Chan Chan
Archiu:En las ruinas de Chan Chan.webm Chan Chan (també escrit Chanchán, pronunciació: castellà [tʃaɲ.'tʃaŋ]) és una ciutat precolombina d'atobó, construïda en la costa nort del Perú. Va funcionar com la capital del regne del Chimor. És considerara la ciutat construïda en atobó més gran d'Amèrica. En 1986, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco i inclosa, en el mateix any, en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.[1][2]El complex arqueològic comprén oficialment 14.15 quilómetros quadrats. Esta àrea intangible està delimitada per una poligonal de 49 vèrtiços. El seu planejament urbà presenta una organisació dual asimètrica. La zona nuclear es compon de dèu conjunts amurallados o palaus-mausoleus. Estes massives estructures estaven orientades a rituals per al cult als ancestros reals. L'espai integra també piràmides ceremoniales aïllades, arquitectura intermija i barris populars d'artesans.
Etimologia
El significat original i la llengua de procedència del topònim Chan Chan permaneixen com a matèries no resoltes entre els especialistes. Entre uns atres, s'han ocupat del problema estudiosos com Ernst Middendorf, Jorge Zevallos Quiñones, Rodolfo Cerrón-Palomino i Matthias Urban. El problema és dificultat, per una part, per lo errático del seu registre escrit en els documents colonials, i, per una atra, per la situació llingüística de la costa norperuana prehispánica. Com se sap, la província de Trujillo incloïa les llengües mochica, quingnam, culli, quechua, entre unes atres; de les quals, solament el mochica i el quechua estan suficientment documentats. Actualment són dos llingüistes (Rodolfo Cerrón-Palomino i Matthias Urban) que han fet un anàlisis etimològic un més que un atre, pero abdós descarten un orige mochica
Respecte de la variació en el seu registre escrit, deu anotar-se que el topònim apareix per primera volta en la documentació escrit com <Cauchan> en l'acta de fundació del cabildo de Trujillo de 1536.[3] També s'ha propost que el nom <Candar> oferit per Gonzalo Fernández d'Oviedo per a referir a Trujillo siga una atra variant escrita del modern Chan Chan.[4] La forma <Chanchan> recent apareix en la documentació de manera estable a partir de mediats del XVII.
Anàlisis etimològic de Matthias Urban
D'acort en la revisió d'antecedents oferida per Urban, tres han segut les propostes etimològiques prèvies sobre el topònim, dos de les quals poden considerar-se plenament fantasiosas i inmotivadas. Mereixen este últim calificatiu les etimologies de H. Bauman com a 'ciutat de serps', que apela inmotivadamente a llengües mesoamericanes, i la de J. Kimmich com a 'ciutat de la lluna', que apela inmotivadamente a una paraula caribe per a 'lluna'. La tercera hipòtesis etimològica la va postular el sabio alemà Ernst Middendorf, qui oferix com a ètim el sustantiu mochica xllang 'sol' (en l'ortografia carreriana d'eixa llengua) i troba en el topònim una reduplicació de tal raïl.[5] Sense resultar convençut per cap d'estes propostes prèvies, Urban s'inclina per l'atribució tentativa del topònim a l'extinta llengua quingnam ya proposta per Zevallos Quiñones. D'acort en estos autors, encara que no és possible oferir un ètim ni un significat primari per al topònim, l'atribució quingnam es justifica per haver segut esta la llengua del regne chimú i per la semblança en la seua aparent estructura en atres topònims i antropónimos regionals també aparentment constituïts per la reduplicació de dos raïls monosilábicas, tals com Concon, Chichi, Choc Choc, Llac LLac, Niquenique, Pur Pur, Sac Sac, Cin Cin, En En, Cot Cot, Cuy Cuy, Molt Molt, Nono, Ñoño, Paspas, Pay Pay, Poc Poc, Qui Qui, Quin Quin, Sense Sense, Sol Sol, Suy Suy, etc.[6]
Anàlisis etimològic de Rodolfo Cerrón-Palomino
Més recentment, el destacat llingüiste Ph.D. Rodolfo Cerrón-Palomino ha propost una etimologia quechumara per al topònim. D'acort en la seua hipòtesis, tant la forma <Chanchan> com les variants <Cauchan> i <Candar> poden explicar-se per un ètim quechua *kanĉa 'corral, sege, lloc cercat' i la morfema toponímica quechumara *-n (de provable etimologia aimara). D'eixe modo, la pronunciació actual seria producte d'una «trampa ortogràfica», ya que originalment s'hauria utilisat la che <ch> per a representar el sò d'una oclusiva velar /k/ a inici de la paraula. Originalment, el topònim hauria segut *kanĉa-n(i) '(lloc) a on abunden seges o corrals', que la seua quechualizacion dona com a resultat fonètic /kantʃáŋ/ en <Chanchán>. Segons esta proposta, el topònim no seria ni mochica ni quingnam ni seria tan antic en el temps, sino que hauria segut impost des del quechua.[7] No obstant, Urban ha rebujat esta última hipòtesis com a poc plausible i ratificat les seues conclusions prèvies.[8], davant açò Rodolfo Cerrón-Palomino descarta les observacions de Urban i es ratifica en la seua etimologia proposta, del com li sembla lo suficientment explícita i rigorosa, concloent com definitivament quechumara. [9]
