Alfabet quechua
Els alfabets quechuas (en quechua meridional : achaha o achahala; en quichua norteny: llika)[1] són adaptacions del alfabet llatí empleades per a escriure les llengües quechuas que segons la llengua i la convenció utilisen diferent cantitat de lletres. En Perú i Bolívia s'ampra una ortografia estandardisada en chicotetes diferències que es basa en el quechua meridional, mentres que en Equador l'idioma quechua principal és el quichua equatorià i l'estàndart ortogràfic està adaptat a les seues característiques. Els actuals alfabets quechuas oficials usats per estos Estats són resultat de la reforma ortogràfica quechua-aimara de finals de el XX.
Història
[editar | editar còdic]
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Canvi d'ortografia quechua i aimara|Canvi d'ortografia quechua i aimara]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Largamente es ve debatent sobre l'ocupació prehispánico d'algun método d'escritura andina. S'ha propost que els quipus i els tocapus podrien ser un sistema d'escritura, pero no existixen demostracions acceptades per tots.
Els primers espanyols (principalment cronistes i evangelizadores) aixina com els aborigen varen buscar graficar el(els) quechua, principalment en quechua clàssic i en formes primerenques de la variant cuzqueña, amprant l'alfabet llatí; esta situació va generar múltiples grafies per a distints fonema i viceversa. No obstant, les llengües quechua varen permanéixer com essencialment orals fins a molt entrat el sigle vint.
El 29 d'octubre de 1939, es dona un dels primers intents de graficaació del quechua encara baix el paradigma d'un sol idioma. En esta ocasió, és aprovat un alfabet per a les llengües aborigen americanes que consta de 33 signes durant el XXVII Congrés Internacional de Americanistas, en Llima (Perú).
El 29 d'octubre de 1946, el Ministeri d'Educació del Perú aprova l'Alfabet de les Llengües Quechua i Aimara, en 40 signes utilisables en les llibretes d'alfabetisació rural que proyectava dita institució.
En la semana del 2 al 13 d'agost de 1954, durant el III Congrés Indigenista Interamericano, realisat en La Pau, es va crear el Alfabet fonètic per a les llengües quechua i aimara, basant-se en els acorts dels dos congressos anteriors, realisats en Pátzcuaro (1940) i Cuzco (1949). Paralelament, en eixos mateixos anys, el llingüiste i poeta cuzqueño Andrés Alencastre va propondre el seu propi alfabet quechua, el primer en propondre solament tres lletres vocàliques per a esta llengua.
El 16 d'octubre de 1975, a finals del govern militar de Juan Velasco Alvarado, el Ministeri d'Educació peruà nomena una Comissió d'Alt Nivell per a implementar la Llei d'Oficialisació de la Llengua Quechua. Esta informa i recomana l'Alfabet Bàsic General del Quechua, aprovat pel ministeri per mig de la Resolució Ministerial N.º 4023-75-ED, les lletres de la qual eren a, aa, ch, i, h, i, ii, k, l, ll, m, n, ñ, o, p, q, r, s, sh, t, tr, ts, o, uu, w, i. Dèu anys més vesprada, per mig de Resolució Ministerial N.º 1218-85-ED, l'alfabet oficial va suprimir les lletres i i o; s'usen només tres vocals, a, i i o, que correspon a la fonologia del quechua. No obstant, l'Acadèmia Major de la Llengua Quechua en el Cuzco encara promou una versió de l'alfabet quechua cusqueño en les cinc vocals de l'espanyol.
