Província de Imbabura

Imbabura és una de les vintiquatre províncies que conformen la República de l'Equador, situada en el nort del país, en la zona geogràfica coneguda com regió interandina o serra, principalment sobre la hoya de Chota en l'est i en els flancs externs de la cordillera occidental en l'oest. La seua capital administrativa és la ciutat d'Ibarra, la qual ademés és la seua urbs més gran i poblada, i és també coneguda com la Ciutat Blanca. Imbabura ocupa un territori d'uns 4712,37 km², sent la dècima octava província del país per extensió. Llimita al nort en Carchi, al sur en Pichincha, per l'occident en Esmeraldes i a l'est en Sucumbiu-vos.

En el territori imbabureño, habiten 469 879 persones, segons el cens de 2022, sent la dècima tercera província més poblada del país. La província de Imbabura està constituïda per sis cantones (Ibarra, Antonio Davant, Otavalo, Cotacachi, Pimampiro, Urcuquí), en les seues respectives parròquies urbanes i rurals.

És un dels més importants centres administratius, econòmics, financers i comercials del nort de l'Equador. El desenroll de l'indústria en la província, en general, es va basar en les destrea manuals del seu habitants. Té una importància molt singular per a l'història del nort de l'Equador, per ser un punt mig entre la Costa, l'Oriente, la capital nacional, Quito i la frontera en Colòmbia. Des de temps ancestral, es va constituir com una zona de trobada entre cultures i comerciants, i events de connotació religiosa.

Va tindre distints periodos migratoris provinents de la serranía com els caranquis, otavalos i natabuelas. Més alvance, va ser conquistada pels incas al mando d'Huayna Cápac. La colonisació espanyola es va donar en decembre de 1534 en la fundació de la població de Otavalo, i la posterior fundació de la Vila de Sant Miguel d'Ibarra en 1606 com una vila de colon. Despuix de la guerra independentista, en la que va ser decisiva la batalla d'Ibarra i l'anexió d'Equador a la Gran Colòmbia, es crea la província de Imbabura el 25 de juny de 1824, lo que la fa una de les sèt províncies originals de l'Equador.

Toponímia

El nom de la província ho pren del principal lloc geogràfic del territori, el Taita Imbabura, un estratovolcán andino, sagrat per als pobles caranquis (cultura originària de la província); el nom del qual podria provindre de:

• Provindria de chinpa = banda, marge; pura= entre o de...a.... Significant de 'banda a banda'. Evolució: chinpa --->chimba---> imba; pura --> bura.

Història

Imbabura va ser poblada entorn al 2100 a. C. pels pobles caranquis en el nort d'Ibarra, els qui varen aportar bones estructures i una série de llegendes. Els otavaleños varen aplegar a la regió de Otavalo al voltant del 150 a. C. Els natabuelas varen aplegar a la zona propenca a Atuntaqui.

Els incas varen invadir la regió entorn a l'any 1400. En el XVI els espanyols varen aplegar a la regió d'Ibarra, a on varen trobar el supost amagatall del tesor del inca Atahualpa. Allí Cristóbal de Troya va fundar un llogaret, a la que ―en el permís del rei Felipe II d'Espanya― li va posar el nom de Vila de Sant Miguel d'Ibarra. El següent llogaret fundat va ser Otavalo, i després varen ser fundades Cotacachi, Sant Miguel de Urcuquí, Pimampiro i Atuntaqui. A partir de llavors les poblacions varen créixer sempre seguint un entorn colonial fins a mediats de el XIX, quan va aplegar la Revolució industrial a l'Equador.

En 1882 en l'arribada de militars colombians a la província invadixen Tulcán anterior ciutat, es va donar la batalla de Tulcán en el que arresten al president García Moreno despuix lliberat i tots els equatorians capturats en un tractat de pau.

Govern i política

Política

Artícul principal → Anex:Governadors de Imbabura.

L'estructura política de Imbabura està conformada pel Govern Autònom Descentralisat Provincial, denominat comunament com a «Prefectura», la qual és una persona jurídica de dret públic que goja d'autonomia política, administrativa i financera, i eixercix les funcions eixecutives, llegislatives i de fiscalisació dins de la circumscripció territorial de la província. La sèu d'este govern seccional està en la ciutat d'Ibarra, en calitat de capital provincial.