-
Reconstrucció de la fonètica de Chanchán en /kantʃáŋ/, basat en l'etimologia de Rodolfo Cerrón-Palomino. -
Es mostra al topònim Chanchán relacionat en atres topònims que tenen la mateixa raiz quechumara /*kantʂa/ (que és lo mateix com ho escriu en /*kanĉa/).
Ubicació
La ciutat de Chan Chan es localisa en la marge baixa del vall de Moche, estenent-se uns 3 quilómetros des de la vora de la plaja terra adins. S'ubica políticament entre els districtes de Trujillo i Huanchaco, a una distància aproximada de 5 quilómetros de l'actual plaça major de Trujillo. L'espai urbà està creuat per carrers i camins que comunicaven la zona monumental en la perifèria, organisant la separació entre les àrees de depòsits, els pous d'aigua, els tallers, els palaus de la noblea i els barris populars d'artesans. Aixina mateix, posseïa una ret de camins sobreelevados que conectaven la capital en els centres administratius de les valls circumdants.
Història
Regne chimú
Des de fins dels anys 600 i començos del 700, en la costa nort de Perú sorgixen nous models de ciutats, a on l'estructura principal no va anar únicament una piràmide ceremonial, sino una gran cantitat de quartos i edificis cercats per grans murs, que acompanyen a esta com la part més important de l'assentament. Un eixemple d'açò ho tenim en les urbs de Pampa Gran, en la propenca vall de Lambayeque i Galindo, en el mateix vall de Moche. Llunt de les diferències formals, en abdós es pot notar l'importància que tenen els grans recints amurallados, que alberguen edificis dedicats a funcions administratives i ceremoniales. Un atre eixemple, lluntà físicament, pero contemporàneu, són les ciutats de Cajamarquilla i Pachacámac en la costa Central (abdós pròxims a Llima). Pel seu gran volum i el seu antic prestigi d'haver segut la capital d'un important i ric regne, Chan Chan ha estat present en l'interés dels viagers i investigadors des de fa sigles.
Tacaynamo va ser el primer sobirà de Chan Chan. Va tindre un fill cridat Guacricaur, i este u al que va cridar Ñancempinco. Varen ser dèu els reis d'esta dinastia. L'últim, Minchancaman va ser derrotat pels incas. Estimacions actuals indiquen que va tindre de 20 000 a 30 000 habitants en la seua fundació, pero quan el regne es va expandir (des de 1300 aprox.) la població va aumentar de 60 000 a 100 000 habitants. Quan Túpac Yupanqui va sitiar la ciutat en 1470 i va destruir els aqüeductes que li suministraven aigua, la població es va reduir a unes 5000 o 10 000 persones. Finalment cap a 1500 els chimúes es varen rebelar i Huayna Cápac la va saquejar i va cremar parcialment. La població total del regne chimú era de 500 000 persones. Despuix de la conquista es va reduir a 40 000 en un sigle.[10]
Virreinato
Durant l'época del Virreinato de Perú (1532 - 1821), Chan Chan va ser objecte de múltiples saquejos i destrucció, puix existia la creència que entre els seus murs i piràmides estava amagat un gran tesor en peces d'or i argent.[11]
República
El 27 de juliol de 1932 durant la Revolució aprista de Trujillo, un número indeterminat de ciutadans varen ser fusilats en les ruïnes de Chan Chan per membres del Eixèrcit de Perú, açò degut a que, supostament, guerrillers i militants del APRA, que havien assaltat el quarter O’Donovan, varen assessinar a varis militars urristas durant el caòtic governe del general Luis Miguel Sánchez Cerro.[12] Posteriorment, les investigacions de l'historiador Jorge Basadre i del periodiste Guillermo Thorndike aclarixen que l'assessinat dels militars va ser promogut per les mateixes forces civils, sense l'orde dels líders apristas.[13][14]
Descripció
El lloc arqueològic cobrix un àrea d'aproximadament 20 quilómetros quadrats, sent considerada la ciutat de fanc més gran del planeta.[15]
La zona central està formada per un conjunt de dèu recints amurallados (ciutadelles) i atres piràmides solitàries. Este conjunt central, cobrix un àrea d'uns sis quilómetros quadrats. El restant, està format per una multitut de chicotetes estructures, vereda, canals, muralles i cementeris.
