Serra de les Navaixes

La serra de les Navaixes és una formació montanyosa que es localisa en el sursureste del estat d'Hidalgo (centre de Mèxic). Dividix la conca de Mèxic del vall de Tulancingo, que a la seua volta forma part de la conca del riu Meztitlán. La serra de les Navaixes apareix en l'escut d'Hidalgo i és de suma importància en l'arqueologia de Mesoamérica, ya que va constituir un dels principals jaciments d'obsidiana en el que varen comerciar els grans estats del centre de Mèxic durant l'época prehispánica, ya que l'obsidiana va ser usada àmpliament per a la fabricació d'armament mesoamericano, com el macuahuitl i el tepoztopilli nahuas.

Localisació

La serra de les Navaixes està compresa entre els municipis d'Acatlán, Huasca de Ocampo, Mineral del Mont, Epazoyucan, Singuilucan i Tulancingo.

Història

Obsidiana, els jaciments de la qual en la serra donen orige al seu nom

Alexander von Humboldt en 1803 va visitar el lloc cridant-ho "La Serra dels Gavinets", pel jaciment de l'obsidiana -del llatí (obsidianus lapis) segons Plinio, un romà de nom "obsius"- que ahí va trobar.

El ixtete o l'obsidiana varen ser en Mesoamérica d'us religiós, industrial i artesanal, en colors que van del negre al dorat. Esta pedra volcànica vítrea resulta de la solidificació ràpida del magma expulsat dels volcans.

Les cultures que varen amprar esta pedra varen ser la tolteca, teotihuacana i asteca. Va ser matèria de tribut per a la cultura mexica, eixa era la verdadera interacció econòmica que mantenien Teotihuacán i els llocs prehispánicos assentats en les rodalies de la Serra de les Navaixes.

Llegenda de la Pedra dels deus

Hi havia una dòna anomenada Xochitzol (flor de sol) qui s'enamora d'un guerrer. El seu pare, sacerdot, no volia que es casen llavors ho mana a la guerra. Davant l'incipient separació, abdós varen pujar al cim de cerro i varen sagellar un pacte d'amor: "Yo no em casaré fins que retornes" va dir Xochitzol. Passava el temps i ell no retornava llavors ella va pujar al cerro i va començar a plorar sense parar. Un dels deus li va preguntar per qué plorava, ella li va explicar. I el deu li va preguntar cóm podria ajudar-la. I Xochitzol va demanar: "Que les meues llàgrimes es convertixquen en un far de llum per a quan retorne el meu amat". Els deus li varen concedir que les seues llàgrimes es convertiren en l'obsidiana tornasol. A la data, el seu amat no ha retornat i ella seguix plorant. El seu plany és la remor del vent i encara hi ha obsidiana tornasol per tots costats.