Wititi

El wititi és una dansa Arequipeña. És realisada o ballada per personages cridats «wititis». S'ha generalisat en l'àrea geogràfica del Valle del Colca.

El 14 de juliol de 2009 va ser declarada Patrimoni Cultural de la Nació pel Institut Nacional de Cultura del Perú. El 2 de decembre de 2015 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco.

Orígens

En Tapay, localitat a on es va desenrollar la cultura Ccaccatapay, naix com "Witiiti", accepció molt local, sinònim de dansa romàntica de el "ccatatanakuy" preludi amorós cap al emparejamiento i l'amor.

En els seus inicis s'eixecutava en estiu, en plena producció dels frutales de Tapay al final dels "tinkachus". Esta dansa de Wititis va ser evolucionant i adaptant-se en la seua expansió en els pobles d'altura en el Colca. Els quechuas assentats en les riberes del riu Colca denominen "witir" a l'acte sexual, esta frase res té que vore en la dansa guerrera ni la terminologia wititi. Els pobles dominats i influenciats solament en les parts altes per l'invasió temporaria dels Aymaras en el Colca varen assumir en el parla del poble les terminologia per ser sojuzgados pels altiplànics, molt posterior a la ya practicada dansa de el "Witiwiti" per la cultura "Ccaccaatapay" des dels anys 1500 a.C., varen recrear esta història romàntica i guerrera per a favorir l'acceptació del poble a l'aliança política entre Mayta Cápac i el governant dels collawas, unió que es va concretar en el matrimoni del sobirà inca i la princesa Mama Yacchi.

Atres teories apunten a motius de sobrevivencia, per eixemple quan hi havia guerra en el país, els llauradors d'antany al vore que venien a matar-los, varen optar per vestir-se en roba de dòna per a salvar les seues vides.

Descripció

La dansa és practicada pels naturals de la vall del Colca (província de Caylloma) i representa, en el context de la conquista incaica dels territoris collas, el robo de les dònes colla preteses per part dels guerrers incaicos pretenents disfrassats en polleras per a no ser reconeguts.

Per la seua connotació bèlica, esta expressió cultural va sobreviure a varis intents de prohibició per part d'autoritats colonials i republicanes. Si ben el seu orige és aimara, la wiphala i els wititis varen ser adoptats en el Colca per a representar l'històrica trobada de l'estat incaico en els pobles colla i cabana, despuix d'una breu resistència armada.

En la tradició, la paraula wititi se sol interpretar com a 'guerrer resplandeciente que venç a l'obscuritat', i s'atribuïx la seua origina en la llegenda colla que narra la guerra dels fills del Sol i els dimonis a causa de la romançada en una donzella que habitava una illa del llac Titicaca.

Els amautas cuzqueños adapten esta història rómantica i guerrera per a favorir l'acceptació del poble a l'aliança política entre Mayta Cápac i el gobernant collawa de Coporaque, unió que es va concretar en el matrimoni del sobirà inca i la princesa Mama Yacchi.

Tradicionalment el wititi es balla en algunes festivitats religioses i carnestoltes. Els danzantes s'agrupen en les parcialitat de Hurinsaya i Hanansaya; i competixen per dominar la plaça del poble per mig de l'eixecució de complexes coreografies que duren vàries hores i en els consecutius dies que comprenga la festivitat popular.

La dansa es practica en el modo grupal: els hòmens representen als soldats incas i les dònes a la cort de la princesa collawa. Quan l'aspecte guerrer preval, els hòmens formen grups simulant eixèrcits en combat.

Cada poble a on es represente la wiphala assumix la seua pròpia particularitat de la dansa i els més destacats són Yanque, Chivay, Cabanaconde i Tapay.

La connotació romàntica de la wifala s'expressa en la demostració de força i vitalitat que fan els hòmens per a cridar l'atenció de les donzelles. Aixina com en el modo grupal es recreen batalles, en el modo de parella es recrea el corteig del inca a la princesa collawa.

A través dels temps els witites han saludat la partida i arribada d'eixèrcits, ya siga participant en la rebelió de Túpac Amaru, i inclús quan els collawas i cabanas varen lluitar en el bando realiste, puix en el Colca, l'independència del Perú solament va ser reconeguda una década despuix de 1821.

