Tollan-Xicocotitlan

Tollan-Xicocotitlan

   

Tollan-Xicocotitlan (en náhuatl clàssic: Tōllān Xīcohcotitlan, AFI: [ˈtoːlːaːn̥ ʃiːkohkoˈtit͡ɬan̥], «Lloc de tules-Prop del lloc dels jicotes», «Gran Ciutat prop del cerro Xicoco»)—coneguda com Tula, forma castellanizada de Tollan— va ser la capital de l'Estat tolteca, que es va desenrollar en el centre de Mèxic durant el periodo posclásico primerenc de Mesoamérica. En esta ciutat estava assentat el principal poder polític de les valls de Mèxic i Pobla-Tlaxcala entre els sigles X i XII de la nostra era.

La seua influència alcançava llocs tan distants com la península de Yucatán, El Salvador, Hondures i Nicaragua. No deu confondre's en el lloc mitològic denominat Tōllān, l'identificació de la qual en Tollan-Xicocotitlan ha segut posada en dubte en texts recents.

Els restants d'esta ciutat precolombina es localisen en el municipi de Tula de Dellà, al sur del estat de Hidalgo (Mèxic), i formen part del parc nacional Tula.

Localisació

Tollan-Xicocotitlan en el món posclásico mesoamericano.

Tollan-Xicocotitlan es localisa en una vall de clima templat, irrigado pel riu Tula. El centre de la ciutat precolombina es va ubicar molt prop de la confluència d'este riu en el Roses. Algunes traces importants del relleu de la regió són els cerros Magoni, Xicuco, Moctezuma, Bojay i la serra de Tezontlalpa. S'ha senyalat que para quan els grups que varen donar orige a la cultura tolteca, la regió estava poblada per otomíes, grup ètnic que actualment constituïx el principal element demogràfic indígena en la zona, i del que sobreviuen gran cantitat de topònims en la regió de Tula.

La regió a on es va edificar la capital tolteca té un clima semiseco. No obstant, la presència del riu Tula va permetre el desenroll d'una agricultura productiva. Per una atra part, la ciutat estava ubicada, de modo estratègic, en mig de jaciments d'obsidiana (com la Serra de les Navaixes), d'alabastre i atres minerals. Per la seua posició geogràfica, Tollan-Xicocotitlan es va convertir en un important nodo de les rutes de la turquesa, provinent del Nort de Mesoamérica, i de la regió de Canó del Chaco (en l'actual territori de Nou Mèxic).

Història

Lechuguillas en la zona arqueològica de Tula.

Inicis de la ciutat

Les primeres evidències de l'ocupació de l'emplaçament de Tollan-Xicocotitlan corresponen al final del Periodo Clàssic Primerenc (ss. II-VIII d. C.). Per esta época, la ciutat de Teotihuacán —principal centre polític i econòmic del centre de Mesoamérica— iniciava el seu procés de decadència, cedint la seua hegemonia a atres ciutats-Estat que varen florir durant el epiclásico. En la vall del riu Tula es desenrollaven a l'adop menuts assentaments a on s'han trobat peces corresponents a la cultura Coyotlatelco. Entre estos assentaments es troben Chingú, L'Àguila, Magoni, i Atitalaquia.

A partir de l'ocàs de Teotihuacán, vàries ciutats del centre de Mèxic varen ocupar el buit de poder deixat per la metròpoli. Al mateix temps, va anar el periodo pel que varen donar inici les migracions de pobles nonoalcas i uns atres de parla uto-azteca a la regió. Entre estos últims es trobaven els que, en unió en atres pobles ya establits en l'Altiplano Central mexicà, haurien de donar lloc a la cultura tolteca, que va tindre el seu centre en Tollan-Xicocotitlan.