El govern provincial està conformada per un prefecte, un viceprefecte i el consell provincial. El prefecte és la màxima autoritat i representant llegal de la funció eixecutiva dins de la província i és elegit en binomi junt al viceprefecte per votació popular en les urnes. El consell provincial és l'orgue de llegislació i fiscalisació del govern provincial, i està integrat pel prefecte -qui ho presidix en vot dirimente-, el viceprefecte, els alcaldes dels sis cantones imbabureños i representants dels governs de les parròquies rurals. En l'actualitat el càrrec de prefecte ho eixercix Richard Calderón, elegit per al periodo 2023 - 2027.

Paralel al Govern Autònom Descentralisat Provincial de Imbabura, el poder eixecutiu del president de la República està representat en la província pel governador. El càrrec de governador és ocupat per un individu designat pel president de la República, i pot durar en les seues funcions indefinidament mentres aixina ho decidixca el primer mandatari del país. Actualment, el governador de la província és Juan Sebastián Echeverría.

Divisió administrativa

Cantones de Imbabura.

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Imbabura.

Imbabura està dividit en sis cantones, que a la seua volta estan conformats per parròquies urbanes i rurals. Cada u dels cantones són administrats a través d'una municipalitat i un consell cantonal, els quals són elegits per la població dels seus respectius cantones. La responsabilitat d'estos cantones és realisar el manteniment de carreteres, administrar els presuposts del govern de l'estat per a programes d'assistència social i econòmica, i administrar, infraestructures tals com a parcs i sistemes de sanejament bàsic.

	Cantón	Població (2022)	Àrea (km²)	Capçalera cantonal	Població (2022)
	Antonio Davant	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Atuntaqui	Plantilla:Nts
	Cotacachi	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Cotacachi	Plantilla:Nts
	Ibarra	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Ibarra	Plantilla:Nts
	Otavalo	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Otavalo	Plantilla:Nts
	Pimampiro	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Pimampiro	Plantilla:Nts
	San Miguel de Urcuquí	Plantilla:Nts	Plantilla:Nts	Urcuquí	Plantilla:Nts

Demografia

Otavalo, la segona ciutat més gran el Imbabura, és un lloc turístic i de població majoritàriament indígena.

Segons l'últim cens del INEC, la població de Imbabura està composta per un 65,7% de mestizos, un 25,8% d'indígenes, un 5,4% d'afroecuatorianos, un 2,7% de blancs i un 0,4% d'atres grups. Imbabura és la tercera província més envellida de l'Equador despuix de Loja i Carchi, i per davant de Pichincha, en una edat promig de 37 anys i en un total del 45% de persones en més de 45 anys; Imbabura té una baixa taxa de natalitat (1,8%) de creiximent anual, pero en gran fluix d'immigració que remplaza eixa falta de naiximent, aixina mateix Imbabura té una alta taxa de mortalitat que va entorn al 3,2% dels majors de 80 anys, sifra major a la de natalitat, sent els problemes cardíac-cerebrals i els problemes pulmonars els principals causants de morts. L'esperança de vida en Imbabura està en 79,8 anys per als hòmens i 83,4 anys per a les dònes; Ibarra és el cantón en més esperança de vida de la província [81,8 anys] i Otavalo té a la més baixa [79,8 anys].

Característiques de la població

La població imbabureña varia sobre costums i manera de ser es referix, per eixemple en lliberals i tradicionals persones en Otavalo, en conservadors i bohemio en Ibarra i introvertits i calmats en Cotacachi, les cultures varien i mentres en Ibarra les persones amants del art dibuixen i pinten en el parc de la Mercé o la plaça d'Arts, inspirats en la seua bohemio cultura i els enamorats caminen a la vora de l'Estany, en Otavalo les persones ballen a ritme de les comparzas andinas i gogen d'un folclore ric en història i tradició.

Idioma

Plantilla:Incubator L'idioma parlat pel 98% dels imbabureños és l'espanyol, cal resaltar que en Otavalo i les seues afores és molt comuna vore parlar persones el quichua, pero per raons de discriminació en contra de les tradicions indígenes, cada volta són menys els quichuahablantes, aixina i tot un 1,2% de la població del cantón Otavalo solament parla quichua, en el restant de ciutats el quichua és totalment desconegut.

Turisme

Artícul principal → Turisme en Imbabura.

Vista de la vora ajardinada de l'estany de Yahuarcocha.