Les parcialitat

Les parcialitat són les divisions que encara persistixen de la cultura inca, i són:

• Ccapa. El barri principal, ccapa, ccapac ve de poder, poderós, afortunat, adinerat, i justament és en este barri o parcialitat a on estan ubicats els banys termals La Calera, coneguda per les seues propietats curativas i medicinals.
• Urinsaya. És la part baixa, té regular campiña de cultiu, és coneguda perque la seua joventut és aguerrida en els contrapunts carnavalescos.
• Hanansaya. És el barri de la part alta, té una gran extensió de campiña agrícola, colindar en el districte de Yanque.

Indumentària

Sobre la vestimenta, els hòmens duen una indumentària militar que consistix en un caixco de protecció, camisa militar o polaca, llicllas entrecreuades en el pit, i una pollera femenina. És convenient aclarir que les autoritats colonials varen prohibir l'us de la vestimenta militar inca, per esta raó la pollera reemplaça al unko, penyora pareguda a la falda que usaven els guerrers de llavors.

Les dònes duen la seua vestimenta tradicional, diferenciant-se collawas de cabanas pel tipo de capell: les primeres usen capell blanc de palla que fa alegoria al nevat Collawata; mentres que les cabanas duen un de pany, que té gravat l'estrela de huit puntes, símbol de la cultura Wari.

Tot wititi varó du en si la huaraca, arma que servix per a llançar frutes com si foren proyectils, també solen dur cantimploras. Els capitans o les capitanes es distinguixen per dur la Wifala (bandera o estandart de guerra).

Ball

• 
• Archiu:Preludi amorós en dansa.gif
• 

Tradicionalment els wititis autèntics reflectits encara en els "Machuwititis" en Tapay assumixen com una dansa eminentment carnavalesca, romàntica i jocosa. Evolucionant tardíamente en estils diversos i en expandir-se a les parts altes de la vall assumixen ballant-se a l'estil guerrer reflectint el seu idiosincràsia i de domini aimara, en algunes festivitats religioses i en carnestoltes.

Els danzantes s'agrupen en el centre de la plaça al voltant dels músics, donant regna solta a l'alegria que provoca l'estació de màxima producció de la "Pachamama" en el més de febrer, rememorant l'acte de el "Tinkachuy", la coquetería i exhibicionisme de la textilería tant de les dònes com dels hòmens és molt colorit des dels inicis, fidel reflex de la biodiversitat de colorit natural del lloc d'orige, molt diferenciats en els demés pobles d'altura que ho fan en les parcialitat de hurin-saya i hanan-saya com en Chivay i uns atres a l'estil guerrer i desafius de força, en estos competixen per dominar la plaça del poble per mig de l'eixecució de complexes coreografies de vàries hores, i en els consecutius dies que dure la festivitat popular.

La dansa es practica en el modo grupal: els hòmens representen als soldats incas i les dònes a la cort de la princesa collawa. Quan l'aspecte guerrer descolla, els hòmens formen grups simulant eixèrcits en combat.

La dansa es forma per mig de 2 columnes de dònes i 1 columna d'hòmens en el centre.

Vestimenta

Vaig dur típic de danzantes del Wititi.

Sobre la vestimenta, els hòmens duen una indumentària que consistix en una montera (caixco de protecció), camisa o polaca, llicllas entrecreuades en el pit, i una pollera femenina. És bo aclarir que les autoritats colonials varen prohibir l'us de la vestimenta inca, per esta raó la pollera reemplaça al unko, penyora pareguda a la falda que usaven els guerrers de llavors.

Hòmens vestits de wititis.

Archiu:Textileria artesanal 20090716 1261586877.jpg

Detall de les Liccllas i el Chumpe.

Tot wititi varó du com segur de les dos liccllas o mantes de càrrega de les frutes el Chumpi, i opcionalmente la huaraca, arma que servix per a llançar frutes com si foren proyectils quan es produïa reptes per l'amor d'una dama en disputa en plena plaça. Els capitans o les capitanes es distinguixen per dur Wifala ara. Sent sempre les diferències en el vestir entre la dansa primigènia i les assumides tardíamente baix l'influència de la dominació aimara de les parts altes, el caràcter romàntic dels primers i la guerrera dels segons. També es visten de chiques per a acostar-se a elles.