Cap a mediats de el VII de nostra era, es va iniciar la construcció del primer núcleu urbà en Tollan-Xicocotitlan, conegut com Tula Chic. Per este periodo apareixen en la ciutat les primeres alusions iconográficas al cult a Quetzalcóatl, associat en el planeta Venus. En Tula Chic s'han trobat restants arqueològics d'objectes relacionats en el complex ceràmic de Coyotlatelco. Es calcula que per el VIII, una variació local de l'estil Coyotlatelco es trobava ben definida. A partir d'eixe moment inicia la Fase Corral de l'història de la capital tolteca, que va concloure cap a final de el IX en el gradual abandó i incendi dels edificis de Tula Chic.

Les cròniques indígenes recollides pels misionero al principi de l'época colonial parlaven d'un enfrontament entre Quetzalcóatl i Tezcatlipoca pel control de Tollan. Encara que en ocasions es va considerar que este relat era solament un mit, les evidències arqueològiques i la revisió de les fonts històriques han posat de manifest que verdaderament va haver una disputa interna en Tollan-Xicocotitlan. Una de les faccions estava liderada per Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl (en náhuatl: U Canya, El nostre Senyor Serp Emplumada), que va terminar sent expulsat de Tollan-Xicocotitlan pels seguidors del cult a Tezcatlipoca. El conflicte polític en la ciutat va poder haver tingut lloc durant la Fase Corral o al principi de la Fase Tollan (ss. X-XII d. C.).

Apogeu

Got-efigie tipo Tohil plomizo.

Erro al crear miniatura:

Piràmide C en el centre ceremonial de Tula.

Va ser justament durant la Fase Tollan quan la ciutat va tindre el seu major apogeu. Durant esta época es va construir un nou centre cívic-religiós. Est correspon al cridat Tula Gran, que va reproduir la distribució dels edificis de Tula Chic, que no va tornar a ser ocupat novament com a centre administratiu. A lo llarc de la fase Tollan, la ciutat de Tollan-Xicocotitlan va ocupar la posició com a principal centre polític, militar i comercial del centre de Mesoamérica. La tolteca es va convertir en una societat multiétnica, que va desenrollar expressions artístiques particulars a partir de l'integració d'elements culturals provinents de diverses regions de Mesoamérica. El gran poder de l'èlit de Tollan-Xicocotitlan li va permetre importar productes preciosos, com la turquesa oasisamericana o productes de ceràmica de llocs tan distants com Nicoya (Costa Rica).

De la mateixa manera que els teotihuacanos durant el seu periodo d'apogeu, els habitants de Tollan-Xicocotitlan varen aprofitar els jaciments de calç localisats al sur de l'emplaçament de la ciutat (prop de l'antic Chingú). Del comerç de calç —indispensable per a la construcció i en la cuina mesoamericana precolombina— els toltecas obtenien bona part dels seus recursos econòmics. No menys importants eren els jaciments de basalt i riolita de Magoni i l'obsidiana de la Serra de les Navaixes. D'esta formació montanyosa va eixir el 80% del total de l'obsidiana manufacturada per Tula, mentres que el restant va poder provindre de Zinapécuaro (Michoacán). Per la seua banda, els toltecas importaven productes d'atres regions. Entre els restants de la ciutat s'han trobat mostres de ceràmica Tohil Plomiza, de Guatemala i el Soconusco, aixina com ceràmica Anaranjado Fi, del sur de Veracruz. Atres productes que obtenien els toltecas de regions lluntanes de Mesoamérica són el cacao (Chiapas i Guatemala), serpentina (Depressió del Basses), turquesa (Oasisamérica) i ónix (Pobla).

Durant la Fase Tollan, la ciutat va deure alcançar la seua major extensió i població. Alguns autors calculen la superfície urbana de Tollan-Xicocotitlan entre 5 i 16 km² per a eixa época, en una població d'entre 16 mil i 55 mil habitants. Durant esta fase va deure consolidar-se l'espai monumental que constituïx l'actual zona arqueològica de Tula, consistent en dos grans basamentos piramidals, dos canches per al joc de pilota i varis palaus que varen poder ser ocupats per l'èlit tolteca. Per esta época, Tollan-Xicocotitlan es va convertir no solament en el cor de les rets comercials mesoamericanas. Ademés, va ser sèu d'una èlit militarista-teocràtica que va impondre el seu domini en vàries parts de Mesoamérica, fòra per conquista militar, per aliança política o per l'establiment de colónies en llocs estratègics.

