Complex arqueològic Wari
El complex arqueològic Wari va ser una ciutat prehispánica capital de l'Estat panandino Wari (600-1100 d. C.). Ubicat 22 km al noreste de l'actual ciutat d'Ayacucho i entre 2900 i 2600 m s. n. m. En un àrea aproximada de 1500 hectàrees, és un dels centres urbans més grans del Antic Perú. S'ubica en una planicie en pendent entre les quebrades Pacaycasa i Taranayco, i presenta altes muralles que en alguns casos alcancen els 7 metros d'altura. La ciutat consta de places, carrers, plataformes i aqüeductes. És en el núcleu urbà central, d'unes 400 hectàrees, en a on es troben les principals edificacions. Cronològicament es relaciona en el Horisó Mig i les primeres referències es poden rastrejar en algunes cròniques com en la de Pedro Cieza de León, que data de 1553.
Consta de diferents sectors denominats barris. Les construccions estan fetes a pur de pedra i fanc revestides d'un lluït fi, majorment pintades en roig i blanc. Destaquen vàries estructures entre elles: Vegachayoc Moqo, Temple Major, Mongachayoc (galeria subterrànea per a ser usades com a lloc de enterrament colectius), Cheqo Wasi (també usat com a estructura funerària), Turquesayoc (possible barri d'artesans joyers), entre uns atres.
Este complex conta en un museu de lloc que expon el material arqueològic provinent de les excavacions en el lloc (vasijas de ceràmica, argila, fragments òsseus, líticos, entre uns atres) i ho complementa en fotografies i diorama.
Estudis arqueològics
[editar | editar còdic]El primer en descriure les ruïnes de la ciutat de Wari va ser el soldat i croniste Pedro Cieza de León (1553), denominant-les "Vinaque" (nom del riu principal que passava per la zona), i ubicant-la prop de la ciutat d'Huamanga; senyala ademés la diferència entre les seues construccions i les dels Incas, arreplegant històries populars sobre els seus possibles constructors.
Ya en época contemporànea, l'arqueòlec Juliol C. Tello va estudiar el lloc arqueològic, denominant com Kollawa a l'estil de ceràmica allí present (1942). Per la seua banda, Rafael Larco Hoyle va ser qui va escomençar a usar la denominació de Huari o Wari, en propondre que el complex arquitectònic va ser el punt de partida d'eixa cultura (1948). També varen estudiar el lloc John Rowe, Donald Collier i Gordon Willey (1950); i Wendell Bennett (1953). Després és de destacar els estudis de Luis Lumbreras en els anys 1960 i 1970. Atres estudis varen ser fets per William H. Isbell (1984, 1997, 2001); William H. Isbell i Gordon F. McEwan (1991); William H. Isbell, Christine Brewster-Wrary i Lindo E. Spickard (1991); i Enrique González Carré (1992, 1999).
Orige i desenroll
[editar | editar còdic]El sorgiment de la ciutat de Wari és l'expressió més complexa de l'urbanisme andino. Esta ciutat és l'únic eixemple d'una gran urbs llaica prehispánica, lo que la convertix en la primera ciutat dels Vages; tenint en conte que Tiwanaku va ser una ciutat sagrada construïda entorn a un cult religiós, de la mateixa manera que les posteriors ciutats del Cusco i Chan Chan. En este sentit, l'emergència de la ciutat de Wari és singular i l'informació sobre esta encara resulta insuficient a falta de majors excavacions sistemàtiques, ya que gran part de la ciutat permaneix sepultada.
Sobre el sorgiment de la ciutat de Wari, Luis Lumbreras planteja que a finals del Intermig Primerenc un grup de pobladors warpas es varen heretar en la zona formant menuts llogarets. Segons les investigacions de Isbell, estos llogarets es varen agrupar en el costat suroest de la ciutat. Les estimacions sobre l'antiguetat i la població d'estos llogarets són encara matèria d'estudi, pero tot indica que els primers pobladors varen ser agricultors que varen ser canviant els seus hàbits fins a convertir la seua llabor principal en la producció manufacturera (com a antecedent, els huarpas o warpas varen tindre un estil arquitectònic en el que predominaven les vivendes circulares com en el cas de Ñahuinpuquio; en pisos i murs pintats, ademés d'edificacions rectangulars).
En ser Wari una manifestació urbana prístina, va ser travessant processos evolutius que varen anar des d'un periodo aldeà cap al periodo urbà, en la qual va passar per modificacions i restauracions dirigides per l'estat, formant una ciutat dividida sistemàticament; aixina ho demostren els estudis en els quals es veuen constants canvis en l'estructura, reordenamientos de l'espai, ampliació i inclús eliminació d'algunes estructures. Esta constant en la ciutat de Huari no s'aprecia en atres centres d'esta civilisació com Jincamoqo, Azángaro o Pikillaqta, que varen ser construïdes per a unes activitats específiques i definides per l'estat.
La major part dels edificis estava coberta d'algeps blanc, en la qual cosa la ciutat resplandecía al sol de les montanyes.
Inicialment la ciutat va deure reduir-se a un centre administratiu en funcions polítiques i religioses. A mida que la seua població va ser creixent (alguns arqueòlecs creuen que va aplegar a tindre uns 70 000 habitants),cita requerida també va créixer en importància com a ciutat sede del poder polític.
Segons l'evidència arqueològica, la cultura wari va declinar en importància cap al 1000 d. C., desconeixent-se a ciència certa cóm i per qué va anar finalment abandonada.
Davant la baixa productivitat de la terra es varen realisar importants obres de canalisació i drenage i sobretot es varen crear terrats agrícoles que varen ampliar notablement la superfície cultivable. Estos molls, construïts en les ales dels cerros, solen ubicar-se prop dels complexos urbans, principals i secundaris, ya que satisfeen les necessitats de consum d'estos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo arqueológico Wari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.