Parc nacional Cajas
El parc nacional Cajas (PNC) és un àrea protegida, situada en els Andes sur del Equador, 33 km al noroccident de la ciutat de Conca, dins de la província de Azuay. L'accés més comú al parc és la via Colectora Conca-Port Inca (E582), també cridada via Conca-Sayausí-Molleturo. És una de les 759 reserves de la biosfera en 136 països declarades per la UNESCO.[1]
El nom del parc prové d'una paraula kichwa cassa el significat del qual fa referència a l'òbriga o porta de serra nevada, fa referència als passos perillosos de la cordillera pel seu excessiu fret.[2]
L'àrea protegida està formada principalment per grans elevació que guarden en el seu interior sistemes llacustres a manera d'enormes caixes interconectadas.
En el marc fonamental d'un ecosistema paramero, existixen en el parc més de 1000 cossos d'aigua, entre les que es destaquen 235 estanys[3] ben definides ubicades sobre les seues extenses valls; entre les més importants estan Luspa, Lagartococha, Osohuaycu, Mamamag o Taitachungo, Quinoascocha, La Toreadora, Sunincocha, Cascarillas, Finestres, Llaviucu, Angas, Finestres i Tinguishcocha; esta gran cantitat d'estanys regula i conserva a les rieres de la zona a través del seu drenage. Rius com el Tomebamba, el Mazán, el Yanuncay i el Migüir naixen en el Caixes, i abastixen d'aigua potable a la ciutat de Conca. Estos rius són, al mateix temps, principals aportadores del Complex Hidroelèctric Paute, que proveïx d'electricitat a casi tot el país. D'acort a varis texts geològics, s'estima que la formació dels cossos d'aigua de el PNC provenen de fa 10 000 anys arrere.[3]
Gràcies als variats i abundants cossos d'aigua que conformen el parc també existix una considerable presència d'aus migratòries en la zona. Esta situació, conjuntament en l'aporte de la zona a la captació i recapte d'aigua a les comunitats aledaño va permetre que el lloc siga reconegut com lloc Ramsar o Chapull d'Importància Internacional des de l'any 2002.[4]
En l'àrea no existix una marcada regularitat del clima; es donen freqüents gelades i hi ha presència permanent de purnejos (garúa) i boira terrera. Ocasionalment entre els mesos de juliol a setembre, solen presentar-se nevades en el lloc, causant una gran sorpresa a viagers i reporters de prensa, els qui les comparen en imàgens dels hiverns euroasiàtics, nortamericans o patagónicos.
Característiques físiques
Geologia
El PNC es troba situat en la cordillera Occidental dels Andes i s'estén en direcció sur cap al nuc de Portete. Per l'altura sobre els 3000 m s. n. m. i les condicions climàtiques, en la zona es produïx l'acumulació de carbono orgànic en el sol, influenciat per la caiguda de cendres dels volcans de la zona nort de l'Equador. Les erupció daten del cuaternario, no obstant les antigues erupció en la zona austral dels Andes equatorians presenten gran rellevància per la forma en com varen molejar el paisage andino i la seua hidrologia en la regió.[2] L'estructura geogràfica del parc presenta una topografia irregular, en múltiples elevació montanyoses, pendents pronunciades, llac glaciars i chicotetes valls en forma de «O».
El cerro Arquitectes és un dels punts més alts del parc en una altitut de 4445 metros, este pic no es troba cobert de neu per la seua localisació en la llínea equatorial; l'antiguetat i la topografia permeten la presència de montanyes més baixes que en el restant del país.[2]
L'última glaciació va determinar el sistema hidrogràfic del parc i de la regió, dins de el PNC es troben estanys d'orige glaciar i chapulls. Existixen dos classes de drenage, el paralel i el radial; el drenage paralel està influenciat per les falles provinents de l'antiga activitat volcànica en la zona austral del país; estes falles produïxen traces fisiograficos més rugosos al sur del riu Cañar que les traces més extenses trobats al nort del riu Cañar.[2]
Geomorfología
El PNC està ubicat a l'occident de la hoya Conca-Azogues, a on s'evidencia els efectes del modelamiento glaciar en el Pleistoceno. El Caixes és una formació pleistocénica els depòsits de la qual glaciáricos més antics es troben a uns 2 600 m s. n. m.[2]
Clima
La temperatura promig de la zona estan en els 8 °C durant la nit i de 12 °C a 18 °C durant el dia, açò en estiu que són els mesos agost i giner. Durant l'hivern les temperatures oscilen entre -2 °C i màxim de 10 °C, les precipitacions van des dels 1200 mm a 2000 mm anuals. Entre els mesos de juliol i setembre, solen presentar-se forts nevades que fan que les temperatures caiguen fins a per baix dels zero graus.
