Cultura totonaca

Archiu:Massico, totonac, remojadas veracruz, figura di comandante seduto, 300-600 dc ca.jpg

Cultura totonaca

La civilisació totonaca, otoneca o Tutunacu (tutu= tres, nacu= cor) és un poble originari mesoamericano que habita principalment en l'Estat de Veracruz, el nort de Pobla i la regió de la costa. La seua ubicació temporal es referix a l'any 100 al 1520 d. C. en el clàssic tardà i el posclasico. Originalment, varen formar una confederació de ciutats, pero, en époques posteriors, sembla que es varen organisar en tres señoríos: Et, Sur i Serrano. La seua economia era agrícola i comercial. Varen tindre grans centres urbans com: El Tajín (300-1200), màxim exponent de l'esplendor de la cultura totonaca, Papantla (900-1519) i Cempoala (900-1519).

Els tres centres o tres cors de la seua cultura destaquen per la ceràmica molt variada, l'escultura en pedra, i l'arquitectura monumental de fanc.'

Toponímia

Concorde al Diccionari de la Llengua Náhuatl o Mexicana, el terme totonaca és el plural de totonacatl i es referix als habitants de la província de Totonacapan. Alguns autors han senyalat que el terme "totonaco" significa "home de terra calenta". En la llengua totonaca este vocablo es compon pels térmens el teu'el teu o a'ktu'el teu referent al número "tres" i nacu' que significa "cor". Els totonacas ampren este terme en el sentit de que Cempoala, Tajín i el Castell de Teayo són els tres centres representatius del grup.

Història

Archiu:Zempoala-06.jpg

Vista de la plaça principal de les ruïnes de la ciutat de Cempoala, capital de la Nació Totonaca, la primera en establir una aliança militar en les huestes castellanes per a atacar als señoríos de la Triple Aliança o Ēxcān Tlahtolōiān.

Els antics totonacas es varen desenrollar en la part central de Veracruz i cap al clàssic tardà, la seua àrea ocupacional aplegava al sur fins a la conca del riu L'Antiga (Cempoala), a l'oest als municipis d'Acatlán estat de Pobla, Chalchicomula estat de Pobla, la Vall de Perote, les serres de Pobla i de Papantla i les terres baixes del riu Cazones. Lo més rellevant de la cultura totonaca es va alcançar durant el clàssic tardà quan varen construir centres ceremoniales com El Tajín, Yohualichán, Nepatecuhtlán, Les Higueras, Nopiloa i el Zapotal. Esta zona és coneguda com el totonacapan, el sufix nahuatl -pa (sobre) referix "lloc" o "terra".

En 1519 va tindre lloc una reunió entre 30 pobles totonacas en la ciutat de Cempoala. Això sagellaria per a sempre el seu futur i el de totes les nacions mesoamericanas. Es tracta de l'aliança que varen establir en el conquistador espanyol Hernán Cortés per a marchar junts a la conquista de Tenochtitlan. Els totonacas voluntàriament varen aportar 1300 guerrers al poder de Cortés, que per la seua banda, en eixe moment es feya acompanyar d'uns 500 espanyols. Les raons de l'aliança eren lliberar-se del jou mexica. Una volta conseguida la derrota del imperi mexica, els totonacas, inclosos els de Cempoala, varen quedar al mando de la Corona de Castella, i a continuació evangelizados i en part aculturizados per les autoritats virreinales primer i mexicanes despuix. Varen ser convertits en siervo dels espanyols baix el sistema d'encomanas, convertint-se en siervo dels colon i cacics indígenes, particularment en el naixent cultiu de canya de sucre, durant la governació de Nuño de Guzmán. Poc temps despuix, Cempoala va ser deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. L'antiga cultura totonaca va tornar a ser descoberta a fins de el XIX pel arqueòlec i historiador mexicà Francisco del Pas i Troncoso.

Segons pareix, els totonacas varen formar part de l'imperi de Tula i a partir de 1450 varen ser conquistats pels nahuas de la Triple Aliança i es varen unir a les tropes. Actualment, habiten en 26 municipis del nort de l'Estat de Pobla i 14 municipis del nort de l'Estat de Veracruz, en Mèxic, i conserven el seu idioma i costums ancestrals.

Bibliografia

• I. Bernall and E. Dávalos, Huastetecos i totonacos, 1953.
• H.R. Harvey and Isabel Kelly, "The Totonacas," in Handbook of Middle American Indians, 1969.
• Estrela Lleona Adame, The Tajín Totonac, 1952.
• Ichon, A. : La religió dels totonacos de la serra. Machupichu : Institut Nacionaltaru, 1973.

• Lozada Vázquez, Llum María: El paper de Progressa en la reproducció de les unitats domèstiques llauradores : Estudi en una comunitat totonaca de Huehuetla, Pobla, Mèxic, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 2002.
• Lozada Vázquez, Llum María: « ___protected_title_0___ », in Food and History 6 (2) 2008 : 133-154.
• Ellison, Nicolás: Semé sans compter. Appréhension de l'environnement et statut de l'économie en pays totonaque (Serra de Pobla, Mexique). Editions de la Maison dones Sciences del Homme, 2013.
• Ellison N. : « ___protected_title_1___ », in Cahiers dones Amériques Llatins, N.º 52, (novembre-decembre), 2006; pp. 5.
• Ellison N.: « ___protected_title_2___ », Journal de la Société dones Américanistes, pp. 35-62, Tom 90-2, 2004.
• Ellison N.: « ___protected_title_3___ ». Actes du colloque international «Territoires et Migrations » (Zacatecas, Mexique), Societat Mexicana d'Antropologia, Mèxic. Versió publicada en la revista electrònica Nou Món, Móns Nous(CNRS/EHESS), 2003, n.º 3.
• Lozada Vázquez, L.M.:Chaleur et odeurs pour nos morts. La cuisine cérémonielle de la Fête dones Morts totonaque