Autómata (mecànic)

Archiu:Mechanical Pinochio.gif

Autómata (mecànic)

Archiu:Mg 8333.jpg

Autómata en el Centre International de la Mécanique d'Art, en Suïssa.

Autómata (del llatí automăta i este del grec αὐτόματος autómatos, ‘espontàneu’ o ‘en moviment propi’. Segons la RAE, «Instrument o aparat que tanca dins de sí el mecanisme que li imprimix determinats moviments» o «màquina que imita la figura i els moviments d'un ser animat») és un equivalent tecnològic de lo que en l'actualitat serien els robots autònoms. Si el robot és antropomorfo es coneix com androide.

Orige dels primers autómates

Archiu:Heron.jpeg

Herón d'Aleixandria.

Històricament els primers autómates es remonten a les estàtues d'alguns deus o reis despedien fòc dels ulls, com era el cas d'una estàtua d'Osiris. Unes atres tenien braços mecànics operats pels sacerdots del temple, i unes atres, com la de Memon d'Etiopia, emetien sons quan els rajos del sol les allumenava, i aixina infundían temor i respecte a qui les contemplara. Esta finalitat religiosa dels autómates va continuar fins a la Grècia clàssica, en la que es varen fer estàtues que es movien en energia hidràulica. Eixos nous coneiximents queden plasmats en el primer llibre sobre la figura dels robots Autómata, escrit per Herón d'Aleixandria (10 d. C.-70 d. C.) a on s'explica la creació de mecanismes, molts basats en els principis de Filó o Arquímedes, realisats fonamentalment com a entreteniment i que imitaven el moviment, com el d'aus que gorjeaban, volaven i bevien, estàtues que servien vi o portes automàtiques, tots produïts pel moviment de l'aigua, la gravetat o per sistemes de palanques. També cal destacar el seu “The Automaton Theatre”, sobre el seu teatre de porritos mecànics que representaven la Guerra de Troya.

Encara que Herón és el primer en recopilar senyes sobre els autómates, atres anteriors a ell varen realisar aportacions, com és el cas de Archytas (428 a. C.-347 a. C.), inventor del tornell i la polea i famós per la seua coloma mecànica capaç de volar gràcies a vapor d'aire en propulsió. O el terrible sistema descrit per Polibio (200 a. C.-118 a. C.) i utilisat per Nabis, tirà d'Esparta, que consistia en un artilugio en forma de dòna en taches en el seu pit i braços i que abraçava mortalment a tot aquell que incomplia els seus pagaments. I uns atres encara més antics, pero de més difícil autentificació, com el mític Tro de Salomón, descrit en la Bíblia i atres texts àraps com un arbre de bronze en pardals cantores, lleons i aixetes mecàniques ademés de ser mòvil, podent elevar-se des del sol fins al sostre.

Edat Mija i Renaixença

l'Edat Mija supon un alvanç en la creació d'autómates despuix del periodo romà en que no es va generar cap aportació important. El problema és que en molts casos la falta de fonts o la poca consideració que se li ha donat a esta época ha fet que molts invents i artilugios produïts en este periodo hagen quedat en l'oblit.

Llibre de Mecanismes Ingeniosos

El Llibre de Mecanismes Ingeniosos és un llibre escrit en l'any 805 pels germans Banu Musa (Ahmad, Muhammad i Hasan bin Musa ibn Shakir) en els que es descriu un centenar de mecanismes i autómates, i cóm amprar-los.

Els germans Banu Musa treballaven en la Casa del saber, i el llibre va ser un encàrrec del califa Al-Mamun, que va donar instruccions als Banu Musa per a recopilar de les diverses obres grecolatinas que s'havien conservat tot el saber al respecte. Alguns dels artefactes s'inspiraven en les obres d'Herón d'Aleixandria i Filó de Bizancio, aixina com en l'antiga Pèrsia, China i Índia. Molts atres varen ser invencions dels propis germans Banu Musa.

Sant Alberto Magne

Naixcut en 1206 en Baviera, teòlec, filòsof i home de ciència, Sant Alberto Magne va ser una de les figures decisives del pensament medieval. Se li han atribuït a lo llarc de l'història multitut d'obres tant de caràcter màgic com de creació de sers artificials. En concret dos, una dels anomenats “caps parlantes”, de les que es parlarà més alvance, i d'un autómata de ferro que li servia com a majordom i en el que va treballar trenta anys de la seua vida, el qual era capaç d'anar, obrir la porta i saludar als visitants, encara que atres autors afirmen que ademés podia fer més tasques caseres. Una atra versió (que també es conta en l'història del cap parlante) narra que Sant Tomás d'Aquino, discípul seu, al vore aquell ser, va decidir destruir-ho ya que estava convençut de que la mà del diable havia influït en la seua creació.