Característiques biològiques
Flora
Les formacions vegetals presents en el parc són: bosc de boira terrera montano alt, bosc sempre vert montano alt, i páramo herbáceo,[5] en el qual s'establix la zona de pas i turística. En el llímit oriental del parc es troba un bosc pluvial subandino (bp-SA), compost principalment per espècies arbòrees i arbusts en gran diversitat d'orquídeas, falagueras i verdets. Es destaca la formació de bosc de Polylepis, qiwuña, 'quinoa' o 'arbre de paper', el qual té entre 8 i 10 m d'altura, i creix en la vora d'estanys o quebrades i en llocs rocosos i és l'única espècie d'arbre per damunt de 4000 m s. n. m. En el llímit occidental, abunden les espècies fustables.
La flora que posseïx el PNC és biodiversa ya que conta en ecosistemas rics en flora. Les espècies més representativa del Caixes es troba agrupada en boscs que inclouen arbres i arbusts de regular tamany. Hi ha arbres residuals de sarar, pichul, quinua groga, roja, falagueres, verdet, orquídees de diferents gèneros. En general, existix un registre de 600 espècies vegetals vasculars. La zona ha aplegat a representar més de la mitat de la biodiversitat vegetal del cantó Conca.[4]
Per un atre costat els efectes de les accions humanes, el pastoreig i les cremes han degradat algunes zones del parc, el qual porta a terme restauració de les parts més afectades en plantacions d'espècies natives de pastures o de Polylepis.
Fauna
En el Caixes es registra la fauna característica dels páramo equatorians.
Les mamífers comprenen venados de coa blanca, orso de anteojos, puma, yaguarundí, venados de el páramo, conills de páramo, el tapir andino, rabosot, rat penat, igualment s'han registrat imàgens de la presència del llop de el páramo, aixina com s'ha reintroducido la flama. El rata d'aigua de Caixes és una espècie endèmica del parc. Ademés d'estes espècies, el parc nacional Caixes conta en espècies com: el hurí, zarigüeya, comadreja andina, zorrillo morro de porc, agutí, augur, venado colorat nano, danta.
El parc nacional Caixes té 152 espècies d'aus, entre estes estan: falcó, rajoleta, còndor, pituyo pajonal, curiquinga, chaupau, chirote, gavilà, entre unes atres. De les quals, huit espècies d'aus estan considerades baix el criteri d'amenaçades. Les aus més importants són el caracara, el còndor, el tucán andino, ànets i colibríes.
De la mateixa manera que la norteño reserva ecològica L'Àngel, el Caixes és reconegut i molt concorreguda per les seues truchas.
Per un atre costat, a mitan dels anys quaranta, es va donar l'introducció de la trucha en els rius i estanys de la zona per a fomentar la peixca deportiva; més vesprada es va donar l'ambient propici per a la el desenroll de l'acuacultura en la zona, principalment en piscines de cultiu.
El total de les espècies registrades per al parc nacional Caixes, corresponen al 10.3 % del total d'espècies registrades en l'Equador.
Turisme
Principals atractius
Des de Conca pren al voltant de quaranta minuts aplegar a ella. Si es viaja des de Guayaquil, el viage és d'al voltant de 3 hores, en sentit surest des de la urbs porteña.[6] En el lloc, existix una sendera que la circunvala el recorregut de la qual pren al voltant d'una hora de caminada; en el recorregut s'han ubicat dos chicotetes cabanyes que només servixen com a lloc de descans i refugi per a guarecerse de la pluja, que en l'àrea es presenta en prou regularitat. És possible observar certa avifauna interessant i sobretot les formacions geològiques singulars que caracterisen a tot el parc. En La Toreadora també és possible la peixca a pesar de que són pocs els peixcadors que ací tenen sòrt.
