Parc nacional Sangay
El parc nacional Sangay (PNS) és un àrea natural protegida localisada en la regió centre oriental de l'Equador, entre les províncies de Morona Santiago, Tungurahua, Chimborazo, Cañar i Azuay. El parc presenta un ampli ranc altitudinal que va des de les cobrixes gèlides del Sangay (5230 m s. n. m.), Capac Urku[1] passant per páramo sobre els 3000 m fins als boscs tropicals de peu de mont ubicats a 1000 m.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Una ret de més de trescentes vintidós estanys, tres volcans de característiques escèniques espectaculars —el Sangay, el Tungurahua i l'Altar— i vastes àrees de bosc montano alt i baix virtualment inalteradas, a on sobreviu sense amenaces la danta d'altura, fan del parc una de les zones més importants del país i del món. Investigacions de camp recents han confirmat la singularitat ecològica de la zona, i destaquen, en la seua secció nort, els alts nivells de diversitat d'espècies, mentres que en la sur descollen, en canvi, els alts nivells d'endemisme.cita requerida Estes particularitats li varen valdre, en 1983, la declaració com Patrimoni Natural de la Humanitat per part de l'Unesco.
Administrativament, i donada l'extensió i matisos que es troben en l'àrea, s'ha dividit al parc en dos zones: la zona alta, que inclou volcans nevats i valls andinos, breçol de varis rius que fluïxen cap a l'orient creixent a mida que travessen páramo i, més avall, el bosc montano. La zona baixa, en canvi, presenta una diversitat d'espècies que poc a poc, a mida que el terreny pert altura i alvança cap a l'orient, van component un bosc humit tropical.
Accessos
[editar | editar còdic]Els accessos al parc són molts; la majoria requerix de llargues caminades a través de senderes i trochas en regular estat que empijoren molt en l'época de pluges; no obstant, els parages que s'observen en tots els trayectes valen sense dubte l'esforç.
La carretera que conecta les ciutats de Banys i Riobamba, i que continua com carretera Panamericana en el tram Riobamba-Azogues, constituïx la principal via d'acostament al sector occidental del parc (o zona alta), des d'a on naixen una série de camins de segon orde que accedixen a l'àrea. D'igual forma, la carretera Puyo-Macas és la cordonera vial font d'accessos al sector oriental o zona baixa del parc. Recentment es va posar en servici la carretera Guamote Macas asfaltada de primer orde que creua d'oest a est el parc i des de la qual es pot ingressar al mateix.
Visites
[editar | editar còdic]El volcà Tungurahua és un bell volcà, encara actiu, la topografia del qual indica a simple vista que el seu procés de formació geològica encara no ha terminat. Existixen dos rutes possibles per a accedir al Tungurahua: la primera naix en Pondoa, població propenca a Banys, i en aproximadament quatre hores de caminada du fins al refugi del volcà, ubicat sobre els seus flancs nort-orientals. L'atre accés possible, més dur que l'anterior, es fa des de Puela (sobre la carretera Banys-Riobamba).
La vall de Collanes: La vista del volcà des d'esta vall és, a no dubtar, un dels paisages més espectaculars i de major bellea escènica de tot el parc i possiblement de l'Equador sancer.
El volcà L'Altar: l'Altar és una montanya en picos agrests coberts de neu que tanquen un estany en la seua caldera; estes particularitats li han valgut ancestralmente el nom quichua de Cupac Urcu, que significa montanya sublim.
Els primers espanyols que varen aplegar al lloc varen batejar a la montanya com L'Altar pel seu majestuosidad i inclús varen donar nom a cada u dels seus picos: de nort a sur es troben El Canonge, Els Flares, El Tabernáculo, La Monja Menor, La Monja Major, El Bisbe i El Acólito.
Estanys de l'Altar: Oferixen un bell paisage d'páramo en un ecosistema llacustre digne de ser visitat. L'ingrés es fa des de Cubijíes (sobre la via Riobamba-Banys) i després, caminant unes cinc hores des del caseriu de Inguisay, es travessa la facenda Puelazo per a aplegar finalment a estos estanys.
L'estany Negre i les Aigües Termals del Plaer: Per als visitants ocasionals, l'ingrés es fa en vehícul des de Alao en direcció al sector de Cugnipaccha, a on inicia la sendera pròpiament dita; en aproximadament dos hores de caminada s'alcança l'estany Negre, i després d'atres tres, s'aplega al Plaer; el camí recorre principalment l'páramo entre paisages andinos típics. En abdós llocs, és inexistent tota infraestructura a no ser les piscines rústiques i una casa-refugie que es manté en el lloc de les aigües termals.
El volcà Sangay: L'accés a les seues faldes és extremadament dur i encara més és aplegar fins al seu cim; andinistas d'antany conten de lo perillós de l'ascens davant la necessitat d'esquivar constantment les pedres i material expulsat a l'aire des del cràter; són recordades, també, els matins en Riobamba en els sostres de les cases coberts de cendra provinent del volcà.
Estanys de Atillo o Colay: El nom de Colaycocha significa 'estany del castic o de la penitència' i, segons conta la llegenda, els puruhaes, antics habitants d'estes terres, castigaven als malfatans duent-los allí a morir de fam i fret, o ofegats en les seues aigües gelades. L'accés més fàcil es fa des de Guamote (sobre la carretera Riobamba-Azogues), i se seguix després el carreter inconcluso cap a Macas.
Estanys de Osogoche: En estes aigües, i també en les de Atillo, es dona un curiós fet que encara no ha segut explicat del tot per la ciència: periòdicament, centenars d'aus es tiren als estanys, sense raó aparent, i se sumergixen en les seues aigües per a allí morir. És potser est el motiu per a que les llegendes indígenes de la zona hagen relacionat ancestralmente al sector en la mort. De fet, Ayapungo, un chicotet ramal montanyós en varis picos, visible en claritat des dels estanys, significa en espanyol 'porta de la mort'.
El Pailón: Constituïx un dels pocs llocs recreacionales de la zona i, encara que no està dins del parc, per estar molt propenc als seus llímits i per la seua bellea escènica és molt recomanada la seua visita. Ademés, es creu existixen en esta zona saladeros de dantas i atres mamífers majors. El lloc es troba molt prop de Palora.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Sangay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.