Anar al contingut

Cultura tolteca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura tolteca

La cultura tolteca o civilisació tolteca —terme d'orige náhuatl que té varis significats, els principals són ‘morador(és) de Tollan/Tula’[1] (‘Lloc de tules’)[2] o ‘artiste, civilisat, mestre’[3] (el seu autodenominaació és desconeguda)—, és una de les cultures prehispánicas arqueològiques de Mesoamérica. Els seus primers registres es remonten a mitan del s. vii (650 d. C., periodo epiclásico mesoamericano [c. 600-900 d. C.]) i va culminar a mitan del s. xii d. C. (1150 d. C., periodo posclásico primerenc [c. 900-1200 d. C.]; o be, 1168 d. C./1-tecpatl).[4] Es varen assentar principalment en la zona del Valle del Mezquital en l'actual estat de Hidalgo, mentres que la seua influència cultural, artística, religiosa i comercial es va disseminar fins a La Cremada i Chalchihuites (Zacatecas) al nort i cap a la Zona Maya (Chichén Itzá, Yucatán) i Nicoya (Costa Rica) al sur.[5] Alguns dels seus principals centres varen ser Huapalcalco (Tulancingo de Bravo, Hidalgo), Tulancingo (ibíd.) i la seua ciutat capital, Tollan-Xicocotitlan (Tula de Dellà, Hidalgo). Esta ciutat és célebre per les seues singulars estàtues de pedra, cridades atlantes i és el lloc tolteca per excelència.[6]

Tant el història mítica aixina com l'arqueològica denoten que estos pobles parlants d'una llengua uto-asteca (l'idioma náhuatl) provenien del nort, i varen emigrar cap al sur, més concretament cap al Centre de Mèxic, entre els ss. vaig vore-vii.[7] Molt provablement varen jugar un paper important en els processos polítics, econòmics, socials, religiosos i culturals que varen desembarcar en la caiguda de Teotihuacán quan Tula Chic començava a urbanisar-se i florir (c. 650-750 d. C.) Des d'eixe moment, l'influència nahua, duta per la Cultura Coyotlatelco, era evident i molt provablement intensa en tota la regió.[8]

Refunden la ciutat en establir-se en el centre urbà major, conegut com Tula Gran, cap al 960 d. C. i fins al 1000 d. C., varen conseguir establir en ella una ciutat-estat, basada en ideologies sociopolítiques i religioses de caràcter profundament militariste. Varen portar a terme vàries campanyes expansionista en les que varen conseguir conquistar i controlar els señoríos contemporàneus del Altiplano Central, per lo que varen conformar l'imperi més vast i poderós de Mesoamérica durant tot el posclásico primerenc.[9]

Varen tindre un total de nou tlatoque en Tula, dels quals destaca Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl (¿ss. x-xi?), un llegendari líder religiós i héroe cultural de la religió nahua, la verdadera identitat de la qual històrica és desconeguda i debatuda.[6] El mit constata que va ser desterrat de la ciutat i va prometre retornar algun dia.

Etimologia i terminologia

[editar | editar còdic]

Tolteca és una paraula d'orige náhuatl; en náhuatl els Toltecas eren cridats Tōltēcah (en plural; en singular Tōltēcatl). llavors tolteca significa Morador de Tula', des de Tōllān ('Tula' o 'Lloc de Tula') i Tēcatl ('morador de guerrer').

Atres versions, entre elles una del Diccionari Basses Náhuatl, senyalen que toltekatl significa "artiste".[10]

Història

[editar | editar còdic]

Els toltecas inicien el seu pelegrinage des d'un lloc que criden Huehuetlapallan (Vella terra blava), país del regne de l'antiga Tollan, en l'any de Técpatl 511 d. C. i vaguen durant 104 anys, guiats per sèt senyors: Zacatl, Chalcatzin, Ehecatzin, Cohualtzin, Tzihuacoatl, Metzotzin i Tlapalmetzotzin. Finalment apleguen a Tollantzinco, pero ho abandonen 17 anys despuix, retirant-se catorze llegües al ponent a on funden Tollan (Tollan-Xicocotitlan) o Tula, del nom de la seua pàtria. La seua monarquia va iniciar en l'any 7 acatl 667 d. C. i va durar 384 anys,[11] tenint 8 governants o tlahtoques.

