitat cultural i creativitat humana.[1]

Llistat del patrimoni cultural immaterial del Perú

Artícul principal → Anex:Patrimoni Cultural Immaterial (Perú).

Les declaratorias del Patrimoni Cultural de la Nació en el Perú és una categoria que el Ministeri de Cultura del Perú otorga a les manifestacions culturals immaterials. Estes expressions comprenen l'àmbit de les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneiximents i els sabers – aixina com els instruments, objectes, artefactes i espais culturals associats en ells – que les comunitats, els grups i els individus, reconeixen com a part del seu patrimoni cultural.[2]

Registre etnogràfic del Proyecte Qhapaq Ñan

El proyecte Qhapaq Ñan es va iniciar en 2001.[3] Des del 2003, l'INC va recopilar senyes etnogràfiques aledaño al Camí inca en el Perú.[4] Esta recopilació es va realisar fins al 2007.[5]

Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat en el Perú

Artícul principal → Anex:Patrimoni_de_la_Humanitat_en_el_PerúPatrimoni_cultural_immaterial.

Des de l'any 2001 la UNESCO inicia un programa denominat Obres mestres el patrimoni oral i intangible de la Humanitat. En l'any 2008 les obres mestres proclamades per la UNESCO varen passar a formar part de la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En el 2009, en el marc de l'artícul 18 (Registre de bones pràctiques de salvaguardia), el proyecte trinacional "Salvaguardia del patrimoni cultural immaterial de les comunitats aymaras de Bolívia, Chile i Perú" ingrés a formar part de la llista del Patrimoni Immaterial.[6]

Any Manifestació Image Notes
Proclama Inscripció
2001
2008
Patrimoni oral i les manifestacions culturals del poble zápara Compartit en Equador Equador
2005
2008
L'art textil de Taquile
2010
La dansa de les Tijeras
2010
La huaconada, dansa ritual de Mit
2011
La eshuva, oracions cantades de l'ètnia Huachipaeri
2011
El pelegrinage al santuari del Senyor de Qoyllurit’i
2013
Coneiximents, tècniques i rituals vinculats a la renovació anual del pont Q’eswachaka
2014
La festa de la Verge de la Candelaria en Puno
2015
La dansa del wititi de la vall del Colca
2017
Sistema Tradicional de Juges d'Aigua de Corongo
2019
El ‘Hatajo de Negritos’ i ‘Les Pallitas’, danses del sur de la costa central del Perú

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «PATRIMONIO CULTURAL/ PATRIMINIO INMATERIAL/ PRESENTACIÓN». Portal web del Ministeri de Cultura del Perú. Institut Nacional de Cultura del Perú. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 1 de març de 2012.
  2. ↑ «Declaratorias del Patrimoni Cultural de la Nació». Ministeri de Cultura. Consultat el 2 de giner de 2019.
  3. ↑ «Antecedents». Qhapaq Nan Sèu Nacional. Consultat el 11 de giner de 2019.
  4. ↑ «Proyecte Qhapaq Ñan: informes d'investigació etnogràfica, pobles i cultures en les rutes del Qhapaq Ñan, campanya 2003». Biblioteca del Ministeri de Cultura. Consultat el 11 de giner de 2019.
  5. ↑ repositori.cultura.gob.pe/handle/CULTURA/484
  6. ↑ «UNESCO - Explorar les Llistes del patrimoni cultural immaterial i el Registre de bones pràctiques de salvaguardia» (en és). ich.unesco.org. Consultat el 11 de giner de 2019.


Referències