Al-Jazari

Archiu:"The Elephant Clock", Folio from a Book of the Knowledge of Ingenious Mechanical Devices by al-Jazari is57.51.23.R.jpg

Rellonge elefant creat per al-Jazari.

Si es parla d'alvanços científics, Auilicos i tecnològics es deu mencionar el món àrap i a Al-Jazari (1260), un dels més grans ingeniers de l'història. Inventor del cigonyal i els primers rellonges mecànics moguts per pesos i aigua, entre molts atres invents de control automàtic, va estar també molt interessat en la figura de l'autómata, creant una obra del mateix nom (també cridada El llibre del coneiximent dels ingeniosos mecanismes) i considerada una de les més importants sobre l'història de la tecnologia. Dins d'este alvertent cal destacar el seu complex rellonge elefant, animat per sers humans i animals mecànics que es movien i marcaven les hores, o un autómata en forma humana que servia distints tipos de begudes.

Leonardo dona Vinci

Artícul principal → Robot de Leonardo.

Leonardo dona Vinci (1452-1519), home per excelència del Renaixença, va dissenyar a lo manco dos autómates dels que es tinga constància. El primer es considera també un dels primers en forma completament humana, vestit en una armadura medieval. Va ser dissenyat al voltant de l'any 1495, encara que com a molts atres invents de Leonardo no va ser construït. Este mecanisme va ser reconstruït en l'actualitat segons els dibuixos originals i podia moure els braços, girar el cap i assentar-se. El segon, molt més ambiciós, es va tractar d'un lleó mecànic construït a petició de Francisco I, rei de França (1515), per a facilitar les conversacions de pau entre el rei francés i el papa León X. Per mig de diversos artificios, anava d'una habitació a una atra, a on es trobava el monarca; en un moment donat, va obrir el seu pit i tots varen poder comprovar que estava ple de lliris i atres flors, representat aixina un antic símbol de Florencia (el lleó) i la flor de lis que Luis XII va regalar a la ciutat com a senyal d'amistat.

Juanelo Turriano

Gran ingenier de el XVI, Juanelo Turriano va treballar en Espanya a les órdens de Carlos V com relojero de la cort. Va ser inventor de multitut de mecanismes, sent el més famós el cridat “artilugio de Juanelo”, una obra d'ingenieria capaç de dur l'aigua des del Tajo al Alcázar de Toledo, encara que jamai li varen pagar per aquella obra. En eixa ciutat se li atribuïx a Turriano la creació d'un autómata (entre molts atres, com danzarines, guerrers o pardals voladores) cridat “L'Home de Pal” (del que queda constància en el nom d'un carrer de Toledo), un sirviente autómata que es diferenciava del restant per estar fet de fusta i que recorria els carrers demanant almoina per al seu amo, fent una reverència quan la conseguia. Atres autors més conservadors solament consideren a este autómata un ninot de pal estàtic, que es va colocar en la ciutat per a arreplegar fondos per a l'obertura d'un hospital.

René Descartes

Un dels més famosos casos de creació d'un autómata humà, pero també a on és més difícil separar l'història de la ficció, és l'història de René Descartes (1596-1650) i la seua filla autómata. Una de les principals idees cartesianas era la consideració de tots els animals com a complexos autómates, sers privats de tot estat mental, que solament actuaven per supervivència i que en la pràctica la seua carn i ossos funcionaven com la mecànica d'un artilugio. Pero conten que despuix de la mort de la seua filla illegítima Francine, de cinc anys d'edat, es va sentir tan deprimit que es va propondre construir una nina autómata lo més pareguda a la fallida, unint-se tant a aquella figura que segons descriuen la tractava com “la meua filla Francine”. La seua inseparable unió va fer que la duguera de viage creuant la mar d'Holanda. La tenia guardada en un cofre dins del seu camarote. Llavors Descartes, que solia destacar-se pel seu mal humor, va matar al capità i ho va tirar per la broda, de la mateixa manera que havia fet en la nina.

Bibliografia

• La quimera de l'autómata matemàtic. Del calculador medieval a la màquina analítica de Babbage, V. Cudol i L. González, Ed. Càtedra, 2010.