• La montera (caixco protector): Fet interiorment de Palla de Puna, planta molt resistent que prensage podia resistir l'impacte de les frutes, els quals eren els proyectils llançats pel contrincant en la fonda. Era adornat en flocs molt colorits i sostenidors cridats "Angoñas" teixits de fins fils de vicuña o alpaca, en les puntes dels quals colocaven chuchería d'or i argent ostentació de creativitat i opulencia dels varons pretenents.

• Llicllas (mantes de càrrega): Entrecreuats del muscle a la cintura d'abdós costats, eren teixits de fins fils de vicuña o alpaca, molt colorits, fils teñir en minerals i tenyides naturals de plantes, en figures geomètriques i antropomórficas que retrataven l'ànima de l'lugareño d'acort al seu ambient natural. Servien per a dur en abdós costats per si faltara en un les frutes que eren els proyectils pero també les més aromàtiques frutes per a compartir en tots els actors de la dansa o la festa. Eren teixits per les belles damitas com a exhibició de l'habilitat creativa i motora de les germanes o nóvies o fadrines.

• Fonda (Huaraca): Arma en el qual es llançaven les frutes de preferència al cap de l'oponent, duyen entrecreuats per si acàs hi haguera un repte en plena dansa.

• Chumpe (faixa): Espècie de faixa al voltant de cintura que servia per a assegurar les dos mantes o "Llicllas" era teixits de fins fils de vicuña de preferència multicolors adornats en fines pedres precioses.

• Polaka: És una aplicació més tardana a conseqüència del servici militar que realisen els jóvens i del com retornaven en l'uniforme posat i en la polaka que per a reforçar davant l'impacte de les frutes en l'esquena li les varen posar.

• Polleras (falda llarga grossa): Dos polleras similars de diferent color sempre en el seu tijma espècie de depòsit per als dolços, eren com a protecció dels membres inferiors del cos del danzante en cas que la punteria del llançador de les frutes no fora lo millor.De preferència eren prestats per la germana, la nóvia o l'amiga, tot en forma de broma i carnavalescament.

Archiu:Traje típico pareja "Wititi",cultura Kollawa.png

Vaig dur típic parella "Wititi", cultura Kollawa.

Les dònes duen la seua vestimenta tradicional, diferenciant-se collawas de Cabanas pel tipo de capell: les primeres usen capell blanc de palla que fa alegoria al nevat Collawata i brodats en tendència a fils de auquénidos colorits; mentres que les Tapayeñas duen un capell de pany en fins fils incrustats en rosaris i fils d'imitacions d'or i argent.

• Capell: actualment de color negre brodat en fils multicolors en figures propis de la naturalea i vivències del lloc.

• Saco: brodat molt coloridamente de fins fils, en la cintura i els punys com en la part davantera de teles alguna cosa grosses per a la fredor en les nits.

• Cosset (jaqueta): també brodats de fins fils coloridament.

• Brusa de mànega llarga: brodats de fins fils multicolors solament en el pit i els punys.

• Huatos(cinta): espècie de cintes fines, que permetien subjectar les trenes com les polleras teixits a mà en figures diferents.

• Polleras (falda llarga): eren en els inicis fets de teles de llana de auquénidos, els més fins possibles i adornats en brodats multicolors,ara també en la vall són més llaugers les teles pel mateix clima, pero molt colorits les figures casi fins a la mitat en dos o tres unitats per cada dama, en una "TIJMA" en la part davantera espècie de cartera per a dur els dolços per a compartir en eixos temps no hi havia cartera de dòna.Les polleras com tota la vestimenta és més fi en esta vall pel mateix clima càlit, mentres que en les parts altes del riu colca la vestimenta és a pur de fils i bayetas més grossos per a amenguar la fredor intensa en hivern.

Vore també

• Districte de Tapay

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Wititi.
• Wititi (vídeo) UNESCO