Decadència

Archiu:Danzantes en Tula.jpg

Vista de l'escalinata de la Piràmide B des del Palau Cremat.

L'ocàs de Tollan-Xicocotitlan inicia cap a mediats de el XII, i és un procés que coincidix en l'anomenada Fase Fòc. Durant els dos sigles que va durar esta etapa de l'història precolombina de la ciutat, varen ser incendiats els edificis principals del centre administratiu. La reconstrucció històrica que fera l'arqueòlec Jorge Acosta va ser el d'un event catastròfic de saqueig i incendi de la ciutat, degut l'invasió de grups mexicas. Este final catastròfic va dur durant molt temps a pensar que va haver una considerable reducció de la població de la zona urbana i de tota la regió a raïl del colapse de la ciutat, el qual produiria un caos econòmic en la regió que va dispersar una gran part de la densa població que va habitar en temps toltecas.

En l'actualitat, no obstant, gràcies als estudis de Juan Yadeun en l'àrea urbana sabem que en Tula no solament no va ocórrer un “despoblació catastròfic", sino que va haver una continuïtat demogràfica. En la regió de Tula es reporta que existix una alta continuïtat entre els assentament de les ocupacions Tollan i aquelles de la fase Palau que nos du a reflexionar que el canvi qualitatiu de l'época tolteca al azteca tardà ocorreria sense un despoblació entre ells. És provable que les raons d'este procés de declinació anaren d'orde intern, aixina com atres factors externs, particularment una crisis política en el sector de govern.

La caiguda de la capital tolteca va estar associada en l'agotament d'un sistema polític àmpliament estés en Mesoamérica durant el florecimiento de la ciutat, a on l'associació entre la Tollan mítica i la figura de la Serp Emplumada varen servir com a mig de llegitimació de l'èlit hegemònica en vàries parts del territori actual de Mèxic i Centroamérica. En Tula, açò es va traduir en una série de disputes entre grups que pugnaven per la dominació de la ciutat, lo que va terminar arruïnant-la. Els restants d'un dels edificis més importants, el Palau Cremat, pren el seu nom actual dels indicis arqueològics que proven que va ser incendiat. Encara que estudis recents apunten que la major part de les edificacions administratives, com els temples, els temples de barri i les àrees de consell, varen ser incendiats com a part d'un ritual de terminació.

En la regió adjacent a Tula va ocórrer lo mateix. Aixina, per eixemple, en el nort de la Conca de Mèxic, regió important baixe el control de Tula, ocorre l'abandonats de centres provincials com a Sant Miguel Eyacalco, un extens i complex assentament per mig del qual Tula mantenia el control de la zona dels plans de Pachuca. Centres provincials, com Apazco, també desapareixen, mentres uns atres com a Santa María, Taula la Fumada i El Pedregal, tenen una despoblació casi total. No obstant, la major part dels llogarets i menuts caserius es continuen ocupant en esta zona sense que ocórrega un aparent abandó. Lo anterior indica que va haver una d'alt grau de continuïtat demogràfica, d'al voltant del 60% de la població, despuix de la caiguda de Tula, sense que pugam pensar que el colapse de Tollan tinguera com a conseqüència un buit demogràfic a nivell regional.

Despuix del colapse polític de l'Estat tolteca, varis dels linajes de govern de la ciutat varen iniciar un èxodo que els va dur a establir-se en atres parts de Mesoamérica. Alguns es varen establir en Colhuacán, a on varen establir un señorío important que va dominar el sur del Valle de Mèxic. A la postre, l'èlit de Culhuacán va donar als mexicas el seu primer tlatoani, que reclamava com a base de la seua llegitimitat la seua ascendència tolteca. A pesar de l'èxodo massiu de població, Tollan-Xicocotitlan mai va ser abandonada completament, i va seguir sent una població important en la seua regió, encara que mai comparable en la seua época de florecimiento.