Llista de Governants
Chalchiutlanetzin 667-719 d. C.
Ixtlicuechahuac 719-771 d. C.
Huetzin 771-823 d. C.
Totepeuh 823-875 d. C.
Nacaxxoc 875-927 d. C.
Mitl 927-976 d. C.
Xiuhtzatzin (reina) 976-980 d. C.
Tecpancaltzin 980-1031 d. C.
Tōpīltzin 1031-1052 va morir l'any 2 Tecpatl.[11]

Els toltecas varen alcançar el seu apogeu entre els anys 900 i 1200 d. C. Varen ser el grup dominant d'un estat l'influència del qual s'estenia fins a l'actual estat de Zacatecas, i al surest en la península de Yucatán. La relació entre els toltecas i els mayas del periodo posclásico ha segut objecte de controvèrsia. Molt temps despuix de la caiguda de Teotihuacán, cap a l'any 700, va haver en Mesoamérica varis sigles de tenebres i confusió, va canviar l'índole de la seua civilisació, les ciutats sense fortificacions i governades per èlits religioses es desmoronaron, i varen donar lloc a ciutats guerreres i a religions més belicosas.

Si be és cert que els toltecas varen tindre una gran influència entre els mayas, no està comprovat que hi haguera una presència militar en la península de Yucatán. Ni viceversa, encara que alguns autors varen pensar que Tula havia segut fundada per mayas de Yucatán. Es pot parlar d'una gran influència comercial i polític-religiosa dels toltecas en Chichén Itzá, influència que es reflectix bàsicament en l'arquitectura de moltes estructures com són el Castell, el Temple dels Guerrers (que mostra una fusió de l'estil Puuc (segurament influïda per Uxmal) en disseny tolteca, aixina com en la presència del cridat chac-mool típic de Tula. L'incursió de Quetzalcóatl com deidad és un atre element tolteca important reflectit en Kukulkán entre els mayas: Varen tindre molt talent per a construir, i la seua influència es va estendre a gran part de Mesoamérica en el periodo Posclásico. Entre els pobles nahuas de l'época de la conquista, la paraula tolteca significava algú sabio que dominava les arts i artesanias. I la paraula "toltequitat" equivalia a lo que cridaríem, alta cultura.

En 1941 un grup d'antropòlecs mexicans va designar a la ciutat de Tula, en l'estat de Hidalgo, com Tollan, la mítica capital dels Toltecas, pero alguns arqueòlecs, com Laurette Séjourné varen criticar la decisió, senyalant que despuix de vàries etapes d'excavació no s'havia revelat una ciutat suficient per a justificar la llegenda dels toltecas, senyalant que l'orige de Tollan i de la llegenda deuria ubicar-se en Teotihuacán, sent el poble de Tula un dels refugis dels sobreviviente de Teotihuacán, que per això s'ostentaven com Toltecas.

El historiador mexicà Enrique Florescano, del Institut Nacional d'Antropologia i Història ha repres/représ esta interpretació, basant-se en la menció de texts mayas anteriors a Tula, que es referixen a Teotihuacán com Tollan. Alguns afirmen que la ciutat de Tula és un mapa de la translació de Venus, és dir, del seu recorregut al voltant del sol. Prop de la ciutat està una montanya anomenada Xicuco (Shicuco) que en náhuatl significa "melic".


Estos cicles fan referència a les etapes de Quetzalcóatl per a poder ser home – deu, que representen les etapes dels humans (en el catolicisme, naiximent – vida – resurrecció). Esta cultura va ser molt especial, ya que en el trage dels Atlantes es troben representades totes estes etapes, com l'espill negre que fa que Quetzalcóatl veja els seus errors per a purificar-se. Una atra peça important és el Chacmool, que representa al mateix Quetzalcóatl eixint de l'etapa del fòc, amagat baix de la terra. Apareix representat mentres entrega ell mateixa el fòc a la superfície, que és quan Venus no apareix en el horisó per a després resorgir en el horisó.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ González Torres, 1995: 180.
  2. ↑ González Torres, op. cit.: 188.
  3. ↑ González Torres, op. cit.: 180.
  4. ↑ Diehl i Joseph, 2003: § 1; González Torres, loc. cit.; A dictionary of World History, 2015; Darvill, 2008: § 3.
  5. ↑ Darvill, op. cit.: § 2.
  6. ↑ 6,0 6,1 A dictionary of World History, loc. cit.
  7. ↑ González Torres, loc. cit.; Campbell i Mixco, 2022: 215; Darvill, op. cit.: § 1.
  8. ↑ A dictionary of World History, loc. cit., Davies, 1977; cf. Darvill, loc. cit.
  9. ↑ Darvill, loc. cit.
  10. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 9 de novembre de 2021.
  11. ↑ 11,0 11,1 (1987) Història Antiga de Mexico, Mèxic: Porrúa, pp. 49-51.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Fonts primàries
Historiografia


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_tolteca&oldid=868335»