La Cremada
La Cremada és una zona arqueològica que autors del periodo colonial com a fra Juan de Torquemada[1] i Francisco Javier Clavijero[2] varen associar, en base en l'història oral indígena, en el mític Chicomóztoc[3][4] o "Lloc de les Sèt Cuevas", punt d'orige o punt de descans de les migracions nahuas que varen aplegar del nort al centre de Mèxic i que han segut associades a la cultura mexica.
Este lloc arqueològic es localisa en el municipi de Villanueva, en l'estat de Zacatecas, a 56 quilómetros al sur de la ciutat de Zacatecas sobre la carretera federal número 54 Zacatecas-Guadalajara, Mèxic.
Sobre el nom d'esta zona arqueològica les referències no són clares, l'història té dos versions; els conquistadors espanyols varen observar les ruïnes cremades, li varen cridar aixina i posteriorment la facenda ama del terreny del lloc i predios propencs, prendria este nom. La segona versió sugerix que la facenda es va incendiar i va rebre el nom de "La Cremada", per lo que el lloc arqueològic que es trobava a l'interior dels seus terrenys va conservar el nom. Lo que se sap gràcies a l'investigació arqueològica és que el lloc en efecte va ser incendiat i abandonat.
Antigament se li coneixia com a Cerro dels Edificis, Cerro de Chicomoztoc o Cerro de les Serps.
Història
[editar | editar còdic]Donada la distància existent entre La Cremada i el centre de Mesoamérica, la zona arqueològica ha segut objecte de distintes interpretacions per part d'historiadorés i arqueòlecs, els qui han intentat correlacionarla en distintes cultures.
Alguns han pensat que este lloc va poder ser el llegendari Chicomoztoc. Pero es convé que, en térmens generals, la regió oferia recursos naturals abundants per lo que va deure ser ocupada o habitada per diversos grups nómades a lo llarc de vàries époques i durant determinats periodos, en este sentit, encara que no existixen proves materials concretes, diversos historiadors i arqueòlecs han aplegat a considerar que els habitants de Chicomóztoc o La Cremada va tindre influència de la cultura desenrollada pels habitants de Teotihuacán.
En una atra de les suposicions s'ha considerat que va ser una part del Señorío del Poble Tolteca que fungía com a bastió contra chichimecas intrusos, i més vesprada es va convertir en un lloc Caxcán o, simplement, en capital de tots els grups indígenes assentats al nort del riu Gran de Santiago.
En 1615, Fra Juan de Torquemada va identificar a la Cremada en un dels llocs visitats pels mexicas durant la seua migració cap a la conca de Mèxic, a on varen deixar vells i chiquets.
Francisco Javier Clavijero, en 1780, va associar este lloc en Chicomoztoc, a on els mexicas varen permanéixer nou anys durant el seu viage al Anáhuac. Esta especulació va donar pas a la tradició popular que identifica a la Cremada en el lloc mític cridat “Les Sèt Cuevas”. Els treballs arqueològics efectuats en esta zona, a partir de la década dels huitanta, han permés precisar que La Cremada es va desenrollar entre 300 i 1200 d. C. (periodos Clàssic i Posclásico Primerenc) i que va ser contemporànea a la cultura Chalchihuite, caracterisada des dels primers sigles de nostra era per una intensa activitat minera.
La Cremada, Les Finestres,[5] El Ixtépete, varis assentaments majors en Els Alts de Jalisco i el centre nort de Guanajuato formarien una ret d'intercanvi vinculada a Teotihuacán (350-700 d. C.), que s'estenia des del nort de Zacatecas fins a la conca de Mèxic.
És possible que els nexes establits pels teotihuacanos es donaren en les èlits locals dels centres ceremoniales de dita ret o be per l'aliança de varis intermediaris locals o perque menuts grups de mercaders teotihuacanos, residents en eixos centres, eren els qui asseguraven el fluix dels diversos recursos i productes, com a minerals, sal, closcas, plomas, obsidiana, peyote, entre uns atres.
Entre 700 i 1100 d. C. La Cremada ya no participaria en eixa ret, sino que, com a lloc dominant de l'intercanvi a nivell regional, va començar a competir en alguns llocs aledaño. És durant este temps que el lloc va adquirir un caràcter defensiu, evidència d'això és la construcció, sobre el flanc nort del lloc, d'una muralla d'aproximadament quatre metros d'altura per quatre metros d'ample, aixina com la cancelació de dos escalinates dins del conjunt monumental en el propòsit de restringir la circulació.
Per les chafades d'incendi que s'han trobat en vàries parts del lloc es infieren horroroses marques de violència.
La zona arqueològica
[editar | editar còdic]
La Cremada es compon de numeroses plataformes de mampostería de distintes dimensions i adossades al cerro que varen funcionar com basamentos per a les estructures superiors. Sobre els costats sur i surest d'eixa elevació es troba una alta concentració d'edificacions d'índole cerimònial, vàries de les quals són complexos de plataformes pati-afonat i altar-piràmide, un atribut arquitectònic típicament mesoamericano.
Sobre el costat ponent es troben múltiples plataformes o terrats que, segons pareix, corresponen a estructures habitacionales més que a ceremoniales. Tots els elements arquitectònics de la Cremada estan construïts en lajas de riolita, extretes de la loma que s'observa cap al noreste de la Piràmide Votiva.
Per a unir les lajas es va amprar un morter compost d'argila i fibra vegetal que en el pas del temps es erosiona, lo que provoca la deterioració dels murs. Sobre esta mampostería varen ser aplicats varis aplanados de fanc i un encalado polit, hui en dia únicament s'observen chicotetes seccions de l'acabament original.