Durant la Fase Palau (1350-1450), la ciutat va ser ocupada per grups mexicas. Estos varen realisar noves construccions d'us habitacional en el Palau Cremat, l'estructura K i atres estructures abandonades. Se sap que cap a 1422, els tlatelolcas varen fer una expedició als restants de l'antiga capital tolteca, i que grups mexicas varen realisar una representació del rei Quetzalcóatl en el cerro Malinche. Ademés, varen ser varis els monuments d'orige tolteca que varen ser traslladats de l'antiga ciutat cap a Mèxic-Tenochtitlan. En suma, per als mexicas, la capital tolteca va seguir sent un important punt de referència política.

Despuix de la conquista espanyola, es va construir en la regió una nova població que va prendre el seu nom de l'antiga ciutat, encara que castellanizándolo. Esta població correspon a l'actual Tula de Dellà. En els voltants de la zona arqueològica de Tula es troben els restants d'una construcció d'aquells primers anys de la Colónia, que corresponen a l'última fase arqueològica de Tula, coneguda com a Tesor.

<timeline> ImageSize = width:800 height:250 PlotArea = width:85% height:200 left:15% bottom:20 AlignBars = justify

Colors =

 aneu:cultura  value:rgb(0.7,0.7,1) # light yellow  
 aneu:regió   value:rgb(1,0.7,0.7) # light black

aneu:lloc value:rgb(0.7,1,0.7) # light green legend:Llocs importants

 aneu:estil   value:rgb(1,1,0.7)   # light blue
 aneu:eon      value:rgb(1,0.7,1)   # light purple  legend:Cultura
 aneu:black    value:black

Period = from:200 till:1700 TimeAxis = orientation:horisontal ScaleMajor = unit:year increment:200 start:200 gridcolor:black ScaleMinor = unit:year increment:50 start:200

Definix $markred = text:"*" textcolor:ret shift:(0,3) fontsize:9

BarData=

 bar:Sigle     text:Sigle
 bar:Periodo   text:Periodo
 bar:espace 
 bar:Tula            text:Tollan Xicocotitlan
 bar:espace0 
 bar:Mesoamérica     text:Mesoamérica
 bar:Mesoamérica2    
 

1. barset:evenement

 bar:ages0
 bar:ages

PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:15 shift:(0,-5)

 bar:Sigle    color:regió
 from: 200  till: 300   text: III 
 from: 300  till: 400   text: IV 
 from: 400  till: 500   text: V
 from: 500  till: 600   text: VI
 from: 600  till: 700   text: VII  
 from: 700  till: 800   text: VIII
 from: 800  till: 900   text: IX  
 from: 900  till: 1000  text: X 
 from: 1000 till: 1100  text: XI  
 from: 1100 till: 1200  text: XII  
 from: 1200 till: 1300  text: XIII
 from: 1300 till: 1400  text: XIV    
 from: 1400 till: 1500  text: XV  
 from: 1500 till: 1600  text: XVI  
 from: 1600 till: 1700  text: XVII

 bar:Periodo    color:cultura
 from: 200  till: 850   text: Clàssic 
 from: 850  till: 1521  text: Posclásico
 from: 1521 till: 1700  text: Colonial

 bar:Tula       color:estil
 fontsize:8.5
 at:650  
 from: 650  till:750    text:Prat
 from: 750  till:900    text:Corral 
 from: 900  till:1150   text:Tollan
 from: 1150 till:1350   text:Fòc
 from: 1350 till:1520   text:Palau
 from: 1520 till:1650   text:Tesor

 bar:Mesoamérica        color:lloc
 fontsize:8.5
 at:200  
 from: 200  till:750    text:Teotihuacán
 from: 750  till:900    text:Xochicalco 
 from: 900  till:1325   text:Migracions nahuas
 from: 1325 till:1520   text:Tenochtitlan
 
 bar:Mesoamérica2        color:lloc
 fontsize:7
 at:200  
 from: 600  till:1150   text:Chichén Itzá

</timeline>

Vore també

• Cultura tolteca
• Chichén Itzá