Anar al contingut

Horisó Mig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Portada en les muralles de Wari
Durant el Horisó Mig els waris i tiahuanacos varen predominar la regió.

El Horisó Mig és un periodo de l'història de les societats prehispánicas dels Vages, situat entre l'Intermig Primerenc i l'Intermig Tardà. Segons la majoria de les cronologia, comprén des d'aproximadament 600 d. C. fins al 1000 d. C.[1]

Esta fase es caracterisa per l'expansió de les civilisacions Wari, en el nort, i Tiahuanaco, en el sur, l'influència del qual es va estendre per gran part dels Vages centrals. El decliu d'abdós cultures marca el fi d'este periodo i l'inici de l'Intermig Tardà, caracterisat pel desenroll de diverses cultures regionals en àrees d'influència més delimitades.[2]

Denominacions

[editar | editar còdic]

El Horisó Mig, d'acort a diferents classificacions rep atres denominacions com:

  • Segon Horisó
  • Horisó wari
  • Horisó Tiahuanaco-wari
  • Horisó Huari-Tiahuanaco
  • Imperi Antic
  • Vell Imperi
  • Imperi Wari
  • Etapa d'Alta Cultura II-c

Cronologia

[editar | editar còdic]

Propostes

[editar | editar còdic]
Autor Denominació Cronologia
Edward P. Lanning Horisó Mig 600 - 1000
Rowe-Menzel Horisó Mig 500 - 900
Luis G. Lumbreras Imperi Huari 900 - 1200
Rogger Ravines Horisó Mig 700 - 1000
Danièle Lavallé Horisó Mig 800 - 1100
Cronologia Capital Data d'inici data de terme
700 - 1200 Wari Hegemonia de la llajta de Wari front a la llajta de Ñahuinpuquio (sorgiment de la cultura wari) Fi del Imperi Wari

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «El Horisó Mig (600-1000 d. C.)».
  2. DESARROLLO I PERSPECTIVAS DE LOS SISTEMAS DE ANDENERÍA DE LOS ANDES CENTRALES DEL PERÚ.Consultat el 4 de febrer de 2021.