Imbabura és coneguda com la "Província dels Lagos" per la cantitat de llac grans que es troben dins de la província, com són el llac Sant Pablo i els estanys de Cuicocha, Yahuarcocha ("llac de sanc") i Puruhanta en Pimampiro, estanys de Piñán, estanys de Mojanda i Estany Negre entre Sigsipamba i Mont. La capital de la província és Ibarra i les principals ciutats són Cotacachi, Otavalo, Atuntaqui, Pimampiro i Urcuqui.

A banda dels seus llac, la província té molts atres punts d'interés, per eixemple els volcans Imbabura i Cotacachi, cascades PegucheTaxopamba, aigües termals Aigua Llacor, Nangulvi. La província també és coneguda pels seus contrasts poblacionals és aixina que la població està marcada per diferents factors demogràfics, ademés des de sempre ha segut núcleu de artesania i cultura.

Alguns dels atractius turístics de la província de Imbabura són:

Archiu:Otavalo Artisan Market - Andes Mountains - South America - photograph 010. caps block 9

Plaça dels Ponchos de Otavalo.

Moll del llac Sant Pablo i el volcà Imbabura.

Turisme de la província de Imbabura per cantones

Ibarra	Otavalo	Antonio Davant	Cotacachi	Urcuquí	Pimampiro
Estany de Yahuarcocha	Llac Sant Pablo	Expoferia Atuntaqui	Estany de Cuicocha	Balnearos termals de Chachimbiro	Estany de Puruhanta
Tot el centre històric d'Ibarra	Estanys de Mojanda	Complex Cultural Fàbrica Imbabura	La parròquia de Quiroga (Cotacachi)	Yachay	Estany Negre	La Vila Espanyola d'Ibarra	La Cascada de Peguche	Comunitats Natabuelas	Reserva Ecològica Cotacachi Cayapas	Cañaberales de Urcuquí	Riu Mataquí
La Colónia Portuguesa d'Ibarra	La Fira d'animals d'Otavalo	Centre de Atuntaqui	Balneari de Nangulví	Reserva Ecològica Cotacachi Cayapas	Riu Vert
Places d'Ibarra: Plaça de la Candelaria Plaça de la Mercé Plaça de Sant Dumenge Plaça de Trens Plaça de Caranqui	El parc Còndor (assentat en el tossal de Pucurá de Curiloma)	La parròquia de Imbaya	Festes de la Jora	Estany de Piñán	Boscs: Bosc medicinal Jambi Sacha Bosc dels Alisos Bosc de Matache
Castells destruïts i ruïnes hispanes Ibarra	Plaça de Ponchos	Cañaberales d'Antonio Davant	Artesania de Cuiro en Cotacachi	Castells destruïts i ruïnes hispanes del Cantón Urcuquí	Terrats del Cebadal
Yuracruz i Els Vages Ibarreños	Moll i parc aquàtic del llac Sant Pablo	Expoferia d'estiu	Casa de les Cultures	Comunitat de Piñán	Cascada d'Aigua Clara de Tornells
La Expometrópoli d'Ibarra	Balnearo "Yanayacu"	Festa popular d'Inocents	Plaça de la Interculturalidad	Complex turístic Chachimbiro	Vau de Molinoyacu
Els Canyars d'Ibarra	Balnearo "Les Lagartijas"	Festa de fin d'Any	Catedral La Dolorosa	Complex recreatiu Timbu Yaku	Vertent d'Aigua Ferruginosa
Montes Secs i Montes de la Dehesa Ibarreña	La Cascada de Taxopamba	Carnestoltes	Bosc Protector Els Cedres	Via Crucis de Urcuquí	Ruta del Vèrtic
Hipòdrom i Autódromo internacionals de Yaguarcocha	Festes del Yamor	Expoferia d'Andrade Marín	Estanys de Piñan	Moliendas de Canyes de sucre	Santuari de la verge de Shanshipamba
Zona Urbana de la Previsora d'Ibarra	Pawkar Raymi	Senderisme al cerro Imbabura	Inti Raymi	Parc Central de Urcuquí	Camí del Inca
Les dehesas i estepas d'Ibarra	Cementeri Indígena	Coches de Fusta de Sant Roque	Carnes Colorades	Iglésia Matriu	Carnestoltes del Sol
Parcs d'Arts, Religiosos d'Ibarra	"Cor del Imbabura"	Inti Raymi	Volcà Cotacachi		Mirador El Campanar
Estació de Trens d'Ibarra: Estació de Salines Estació d'Ibarra Estació de Lita Estació de Zuleta	Estació de Trens de Otavalo	Estació de Trens d'Antonio Davant: Estació d'Andrade Marín Estació de Sant Roque	Valle de Intag		Vertent d'Aigua Ferruginosa.
Lita i les seues comunitats	Inti Raymi	San Juanes i Sant Pedro |Mirador Antenes		Cascada Paccha
El Tren de la Llibertat: Ibarra-Salines	Mirador "La Lletera"	Cuyes de Chaltura	Sisa Pakcha
La Vall del Chota	Yachaks de Ilumán	Fritadas de Natabuela	Bosc Carbonería
Ruïnes Incas de Caranqui - Ibarra	Montanya Fuya Fuya	Iglésia Matriu de Atuntaqui	Bosc Peribuela
Sant Antonio d'Ibarra	Wantun Rumi	El pretil i parc central Antonio José de Sucre	Loma Negra
El Museu de la Sal i Art Negre de Salines	Comunitats de Peguche	Fritadas "Mama Miche" i "Amazones"	Cascada Caballito
Castell de l'Antic Quarter	Imbabura Ñan	Moliendas de Canya de sucre	Parc Central
L'Obelisc d'Ibarra	Estany Sant Marcos	Comunitats de Chaltura, El Cercadito, Terra Blanca, Els Ovalos	Iglésia Matriu
Ruta dels Chapetones (Vila Victoriana d'Espanya)-Ibarra	Teixits de llana d'ovella	IV Eixèrcit de l'Amazones
Ruta Històrica de la Tornada - Ibarra	Capells en Ilumán	Volcà Imbabura
Ruta dels Camps - Ibarra - Zuleta	Pawkar Raymi	Caminada "Arrieros x Sempre"
Carnestoltes Coangue		Bando Bando

