Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Bens culturals i naturals

Equador conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Illes Galápagos
	Be natural inscrit en 1978, extensió en 2001.
	Localisació: Província de Galápagos
	Situades en el Pacífic, a uns mil quilómetros del subcontinent suramericà, estes dèneu illes d'orige volcànic i la seua reserva marina circumdant són un museu i un laboratori vivents de l'evolució, únics en el món. Les Galápagos estan situades en la confluència de tres corrents oceàniques i concentren una gran varietat d'espècies marines. La seua activitat sísmica i volcànica ilustra els processos de la seua formació geològica. Estos processos, sumats a l'extrem aïllament de l'archipèlec, han originat el desenroll d'una fauna singular en espècies com la iguana terrestre, la tortuga jaganta i numeroses espècies de pinzones, l'estudi de les quals va inspirar a Darwin la teoria de l'evolució per selecció natural, despuix del seu viage a estes illes en 1835. (UNESCO/BPI)

	Ciutat de Quito
	Be cultural inscrit en 1978.
	Localisació: Província de Pichincha
	Fundada en el sigle XVI sobre les ruïnes d'una antiga ciutat inca i encaramallada a 2.850 metros d'altitut, la capital d'Equador posseïx el centre històric millor conservat i menys alterat de tota Amèrica Llatina, a pesar del terremot que la va sacsar en 1917. Suntuosamente ornamentados en el seu interior, els monasteris de Sant Francisco i Sant Dumenge, aixina com l'iglésia i el colege de la Companyia de Jesús, són un acabat eixemple de l'art de l'escola barroca de Quito, en el que es fonen les influències estètiques espanyoles, italianes, mudéjares, flamenques i indígenes. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional Sangay
	Be natural inscrit en 1983.
	Localisació: Província de Morona Santiago, Província de Chimborazo i Província de Tungurahua
	Este parc d'extraordinària bellea natural posseïx dos volcans actius i conta en tota la gama vertical d'ecosistemes, des dels boscs humits tropicals fins als glaciars. Els seus paisages oferixen sorprenents contrasts entre cims nevats i selves de planura. Per una atra part, el seu aïllament facilita la protecció de les espècies en perill d'extinció que ho poblen, com el tapir de montanya i el còndor dels Vages. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de Santa Ana dels Rius de Conca
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Província de Azuay
	Santa Ana dels Rius de Conca està enclavada en una vall de la cordillera dels Vages, al sur d'Equador. Esta ciutat colonial “de terra adins” –que és hui la tercera en importància del país– va ser fundada en 1557, de conformitat en l'estricta normativa urbanística promulgada trenta anys abans per l'emperador Carlos V. El traçat urbà de la ciutat se seguix ajustant al pla ortogonal establit 400 anys arrere. Conca és hui un centre agrícola i administratiu regional, en el que la població local s'ha mesclat en successives generacions d'emigrants. La major part dels seus edificis daten del sigle XVIII, pero l'arquitectura urbana es va modernisar en la prosperitat econòmica de que es va beneficiar la ciutat en el sigle XIX, quan es va convertir en un centre d'exportació important de quinina, capells de jipijapa i atres productes. (UNESCO/BPI)

	Qhapaq Ñan, sistema vial andino
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Província de Carchi, Imbabura, Pichincha, Cotopaxi, Chimborazo, Archiu:Bandera Província Cañar.svg Cañar, Azuay, Archiu:Bandera de Guayaquil.svg Guayas i Archiu:Bandera Província Loja.svg Loja.
	Este ben és compartit en '[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]]',  Bolivia, Plantilla:CHL, Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador en Catalogue of Life. i Perúborder|link=|20px Perú
	Es tracta d'una vasta ret viària d'uns 30.000 quilómetros construïda a lo llarc de varis sigles pels incas –aprofitant en part infraestructures preincaicas ya existents– en vistes a facilitar les comunicacions, els transports i el comerç, i també en fins defensius. Este extraordinari sistema de camins s'estén per una de les zones geogràfiques del món de majors contrasts, des dels cims nevats dels Vages que s'empinen a més de 6.000 metros d'altitut fins a la costa del Pacífic, passant per boscs tropicals humits, valls fèrtils i deserts de aridez absoluta. La ret viària va alcançar la seua màxima expansió en el sigle XV, aplegant a estendre's per tot lo llarc i ample de la cordillera andina. El nou lloc del patrimoni mundial, que consta de 273 components i s'estén a lo llarc de més de 5.000 quilómetros. Els components s'han seleccionat per a posar de relleu l'important funció social i política de la ret viària; les obres mestres d'arquitectura i ingenieria i les infraestructures conexas dedicades a les activitats mercantils, l'estage i l'almagasenament de mercaderies; i els llocs en un significat religiós. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Equador *Lloc compartit en Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia i Perú.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Equador, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 24 de febrer de 2016, ha presentat els següents llocs:

Archiu:Ecuador aguablanca sulfur laguna.jpg	Parc nacional Machalilla Be mixto Propost en 1998
Archiu:Puyango fossil tree 02. caps block 50	Bosc Petrificado de Puyango Be natural Propost en 1998
Archiu:Casa centro Zaruma. caps block 55	Zaruma, ciutat minera Be cultural Propost en 2016
Archiu:Falta imagen caps block 60 Material (ancho).svg	Paisage arqueològic de Maig Chinchipe-Marañón Be cultural Propost en 2016
Archiu:NarizDelDiablo1997.jpg	Itinerari Cultural de Ferrocarril Transandino de l'Equador Be cultural Propost en 2016

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Ingapirca 03.jpg	Jaciment arqueològic d'Ingapirca	1998–2016	K	Sitie arqueològic inca més important d'Equador.
	Complex de fortificacions precolombinas de Pambamarca	1998–2016	K
Archiu:Ecuador cajas national park.jpg	Lagos d'El Caixes i ruïnes de Paredones	2003–2016	K/N

Bens immaterials

Actualment Equador té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Falta imagen caps block 70 Inmaterial (alto).svg	Patrimoni oral i manifestacions culturals del poble zápara
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).
	Este element és compartit en Perúborder|link=|20px Perú
Archiu:Panama Hat Manufacture 2. caps block 76	Teixit tradicional del capell equatorià de palla toquilla
	Be immaterial inscrit en 2012.
	El capell de palla toquilla es teixix en les fibres d'una palmera peculiar que creix en les costes de l'Equador. Els agricultors del llitoral cultiven els toquillales i arrepleguen els tallos a fi de separar després la fibra de la corfa verda, hervir esta última per a eliminar la clorofila i secant-la despuix en carbó de llenya i sofre per a que es blanquege. Els tejedores preparen en esta matèria primera el patró, la copa i l'ala del capell. El teixit d'un capell pot durar d'un dia a huit mesos, segons la seua calitat i finura. En la comunitat costera de Pile, els tejedores confeccionen capells extrafinos que requerixen l'existència de condicions climàtiques específiques i un número exacte de punts en cada renc del teixit. La confecció s'ultima en una série d'operacions de llavat, blanqueig, horneado, planchado i prensage. Els tejedores són en la seua majoria famílies llauradores i les tècniques de teixit es transmeten als chiquets en la llar, per mig de l'observació i l'imitació, des d'una edat molt primerenca. Les tècniques i coneiximents engloben una trama social complexa i dinàmica que comprén, entre atres elements, les tècniques tradicionals de cultiu i producció, diverses formes d'organisació social i l'us del capell com a part de l'indumentària quotidiana i festiva. Per a les comunitats que la perpetuen, esta tradició artesanal constituïx una traça distintiva de la seua identitat i un component del seu patrimoni cultural. (UNESCO/BPI)
Archiu:Esmeraldian (Afro-Ecuadorian) marimba.jpg	Música de marimba i vores i balls tradicionals de la regió colombiana del Pacífic Sur i de la província equatoriana d'Esmeraldes
	Be immaterial inscrit en 2010 (ampliat en 2015).
	Este element és compartit en Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador en Catalogue of Life.
	.
vora	“El Passadiç”, vora i poesia
	Be immaterial inscrit en 2021.
	El passadiç equatorià és un gènero musical i poètic tradicional de l'Equador, considerat una de les expressions més representatives de l'identitat cultural del país. Va sorgir en el sigle XIX a partir de l'adaptació del vals europeu, incorporant influències indígenes i mestizas que varen donar lloc a un estil propi. Es caracterisa pel seu ritme pausado, melodies expressives i lletres de temàtica amorosa, nostàlgica, patriòtica i costumista. Interpretat en instruments com la guitarra, el requinto i la bandola, el passadiç ha acompanyat celebracions, serenates i actes commemoratius, transmetent-se de generació en generació com a part fonamental del patrimoni musical equatorià. En 2021 va ser inscrit per la UNESCO en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en reconeiximent a la seua importància històrica, artística i social.

Vore també

• Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Equador (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)