Estany de Lagartococha: En les seues vores és possible acampar i el lloc és molt concorregut per a la peixca deportiva. Al costat de Lagartococha, està situada la Cova dels Morts, cridada aixina perque viagers de fa més d'un sigle haurien perit en el lloc víctimes del paludisme.
Estanys Toreadora i Llaviucu: Per la via Conca-Molleturo, els primers estanys en aparéixer són Llaviucu i la Toreadora. Allí es pot gojar de el páramo i de boscs de quínoas, que formen paisages d'ensomi. Des de la Toreadora es pot caminar fins a l'estany de Illincocha.[4]
Ruta de Qhapaq Ñan: Esta ruta que travessa el parc nacional Caixes abans servia de conexió entre la Serra i la Costa. El tram remanente iniciava en Tomebamba (l'actual Conca) i culminava en els paredones de Molleturo, ya fora de l'àrea protegida. Els Paredones són un conjunt d'edificacions prehispánicas que indiquen que ahí va existir un poble o lloc de descans important cañari i després inca.[4]
Avilahuayco: Fa les voltes d'un mirador natural o atalaya; el panorama que oferix des del seu cim és molt atractiu ya que des d'allí s'observen «les caixes» que dominen tota la zona.
Loma de Tres Creus: És una de les parts més altes del parc a on es troba la divisòria d'aigües entre aquelles que van cap al Amazones i les que alvancen cap al Pacífic . El Camí de García Moreno creua per allí i la tradició conta que deu el seu nom als molts morts que varen intentar pernoctar el lloc en el seu viage des de la costa, pero que per l'intensa fredor de la nit no varen conseguir vore l'amanecer.
Estany Taitachungo (Mamamag): Partint de la Toreadora hi ha algunes senderes que conduïxen a ella. Des d'ací es pot seguir un trecho del Camí del Inca cap a la cova de Luspa. En Mamamag s'han trobat atres restants de construccions preincaicas representats per grades de pedra i fonaments d'algun tipo d'edificació, presumiblement quarts per a pernoctar; més que vivendes, estes construccions semblen haver servit de tambos, refugis de viage, ya que el lloc és clau per al pas cap a la costa.
Activitats turístiques
- Senderisme: Es referix a l'activitat de caminada que es realisa en llocs als quals es pot aplegar en facilitat i existix accés vehicular fins al punt mateix de l'inici. Són llocs a on es conta en l'infraestructura necessària per a realisar una visita que no implica forçosament un recorregut de més allà d'un dia. Ruterismo: es referix a l'activitat de caminada que es realisa en llocs que poden estar dins la mateixa Zona de Recreació o entre diferents Zones de Recreació, pero que en el seu trayecte el visitant no necessàriament va a contar en infraestructura de respal (camins, senyalisació, etc.).
- Educació ambiental: és l'activitat a través de la qual professionals específicament preparats, calificats i autorisats per a eixe fi, per part de l'administració del parc nacional Caixes, poden dirigir als visitants ya siga de manera individual, en grups familiars, grups organisats de visitants o grups d'estudiants d'escoles, coleges, universitats o atres organisacions en interés de visitar i conéixer els recursos naturals de l'àrea protegida.
- Peixca deportiva: és aquell tipo de peixca que la persona realisa en fins d'espargiment i no en fins de subsistència o comerç, capturant cantitats baixes d'eixemplars, aplicant les tècniques i disposicions establides per l'administració de l'àrea protegida.
- Escalada: per a realisar esta activitat es requerix de cert grau d'experiència i equips especials, puix consistix en ascendir parets rocoses, de diferents nivells.
- Aviturismo: Este tipo de turisme se centra en la busca i observació d'aus per a analisar les seues característiques, patrons, comportaments, i sobre conéixer la tendència d'existència de determinades espècies en determinada ubicació. Un avitour dura aproximadament 5 hores i el seu cost és superior al de les caminades guiades simples o habituals. Esta activitat és principalment realisada per estrangers.
Senyes històriques
Entre els anys 500 a 1450, els cañaris formaven una aliança federativa la població de la qual rendia cult a la lluna, estanys i montanyes i considerava com a llocs sagrats els territoris de l'actual parc. Després els inques varen conquistar la regió i varen establir com a ciutat real a Tomebamba en a on hui està Conca.