Festes populars

Semana Santa en Ibarra

• Festes d'Any Vell, en tota Imbabura
• Festa de Sant Luis, en Otavalo
• Festa de Sant Luis Bisbe, en Otavalo
• Festa del Patró Arcàngel Sant Miguel, en Ibarra
• Festa del Yamor, en Otavalo

• Festa de la Candelaria, en Ibarra
• Festa del Sant Cachón, en Sant Antonio
• Festes de la Jora, en Cotacachi
• Festes del Inti Raymi, en Cotacachi
• Festes de l'any nou, en tota Imbabura (especialment en Ibarra).
• Festes de la Verge María Auxiliadora en Quiroga Cotacachi
• La Cacera del Rabosot (Festa Brava), en Ibarra
• Festes en honor a la Verge de la Mercé, en Ibarra
• Festes de la Tornada, en Ibarra
• Festa de la Cazuela i de la Rosalía, en Ibarra
• Festes de l'Independència, en Ibarra
• Festes de la Fundació, en Ibarra
• Inti Raymi, en Otavalo i Cotacachi
• Festes de les Fires Braves en Ibarra i Otavalo
• Carnestoltes i Fira de la Moda, en Atuntaqui i Ibarra
• Festes Teodoristas, en Ibarra
• Dia dels Inocents i dels Sants Reis, en Ibarra
• Festes del Retorne
• Festes del Senyor de l'Amor en Caranqui

Arquitectura

Archiu:Curia diocesana, San Antonio de Ibarra, Ecuador, 2015-07-21, caps block 11 19. caps block 12

Cúria diocesana d'Ibarra

Les 6 ciutats de la província: Ibarra, Otavalo, Cotacachi, Pimampiro, Atuntaqui i Urcuquí seguixen un traçat rectangular i en damero (ortogonal, com un tauler d'escacs), típic de ciutats antigament viles espanyoles. Ibarra, la capital provincial, és cridada "Ciutat Blanca" per la frontera de les seues cases i tejares.

Menjars Típics

Algunes plats que representen la cuina imbabureña són:

• Les carns colorades de Cotacachi
• Les empanadas de morocho d'Ibarra
• Les mazorcas torrades en formage d'Ibarra
• Els cuyes de Chaltura i Natabuela
• Gelats de paila d'Ibarra
• La chicha de jora en Cotacachi
• La chicha del Yamor en Otavalo
• La fritada de Atuntaqui
• La chicha de farina de blat i les tortilles de dacsa de Atuntaqui
• El malnom en chicharrón
• Els choclos en chicharrón d'Ibarra
• L'arrope de Mora i de Uvilla, en Ibarra
• Les nogadas i els panets de yuca, en Ibarra
• Pa de llet en Caranqui
• Gelats de Crema en Caranqui
• Peixcat en Yahuarcocha
• Locro i caldo de sanc d'Ibarra
• El zancocho i els llapingachos d'Ibarra
• Les Fritadas en Ibarra

Lagos i estanys

Estanys de Mojanda.