Els estudis realisats fins ara permeten determinar que el conjunt monumental que es conserva va ser construït en distintes époques. Sabem que en el núcleu de mampostería de la zona arqueològica existixen edificacions anteriors, cobertes per les farcidures d'etapes constructives posteriors.
Si es considera a la totalitat dels elements, des de les extenses calçades i els numerosos llocs menors vinculats per elles a la Cremada, esta és una zona arqueològica singular en el mosaic de llocs mesoamericanos.
Estructures
[editar | editar còdic]Existixen tres estructures principals: La Ciutadella, amurallada al nort de 800 m (llarc), 4 m d'ample i 6 m d'altura; El Palau, al centre del cerro i El Temple a l'extrem sur.[6]
Saló de les Columnes
[editar | editar còdic]Estructura que medix 41 per 32 metros, és possible que la seua altura tinguera més de cinc metros. Té onze columnes internes que provablement soportaven un sostre. Es desconeix el seu us original. Sobre la base de treballs de gran investigació previs, es considera que va tindre propòsits ceremoniales, relacionats en sacrificis humans.[7]
Calçada Menor
[editar | editar còdic]Consistix en una esplanada de 400 metros, des de la plaça del Saló de les Columnes; ací escomencen varis camins menors, cap a la vall de Malpaso. Esta calçada i atres camins varen tindre murs de tancament lateral, construïts en pedra (lajas i vores rodades); l'àrea va ser nivellada en lajas i pavimentada en argila i pedres menudes. Ademés existixen restants d'altars. D'acort en INAH hi ha més de 170 quilómetros de camins interconectando esta zona en atres llocs arqueològics.
Joc de pilota
[editar | editar còdic]Edifici mesoamericano, va ser construït sobre una plataforma de 70 per 15 metros, té la típica forma de lletra “I”. Conta en amples murs laterals (2.70 metros) i se supon que varen tindre entre tres i cinc metros d'altura. Com en casi totes les zones arqueològiques de Mèxic, ací també hi ha hagut vandalisme.
Piràmide votiva
[editar | editar còdic]Alt edifici (10 metros d'altura), té talussos inclinats (vore foto principal). L'antropòlec naixcut en Cuitzeo José Corona Núñez (1906-2002) va trobar (1995) restants d'una escalinata sobre el costat sur. Les parts mija i superior d'eixos restants varen caure. Es pensa que sobre l'edifici va haver un temple.
Escalinata
[editar | editar còdic]L'escalinata es va trobar 30 m a l'oest de la Piràmide Votiva, i es pensa que va ser l'accés principal a nivells més alts. Va ser construïda en vàries etapes: la primera que aplegava a un descans a la mitat de l'edifici, va poder ser redona; la segona, hauria estat entre el descans i un segon pis, possiblement relacionat en una doble escalinata cap al tercer pis.
Atres plataformes
[editar | editar còdic]Existixen moltes plataformes o terrats, es pensa que varen ser àrees habitacionales; 25 d'elles possiblement varen ser construïdes al voltant de l'any 650 d. C.
Muralla
[editar | editar còdic]Rodeja la partix nort a la Ciutadella, ademés cobrix el perímetro de la zona, té 4 m d'altura i 3 m de gros. Es creu que la seua construcció va ocórrer prop de l'ocàs de la Cremada.
Ciutadella
[editar | editar còdic]S'ubica en la part més alta de la zona.[6] S'han identificat edificis, possiblement ceremoniales i de defensa.
El Quarter
[editar | editar còdic]Esta estructura provablement tenia vivendes. La pàgina web de referència mostra fotos. El sostre es va incendiar i va caure.[6][8]
Piràmide dels Sacrificis
[editar | editar còdic]Estructura i terrat 18. Es pensa que es feyen sacrificis humans als deus. Presumiblement de donzelles boniques i chiquets (fotos en la pàgina web de referència, cortesia de Ricardo Espejel).[6]
Museu de Lloc
[editar | editar còdic]Este museu té senyes sobre l'evolució de la regió i inclou una maqueta i videos d'est i atres assentaments prehispànics en Zacatecas. (Loma Sant Gabriel i Chalchihuites).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ (1975) Monarquia Indiana, 3ra edició, Ciutat de Mèxic: Institut d'Investigacions Històriques, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 115- 118.
- ↑ (1958) Història Antiga de Mèxic, 2dona edició, Ciutat de Mèxic: Porrúa, pp. 192.
- ↑ Chicomoztoc és el nom del mític lloc d'orige dels azteca o mexicas, tepanecas, acolhuas, i atres pobles de llengua náhuatl (o nahuas) de la regió central de Mèxic de Mesoamérica, en el periodo Posclásico. Atres versions ubiquen este mític lloc en Culhuacán (vall de Mèxic), Cerro Culiacán (Guanajuato), etc.
- ↑ Consultat el setembre de 2010.
- ↑ Zona arqueològica ubicada en el Canó de Juchipila, Zacatecas
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Visita de Camp(Font: Miniguia INAH)Consultat el setembre de 2010.
- ↑ (Mini-guia del Sitie)Consultat el setembre de 2010.
- ↑ Consultat el setembre de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Estat de Zacatecas Lloc oficial [1] archivat en Wayback Machine.
- Zona Arqueològica La Cremada INAH
- La Cremada Zacatecas, Arqueologia Mexicana
- Municipi de Villanueva, Portal de Zacatecas [2] archivat en Wayback Machine.
- La Cremada, Zona Arqueològica
- La Cremada o el mític Chicomoztoc, Zacatecas
- Video de la zona, Racons de la meua terra
- Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic, Estat de Zacatecas, Villanueva
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Quemada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.