Chuquiraga jussieui
Chuquiraga jussieui J.F.Gmel., chuquiragua, és una espècie de planta en flor de la família de les Asteraceae.
Distribució
[editar | editar còdic]És natiu dels páramo de Colòmbia, Equador i Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust baix, alcança 15 dm d'altura, de corfa dura, en cicatrius foliares conspicuas; fulls fins a 12 mm de llarc, dures, subsésiles, alternes, espiraladas, imbricadas, ovadas a lanceoladas, àpiç agut i espinós, base redonejada, uninervadas, coriáceas; involucre turbinado, en bràctees imbricadas en 5–10 séries (exteriors llargues i es reduïxen cap a dins), espinicentes pardo anaranjadas; receptàcul pla, pubescente. Florés de 2 cm de llarc, en inflorescència en cabezuelas de 6 cm de llarc, 16–45, corola tubular, 5-partides en l'àpiç, densament barbadas, grogues a blanquecinas; 5-estams, antera en apèndix basal llarc, apèndix apical linear-lanceolado, agut. Frut aquenio turbinado, villoso o hirsuto; vilano de cerdes plumosas, uniseriadas. En el nevat del Cotopaxi, en els Vages equatorià, es pot trobar arbusts d'esta planta en una altura de casi 3 metros d'altura. L'infusió d'esta planta és medicinal.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en la serra equatoriana a més de 3500 m s. n. m. i ademés en el sur de Colòmbia.
Ecologia
[editar | editar còdic]Es troba al sur de Colòmbia, Equador, fins al sur del Perú. Creix en l'páramo arbustiu.
Els colibríés Oreotrochilus chimborazo liban el seu néctar[1]
Us
[editar | editar còdic]Per a llenya; diurético, febrífugo, tònic.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]Utilisat en el càncer, hepatitis i menopausa
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chuquiraga arcuata va ser descrita per Johann Friedrich Gmelin i publicat en Systema Naturae . . . editio decima tertia, aucta, reformata 1205. 1792.[1][2]
- Sinonímia
- Chuquiraga insignis (Willd.) Bonpl.
- Chuquiraga lancifolia Bonpl.
- Chuquiraga microphylla Bonpl.
- Chuquiraga peruviana J.St.-Hil.
- Chuquiraga pseudoruscifolia Muschl.
- Johannia insignis Willd.
- Lychnophora van-isschoti Heckel[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Chuquiraga jussieui». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de novembre de 2014.
- ↑ «Chuquiraga jussieui». The Plant List. Consultat el 20 de novembre de 2014.
- ↑ Sinònims en Tropicos
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Harling, G. 1991. 190(10). Compositae---Mutisieae. 42: 1–105. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: 1–84. View in Biodiversity Heritage Library
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_aneu=201&taxon_aneu=107036 Descripció i foto de la sp.]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chuquiraga jussieui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.