Imbabura és cridada "la província dels llac", per la seua gran cantitat de llac i estanys que adornen el selvat i mediterràneu paisage, el andino i boscós clima i el tropical i calorós ecosistema occidental, el més gran és Cuicocha, i el més chicotet és Estany Negre, el més profunt Puruhanta, la més superficial Piñán; la més alta, qualsevol de les de Mojanda, sent les més importants a nivell turístic Yaguarcocha, Cuicocha i San Pablo, i va en innumerables llac detallats a continuació:

• San Pablo (Otavalo)
• Puruhanta (Pimampiro)
• Cuicocha (Cotacachi)
• Mojanda (Otavalo)
  • Estany Negre
  • Estany Pare
  • Estany Mare
• Yahuarcocha (Ibarra)
• Piñán (Cotacachi)
• Estany Negre (Pimampiro)
• Estany Goldá, en el volcà Imbabura (Ibarra)

Autódromo

Archiu:Yahuarcocha Corto.png

Autódromo de Yahuarcocha

Artícul principal → Autódromo Internacional de Yahuarcocha José Tobar Tobar.

El Autódromo Internacional de Yahuarcocha José Tobar Tobar està ubicat en les vores del nort de l'estany de Yahuarcocha, és reconegut com el autódromo del Equador, el qual conta en 16 curves, una plataforma per a les reparacions dels automòvils. i una tribuna per a capacitat de més de 500 persones.

Geoparque Mundial

Artícul principal → Geoparque Mundial de l'Unesco de Imbabura.

La província de Imbabura va ser declarada primer Geoparque Mundial de l'Unesco en Equador el 30 de maig de 2019 com Geoparque Mundial de l'Unesco de Imbabura

Vegetació

Archiu:Angochagua.jpg

Vista de Angochagua en el típic paisage de clima continental de terres baixes

La vegetació en Imbabura és àmplia, i es dividix en 4 grups especialment: Bosc Mediterràneu, este s'estén per la part més alta del Valle del Chota i inclou a Ibarra, la vegetació és solta i dispersa, està composta principalment per encinos, espinos, nogales, eucaliptos, pins i àlbers; Bosc de coníferes, este s'escampa per les parts miges i més altes de les planures i praderies (s'inclou a Otavalo i Cotacachi) va en pins, sauces, ceibos, molls, cholanes i palomarías; Estepa i Dehesa, es troba ubicat per tota la Vall del Chota i va en tunas, cactus, espinos i flors desérticas; Selva Tropical o Pluvisilva, va en moltes espècies de secuoyas, palmeres, ceibas i llorers.

Salut

En la província existixen 7 hospitals, dos d'ells en Ibarra, els atres estan ubicats en les capçaleres cantonals i més de 120 subcentros de salut.

Educació

En Imbabura la taxa d'alfabetisació és del 99,7%.^{cita requerida} Un 70% dels centres educatius es troben en Ibarra, que també alberga a 5 universitats.

• Universitat Tècnica del Nort
• Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador - Sede Ibarra
• Universitat Uniandes
• Universitat de Otavalo
• l'Universitat d'Investigació de Tecnologia Experimental Yachay Tech

Clima

El clima en Imbabura és variat va des d'un sec i molt sec en la hoya del Chota, pansa per un mediterràneu i templat sec en Ibarra, per un fret i d'páramo en els Vages, un clima continentalizado humit en Otavalo i Cotacahi, fins a un templat subtropical humit de terres altes en l'oest i noroest de la província, aixina la temperatura promig en Ibarra és de 21 graus, en Atuntaqui de 18 graus, en Otavalo de 13 graus, en Cotacachi d'11 graus i en Salines de 25 graus, la Selva de Cayapas en l'oest és de 27 graus, les precipitacions en la Hoya del Chota (inclosa Ibarra) són de 340 a 670 mm anuals, mentres en la Selva de Cayapas i Intag és de 1200 a 3000 mm anuals per estar en la Biorregión del Va chocar.

