Per a atres usos d'este terme vore Puno (desambiguació).


La província de Puno és una de les tretze províncies que conformen el departament de Puno, en el sur del Perú. La seua capital és la ciutat de Sant Carlos de Puno a la vora del llac Titicaca, a 3848 m s. n. m. Llimita pel nort en les províncies d'Huancané i San Román, per l'est en el llac Titicaca, pel sur en la província del Collao i per l'oest en el departament de Moquegua.

Iglésia de l'Asunción del districte de Chucuito
Illa de Taquile
Cayac en el Castell de Puno

Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la diòcesis de Puno i també de la prelatura de Juli en l'arquidiócesis de Arequipa.[1]

Història

Cap a l'any 200 a. C., es va desenrollar en la zona la cultura pucará, que es va caracterisar per les seues grans construccions en forma de piràmides, monuments líticos i esteles, aixina com pel seu particular alfarería.[2]

La província va ser creada per mig de decret del 2 de maig de 1854, en govern del president José Rufino Echenique.

Geografia

Esta província ocupa un àrea de 6494,76 km².

Capital

La seua capital és la ciutat de Sant Carlos de Puno a la vora del llac Titicaca, a 3848 m s. n. m.

La capital de la província és el districte de Puno, ubicada a a 3848 m s. n. m.

Demografia

Segons els resultats del cens de població i vivenda de l'any 2017, la població de la província de Puno era de 219 494 habitants.

Població

Segons els resultats del cens de població i vivenda de l'any 2017, la població de la província de Puno era de 219 494 habitants. Aixina mateix, la província de Puno es troba integrada per 15 districtes:

Districtes que conformen

la província de Puno

Població

(2017)

1 Ácora 22 961
2 Amantaní 3 452
3 Atuncolla 4 555
4 Capachica 7 540
5 Chucuito 7 019
6 Coata 6 588
7 Huata 3 155
8 Mañazo 5 144
9 Paucarcolla 4 224
10 Pichacani 5 679
11 Platería 7 121
12 Puno 135 288
13 Sant Antonio 2 413
14 Tiquillaca 1 594
15 Vilque 2 761
Província de Puno 219 494

Districtes

La província de Puno té una població de 219 494 habitants, segons el cens peruà de 2017. La província de Puno es troba integrada per 15 districtes:

Autoritats

Regionals

  • Consellers regionals
    1. Jorge Antonio Zúñiga Pineda (Poder Andino)
    2. Sever Vidal Flores Ccopa (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)

Municipals

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Puno.
  • 2019-2022[3]
    • Alcalde: Martín Ticona Maquera, del Moviment d'Integració pel Desenroll Regional (El meu Casita).
    • Regidors:
    1. Jorge Quispe Apaza (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    2. Rogelio Pacompia Paucar (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    3. Wilma Yanet Arizapana Yucra (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    4. Eliana Mazuelos Chávez (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    5. Adolfo Pérez Pérez (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    6. Eddy Narciso Larico Tintaya (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    7. Juan José Yucra Quispe (Moviment d'Integració pel Desenroll Regional, El meu Casita)
    8. Yannina Mitza Arias Huaco (Poder Andino)
    9. Richar Leandro Tipo Quispe (Poder Andino)
    10. José Dumenge Calisaya Mamani (Front Ampli per al Desenroll del Poble)
    11. Carmelo Allunte Mayta (Front Ampli per al Desenroll del Poble)

Policials

  • Comissaria Central Policial de Puno
    • Comissari: Comandant PNP Elmer Alfredo Eduardo Huanca[4]

Educació

Superior

  1. Universitat Nacional del Altiplano.
  2. Pedagògic públic de Puno.
  3. Institut d'Educació Superior Tecnològic Públic de Puno José Antonio Carrasques

Festivitats

Turisme

  • La Catedral de Puno és una mostra del barroc andino, mescla del barroc espanyol que inclou elements andinos que conferixen al monument el seu caràcter mestizo.

Referències

  1. ↑ Conferència Episcopal Peruana, Jurisdiccions eclesiáticas-
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de juny de 2010. Consultat el 22 de maig de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 JNE - Plataforma Electoral
  4. ↑ [* ]

Vore també

Enllaços externs

Commons


Referències