| Paràmetro tècnic | Detall registrat |
|---|---|
| Altitut | 24 m s. n. m. (promig en el terrat cuaternaria) |
| Àrea total ocupada | 14 150 000 m² (14.15 km² oficials protegits) |
| Poligonal de control | Delimitada rigorosament per 49 vèrtiços oficials |
Conjunts amurallados
Els conjunts amurallados (palaus) que componen la metròpolis són els següents:
| Nova denominació | Nom actual | Significat atribuït pels seus bautizadores[16] | |
|---|---|---|---|
| 1 | Chayhuac An | Chayhuac | Casa De Chayhuac |
| 2 | Utzh An | Gran Chimú | Casa Gran |
| 3 | Ñing An | Velarde | Casa de la Mar |
| 4 | Xllangchic An | Uhle | Casa de l'Est |
| 5 | Fechech An | Llaberint | Casa de l'Oest |
| 6 | Tsuts An | Tello | Casa Menuda |
| 7 | Fochic An | Squier | Casa del Nort |
| 8 | Ñain An | Bandelier | Casa de les Aus |
| 9 | Nik An | Tschudi | Casa del Centre |
| 10 | Chol An | Rivero | Casa Nova |
Conjunt amurallado Nik An (Ex Tschudi)
El conjunt amurallado Nik An constituïx la major ilustració de l'importància de l'aigua, particularment de la mar, i del cult que se li rendia en la cultura chimú. Els alts relleus de les parets representen peixos, dirigits cap al nort i el sur (lo que pot interpretar-se com a representatius de les dos corrents que marquen la costa peruana: la d'Humboldt, freda, que ve del sur i la del Chiquet, calent, que ve del nort), ones, rombitos (rets de peixca), aixina com pelícanos i anzumitos (mescla de llop de mar i llúdria).
Esta societat costeña va ser governada pel gran Chimucapac i cohesionada per la força d'un control social originat en la necessitat d'un estricte maneig de l'aigua, aixina com per les amenaces externes. El conjunt Tschudi tenia una sola porta d'entrada i alts murs de fins a dotze metros, per a una millor defensa, i més amples en les seues bases (cinc metros) que en els seus cims (un metro), en previsió de possibles tremolació en esta costa sísmica.
Aspectes constructius
Arquitectura
La forma arquitectònica en la que està organisada Chan Chan reflectix que va existir una forta estratificació, en classes socials distintes ocupant diferents àrees i edificis propis a la seua condició econòmica. Les ciutadelles, per eixemple, estan protegides per altes muralles i tenen un sol accés, facilitant el control dels que ingressaven i eixien.
Les ciutadelles compartixen característiques formals, com:
- Són àrees cercades de forma rectangular.
- Tenen orientació nort / sur.
- Estan dividides en tres sectors.
- És notable un alt grau de planificació en la seua construcció.
- Accés principal ubicat al nort.
- Similar zonificació en el seu interior.
- La presència de places, audiències, depòsits, plataforma funerària i pous.
En l'interior, la seua organisació està donada per tres sectors: nort, central i sur.
El sector nort és una plaça o pati en banquetas (murs baixos que poden ser usats per a assentar-se) en el seu perímetro, en un accés cap al sur, al que s'aplega pujant per una chicoteta rampa. Este accés conduïx a les audiències i els depòsits. Les audiències són construccions que, vistes des de dalt, tenen forma de "O" i que varen deure albergar a un funcionari o personage lligat a les més importants funcions administratives de la ciutat.