El Camí del Inca creuava el parc, en l'actualitat es poden vore restants de la via que unia Tomebamba en el Tambo de Paredones (Molleturo), en la ruta estratègica entre les terres altes i la Costa. Este camí és transitable per 4 km restaurats dins del parc, entre la cova de Luspa i l'estany de Mamamag.
Alexander von Humboldt va visitar la zona i la va descriure cap a 1878.
La construcció de la via Conca-Molleturo-Naranjal va donar inici en l'any de 1969, el traçat propost va ser finalment plasmat en l'any de 1988.[5]
El parc va ser creat el 4 de juliol de 1977 com una àrea de recreació. L'11 de maig de 1996, va canviar a parc nacional: «Va canviar la categoria actual de maneig d'àrea nacional de recreació Caixes a la categoria de parc nacional Caixes i va actualisar els seus llímits en una superfície de 29 000 ha».[7]
Va ser declarat lloc Ramsar en l'any 2002 per la Convenció sobre els Chapulls.[8]
En 2013 l'Unesco va establir la reserva de la biosfera Massiç del Caixes, lo que inclou al parc nacional Caixes com una de les seues àrees núcleu.[4]
Vies d'accés
La principal via d'accés al parc és la via Colectora Conca-Port Inca (E582), també cridada via Conca-Sayausí-Molleturo, esta travessa el Control de Surocucho en un aproximat de 16 km de recorregut (30 minuts de viage). Més alvance, esta mateixa carretera passa a la vora de l'estany 'La Toreadora', a on es troben el Centre Administratiu i el Centre d'Informació del parc. Seguint el camí en direcció a Molleturo, en el sector nort del Caixes, este es serpentea entre varis estanys majors i menors.
Per a accedir al parc des de la costa, s'utilisa la mateixa via Colectora Conca-Port Inca (E582) o via Molleturo-Conca, sent un recorregut opost a l'abans descrit.
L'estany més visitat del parc és la Toreadora, la qual es troba a aproximadament quaranta quilómetros de la ciutat de Conca. Per a la seua fàcil ubicació, existix senyalisació en el lloc. Per a aplegar, per un atre costat, a l'estany de Llaviucu, s'inicia des de l'eixida Conca-Sayausí-Molleturo i es pren la via d'ingrés a mà esquerra a una distància de 7,5 km de la «I» de Sayausí, la qual està degudament senyalada per a la seua ubicació. En entrar per esta via, es recorren aproximadament tres quilómetros d'un camí empedrado fins a aplegar a l'entrada de control del parc.[4]
cal resaltar que la part travessada per la via Conca-Molleturo és la vora nort-oriental del parc; l'extensió del parc es distribuïx fa el sur i oest de la zona i l'accés a punts més profunts és difícil i poc recomanable pels complexos sistemes vegetatius que cobrixen l'àrea.
Vore també
Referències
- ↑ «Un fascinant recorregut pel parc nacional caixes». Trail Forth Journal.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «PLAN DE MANEJO DEL PARQUE NACIONAL CAJAS».ODS Territori Equador.Consultat el 25 de juliol de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 «Parc Nacional Caixes: Descobrix la bellea del seu sistema llacustre, que integra més de 200 estanys andinas».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Parc Nacional Caixes | Sistema Nacional d'Àrees Protegides de l'Equador». areasprotegidas.ambient.gob.ec. Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 «http://dspace.uazuay.edu.ec/bitstream/datos/1643/1/09644.pdf».Universitat de Conca, Facultat de Ciència i Tecnologia -Tesis-.Consultat el 11 de juliol de 2019.
- ↑ «Un fascinant recorregut pel Parc Nacional Caixes». Trail Forth Journal.
- ↑ «Pla de Maneig del Parc Nacional Caixes».Registre Oficial de la República de l'Equador.Consultat el 24 de giner de 2022.
- ↑ «Parc Nacional Caixes | Ramsar Sites Information Service». rsis.ramsar.org. Consultat el 2021-07-25.
Enllaços externs
- Parc nacional Caixes, pàgina oficial
- Conca, parc nacional Caixes
- Guia oficial Conca: Parc nacional Caixes
- P. N. Caixes [1] archivat en Wayback Machine.
- The avifauna of Caixes National Park and Mazán Reserve, southern Equador, with notes on new records
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Cajas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.