El clima anual es dividix en 3 parts, l'etapa seca que va des de juny fins a principis de setembre, l'época estival de principis de setembre a mitan de febrer, i la humida de finals de febrer a maig.

Imbabura estiuenca

Durant l'estiu equinoccial ―que sol durar sis mesos i es fa sentir en l'época seca de l'Equador― les pluges no són molt freqüents, i les gelades no se senten en casi tota l'estació. En eixa época Imbabura alcança temperatures superiors als 30 graus Celsius. En tres ocasions ―les tres Ones de Calor de l'Equador― va soportar temperatures de més de 32 graus:

• 1 de setembre del 2003 en Ibarra i Otavalo, en 35,4 graus Celsius
• 13 d'agost del 2005 en Ibarra, en 32,8 graus Celsius
• 18 de juliol del 2008 en Ibarra, en 34,1 graus Celsius

Imbabura hivernal

Des dels últims dies de febrer, fins als últims dies de maig l'hivern equinoccial se sent en fortes pluges i temperatures molt baixes, en les quals s'han registrat 0 graus celsius en algunes ciutats, un fet que manté tancada en les seues cases a la majoria de imbabureños, la neu en Quito va ser un fet que també va tindre transcendència en Otavalo i atres parts del sur, les temperatures més baixes que Imbabura va registrar varen ser:

• 5 de giner del 2001 en Ibarra, Cotacachi i Otavalo, en –2 graus celsius
• 17 de febrer del 2002 en Ibarra, en –4 graus celsius
• 25 de decembre del 2005 en Ibarra i Cotacachi, en 1 grau celsius

• 8 de febrer del 2007 en Ibarra i Urcuquí, en –1 grau celsius
• 21 de març del 2008 en Ibarra i Otavalo, en 1,7 graus celsius

Imbabura Estival

Archiu:Cayambe hinter Cuicocha. caps block 15

Llac Cuicocha en l'Alta Imbabura

En Imbabura des de mediats de setembre fins a mediats de febrer, es viuen époques estivals en temperatures promig entre 19 i 25 graus, que li donen un clima de campiña, molt templat i continentalizado, estes temperatures fan d'esta época l'ideal per a la collita i la sembra, ademés els arbres durant esta época es tornen marrons, atomatados i groguencs, i en els vents Alisios provinents del nort, fan un otoñal canvi que es mostra principalment en Ibarra i les seues afores i en Otavalo i Zuleta.

Cada ciutat imbabureña té un clima diferent, és aixina que açò també modifica l'estil de vida i el desenroll de les mateixes, aixina:

1. Ibarra: és una ciutat de clima mediterràneu sec de vall, a on la vegetació és principalment, pins, palmeres, hages, cedres, ciprers, eucaliptos i espinos; la temperatura és templada en prop de 19 °C promig, és de baixa humitat en la seua zona urbana, i certament templada humida en les seues afores propenques al mont Imbabura, d'humitat molt seca i desética cap al nort (Estany de Yaguarcocha), i d'humitat mija més seca que humida en la zona del Valle de Imbaya i l'eixida oriental de la ciutat, donades tals característiques, Ibarra a progressat fins a ser una de les ciutats en millor calitat de vida del país, a on els seus habitants tenen les taxes d'esperança de vida, PIB PPA i ocupació més altes de la regió.
2. Otavalo: és una ciutat de clima andino de terres altes, a on la vegetació és exuberante, i ho componen principalment arbres com a ciprers, eucaliptos, casuarinas i pins; la temperatura és templada frigga en uns 10 °C promig, és d'humitat abundant, i de precipitacions en grans cantitats casi tot l'any, Otavalo és una ciutat indígena que a progressat gràcies al turisme, encara que no constituïx un núcleu comercial, ni financer, ni polític, ni residencial per a Imbabura.
3. Atuntaqui: és una ciutat molt propenca geogràficament a Ibarra, per lo que varia a penes una miqueta. El clima és càlit semiseco. La seua vegetació és principalment de pins, oliveres, eucaliptos, espinos i ciprers. La temperatura promig és de 17 °C, és d'una humitat bàsica i mija, en oragets i vents constants provinents dels Vages. Tot això la fa ser un lloc ideal per a la residència. És la capital textil i de la moda en Equador, ya que centenars de fàbriques i tendes es troben en la zona comercial de la ciutat, que és la sèu de casi totes les marques nacionals de prestigi. Els seus habitants gogen d'una calitat de vida alta.
4. Salines: és una menuda parròquia de cultura afro, poblada per gent negra, és d'un clima molt sec, en poques precipitacions i humitat casi nula, en vents i amplitut tèrmica elevada, és d'una agradable dehesa climàtica, acondicionada a ser el lloc dels canyars més extensos de l'Equador; la zona goja d'activitat comercial i agrícola, no obstant la ciutat i els seus habitants promedian índexs de pobrea elevats, una calitat de vida baixa i poc desenroll humà.
5. Pimampiro: és una campiñesca ciutat a l'orient imbabureño, ubicada en lo més alt de la cordillera andina oriental, en un sector a on la vegetació és enorme i diversa, comprén des de eucaliptos, pins, carrasques, roures i ceibos, fins a ciprers, cedres, casuarinas, palmeres i espinos; és d'un clima continentalizado humit templat, en pluges freqüents i una temperatura d'entre els 10 °C i els 25 °C, és una ciutat més residencial i agrícola, poc industrialisada, i sense molt comerç, aixina i tot els seus habitants tenen certa calitat de vida.