En el sector central es troba la major concentració de construccions dedicades a l'almagasenament de productes. Ademés conté la 'plataforma funerària', chicoteta piràmide trunca de baixa altura, en l'interior de la qual va estar enterrat el senyor principal de cada una de les ciutadelles. La majoria d'estes plataformes va ser saquejada en els primers anys de la conquista espanyola (1531).
El sector sur, és en apariència, una tancada lliure de construccions, pero gràcies a les excavacions arqueològiques, s'ha pogut saber que allí varen existir estructures fetes en materials peridors, que evidencien activitats domèstiques. Esta zona va ser l'àrea de residència, a on s'ubicaven la cuina i els dormitoris. Segurament per això, és ací a on es trobava el pou d'aigua que abastia del líquit als habitants de la ciutadella.
Els complexos arquitectònics de l'èlit s'ubiquen fòra de les ciutadelles. Són recints construïts en atobó en parets i cantons rectes (plante ortogonal), que es troben en una gran varietat de formes i molt diferents entre sí sobre el tamany i calitat de les seues construccions. No obstant, compartixen una constant: repetixen algunes característiques pròpies de les ciutadelles, com són patis, audiències, depòsits, pous d'aigua, orientació i distribució interna. Estos edificis no varen servir únicament com a residències, sino també a una vasta gama d'activitats relacionades en l'administració. Els habitants d'estos complexos varen deure realisar activitats semblants o relacionades en els amos de les ciutadelles, encara que en molta menys importància política i econòmica.
Material de construcció
Els murs estan fets de vores rodades de 50 centímetros d'alt, que servixen de base per a parets de quincha (canya en fanc), en sostres del mateix material, soportats per horcones de fusta. A l'interior s'han descobert evidències d'activitats domèstiques, com a foguers, batanes i ceràmica utilitària. Pero esta no va ser l'única ocupació de les seues moradores. També les muralles estaven cobertes en panels d'or.
S'ha trobat canya gadúa o canya brava que, duta de la conca del Guayas (Guayaquil, Equador) s'utilisava en les vores del riu Moche, a on la seua utilisació està comprovada en els estudis arqueològics de la ciutat de Chan-Chán, segons ho ha descrit l'arquitecte peruà Emilio Harth Terré. Aixina mateix, les ciutadelles varen ser construïdes usant murs d'atobó sobre fonaments de pedra units en fanc, més amples en la base i angosts en el cim. Per a construir pisos, farcidures de parets, rampes i plataformes, es varen amprar atobons trencats, junt en terra, pedres i atres rebujos. La fusta es va usar per a fer postes, columnes i llindars. També es va usar la canya el carrizo i l'estora. Els sostres varen ser confeccionats entretejiendo nugats de palla.
Posseïx gran bellea i varietat en la cantitat de murs decorats en altorrelieves. Estos varen ser fets en mòles i decoren les parets dels patis, audiències i corredors a l'interior de les ciutadelles. Els motius decoratius més comuns varen ser les combinacions geomètriques, pero també són comunes les representacions de peixos i aus.
Abastiment d'aigua
El sistema de gestió hídrica de Chan Chan estava diferenciat per l'ingenieria chimú en dos estructures fonamentals: pous d'abastiment domèstic i macro-camps afonats denominats «huachaques». L'urbs contava en més de 140 pous cilíndrics de captació interna orientats al consum de la població residencial fixa —estimada modernamente en 36 000 habitants—, distribuïts jerárquicamente entre els sectors monumentals i d'èlit. Per una atra part, els huachaques funcionaven com a grans depressió artificials excavades en la pampa desértica fins a alcançar el mant acuífero subterràneu; estes estructures es subdividían en macro-camps agrícoles perifèrics per al cultiu intensiu i en estanys monumentals interns integrats als palaus-mausoleus per a fins ceremoniales vinculats al cult al mar.
Museu
El Museu de Lloc Chan Chan funciona com el repositori institucional i científic oficial per a la custòdia, tractament de conservació i preservació de les extenses coleccions de materials arqueològics recuperades durant les excavacions en el complex urbà. El propòsit central d'este espai és resguardar la memòria material del regne del Chimor, servint com el destí definitiu per a la protecció de les troballes mobles desenterrados pels proyectes d'investigació arqueològica nacionals.
