Idioma záparo

La llengua záparo o zápara (també cridada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana. Es troba extinta en Equador i en el Perú

Els primers contactes en l'ètnia zápara es varen produir en 1667 (Reeve 1988). En 1850 Osculati calcula que l'ètnia es compon d'unes 20 000 persones; a penes tres quartos de sigle despuix, quedaven uns 1000 individus (Tessman 1930). El seu territori tradicional s'ubicava uns 100 km a l'est de l'actual ciutat equatoriana de Puyo, en el curs mig del riu Bobonaza. Este riu, a la seua volta, els separava del territori dels achwar (família llingüística jíbara).

Alguns grups de záparas del riu Curaray migraron cap al nort, instalant-se en la vora colombiana del riu Putumayo. En 1940, els membres d'este grup eren 14 persones, i des de llavors no li'ls ha tornat a mencionar en la lliteratura, per lo que provablement s'ha extinguit o integrat a atres ètnia perdent la seua llengua i la seua cultura.

Varis factors varen contribuir a l'extinció de la llengua. Per un costat, el fort descens demogràfic per les malalties exòtiques com la pigota, la tuberculosis i la neumonia. Per un atre, els desplaçaments forçosos i els maltractes producte de l'alvanç dels colon blancs criollos, que varen contribuir també a la disminució de la població. Finalment, l'integració en atres grups ètnics en els que mantenien relacions habituals, com els quichuas de les terres baixes de l'este equatorià (família llingüística quechua II B) i els achwar de llengua jíbara (Reeve 1988, Stark 1985).

Actualment el poble zápara té vàries iniciatives per a recuperar i mantindre l'idioma ancestral com la confecció d'un diccionari.

• Pastaza, Equador. Segons Andrade (2001) i Juncosa (2000) els zápara habiten en les comunitats de riu Curaray, Conambo (Llanchamacocha/Witsauke; Jandiayacu/Masaraka i Mazaramu/Aremanu), riu Pinduyacu (Cuyacocha i Akamaro), Torimbo i Balsaura.
• Comunitats zápara viuen en les províncies de Loreto i Maynas, regió Loreto, Perú.

Número de parlants

Les estimacions dels especialistes diferixen, pero tots coincidixen en senyalar el risc d'extinció. La població ètnica seria d'unes 400 persones, 200 en Equador i unes atres tantes en Perú, casi tots parlants del quichua com a primera llengua. Gordon [2005] indica un sol parlant. Andrade [2001] estima 5 parlants, d'entre 70 i 90 anys d'edat. Juncosa [2000] és el que dona la sifra més elevada: 24 persones. S'estan portant a terme esforços per a revitalisar la llengua, que és ensenyada en dos escoles equatorianes, i impulsada per l'Associació de Nacionalitat Zápara de la Província de Pastaza en conjunt en Unesco.

Fonologia

La fonologia del záparo és relativament simple, en sol quatre vocals i 15 consonante. Els grups consonàntics s'anulen, llevat quan s'impliquen [ʔ].

Consonants

	Bilabiales	Dentals	Postalveolares	Velares	Glotales
Oclusivas	p	t ʦ͡	ʧ͡	k kwkʷ	ʔ
Fricativas		s	ʃ		h
Nassals	m	n
Aproximantes	wβ		j
Vibrants		ɾ

Vocalés

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Obertes	i	ɨ	oo
Tancades	aæ

Vore també

• Anex:Noms d'animals i plantes en záparo
• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador
• Sápara

Bibliografia

• Andrade Pallares, Carlos. La llengua i atres manifestacions culturals del poble zápara. Expedient preparat per a la Candidatura de la Cultura Oral del Poble Zápara. Programa de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Puyo: ANAZPA/ UNESCO, 2001.
• Bilhaut, Anne-Gaël. El somi dels Záparas. Patrimoni oníric d'un poble de l'Alta Amazonía. Quito : Abya Yala & Flacso Equador, 2011.
• Fabre, Alain. Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboració -- versió en llínea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/fabre/BookInternetVersio/)
• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versió en llínea: http://www.ethnologue.com/.
• Juncosa, José E. «Mapa llingüístic de la Amazonía equatoriana». En: Francisco Queixalós & Odile Renault- Lescure (eds.), As línguas amazônicas hoje: 263-275. São Paulo: ISA/ IRD/ MPEG, 2000.
• Osculati, Gaetano. Explorazione delle regioni equatoriali lungo il Napo ed il fiume delle Amazzoni (1846-1848). Milà: 1850.
• Reeve, Mary Elizabeth. Els quichuas del Curaray. El procés de formació de l'identitat. Quito: Abya-Yala, 1988.
• Stark, Louisa R. «Indigenous languages of Lowland Equador». En: Harriet E. Manelis Klein & Louisa R. Stark (eds.), South American Indian languages. Retrospect and prospect: 157-193. Austin: University of Texas Press. 1985
• Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Hamburc: 1930.