Núñez de la Font, Sara: «Estàtues animades i autómates en la lliteratura jovenil de Carmen Martín Gaite i Óscar Esquivias» en Elos. Revista de Lliteratura Infantil i Xuvenil, n.º 2, 2015; pp. 39-61.

• Li monde dones automates, 1928.
• Els falsos adanes. Història i mit dels autómates. Ceserani, G.P. Editorial Temps Nou, 1971.
• Alvar, Carlos. "D'autómates i atres maravelles." Fantasia i lliteratura en l'Edat Mija i els sigles d'or.-(Biblioteca Aurea hispànica; 28) (2004): 29-54.
• Història de Mònstruos, Juan Jacobo Bajarlía.
• Ferris Carrillo, Maria José. "Màquina d'amar. Secrets del cos artificial." Banda a banda 14 (1999): 139-140.
• Aracil, Alfredo. "Autómates i atres ficcions en la cultura de la Renaixença a l'Ilustració." Històries 49 (2001): 18-26.
• El Turc: La Vida i Época de la Famosa Màquina Jugadora d'Escacs del Sigle XVIII, Tom Standage, Editorial Walker & Company, 2002.
• Secrets medievals, Jesús Callejo. Editorial Temes de Hui, 2006.
• From music boxes to street organs R.Dewaard, 1967.
• La família del Dr. Frankenstein. Materials per a una història de l'home artificial, Jesús Alonso Burgos, Alcalà Grup Editorial, 2007.
• THE JAQUET-DROZ MECHANICAL PUPPETS EDMONDO DROZ 1971.
• Bowers, Q. David. "Encyclopedia of automatic musical instruments." (No Title) (1972).
• CLOKWORK MUSIC W.J.G.ORD-HUME 1973.
• Silver Anniversary Collection MUSICAL BOX SOCIETY INTERNATIONAL 1974.
• The Marvelous World of Music Machines Heinrich Weiss-Stauffachｅr 1976.

• (1977) Music and the Brain Studies in the Neurology of Music, W. Heinemann Medical Books. ISBN 9781931503358.
• MUSICAL INSTRUMENTS OF THE WORLD the Diagram Group 1976.
• BARREL ORGAN W.J.G.ORD-HUME 1978.
• ANDROIDS The Jaquet-Droz automaton F.M. Ricci 1979.
• Musical Box W.J.G.ORD-HUME 1980.
• The Musical Box Handbook Cylinder Boxes Graham Webb 1984.
• Brauers, Jan. Von der Äolsharfe zoom Digitalspieler: 2000 Jahre mechanische Musik, 100 Jahre Schallplatte. Klinkhardt und Biermann, 1984.
• Li MONDE dones AUTOMATES ETUDE HISTORIQUE ET TECHNIQUEⅠⅡ A.Chapuis E.Gelis 1984.
• THE WONDERLAND OF MUSIC BOXES AND AUTOMATA Daniel Troquet 1989.
• Clock and watch museum Geneva 1990 Musee d’art et d’histoire.
• Museums of Horology La Chaux-de-Fonds Li Locle Francois Mercier 1991.
• All’epoca dell Scatole musicali.
• (2003) Automata: The Golden Age: 1848–1914, London: Robert Hale. ISBN 9780709074038.
• (2005) Playing Their Parts 19th Century Automata Musical Boxes and Singing Birds, Gold Horse Publishing. ISBN 9781931503358.
• Reilly, Kara. Automata and mimesis on the stage of theatre history. Springer, 2011.
• Voskuhl, Adelheid. Androids in the enlightenment: Mechanics, artisans, and cultures of the self. University of Chicago Press, 2019.
• (2019) Creative Kinetics: Making Mechanical Marvels in Wood, Tire Point Books & Mija. ISBN 9781635618181.
• (2023) Secrets of Automata: Ingenious Designs for Mechanical Life, The Crowood Press. ISBN 9780719843051.
• (2026) History of Automatons and Robots: From Ancient Greece to the 19th Century: A Journey Through Mechanical Marvels and the Dreams of Artificial Life, Tire Point Books & Mija. ISBN 9798243406130.
• L'Oregue de Barbàrie Helmut Zeraschi Payot Lausanne 1980.
• Faszinierende Welt der Automaten Annette Beyer Callwey Verlag Munchen 1983.
• Automaten Chrisian Bailly Hirmer.