Entre les seues coleccions més destacades es troben els bens de la elite i la parafernalia ritual i iconográfica chimú, que comprenen des de textils fins i objectes de metalúrgia en or, argent i coure, fins a vasijas de ceràmica suntuaria associades als convits rituals i el maneig de closques sagrades de Spondylus. Aixina mateix, el museu custodia de forma permanent les escultures de fusta originals que representaven guardians o oficiantes de la noblea; estes peces varen ser descobertes in situ empotrades en els vans i accessos principals dels palaus prehispànics i traslladades al museu per equips especialisats de conservadors per a garantisar la seua ampara front a les amenaces de l'entorn.
-
Panel Spondylus i botella torra estrebe.
-
Sala Chimú: elite, ceràmica i ofrenes.
Reconeiximent
El complex arqueològic de Chan Chan ostenta la distinció de recurs turístic de Jerarquia 4, otorgada pel Ministeri de Comerç Exterior i Turisme (MINCETUR). Esta classificació representa el màxim reconeiximent jeràrquic de l'inventari turístic nacional, reservat exclusivament per a atractius excepcionals de rellevància mundial que posseïxen la capacitat de motivar, per sí sols, un fluix constant de visitants internacionals. En este estatus, l'antiga capital del regne Chimor s'ubica en l'escalafó de major prioritat per a l'inversió del Estat, lo que viabiliza proyectes nacionals d'infraestructura turística, tals com la remodelació de cobertura, l'habilitació de senderes i l'instalació de paradores i allumenament en sectors com el palau Nik An..[17]
Amenaces i danys
Les principals amenaces del lloc arqueològic són les qüestions meteorològiques, aigües subterrànees i pressió demogràfica. Chan Chan va ser inclosa en llista de Patrimoni de la Humanitat en perill per l'Unesco, des de la seua declaració.[18] Chan Chan posseïx 46 punts crítics encara que els danys varen superar els mil. Per a això, s'ha determinat que es deuran realisar obres de reestructuració de muralles, tractaments de capçaleres, cubrimiento de horadaciones, etc.[19] Els fondos seran proveïts pel govern regional de la Llibertat.[20]
La ciutadella també és amenaçada per invasions per la poca vigilància i l'inacció de les autoritats, s'han denunciat l'urbanisació en edificacions de material noble i s'han oferit terrenys. Aixina mateix uns invasores han ocupat el terreny confrontant a la via que travessa Chan Chan.[21][22][23]
Vore també
- Civilisacions andinas
- Història de Perú
- Trujillo
- Regió La Llibertat
- Huanchaco
- Huaca Takaynamo
- Huaca del Dragó
- Huaca Esmeralda
- Museu de Lloc Chan Chan
- Patrimoni de la Humanitat en perill
Fonts
- Rengifo, Carlos, ed. (2020). Chan Chan: esplendor i llegat. Redescubriendo l'antiga capital del Chimor. Trujillo: Ministeri de Cultura del Perú, Direcció Desconcentrada de Cultura La Llibertat / Proyecte Especial Complex Arqueològic Chan Chan. ISBN 978-612-4366-67-3.
- Cutright, Robyn; Prieto, Gabriel; Castell, Feren (2025). «Reptes, reevaluacions i alvanços en l'arqueologia de l'Imperi Chimú». Arqueològiques, (34), Tom 2, pp. 217-265. Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú.
- Moseley, Michael E. (1990). «Structure and History in the Dynastic Lore of Chimor». En Moseley, Michael E.; Cordy-Collins, Alana, eds. The Northern Dynasties: Kingship and Statecraft in Chimor. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection.
- Jackson, Margaret A. (2004). «The Chimú Sculptures of Huacas Tacaynamo and El Dragon, Moche Valley, Perú». Latin American Antiquity, 15(3), pp. 298-322. Society for American Archaeology.
Referències
- ↑ Chan Chan
- ↑ «Perú presenta un proyecte per a protegir Chan Chan, la ciutat d'atobó més gran del món» (en és). El Debat. Consultat el 2024-06-24.
- ↑ Urban, M. (2017), Observacions etimològiques sobre el nom de la ciutat antiga de Chan Chan i les seues estructures arquitectòniques. Lletres, 88(128), 126-148, p. 130. https://doi.org/10.30920/lletres.88.128.6.