Lletres en el Quechua Meridional (Perú i Bolívia)
[editar | editar còdic]| Lletra | Nom | ||
|---|---|---|---|
| A | - | CH | cha |
| H | ha | ||
| I | i | ||
| K | ka | ||
| L | - | LL | lla |
| M | ma | ||
| N | na | ||
| Ñ | ña | ||
| P | pa | ||
| Q | qa | ||
| R | ra | ||
| S | sa | ||
| T | ta | ||
| O | o | ||
| W | wa | ||
| I | ya |
Vore també
[editar | editar còdic]- Acadèmia Major de la Llengua Quechua
- Llengües quechuas
- Quechua I
- Quechua II
- Canvi d'ortografia quechua i aimara
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Kichwa llika - Kichwa Diccionari online». www.kichwa.net. Consultat el 2021-12-09.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Compendio de tots els alfabets quechuas
[editar | editar còdic]- Runasimi.de - Ortografia quechua - totes lletres, les ben i les mal escrites/ Ima hinataq runasimita sumaqta qillqay. Runasimi.de, 2006.
Manuals d'escritura
[editar | editar còdic]- Pedro Plaça Martínez - Pautes per a escriure el quechua normalisat (Bolívia). Cochabamba: PROEIB Vages, 2014.
- Rufino Chuquimamani i atres - Urin Qichwa Qillqay Yachana Mayt'o = Manual d'escritura quechua sureño (Perú). Lima: Ministeri d'Educació, 2021.
- Franklin Espinoza - Chawpin qichwata qillqanapaq maytu = Manual d'escritura quechua central (Perú). Lima: Ministeri d'Educació, 2022.
- Ministeri d'Educació de l'Equador - Kichwa: Kichwata yachaymanta (Equador). Quito: Ministeri d'Educació, 2008.
- el_quechua_Enfocament_Sist%C3%A9mico Ángel Ruiz Prim - Normalisació del quechua meridional en cinc vocals - Enfocament sistémico (Perú). Lima: edició de l'autor, 2022. ISBN 978-612-00-5025-5.
Diccionaris
[editar | editar còdic]- Diccionari Quechua Sureño Normalisat - Espanyol en Aulex.org.
- Diccionari Bilingüe, Quechua Bolivià Normalisat, Teófilo Laime (2007).
- Kichwa yachakukkunapa shimiyuk kamu Diccionari Kichwa - Castellà, Ministeri d'educació equatorià (2009).
- Simi Taqe, Qheswa - Espanyol - Qheswa 2005 Diccionari Quechua cuzqueño - espanyol, Acadèmia Major de la Llengua Quechua (2006).
- Runasimi-Kastellanu-Inlis Llamkaymanaq Qullqa Diccionari funcional quechua-castellà-anglés d'Ayacucho-Chanka, Clodoaldo Soto Ruiz.
- Rimaycuna, quechua de Huánuco Diccionari del quechua del Huallaga en índexs castellà i anglés, David J. Weber (1998).
- Shimikunata asirtachik killka Inga: diccionari quechua del Pastaza, SIL (2002).
- Yachakuqkunapa simi qullqa, Qusqu Qullaw Qhichwa Simipi Diccionari ilustrat del Quechua meridional, Ministeri d'educació peruà (2005).
- Yachakuqkunapa shimi qullqa, Anqash Qichwa Shimichaw Diccionari ilustrat de quechua ancashino, Ministeri d'educació peruà (2005).
- Diccionari Quechua de CosmovisiónAndina.org.
- Vocabulari de la lengva general de tot el Perv cridada lengva Qquichua o del Inca. Quechua cortesano del Inca o la llengua del Cuzco (1608).
- Diccionari trilingüe quechua de Cusco per Esteban Hornberger S. en Nancy H. Hornberger ISBN 978-612-4121-09-8
- Diccionari Quechua-castellà/ Castellà quechua per Jorge A. Lira, normalisació de grafies per Mario Mejía Huamán ISBN 978-9972-236-70-9.
- Laura Lladre de Guevara: Diccionari Quechua (trilingüe: castellà, quechua i anglés), membre de AMLQ.
- Abdón Yaranga Valderrama: Diccionari Quechua-espanyol / Runa simi-espanyol de BNP fondo editorial, ISBN 9972-874-36-2.
