Robot de Leonardo
El robot humanoide de Leonardo és un autómata de forma humana dissenyat per Leonardo dona Vinci (qüestionat) al voltant de l'any 1495, abans d'escomençar el seu treball en L'últim sopar. Se sospita que va ser realisat baix el patrocini de Ludovico Sforza, llavors duc de Milà.[1] Leonardo va dissenyar el primer robot antropomorfo de la civilisació occidental basant-se en les seues investigacions d'anatomia i kinesiología en el cànon de proporcions que descriu en el Home de Vitruvio.[2]
Robot
[editar | editar còdic]El robot és un guerrer vestit en una armadura medieval germà-italiana de el XV semblat als robots que l'ingenier i inventor espanyol Juanelo Turriano va crear per al emperador Carlos V en 1565.[3] L'autómata humanoide de Leonardo va ser dissenyat per a efectuar varis moviments semblats als dels humans i estava format per un núcleu complex de dispositius mecànics que provablement eren impulsats per humans.[4]
Sobre els aparats i mecanismes de l'autómata, el tambor melòdic ubicat en la part superior del full consta ser l'únic element que es troba fòra de lloc. De modo que teòrics com Mario Taddei no ho prenen en consideració i uns atres com Rosheim sugerixen que pot tractar-se d'un mecanisme fònic. Es considera que podia existir una relació entre la bateria i el cavaller automàtic, i per tant, tractar-se d'un tamborín. No obstant, el cavaller mecànic només podia moure les seues extremitats superiors i per la fricció, no podia moure tampoc els braços ni les gobanelles, només les nines. El mecanisme de trinquet permetia a cada nina moure's de manera alterna evidenciant el fet de que el robot poguera ser un tamborín. Per últim, el robot disponia també d'un engranage de llanterna, un mecanisme programable conectat a la columna cilíndrica, equipat en una guia sinusoidal. Podia programar-se per mig de la colocació o la falta de clavilles a fi d'alternar seqüències de ritme tal com en el pot d'Al-Ŷazari i en el tambor militar esbossat per Leonardo dona Vinci.[5]
Leonardo dona Vinci va estar influenciat pels antics texts grecs i inventors de l'antiguetat:[6] Ctesibio va crear els primers rellonges d'aigua en figures en moviment. Herón d'Aleixandria va produir numerosos autómates que s'utilisaven en el teatre en fins religiosos. La tradició grega va ser revixcuda per Vitrubio, qui va explicar diversos autómatas i va desenrollar el cànon de les proporcions, que és la base de l'estètica anatòmica clàssica. Per un atre costat, els autors àraps varen crear apanys mecànics complicats. Finalment Leonardo s'inspira en l'obra d'un filòsof de el XIII, Jordanus Nemorarius per als seus estudis mecànics.[7]
-
Model del robot de Leonardo en funcionament intern, mostrat en Berlín. -
Construcció del robot en els laboratoris Leonardo3 de Mario Taddei.
León mecànic
[editar | editar còdic]Un atre autómata de Leonardo dona Vinci és el lleó mecànic programable,[8] construït com una alegoria política de l'aliança entre els Médici i França durant l'entrada del rei Francisco I en Lió, el 12 de juliol de 1515. El lleó era capaç d'obrir-se el pit en la garra i mostrar l'escut d'armes real i les flors que hi havia en el seu interior. Es creu que l'encàrrec va vindre del governador de Florencia, Lorenzo vaig donar Piero de Medici, nebot del papa León X i patrocinador de la comunitat florentina de banquers i comerciants en Lió. Possiblement el motor del lleó va ser la carreta autopropulsada dibuixada per Leonardo en 1478. L'únic testimoni directe ho proporciona Michelangelo Buonarroti de jove, qui va descriure en Descrizione delle felicissime nozze della Christianissima Maestà vaig donar Madama Maria Medici Regina vaig donar França i vaig donar Navarra les festivitats organisades el 5 d'octubre de 1600 per a celebrar la boda entre María Médici i Enrique IV de França. D'acort en ell, durant el suntuoso convit un lleó de tamany natural[9] va caminar sobre la taula.[7][5]
No es pot determinar en seguritat si el seu funcionament servia solament com un sistema de càrrega o no. Rosheim assegura que cada moll de làmina podia servir també com un sistema d'escape a fi de programar la direcció de les rodes del autómata.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Renaissance Robotics: Leonardo dona Vinci's Lost Knight and Enlivened Materiality».Shift.7doi:10.17613/pj7w-zk87.Consultat el 2021-12-05.
- ↑ «Leonardo dona Vinci’s Robotic Knight».swieson2011leonardo.Consultat el 05/12/2021.
- ↑ Rosheim, Mark E. (1994-08-16). Robot Evolution: The Development of Anthrobotics (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-02622-8.
- ↑ «The dona Vinci Robot».Journal of Endourology.20(12)
- 986–990.ISSN 0892-7790.doi:10.1089/end.2006.20.986.Consultat el 2021-12-05.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Leonardo dona Vinci – Nature and Architecture».doi:10.1163/9789004398443.Consultat el 2021-11-17.
- ↑ Rosheim, Mark (2006-06-14). Leonardo ́s Lost Robots (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-3-540-28440-6.
- ↑ 7,0 7,1 «Editorial».Revista Facultat d'Ingenieria Universitat de Antioquia.ISSN 2422-2844.doi:10.17533/udea.redin.20210529.Consultat el 2021-11-16.
- ↑ «adAS | Servei de Single Sign-On». sso.upf.edu. Consultat el 2021-12-06.
- ↑ «Dr. Joseph Picone Honors Introduction to Engineering 10 May 2011 Dona Vinci and the Mechanical Lion: Where Anatomy Meets Invention».isip.piconepress.com.Consultat el 06/12/2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Robot de Leonardo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.