Anar al contingut

Abya Yala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre el nom Abya Yala. Per a el continent vore Amèrica.

Abya Yala o Abya yala (del idioma guna: Abiayala per a 'terra en plena madurea')[1] és el nom que en l'actualitat utilisen alguns moviments socials i pensadors originaris (o indígenes) americans i intelectuals per a referir-se al continent americà.[2][3][4][5] El nom prové del idioma guna, parlat pels guna (o gunadule), poble originari de Colòmbia i Panamà, i va ser propost pel líder del poble aimara bolivià Takir Mamani i acceptat en 1977 pel Consell Mundial dels Pobles Indígenes durant la II Cim Continental dels Pobles i Nacionalitats Indígenes en Kiruna (Suècia).[6]

En l'actualitat, moltes organisacions, comunitats i institucions indígenes de tot el continent americà preferixen denominar al mateix com Abya Yala, en lloc d'utilisar el terme Amèrica. L'us d'este nom és assumit com una posició històrica i política per els qui ho usen, explicant que el nom «Amèrica» o l'expressió «Nou Món» serien pròpies dels colonizadores europeus i no dels pobles originaris del continent americà.[7]

Etimologia

La paraula Abiayala en idioma dulegaya (autoglotónimo per a la llengua guna) està composta per dos paraules:

  • Abia significa 'forat de la sanc'.[6]
  • Yala significa 'montanya; territori, regió, comarca; continent'.[8]

Abiayala ha segut traduïda com a 'territori salvat, terra de sanc, terra madura',[9] 'terra de sanc vital' o 'terra en plena madurea'.[1][10]

Cims continentals

Des de l'any 2000 fins al 2009 es varen organisar trobades baix el títul de Cim Continental de Pobles i Nacionalitats Indígenes del Abya Yala en diferents parts de Llatinoamèrica:[11]


  • I Cim Continental en Teotihuacán, Mèxic (octubre de 2000)
  • II Cim Continental en Quito, Equador (juliol de 2004)
  • III Cim Continental en Iximulew, Guatemala (març de 2007)
  • IV Cim Continental en Puno, Perú (maig de 2009)


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «ABYA-YALA: una editorial per als indis».Chasqui.CIESPAL.Quito, Equador:(23)
    39-47.Consultat el 2023-8-23.
  2. ↑ «Cosmopolítica indígena en els Andes: reflexions conceptuals més allà de la «política»».Tabula rasa.doi:10.25058/20112742.n33.10.Consultat el 2023-08-22.
  3. ↑ «Abya yala: la recuperació d'un nom». Equip Nacional de Pastoral Aborigen. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2023. Consultat el 2023-12-08.
  4. ↑ González Acosta, 2015
  5. ↑ ARÉVALO, Sergio A. Bou; RENGIFO, Alejandra Sabogal; POLANÍA, Eivar Fernando Vargas. Sentir i emocionar: sorgiment d'un coneiximent ancestral en i des de Abya Yala. Revista Internacional d’Humanitats, 2019, vol. 46, p. 47.
  6. ↑ 6,0 6,1 Centre Nacional d'Acció Pastoral(1992).«Sobre el nom «Abya Yala»».Temes de La nostra Amèrica Revista d'Estudis Latinoaméricanos.8(18)ISSN 2215-5449.Consultat el 2023-08-22.
  7. ↑ López-Hernández, Miguelángel (2001). Trobades en les senderes de Abya Yala, La Habana, Cuba: Casa de les Américas.
  8. ↑ Orà y Wagua, 2009, p. 100
  9. ↑ Orà y Wagua, 2009, p. 20
  10. ↑ «Abya Yala, la mentira indigenista per a suplantar el nom espanyol d'Amèrica». Diari ABC. Consultat el 2023-08-22.
  11. ↑ González Acosta, 2015, p. 14