- Elmer Félix Neyra Valverde Diccionari de Matemàtica Quechua Castellà Inglés Derrama Magisterial, Llima ( 2015) ISBN 978-612-4201-48-6
- Anònim. Art i vocabulari en la llengua general del Perú (1586). Edita Rodolfo Cerrón Palomino, colaboren Raúl Bendezú i Jorge Acurio. Institut Riva- Agüero PUCP Llima (2014) ISBN 978-9972-832-62-8
- Francisco Carranza Romero. Diccionari Quechua ancashino -castellà. Iberoamericana-Vervuert Magúncia, Germany (2003) ISBN 84-8489-098-8
- Jorge Flores Aragó (Director editorial) Diccionari bilingüe Quechua-espanyol/ Espanyol quecchua Editorial Roc E.I.R.L Cusco Perú (2016) ISBN 978-612-4687-69-3
- César A. Guàrdia Mayorga. Diccionari Kechwa castellà // Castellà kechwa. Llibreria Editorial Minerva, Llima (1997)
Retaule llingüístic
[editar | editar còdic]- Introducció al Quechua Curs inicial d'aprenentage del Quechua, Gerald Taylor (2001).
- Qayna Kunan Paqarin: Una introducció al quechua chanca. 2011 Llibre electrònic de curs complet de la gramàtica quechua, R. Zariquiey, G. Córdova.
- Introducció a la Llengua General. (Quechua Colonial) Institut Francés d'Estudis Andinos. Curs de Llengua General o Quechua colonial.
- Gramàtica Quechua Bolivià Normalisat Alfredo Quiroz Villarroel (2000).
- Mushuk Muyu Curs Kichwa Equatorià Bàsic
- Sobre el nom 'Quechua' Onomàstica Andina, Rodolfo Cerrón-Palomino (2008).
- RunasimiNet [1] archivat en Wayback Machine. Curs de Quechua: deprenent quechua en llínea. Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
- RUNASIMI pàgina web sobre quechua i escrita en la llengua quechua. Entre les coses oferix texts en quechua i padrenuestros en diverses llengües i dialectes quechua. En les llengües: quechua, espanyol, anglés, italià, francés i alemà.
- Runasimi Kuchu [2] archivat en Wayback Machine. del llingüiste Serafín Coronel Molina. (Sobretot en anglés, parcialment en espanyol).
- Ortografia: Lliçons del quechua Série Llingüística Peruana No.32, tercera edició. David John Weber (1998).
- Quechua.org.uk del llingüiste Paul Heggarty. (També en anglés).
- Sons de les llengües andinas Escolte pronunciacions natives del quechua i de aimara; veja fotos de cada regió; deprenga més sobre estes llengües.
- Mapa llingüística de la macrolengua quechua segons SIL (fedepi.org)
- Situació geogràfica de família quechua en proel.org
- Comissió Arí: alfabet runasimi inka.
Llectures en quechua
[editar | editar còdic]- Qosqo qhechwasimipi akllasqa rimaykuna Antologia Quechua del Cusco. Centre Guaman Poma d'Ayala, Cusco (2012).
- Waruchiri ñišqap ñawpa machunkunap kawsašqan 16 capítuls del Manuscrit de Huarochirí en l'ortografia Quechua Normalisat. (al voltant de 1608)
- Quyllur llaqtayuq wawamanta: El Principito en la llengua Quechua Traducció de Lydia Cornejo i César Itier de l'obra lliterària “Li Petit Prince” d'Antoine de Saint-Exupéry.
- ACHKAY Mit vigent en el món quechua Weber, David J. et al. SIL (2008).
- Chaskaschay. Poesia en quechua Ch´aska Eugenia Anka Ninawaman (2004)
- Juan de l'Orso Conte popular andino en 15 llengües quechuas. Editor: David J. Weber (1987).
- Kusi Sulka Awqalli (editor- yarqatsiq). Veus Quechuas// Qichwa Willakuykuna. Killa Editorial Huarás (2017) ISBN 978-612-4338-05-2
- Porfirio Meneses Lazón. Cessar vallejo TRILCE versió quechua Editorial Universitària URP Llima (2008) ISBN 978-9972-236-38-9
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto quechua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.