- ↑ Cerrón-Palomino, R. (2020). <Chanchán> i la seua trampa ortogràfica: ni mochica ni quingnam sino quechumara. Lexis, 44(1), 301-316, p. 308. https://doi.org/10.18800/lexis.202001.010.
- ↑ Urban, M. (2017), Observacions etimològiques sobre el nom de la ciutat antiga de Chan Chan i les seues estructures arquitectòniques. Lletres, 88(128), 126-148, pp. 133-5. https://doi.org/10.30920/lletres.88.128.6.
- ↑ Urban, M. (2022). <Chan Chan> i la seua trampa etimològica: resposta a Cerrón-Palomino. Lexis, 46(1), 103-123, pp. 116-7. https://doi.org/10.18800/lexis.202201.003.
- ↑ Cerrón-Palomino, R. (2020). <Chanchán> i la seua trampa ortogràfica: ni mochica ni quingnam sino quechumara. Lexis, 44(1), 301-316. https://doi.org/10.18800/lexis.202001.010.
- ↑ Urban, M. (2022). <Chan Chan> i la seua trampa etimològica: resposta a Cerrón-Palomino. Lexis, 46(1), 103-123. https://doi.org/10.18800/lexis.202201.003.
- ↑ Cerrón-Palomino, Rodolfo. “< Canchan > i no < Chan chan >: definitivament quechumara i no quingnam”. Lletres (Llima) 95 (142): 101-117. doi:. ISSN 2071-5072.
- ↑ Chan Chan: Tesor chimú d'Alfredo Rius Mercedes.
- ↑ Treball Universitari d'Anàlisis de la capacitat de càrrega admissible dels sols de fonamentació del complex arqueològic Chan Chan per l'ascens del nivell freàtic per Beltrán Cova, Jimmy Rolly Díaz Vargas, Diego Armant https://repositorioacademico.upc.edu.pe/
- ↑ «Trujillo: La revolució de 1932». Ret Voltaire.
- ↑ Basadre, Jorge (2005). Història de la República del Perú (1822 - 1933), Tom 15, 9º edició, Llima: Empresa Editora El Comerç S. A., p. 209.
- ↑ Thorndike, Guillermo (1972). L'any de la barbàrie, 2º edició, Llima: Editorial Mosca Blava, pp. 163, 183 i 184.
- ↑ mincetur.gob.pe (ed.): «Complex Arqueològic de Chan Chan». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 de juliol de 2013.
- ↑ Estos noms no corresponen ni a la gramàtica ni als significats del mochica colonial. Cfr. Eloranta-Barrera Virhuez (2020). Mochica: grammatical topics and external relations, LOT, p. 176. ISBN 978-94-6093-348-6.; Sales (2002). Diccionari mochica-castellà, castellà-mochica, Escola professional de turisme i hoteleria, Universitat Sant Martín de Porres, p. 40. ISBN 978-9972-54-089-9.
- ↑ «Chan Chan i Ciutat de Caral ingressen a llista de principals recursos turístics del Perú». Andina. Consultat el 4 d'abril de 2024.
- ↑ «Unesco afirma que complex arqueològic de Chanchán "seguix en perill"» (en és). RPP. Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ «Chan Chan Fa Aigua». Caretas. Archivat des d'el original, el 2004-12-18. Consultat el 2022-03-19.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Invasions seguixen creixent i destruïxen zona de Chan Chan» (en és). La Republica. Consultat el 15 de giner de 2024.
- ↑ «Llegat històric en abandó: danys alcancen a sis patrimonis mundials i més de 60 llocs arqueològics» (en és). Ull Públic. Consultat el 2024-06-24.
- ↑ «Chan Chan: la realitat del patrimoni nacional» (en és). Sudaca. Consultat el 2024-11-22.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chan Chan.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trujillo (Perú).
- Mapa d'ubicació de Chan Chan
- Chan Chan entre les 7 maravelles del Perú
- Image de satèlit de les ruïnes de Chan Chan
- Chan Chan - Arqueologia del Perú
- Els patrimonis de la humanitat en el Perú ubicats en el mapa incloent informació rellevant. El Comerç, juliol de 2009
- Presenten noves troballes en la ciutadella de Chan Chan
- [enllaç trencat]
- Andina.com
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chan Chan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.