Símbols

Archiu:Bandera Provincia Imbabura.svg

Bandera oficial de la província

Per decret es declara en l'artícul 1 com a insígnies oficials de la província de Imbabura la bandera i l'escut:

Bandera

La bandera es compon de tres franges de color roig, blanc i vert, de dalt cap a avall, abraçats en una franja blava en forma de triàngul, el vèrtiç del qual termine i coincidixca en la mitat de la franja blanca. :C

Escut

Es descriu com: un escut, síntesis del seu esperit i grandea, compost per un blasón, el marc del qual o vora dorada representa la noblea de la que ell tanca; en la part superior de l'Escut està el cel de Imbabura sobre el qual es destaquen quatre estrela representant els quatre Cantones que integren la Província, en confraternidad perennes sobre el cel es destaca el cerro Imbabura, la forma del qual representa l'elevació del pensament i en el qual els seus fills varen trobar inspiració al peu del cerro un llac que reproduïx els que adornen el paisage Imbabureño; al peu del llac es destaca un piano blanc sobre el qual s'assenta la banya de l'abundància del que es desprenen els productes agrícoles propis de la Província; a destre i sinistre de les vores es troben una palma de llorer i un atre d'olivera, simbolisant el triumfo i la pau de Imbabura; estes dos palmes estan unides per mig d'una cinta blava que significarà l'unió en el triumfo i en la pau que ha observat la Província a través de la seua història; coronant tot el conjunt un sol, significant la potencialitat creadora dels fills de Imbabura; i sobre el sal una cinta en la qual es llig: “Província de Imbabura 1824″.

Himne

Per decret es declara en l'artícul 2 l'Himne Oficial de la Província de Imbabura:

La composició musical, obra de Luis Humberto Salgado, i menge lletra del mateix la versificación del poeta ibarreño Rafael Larrea Andrade.

Himne de la Província

Cor ¡Imbabura!, els teus cels blaus i els teus llac de net cristal es fan llum en el teu clar horisó, es fan or en el teu ros trigal I ¡Salve bell jirón de la Pàtria! ¡Esmeralda d'immers valor! ¡Qué admirable i fecundo és el teu sol! ¡I quin bells els teus camps en flor! ¡Terra hidalga!, la llum del teu cel banya d'or i riquea la teua faç, per a fer-se cançó en les palmes i tornar-se en efluvios de pau. II De les ruïnes, enrunes, cendres, en el que fat fatal et va sumir, vares renàixer riente i lozana, com ningú jamai et va somiar. I hui natura als teus peus s'engalana, les teues ciutats són frut en adop, i una pléyade activa i gallarda t'ha oferit el seu amor i la seua acció. III Pero el teu ampli camí de glòria té encara un final que alcançar: és aplegar en els llavis sedientos despuix del bes fecundo de l'mar. ¡Aplegaràs! que para això els teus fills, junts tots en férvida unió, lluitaran fins a vore't benaventurada i fins a vore't senyora de l'mar.

Vore també

• Anex:Prefectos de Imbabura
• Regió Interandina d'Equador
• Volcà Imbabura

Enllaços externs

• Imbabura, Equador
• Institut Geogràfic de l'Equador, Equador
• Centre d'Estudis Pluriculturales CEPCU, Otavalo